L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC): un centre de recerca i formació

L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) és un consorci públic creat l’any 2000 pel Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili. La seva seu, inaugurada el setembre del 2003, està ubicada en ple centre històric de Tarragona. L’objectiu de l’Institut és la recerca i la formació avançada en el camp de l’arqueologia clàssica. Una recerca que parteix de l’arqueologia, és a dir, de l’estudi dels vestigis materials que encara ens queden de la civilització grecoromana, però treballant en col·laboració, i integrant-ne els resultats amb les altres ciències de l’antiguitat, com la filologia clàssica, la numismàtica i l’epigrafia, la història de l’art i del pensament. L’ICAC és un institut encara jove que ha començat a desplegar una activitat notable, engegant nombrosos programes i projectes de recerca, i liderant un programa oficial de postgrau interuniversitari. Aquesta presentació exposa els aspectes més rellevants de la seva organització i activitat, posant l’èmfasi, a tall d’exemple, en alguns dels projectes de recerca que s’estan portant a terme.

Grande fréquence des prescriptions médicamenteuses à visée cardiovasculaire potentiellement inappropriées dans la population âgée [Potentially inappropriate prescribing cardiovascular medications in the aged population: prospective study in a district hospital centre (France)].

OBJECTIVES: Cardiovascular disease is a leading cause of morbidity and mortality in the elderly population. We evaluated the adequacy of prescribing (miss and under used) with respect to STOPP-START criteria. METHODS: A sample of 100 patients hospitalized in cardiovascular specialty divisions (medicine or surgery) or in the different sectors making up the geriatric network (day-care hospital, short or rehabilitation ward, nursing home) has been considered. Drug prescriptions at the admission time were analysed. RESULTS: Eight hundred and seventy-four prescriptions were analysed. In 65% of patients, from 5 to 10 medications were prescribed and in 28% over 10. Fifty-four percent of patients had, at least, one potentially inappropriate prescription (PIP) by STOPP. Among them, 48% of PIP prescriptions contained 1, 41% 2 and 11% 3 or more. The omission of one medication according to START criteria concerned 57% of the sample. Among them, 46% had one omission, 44% 2 to 3 and 10% 4 omissions or over. The cardiovascular system is the one most concerned by the PIP. Whether 28.1% of the PIP by STOPP criteria concerned cardiovascular drugs, the omission of prescription, according to START criteria, was 41.8%. There was no significant difference between the different settings studied. There was no effect of age or sex on the impact of PIP (P>0.20) or being polymédiqué (P=0.44). According to the criteria STOPP-A, the prescription of antiplatelet (indication and dose) was highlighted. Prescribing omission also concerned antiplatelet agents but also statins in patients with atherosclerosis as well as antiplatelet and anticoagulant in patients with permanent atrial fibrillation and inhibitor of angiotensin converting enzyme (ACE) after myocardial infarction or with chronic heart failure. CONCLUSION: Potentially inappropriate prescribing medications were very common in elderly patients with cardiovascular conditions. They concerned as much as underusing of important drugs with potential benefits and prescribing commission of treatment that did not fit with patients' comorbidities and/or characteristics.

La llibertat condicional a Catalunya

La recerca analitza quines són les claus actuals de l’ús dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina és la realitat de les polítiques criminals i d’execució penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats d’aquesta primera part fonamenten la conveniència de fer augmentar de manera significativa la seva aplicació i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidència, en el desistiment del delicte i en la reinserció social de les persones encarcerades. En la segona part de l’estudi s’analitza el perfil de les persones que arriben a la LC però també de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De l’estudi d’aquests perfils s’analitzen les similituds i diferències en les característiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificació de grau penitenciari i la possibilitat de progressió sense que augmenti el risc teòric de reincidència ni el de recursos a assignar, tot i que sí resulti necessari pensar i fer-ne una redistribució dels actualment existents. La tercera part de l’estudi es dedica a analitzar els obstacles que té l’Administració per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementació. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model d’aplicació espanyol sobre la LC, la satisfacció de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situació administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessió dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. L’estudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultàniament. La informació obtinguda es triangula i s’assenyalen aquells punts on el consens és més global i aquells punts més controvertits on els resultats no permeten extreure’n conclusions fefaents. En la part quantitativa s’han analitzat utilitzant diferents tècniques estadístiques 3.340 casos que es trobaven l’any 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, s’ha fet anàlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tècnica Delphi i recull bibliogràfic i de legislació comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs d’intervenció.

La libertad condicional en Cataluña

La investigación analiza cuáles son las claves actuales del uso de la libertad condicional (LC) en Cataluña. Para hacerlo, primero explica cuáles son las realidades de las políticas criminales y de ejecución penal practicadas en Cataluña y España y las compara con otras realidades europeas. Los resultados de esta primera parte fundamentan la conveniencia de aumentar de manera significativa su aplicación y cómo este aumento repercutiría positivamente en la mejora de las tasas de reincidencia, en el desistimiento del delito y en la reinserción social de las personas encarceladas. En la segunda parte del estudio se analiza el perfil de las personas que llegan a LC, pero también de las que no llegan, a pesar de cumplir algunas de las condiciones objetivas para hacerlo. Del estudio de estos perfiles se analizan las similitudes y diferencias en las características de los penados y se hacen propuestas de mejora en la clasificación de grado penitenciario y la posibilidad de progresión sin que aumente el riesgo teórico de reincidencia ni el de recursos a asignar, aunque sí hacer una redistribución de los actualmente existentes. La tercera parte del estudio analiza los obstáculos que tiene la Administración para poder hacer propuestas de mejora para aumentar la aplicación de la LC. Entre las dificultades analizadas se comentan: el modelo de aplicación español sobre la LC, la satisfacción de la responsabilidad civil, los extranjeros que se encuentran en situación administrativa irregular en España, los retrasos en la concesión de los permisos ordinarios y las progresiones de grado y el seguimiento y control de la LC. El estudio ha utilizado metodologías cuantitativas y cualitativas simultáneamente. La información obtenida se triangula y se señalan aquellos puntos donde el consenso es más global y aquellos puntos más controvertidos donde los resultados no permiten extraer conclusiones fehacientes. En la parte cuantitativa se han analizado 3.340 casos que se encontraban en 2012 en LC, 3 º grado y 2 º grado utilizando diferentes técnicas estadísticas. En la parte cualitativa, se han hecho análisis de casos, entrevistas en profundidad, grupos focales, técnica Delphi y recopilación bibliográfica y de legislación comparada. La investigación termina proponiendo 23 propuestas de mejora agrupadas en 6 bloques de intervención.

