Multimarket contact externalities: the effect of rival's multimarket contacts on focal firm performance

Given that firms develop their activities in a network of multiple players, interfirm rivalry is not only a matter of direct competitors, but also of indirect competition. In spite of this, the literature on competitive dynamics tends to focus on analyzing rivalry as an exclusive function of the competitive relationship between a focal firm and its direct rivals. In this article, we extend competitive dynamics literature by considering how focal firms are affected by the relationships of their rivals with third-party firms. Specifically, we study the effect that the multimarket contacts of rivals produces on the performance of the focal firm. Additionally, we incorporate the idea that there are different strategic options for operating in an industry that affect the intensity of multimarket contact externalities. Our results show that multimarket contact among firms causes externalities that indirectly affect firms that are not directly involved in this competitive relationship. We find that multimarket contact externalities differ between and within strategic groups.

Market rewards to patterns on increasing earnings: do cash flow patterns, accruals manipulation and real activities manipulation matter?

This study explores whether firms have differential price-earnings multiples associated with their means of achieving a sequential pattern of increasing positive earnings. Our main findings show that market participants assign higher price-earnings multiples to firms when their pattern of increasing earnings is supported by the same pattern of increasing cash flows. Market participants assign lower price-earnings multiples to firms suspect of having engaged in accrual-based earnings management, sales manipulation, and overproduction to achieve the earnings pattern. We find, however, that market participants do not penalize firms suspect of having achieved the earnings pattern through the opportunistic reduction of discretionary expenses.

Aplicació web per a gestió de pressuposts a Ncora

El projecte que s’ha presentat correspon a la titulació d’Enginyeria en Informàtica i conté diversos aspectes relacionats al desenvolupament d’una aplicació web per a gestionar els pressupostos de l’empresa Ncora. Es presenta un estudi i anàlisi de requeriments, una compra de servidors, una instal·lació i configuració dels servidors en l’entorn hardware del núvol de Ncora, un anàlisi i disseny de la base de dades i un desenvolupament a mida de l’aplicació software. L’objectiu principal del projecte és l’estalvi de temps en la creació de pressupostos i la ràpida cerca de pressupostos fets així com dels seus components.

El Programa EnginyCat a l’Escola Superior Politècnica: mentoría, suport acadèmic i adaptació al nou context formatiu

L’Escola Superior Politècnica (ESUP) de la Universitat Pompeu Fabra, amb el suport del Consell Social va iniciar el curs 2009-2010 un Pla de Mentors (EnginyCat) adreçat als estudiants de primer curs dels Graus TIC. Aquesta és una iniciativa del Departament d’Innovació, Universitats i Empreses de la Generalitat de Catalunya i la seva missió és aproximar l’Enginyeria -el coneixement científic i tecnològic- als joves catalans. Els objectius de l’ESUP amb aquest programa són: donar suport motivacional als nouvinguts, orientar-los durant el desenvolupament de tasques acadèmic-formatives iatendre qüestions més quotidianes. Les avaluacions realitzades fins al moment reflecteixen un notable grau de satisfacció dels estudiants.

Aggiornamento biogràfic de Joan Pere Fontanella (1575-1649)

Com tants altres personatges de la nostra història, el pare de FrancescFontanella i Garraver –el jurisconsult olotí Joan Pere Fontanella–ha estat objecte durant dècades d’un encadenament de notíciesbiogràfiques on s’han reiterat dades no sempre filtrades científicament.Això ha abocat diverses generacions a acumular imprecisions sobre ell,fins i tot a distorsionar-ne la significació ideològica i política, sovinten clau d’un patriotisme ardorós. Volem contribuir, sense cap ànimd’esmena, a esclarir i difondre algunes informacions sobre les sevesvida i obra i el seu pensament jurídic i polític. I considerem adientfer-ho en un marc que ratione loci convida a ventilar els forts lligamsque l’advocat mantingué amb la ciutat de Girona i ratione materiaeobliga a subratllar el seu vessant protector dels parents i pròxims i,més a l’engròs, la seva vocació per analitzar amb el dret a la mà elcomplexíssim món de les relacions familiars.

