Sistema per gestionar les incidències d'un servei d'informàtica amb una arquitectura J2EE distribuïda en tres nivells

Tant en la meva etapa d’estudiant com en la meva curta vida laboral, he participat en el desenvolupament de varies aplicacions de gestió, tant d’escriptori com web, que majoritàriament sempre estaven dividides en tres capes però en dos nivells: la base de dades i l’aplicació, que contenia tant la lògica de negoci com la vista. Des de fa temps he tingut la curiositat i la necessitat d’intentar desenvolupar una aplicació de gestió que estigui distribuïda en tres o més nivells, separant el model de dades i la lògica de negoci de la vista. Crec que el treball de fi de carrera és idoni per desenvolupar-la. L’aplicació a desenvolupar anirà destinada a la gestió d’un servei d’informàtica, que s’encarrega de resoldre les incidències, inventariar i realitzar el manteniment preventiu dels equips informàtics d’una o de varies empreses. Es crearà una aplicació que contindrà el model de dades i la lògica de negoci. També es crearan dues aplicacions clients: una aplicació d’escriptori que donarà accés a totes i cadascuna de les funcionalitats del sistema i una aplicació web que oferirà un accés lleuger i des de qualsevol ubicació a les funcionalitats d’explotació del sistema. Per últim, també es crearà una altre aplicació web que s’encarregarà de generar els llistats sol•licitats per les dues aplicacions clients. D’aquesta manera també es centralitzarà la gestió dels llistats de les aplicacions del sistema. Per desenvolupar el sistema, s’utilitzarà la plataforma J2EE de Java, i es comptarà amb l’ajuda de marcs de treball com, per exemple, Oracle ADF o JasperReports. Com a conclusió general, puc assegurar que si es distribueixen les tres capes d’un sistema en tres nivells s’obtenen beneficis en l’administració, en el manteniment, en l’escalabilitat, en la flexibilitat i en la reutilització de les aplicacions. El principal inconvenient és el possible augment de lentitud en les aplicacions clients.

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa de l'Ardiaca (Arxiu Històric de la Ciutat)

Postprint (author’s final draft)

Dissertatio academica in Genes. XVI: 13

Dedicatio: Maria Christina Hollberg s. Walin [ruots. pr.], Abrahamus Renström.

Allgemeine Geographische Ephemeriden : XVI. Bds. Zweites Stück. Februar 1805

Offprint from: Allgemeine Geographische Ephemeriden ; XVI. Bds., Zweites Stück, Februar 1805.

Análise quali-quantitativa da arborização na praça XV de novembro em Ribeirão Preto - SP, Brasil

A Praça XV de Novembro, implantada em meados do século XIX, tem grande valor histórico-cultural, além de se constituir em uma das principais áreas verdes do centro da cidade de Ribeirão Preto. Visando ao conhecimento detalhado da vegetação para fins de orientação do manejo e conservação dessa área, foi feito um levantamento quali-quantitativo e fitossociológico das árvores e palmeiras da praça. Foram medidas altura e Diâmetro à Altura do Peito (DAP) e identificados todos os indivíduos de porte arbóreo (árvores e palmeiras) presentes na Praça, em nível de espécie. A praça ocupa uma área de 15.456,00 m², onde foram amostradas 42 espécies distribuídas por 19 famílias, num total de 161 indivíduos. Apesar de o local apresentar arborização com alto índice de diversidade de espécies (Shannon-Weaver de 3,14), os exemplares necessitam de maior atenção quanto a problemas ligados à fitossanidade e podas adequadas, fazendo que resulte em espaço seguro para os frequentadores e em boa qualidade paisagística.

XVI "Porvoon-Ajo" 18.5.1941

14 x 21 cm

XV Porvoon-ajo 25.8.1940

14 x 21 cm

Arquitectura Pentecostal: entre lo sagrado y lo profano

Delimitar a noção da Arquitetura Pentecostal, para revelar e compreender alguns elementos espaciais, formais, simbólicos, materiais e prediais que contribuam a identificar as qualidades próprias dos templos do movimento Pentecostal chileno, é a finalidade deste artigo. Para isso primeiramente, analisa-se a dimensão material do movimento Pentecostal, pondo ênfase nos fundamentos bíblicos da ideia implícita de templo presente no discurso doutrinal. Logo, para entender de que maneira o contexto histórico e a inserção socioeconômica do movimento pentecostal se funde com a concepção teológica do templo, mencionam-se alguns marcos do desenvolvimento histórico do movimento pentecostal chileno. Finalmente, propõe-se uma interpretação da arquitetura Pentecostal, a partir do estudo de alguns templos chilenos selecionados.

Abbozzo del mappamondo di F. Mauro Camaldolese : cosmografo incomparabile alla metà del sec. XV : esistente nella biblioteca di S. Michele di Murano presso Venezia

Julkaisussa: Il mappamundo di Fra Mauro Camaldolese

Apographon descriptionis orbis terrae, figuris et narratiunculis distinctae, manu Germanica opere nigelliari discolorio circa medium saec. XV : tabulae aeneae Musei Borgiani Velitris consignatae, quod Camillus Joh. Paulli F. Borgia, Cruse Hieros. ornatus ab intimo cubiculo electoris Bavarici, Patrui Cardinalis exempla imitatus : summa fide, maximoque artificio expressum, recognitumque eruditis spectandum proponit

Kartta kuuluu A. E. Nordenskiöldin kokoelmaan

[Mappa mundi ad globum inducendum lustro tertio seculi XVI in lignum incisa]

Kartta kuuluu A. E. Nordenskiöldin kokoelmaan

[Topografičeskaâ karta 1:42000]. XV-41, XV-42, XIV-41, XIV-42, Vyborg. gub., Vil'manstrad. uězd.

1:42000.

[Topografičeskaâ karta 1:42000]. XV-45, XV-46, XIV-45, XIV-46, Vyborg. gub., Vil'manstrand. uězd / snimal" i c̆ertil" Ronžickìj.

1:42000.

[Topografičeskaâ karta 1:42000]. XVII-39, XVI-39, Vyborg. i S.-Mihel'sk. gub., Lapvesi i Mihel'sk. uězd.

1:42000.

[Topografičeskaâ karta 1:42000]. XV-39, XV-40, XIV-39, XIV-40, Vyborg. gub.

1:42000.