General induction at companies - between an administrative process and a sociological phenomenon

From the example of the process of general induction into the organization and using certain sociological resources, shows paradox are specialists in human management: is to carefor the motivation and the welfare of workers to achieve its high performance, their fidelity and his tenure at the company; However, current mutations of the social architecture in general and of work in particular –as structure of organized action– force thinking that organizational loyalty tends to be increasingly unlikely and that, conversely, the current personnel administration processes appear made inappropriate notions and appear to contribute directly to the adversities of human beings in organizational settings.

Impacto ambiental de un nuevo modelo de sistema de transporte público para Caracas

En el ámbito urbano una de las principales fuentes contaminantes del ambiente son los vehículos automotores. Una estrategia para reducir el número de los vehículos en circulación y frenar el deterioro ambiental es el mejoramiento del sistema de transporte público y estimular su uso. Para hacer atractivo el empleo del transporte público en Caracas es indispensable hacer cambios importantes en este. Se propone la implantación de un sistema de Bus Rapid Transit (BRT) que responda a los deseos de movilización de la población expresados en la Encuesta de Movilidad de 2005. En dicha ropuesta, las líneas de la red de transporte masivo existente constituirían rutas troncales del sistema más importantes; el BRT contemplaría la operación de estas rutas a lo largo del eje este-oeste de la iudad y de los principales corredores viales de los valles secundarios localizados al suroeste y sureste de Caracas; y las rutas alimentadoras operarían desde distintos sectores hacia las rutas troncales. La estimación del impacto ambi  tal derivado de la implantación del sistema propuesto, calculado solo con base en la sustitución de unidades minibús por autobuses en los principales corredores, señala ahorros sustanciales en consumo de espacio y de combustible; una disminución moderada del ruido; y reducciones de las emisiones de monóxido de carbono (CO), óxidos de nitrógeno (NOx) e hidrocarburos (HC).

Liderazgo y poder: una aproximación desde la ecología

El trabajo de grado se desarrollará a partir del análisis del liderazgo y el poder como característica de éste, desde una visión ecológica, lo cual constituye un aspecto de gran importancia en los estudios de administración. Primero, se abordará el significado de liderazgo y la importancia que este representa dentro de las organizaciones, a través de la generación de procesos que llevan a la organización a su evolución y desarrollo. Posteriormente se abordará el tema de poder en relación con la comprensión del efecto que este puede tener sobre las interacciones que se dan entre las personas de la organización. Finalmente, se estudiará también desde la ecología, como el poder ejercido por los líderes puede influir en la forma en que estos agentes, es decir personas, procesos e interacciones, interactúan para movilizar a la organización. De esta forma, se asume el poder como un aspecto importante dentro del estudio del liderazgo, en cuanto éste puede afectar la forma en que las personas son lideradas al interior de la organización.

Módulo Activo Recreo Activo -MARA: una estrategia para incrementar la actividad física en niños y niñas de 5º grado en Bogotá.

Objetivo: Evaluar la efectividad de MARA (Modulo Activo Recreo Activo), sobre el tiempo de actividad física moderada vigorosa (AFMV) y de comportamiento sedentario de niños y niñas de 5º grado en 2 instituciones educativas oficiales de la ciudad de Bogotá. Materiales y métodos: Los participantes fueron 128 niños entre 10 y 12 años de edad, de 5to grado que asisten a dos colegios públicos en la localidad de San Cristóbal en Bogotá. La actividad física de los niños fue medida con acelerómetro GT3X+, durante 7 días entre julio y octubre de 2013. Uno de los colegios fue seleccionado aleatoriamente para ser intervenido por Muévete Escolar y su Módulo Activo Recreo Activo (MARA), (CIM) y otro colegio fue el grupo control (CC). El tiempo gastado en actividad física durante el día y en el momento de recreo fue medido antes y en la semana 10 después de la intervención: sedentario ( SED), actividad física leve ( AFL), actividad física moderada(AFM), actividad física vigorosa(AFV) y actividad física moderada a vigorosa (AFMV). Resultados: Posterior al análisis estadístico a través de modelos mixtos multinivel para ajustar por el efecto de conglomerado, se observó diferencia significativa entre CIM y CC (p < 0.0049) representado por incremento en los minutos de AFMV en CIM. Después de la intervención, los CMI disminuyeron los minutos de comportamiento sedentario (p= 0.0029), comparativamente con los CC. Conclusiones: El presente estudio contribuye a investigar sobre los efectos a corto plazo de modificar el momento del recreo, mediante la implementación de actividades guiadas, supervisadas y con el uso de materiales y equipos de juego. Los resultados del estudio sugieren que los efectos de la intervención con MARA fueron significativos especialmente en promover la práctica de AF diaria logrando incrementar los minutos de AFMV diaria, y así mismo disminuyendo comportamiento sedentario en el día. .