A reassessment of family reunification in Europe. The case of Senegalese couples

Contemporary policy makers in most European destination countriesexpress a great concern about reunification of migrants’ families. Newrestrictions multiply in almost all countries, on the grounds thatmigrants would take advantage of a too lax system and that it wouldfoster an influx of non-desirable migrants. So far, quantitative evidenceis scarce on migrants’ practices in matter of family reunification.Taking advantage of a unique longitudinal dataset that includesSenegalese individuals surveyed both at origin (in Senegal) and inEurope (France, Italy and Spain), we perform event-history analyses toshow three things. First, couple separation is very often a long lastingsituation. Second, when separated because of international migration,wives and husbands do not only reunify in Europe but quite commonlyin Senegal. And third, those who reunify in Europe are those who arethe most adapted or adaptable to the European culture and economy.

IKEA- Una compañía multinacional en la época de la globalización. La influencia de la cultura en la comunicación publicitaria

El fenómeno de la globalización es cada vez más presente en la vida cotidiana. Juntocon este proceso, se han desarrollado las compañías multinacionales. El reto de estas compañías es de sobrevivir en medios distintos y de adaptarse a cada público, que tiene sus especificidades.Las estrategias de comunicación se crean conforme con las exigencias de cada mercado local.¿Cuál es el papel de la cultura en el proceso de creación de las campañas de comunicación de las compañías multinacionales? ¿Qué indicios nos dan los eslóganes publicitarios sobre la relaciónque se establece entre la identidad del producto y las influencias culturales

Implantació d'una xarxa de telecomunicacions a Catalunya

Aquest projecte està centrat a analitzar els diferents escenaris i tecnologies per a proveir Internet i serveis de connectivitat entre ciutats internacionals (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Milà). Així es defineixen tres tipus de xarxes dissenyades per a satisfer els requisits dels nostres clients. Aquests clients són usuaris residencials i petites empreses, hospitals icompanyies d'assegurances internacionals. Tots ells requereixen de diferentample de banda, seguretat i tecnologies, per a cadascun d'ells, s'ha desenvolupat un anàlisi extens que detalla la xarxa lògica i física.Finalment, hem realitzat una simulació per ordinador utilitzant OPNET amb elpropòsit d'avaluar la xarxa física dissenyada prèviament. Els resultats obtinguts van ser presentats i analitzats.

Implantació d’una xarxa de banda molt ampla a Rubrera

En el present projecte es tracta de la creació d’una Operadora de Xarxa de Telecomunicacions pel desplegament i explotació d’una xarxa de fibra òptica a la població de Rubrera per tal d’oferir a tots els seus habitants connexió a serveis que necessitaran el suport de banda moltampla. D’aquesta manera s’intenta apropar a tots el Rubrerencs la possibilitat d’accés a aquest tipus de serveis al mateix temps que els habitants de les poblacions més importants del país, integrant-los immediatament a la Societat de la Informació. Així doncs, es dur a terme elpresent projecte que es defineix amb els següents objectius:- És un fet que la Societat de la informació cada dia és més important en la vida diària de les persones. Per això, l’Ajuntament de Rubrera és conscient de que el seu objectiuprincipal és fer arribar la connexió a banda molt ampla a tots els seus habitants, sinó hofan les empreses privades que tenen les autoritzacions corresponents. Com que capoperador s’ha compromès a construir aquest tipus de xarxa a Rubrera a mig termini ,és per això que es proposa establir una xarxa per transportar serveis d’alta capacitat, de tal manera que Rubrera no es quedi desfasada respecte poblacions i territoris de l’entorn.- Proporcionar als Rubrerencs un ventall d‘Operadores de Serveis, d’altre manerainaccessible, on poder escollir. Afavorir i promoure la lliure competència entre lesOperadores a la localitat de Rubrera, que ajudarà a reduir els futurs costos entelecomunicacions.- Constitució d’una empresa de caràcter públic, lligada directament a l’Ajuntament deRubrera, per planificar, dissenyar, desplegar, operar i mantenir la xarxa de caràcter obert a tots els operadors de serveis i en cobertura de tot el territori municipal.- Promoure la inserció del màxim número possible d’operadors de serveis, sobre aquesta xarxa pública oberta, per que se’ls hi garantirà el mateix cost que aquestes han assumit en les poblacions més importants. S’intenta d’aquesta manera oferir a diversesoperadores, la possibilitat de prestar serveis a una població on, en principi no els és rentable el desplegament d’una xarxa pròpia.- Finalment s’intenta des d’aquest projecte oferir un model a seguir per altres poblacions que es trobin en la mateixa situació. La necessitat de banda molt ampla a tot el territori català i espanyol és imminent.

