'Bio-nano interactions: new tools, insights and impacts': summary of the Royal Society discussion meeting

Bio-nano interactions can be defined as the study of interactions between nanoscale entities and biological systems such as, but not limited to, peptides, proteins, lipids, DNA and other biomolecules, cells and cellular receptors and organisms including humans. Studying bio-nano interactions is particularly useful for understanding engineered materials that have at least one dimension in the nanoscale. Such materials may consist of discrete particles or nanostructured surfaces. Much of biology functions at the nanoscale; therefore, our ability to manipulate materials such that they are taken up at the nanoscale, and engage biological machinery in a designed and purposeful manner, opens new vistas for more efficient diagnostics, therapeutics (treatments) and tissue regeneration, so-called nanomedicine. Additionally, this ability of nanomaterials to interact with and be taken up by cells allows nanomaterials to be used as probes and tools to advance our understanding of cellular functioning. Yet, as a new technology, assessment of the safety of nanomaterials, and the applicability of existing regulatory frameworks for nanomaterials must be investigated in parallel with development of novel applications. The Royal Society meeting 'Bio-nano interactions: new tools, insights and impacts' provided an important platform for open dialogue on the current state of knowledge on these issues, bringing together scientists, industry, regulatory and legal experts to concretize existing discourse in science law and policy. This paper summarizes these discussions and the insights that emerged.

A mi què m'expliques?

Els alumnes i les alumnes de primer cicle d'ESO s'enfronten amb les dificultats de la nova etapa i la necessitat de demostrar les seves competències lingüístiques, quant al redactat i la correcció en l'elaboració de textos diversos. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació poden ajudar (i han de propiciar-ho) a desenvolupar aquestes capacitats, i han de ser un element motivador perquè els nois i les noies sentin la necessitat de crear produccions escrites pròpies, adequades lingüísticament, coherents i amb les idees ben organitzades.És necessari, a més, que l'avaluació d'aquestes tasques els serveixi per millorar l'expressió en llengua catalana, gramaticalment i ortogràficament, tot ajudant-los a establir sistemes d'autocorrecció i rectificació d'errors.L'exposició pública (en un mitjà com el d'internet) de les seves obres hauria de reblar l'aspecte de la motivació en la creació d'escrits, de manera que els aporti noves expectatives de comunicació i els animi a participar de l'espai virtual que els ofereix aquesta finestra oberta al món. El meu treball té la intenció de ser un projecte educatiu per aconseguir una millora en l'expressió escrita dels alumnes del primer curs d'ESO amb l'ajuda de les eines de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació.

Open video tools to support the production of online collaborative audiovisual projects : how to promote collective creation in e-learning

This paper analyses the use of open video editing tools to support the creation and production of online collaborative audiovisual projects for higher education. It focuses on the possibilities offered by these tools to promote collective creation in virtual environments.

A Classification of Tools for Learning Logic

A table showing a comparison and classification of tools (intelligent tutoring systems) for e-learning of Logic at a college level.

Las comunidades virtuales académicas y científicas españolas : el caso de RedIris

Les comunitats virtuals d'usuaris (o CVU) han esdevingut una plataforma òptima per al treball cooperatiu i la investigació col·laborativa. El present treball descriu el desenvolupament de les CVUs acadèmiques i científiques espanyoles de RedIris a partir de la seva oferta d'eines i serveis d'informació. Els resultats mostren una gran dependència de les llistes de distribució i, en general, una infrautilització de les CVUs i dels seus serveis.

Entorno Colaborativo de Trabajo: La Intranet 2.0 de la Consejería de Salud de la Junta de Andalucía

The Department of Health of the Government of Andalusia provides professionals of the Andalusian Public Health Care System a collaborative working environment (Entorno colaborativo de trabajo [ECT]) based on the principles of web 2.0. The ECT is organized into communities, understood as sets of people with a common interest who share a space with its own information and collaboration tools. This space is managed and powered autonomously by the communities themselves. This paper analyzes the use and degree of implementation of the ECT, considering the user communities and activity statistics in 2009 and 2010. From the data obtained we deduce that instrumental services have easier acceptance than collaboration and knowledge management services; content generation is focused on a small number of users; and communities associated with organizational units have less development than those associated with work areas or projects.

Contenidos en comunidades virtuales : análisis de las herramientas y servicios de información

This paper attempts to study and analyze the tools and the information and communication services developed and offered by an evolving digital environment, as are virtual communities. It also seeks to observe the use that is made of all of this in function of to the objectives set out in different kinds of communities. In this way we want to verify whether virtual communities in Spain have reached maturity as tools for the creation and management of digital content. Specifically, we have looked at the diverse typology of these communities (leisure, business, and scientific-academic) and selected a sample of consolidated or paradigmatic cases in Spanish casuistry (Telepolis, CiudadFutura, RedIRIS, ICT) for each type.

The Strategic Adaptation of Party Organizations to New Information and Communication Technologies : A Study of Catalan and Spanish Parties

Aquest document se centra en els casos dels dos principals partits espanyols (PP i PSOE) i catalans (PSC i CDC) en el període immediatament després de les eleccions generals espanyoles de maig de 2008, quan aquests celebraren els seus congressos. En general, es poden distingir tres tipus d'actors: en primer lloc, els ciberactivistes que tracten d'obtenir el reconeixement formal de la seva activitat en els seus partits. Així com, els líders del partit que poden intentar promoure la presència del partit en el ciberespai, però que també poden romandre indecisos perquè no és clar l'impacte electoral a la xarxa del ciberactivisme. Finalment, alguns militants tradicionals (off-line) solen ser reticents al reconeixement del ciberactivisme perquè amenaça les recompenses previstes dins del partit. Aquest article mostra com els nostres partits varen respondre al desafiament del ciberactivisme i arriba a la conclusió que la seva situació electoral, mediada per la seva ideologia, estructura organitzativa i el tipus de militància, poden ajudar-nos a comprendre el grau diferent d'institucionalització en l'organització del partit.