Verdaguer a Folgueroles: un recurs local ben aprofitat estudi d'un sistema local territorial

És més que evident la relació de Jacint Verdaguer amb el poble de Folgueroles. Tanmateix, aquest estudi mostra llur relació des d’una nova perspectiva, en la qual el desenvolupament territorial n’és la base. Folgueroles percep quelcom d’identitari en el poeta i el fa esdevenir recurs clau per tirar endavant un projecte de poble. Mitjançant la descripció del Sistema Local Territorial sorgit a Folgueroles al voltant de la figura del poeta, es defineix aquest projecte, els seus actors principals i les seves relacions, i, finalment, se’n farà una valoració

Simplification, approximation and deformation of large models

The high level of realism and interaction in many computer graphic applications requires techniques for processing complex geometric models. First, we present a method that provides an accurate low-resolution approximation from a multi-chart textured model that guarantees geometric fidelity and correct preservation of the appearance attributes. Then, we introduce a mesh structure called Compact Model that approximates dense triangular meshes while preserving sharp features, allowing adaptive reconstructions and supporting textured models. Next, we design a new space deformation technique called *Cages based on a multi-level system of cages that preserves the smoothness of the mesh between neighbouring cages and is extremely versatile, allowing the use of heterogeneous sets of coordinates and different levels of deformation. Finally, we propose a hybrid method that allows to apply any deformation technique on large models obtaining high quality results with a reduced memory footprint and a high performance.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Avaliação dos JDC em Educação Física : Estudo de Caso

Este estudo teve como questão de pesquisa verificar se há evidência de progressão na avaliação final dos Jogos Desportivos Colectivos de invasão, mantendo o protocolo de avaliação inicial, utilizando as Provas de Avaliação Aferida, aplicadas na Escola Secundária Dona Luísa de Gusmão (ESDLG). Como contributo à aplicação e sustentabilidade das Provas apresentamos um levantamento dos níveis introdução e elementar do Programa, em que destacamos princípios comuns que possam beneficiar a clarificação do currículo para os professores avaliadores e contribuir para o ensino dos jogos desportivos. O presente trabalho assume-se como um estudo exploratório de caso, em que se escolheu uma turma específica de oitavo ano da ESDLG, com vinte e seis sujeitos envolvidos no caso. Isto para estudar a filosofia de aplicação das Provas de Avaliação, em que a sua operacionalização é da responsabilidade do Grupo de Educação Física. Os resultados apontam para a progressão do nível de desempenho dos alunos nas matérias de Andebol, Basquetebol e Futebol. A avaliação nos jogos desportivos colectivos da ESDLG está de acordo com as orientações dos PNEF. O estudo é válido pela representação que as Provas têm nos objectivos definidos nos Programas Nacionais de Educação Física e obedece a níveis de fidelidade pela constância apresentada nas observações realizadas pelos professores nos dois momentos de avaliação. Importa também referir que as Provas de Avaliação alicerçam a aferição de critérios, moderam a avaliação dos alunos e permitem ao Agrupamento de Educação Física tomar decisões mediante os resultados e tendências das Provas. Para que a avaliação possa ser ainda mais objectiva será importante associar às Provas de Avaliação um ensino contextualizado dos jogos desportivos, de modo a que se avalie o aluno nas mesmas condições em que se ensina.

A construção da União Europeia : um olhar sobre a dimensão social do projeto

O Tratado de Roma de 1957 priorizou o setor económico em detrimento do social. Em consequência, cada Estado-membro manteve o seu modelo de assistência social e , deste modo, a diversidade de Estados-providência. Mais tarde, o princípio da subsidariedade legitimou-os no contexto do processo de construção da Comunidade Económica/União Europeia e, por consequinte, a coexistência dos mesmos, particularmente os submodelos de assistência social escandinavo, anglo-saxónico, continental e dos países da Europa do sul. Hoje, graças ao Ato Único Europeu e ao Tratado de Amesterdão de 1997, foi adotada por todos os Estados-membros a Carta dos Direitos Sociais Fundamentais no Conselho de Estrasburgo de 1989, assim como valorizada a dimensão social e o incentivo à negociação coletiva entre parceiros, respetivamente. Assim, sendo, e na sequência do exposto anteriormente, constata-se, nessa nova EUropa em transformação permanente, a emergência de um novo modelo de Estado-providência, centrado essencialmente na compilação, complementariedade e/ou «fusão» do que existe de melhor no conjunto dos quatro submodelos existentes, de acordo com o princípio da unidade a partir da diversidade.