Disseny i implementació en un mòdul linux encastat d’una eina de gestió local per a equips de xarxa de l'empresa W-onesys S.L.

Aquest projecte, s’ha desenvolupat en un marc empresarial, concretament al departamentR+D+i de l’empresa Wonesys S.L. de Sant Cugat del Vallès. L’empresa es dedica aldesenvolupament d’equipament per transmissions òptiques.Les eines de gestió dels equips existents, no satisfan els requeriments de l’empresa i amb aquest projecte es busca la implementació d’una eina per fer-ho. Entre les aplicacions actuals es pot trobar, per una banda, un sistema EMS (Element Management System) que ofereix interfíciegràfica d’usuari, però que requereix una infrastructura complexa per ser executada. Per l’altra banda, fins a tres interfícies diferents per connectar directament amb els equips, dues d’elles basades en protocols estàndard i una tercera que implementa un protocol propietari. Es tractad’interfícies d’intercanvi de text, per tant, la gestió mitjançant les mateixes es fa molt poc pràctica tot i no requerir cap infrastructura complexa com en el cas anterior. Una combinació de les virtuts de les anteriors són, a grans trets, els requeriments de la nova aplicació. Es volconstruir, doncs, una aplicació amb interfície gràfica d’usuari complerta que pugui ser accessible de forma senzilla utilitzant, tan sols, un terminal com a maquinari de suport.Un anàlisi del mercat il·lustra que hi ha molta disparitat en aplicacions similars. Hi ha grans diferències entre aplicacions de fabricants d’equipament i altres que només fan aplicacions per tercers.De les diverses possibilitats presentades per dur a terme la implementació, després d’un detingut anàlisi, es considera que la millor opció és el desenvolupament d’una aplicació web. Com l’aplicació ha de residir en un sistema Linux encastat, es fa un repàs del concepte ‘encastat’. Es defineix el terme i es dóna una mirada al mercat. Es descriuen i es comparen les arquitecturesARM i x86 i es relacionen amb el món encastat.Al tractar-se d’un sistema encastat amb arquitectura diferent a la d’un entorn web habitual, l’elecció de les eines representa un paper molt important, així com el procés de compilació i configuració d’eines que tradicionalment s’obtenen compilades.S’han escollit eines de programari lliure i dissenyades especialment per a entorns encastats. El patró de disseny usat pel desenvolupament de l’aplicació web és el Model View Controller, que facilita l’estructuració i un correcte manteniment de l’aplicació.La utilització de la tecnologia web resulta en una aplicació senzilla d’utilitzar, sense necessitat d’instal·lació de cap tipus per part de l’usuari i amb una interfície gràfica molt versàtil. La valoració per part dels usuaris de l’aplicació, tant treballadors de l’empresa en tasques dedesenvolupament i depuració, com clients en equips en explotació, és molt positiva. Tant és així, que sorgeixen opcions per reformular el sistema EMS per unificar interfícies i reaprofitar codi.

Estudi de xarxes socials interactives amb gent de Síndrome de Down i disseny d'un primer prototip

En aquest PFC s’ha investigat si les xarxes socials poden ser una eina útil i enriquidora per persones amb Síndrome de Down. S’han estudiat els diferents tipus i objectius que tenen les xarxes socials més comunes, i a partir de les característiques de les persones amb SD, s’ha definit un nou tipus de xarxa social que compleix les necessitats dels usuaris. Els usuarisinvolucrats en aquest PFC no sempre saben exterioritzar els seus sentiments i opinions així que s’han buscat altres formes d’arribar a comprendre les seves necessitats. En una primera fase dedisseny centrat en l’usuari s’han trobat solucions a característiques especials del perfil dels usuaris. Més tard en una segona fase de disseny contextual s’ha comprès l’entorn dels usuaris a través, entre d’altres, d’una entrevista amb els pares dels usuaris. En tercer lloc, en la fase dedisseny centrat en l’ús s’han definit millor els diferent rols, tasques, continguts i navegació de la xarxa social. El nou model de xarxa social utilitzarà avanços tecnològics per facilitar l’accessibilitat com un pendrive d’identificació digital o un tutor virtual, a més a més decomptar amb la participació activa a la xarxa social dels familiars dels usuaris per motivar-los.Finalment amb el software Macromedia Fireworks 8 s’ha creat un primer prototip simulant les diferents característiques, directrius i solucions tractades anteriorment en les etapes de disseny.