Consultations infectiologiques ambutatoires non VIH: analyse d'un centre universitaire sur cinq ans [Non-HIV infectious disease outpatient consultations: a 5-year study in a Swiss University Hospital].

Few studies have examined the workload or clinical spectrum of non-HIV infectious diseases outpatient consultations (IDOC). This retrospective study aims to describe IDOC referrals over the past 5 years. In total, 483 patients were referred (with an increase of 63% between 2009 and 2013). Most referrals were received from primary care clinicians (45%). Median patient age was 47 years, 57% of patients were men and 17% were immunosuppressed. Of the diagnoses retained, 74% were infectious, 20% were non-infectious and 6% were of unknown aetiology. Two community outbreaks were identified (tattoo-related mycobacterial infection and Q fever). In conclusion, the infectious diseases outpatient clinic, which has expanded progressively in the past 5 years, provides a specialised service for primary health clinicians and for public health.

Centre d'interpretació del Poblat ibèric del Castellet de Banyoles. Tivissa, Tarragona

Award-winning

Centre d'assitència primària CAP Concòrdia a Sabadell

Award-winning

Projecte i direcció d'obra de l'ampliació del centre gastronòmic, de convencions i hotel "LA OPERA" a Benicàssim

Projecte i direcció d'obra de l'ampliació de Centre Gastronómic de Convencions i Hotel "La Ópera" a Benicàssim. La ópera - centre gastronómic

Protocol de conservació ex situ del Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l'Ebre

En aquest Treball de Fi de Grau es pretén establir un protocol per a la conservació ex situ de les espècies que hi ha en el Centre Ictiològic del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Les espècies que es troben en el CI són espècies vulnerables o en perill: espinós, samaruc, fartet, rabosa, llopet de riu i tritó palmat. Els objectius d’aquest protocol són: que el CI tingui un protocol propi, aprendre com funciona tot el centre, totes les espècies, com alimentar-les, com manipular-les i com tractar-les durant tot el seu cicle de vida. Un altre objectiu és el de veure si a finals d’any s’obté una alta població de cada espècie, quines són reintroduïdes, les patologies sorgides i els valors dels paràmetres químics de les basses naturals exteriors. El protocol s’elabora a partir de les pràctiques realitzades durant l’estiu del 2013 i els coneixements adquirits, la bibliografia i les dades del CI. Gràcies a això s’ha elaborat el treball. S’ha tractat la conservació ex situ; la problemàtica que sofreixen les espècies; cadascuna d’aquestes espècies; com funciona el CI a nivell de centre i a nivell de personal; les tasques que hi ha diàriament, setmanalment i ocasionalment segons les necessitats de l’estoc; el maneig sanitari; les patologies i com tractar-les; i l’anàlisi genètic. Els resultats obtinguts d’aquest protocol són els resultats numèrics obtinguts de l’any 2013 que són: 1. El gran nombre de cries nascudes de samaruc i fartet, menys de raboseta de riu, poques d’espinós i tritó palmat, i menys de llopet que tot just comença ara en el CI. 2. El total d’uns 5700 individus reitnroduits (samaruc, raboseta de riu i espinós de Girona). 3. La patologia més sorgida és el punt blanc. 4. I els paràmetres químics (amoni, nitrits, nitrats i fòsfor) no són molt elevats. La conclusió final i més important a la que arribo en fer el protocol és la gran importància que té el CI per a conservar aquestes espècies que no es saben apreciar fins que comencen a desparèixer. La existència del CI és més aviat una mesura correctora de tots els impactes que han sofert els habitatges de les espècies tractades i de la introducció d’espècies exòtiques que són una amenaça per les autòctones.

Actualisation de la théorie d'action du projet Girasole et proposition d'indicateurs en vue de l'évaluation

Face au fardeau croissant que représentent les maladies non transmissibles, et face à une proportion plus élevée de sa population qui est insuffisamment active physiquement par rapport au reste de la Suisse, le canton du Tessin (Service de promotion et d'évaluation sanitaire, SPVS) lance le projet pilote « Girasole » qui s'adresse aux médecins de premier recours et à leurs patients sédentaires. Ce projet s'appuie sur le concept « Coaching Santé », porté par le Collège de médecine de premier recours, et sur le concept « Paprica », développé notamment par la Policlinique médicale universitaire de Lausanne. Le projet s'appuie sur une vision de prise en charge qui s'inspire du « Chronic care model ». Le réseau de soin, centré autour des compétences et des ressources du patient et de sa communauté, comprend le médecin de premier recours ainsi que les éventuels autres professionnels et les structures existantes susceptibles de faciliter la mise en oeuvre du changement de comportement visé par le patient. Les patients présentant des atteintes à leur santé ou des risques particuliers pourront également bénéficier d'un conseil adapté à leur situation (activité physique adaptée).