Aquarius

Aquarius es una bebida isotónica, especialmente fabricada para los deportistas, perteneciente a The Coca-Cola Company. Se comercializó por primera vez en 1983 en Japón como una respuesta a la bebida deportiva llamada Pocari Sweat; pero el lanzamiento no tuvo éxito.Así pues, en 1991 Aquarius es lanzado en España y Portugal como un producto técnico asociado al deporte. su lanzamiento en el mercado español creó una pequeña revolución en el sector de las bebidas comerciales y, en 1992, Aquarius se convirtió en la bebida oficial de los Juegos Olímpicos de Barcelona. Poco a poco, el producto pasó a ser concebido no sólo com bebida isitónica, sino también como un refresco. Es por eso que en 2005 la empresa decide renovar la imagen de la marca, los envases del producto y lanzar otros sabores para que se adecuen a las nuevas necesidades del consumidor.Aquarius es la marca estrella de "Coca-Cola España", ninguna otra le hace sombra en cuanto a crecimiento. Cuenta con un 75% de cuota de mercado y supone el 70% de las ventas del producto a nivel internacional. Con este éxito, la compañía queríaanzar el producto en otros países europeos como Bélgica y Holanda, aunque sin tanto éxito como en España.Sus principales competidoras a nivel de bebidas isotónicas en España son las marcas blancas con un 27% de cuota de mercado u otras con menos peso como Powerade con un 3% de cuota (también de "The Coca-Cola Company").En el mercado de las "softs drinks" Aquarius sufrió un ascenso increible con su campaña publicitaria: "La Era Aquarius", consiguiendo en la actualidad representar el 30% de las ventas de Coca-Cola en este sector. Sus principales competidores son el Grupo Danone o Pepsi que tienen también altas cuotas de mercado

Red Bull

The aim of this project is to analyze the Red Bull company in order to find out its major potentialities and weaknesses using the concepts and tools learnt in the subject "Dirección Comercial I". To this end we have focused our attention in the Red Bull classic drink, so as to see how the enterprise has positioned its product in the market and the implications it has had.

Galetes Birba

L'objectiu d'aquest treball és descobrir quina és l'afectació que pot tenir l'actual crisi econòmica en una empresa tradicional de galetes que ha aconseguit mantenir-se al llarg dels anys. Fem aquest treball amb l'objectiu també d’avaluar les possibles estratègies que pot afrontar l'empresa en qüestió per tal de fer front a l'actual crisi i analitzar totes les possibles solucions als problemes que puguin sorgir davant la conjuntura econòmica actual.El mètode que pensem utilitzar per realitzar aquest treball consistirà en la recopilació de dades, tant de la mateixa empresa, com del mercat en el que competeix, fins a dades macroeconòmiques de Catalunya i Espanya que poden afectar el nostre cas, i estudiar, observant tots els resultats, quin és el possible impacte d'aquestes circumstàncies extraordinàries en els futurs resultats de l'empresa, presentant possibles solucions per tal de fer front a la crisi.

Baquèira Beret

Des de la segona meitat del segle XX les estacions d’esquí han esdevingut una part molt important del sector oci. L’augment tant significatiu que ha experimentat la demanda ha estat satisfet adequadament per la seva oferta, però només una d’elles ha arribat a ser la màxima referència de l’estat: Baqueira-Beret. Per aquesta raó, el nostre estudi es basa en descobrir com una muntanya verge s’ha transformat en la millor estació d’esquí en només 50 anys gràcies a Lluís Àries, fundador de l’estació, amb el suport econòmic del principal promotor de l’estació, Jesús Serra Santamans, fundador també de Catalana Occident, principal accionista de l’estació.La nostra investigació pretén abastar l’estudi del funcionament de l’estació com a empresa, la gran inversió necessària per mantenir totes les seves infraestructures, l’estructura de costos i, entre altres coses, el seu risc.Addicionalment, seria interessant analitzar la competència directe de l’estació així com les diferents conseqüències que ha pogut causar la recent crisi econòmica.Finalment, cal esmentar el projecte d’ampliació de l’estació cap al Pallars Sobirà que, actualment, està en curs.