Una lectura de Baldomera (Del Fabulador)

El autor realiza un análisis sociológico de la novela de Pareja, amparado en los criterios del crítico Lucien Goldmann. Las categorías narratológicas que sirven de pauta son: el narrador, el espacio, el tiempo y los personajes. Se detiene en el análisis de los tres espacios que Pareja proyecta en la novela: campo, ciudad (ámbito identificado con la pobreza, el robo y el abuso de las autoridades) y mundo exterior (apenas referencial, pero gravitante en los inicios de modernización del país). Revisa los personajes y la estructura mental del autor. Concluye que el texto plantea una concepción diferente del arte de novelar, a tono con la vanguardia europea, a pesar de que muestra una realidad social que no cambia (Baldomera nació pobre, se desplaza entre el burdel, la cantina, el hospital y, finalmente, la cárcel). El texto se aleja del simple documento testimonial gracias al diseño del personaje: pese a su descomunal físico ya que personifica la desgracia, Baldomera expresa, al mismo tiempo, los valores de fidelidad, amor maternal y solidaridad.

Bachman’s Sparrow (Peucaea aestivalis) response to variation in the extent of burns conducted during the nesting season

Bachman’s Sparrow (Peucaea aestivalis), an endemic North American passerine, requires frequent (≤ 3 yr) prescribed fires to maintain preferred habitat conditions. Prescribed fires that coincide with the sparrow’s nesting season are increasingly used to manage sparrow habitat, but concerns exist regarding the effects that nesting-season fires may pose to this understory-dwelling species. Previous studies suggested that threats posed by fires might be lessened by reducing the extent of prescribed fires, thereby providing unburned areas close to the areas where fires eliminate ground-cover vegetation. To assess this hypothesis, we monitored color-marked male Bachman’s Sparrows on 2 sites where the extent of nesting-season fires differed 5-fold (> 70 ha vs. < 15 ha). Monthly survival for males did not differ between the large- and small-extent treatments, and survival rates exceeded 90% for all months except one during the second year of our study when fires were applied later in the season. Male densities also did not differ between treatments, but treatment-by-year interactions pointed to effects relating to the specific time that fires were applied. The distances separating observations of marked males before and after burns were smaller on small-extent treatments in the first year of study but larger on the small-extent treatments in the second year of study. Burn extents also had no consistent effect on postburn reproductive status. The largest extent we examined could have been too small to affect sparrow populations, but responses may also reflect sustainable metapopulation dynamics in a setting where a large sparrow population is maintained at a regional scale (> 100,000 ha) using frequent prescribed fire (≤ 2-yr return intervals). Additional research is needed regarding the effects that nesting-season fires may have on small, isolated populations as well as sites where much larger burn extents (> 100 ha) or longer burn intervals (> 2 yr) are used.

Piping Plover response to coastal storms occurring during the nonbreeding season

The increase in coastal storm frequency and intensity expected under most climate change scenarios is likely to substantially modify beach configuration and associated habitats. This study aimed to analyze the impact of coastal storms on a nesting population of the endangered Piping Plover (Charadrius melodus melodus) in southeastern New Brunswick, Canada. Previous studies have shown that numbers of nesting Piping Plovers may increase following storms that create new nesting habitat at individual beaches. However, to our knowledge, no test of this pattern has been conducted over a regional scale. We hypothesized that Piping Plover abundance would increase after large coastal storms occurring during the nonbreeding season. However, we expected a delay in the colonization of newly created habitat owing to low-density populations, combined with high site fidelity of adults and high variability in survival rate of subadults. We tested this hypothesis using a 27-year (1986-2012) data set of Piping Plover abundance and productivity (nesting pairs and fledged young) collected at five sites in eastern New Brunswick. We identified 11 major storms that could potentially have modified Piping Plover habitat over the study period. The number of fledged young increased three years after a major storm, but the relationship was much weaker for the number of nesting pairs. These findings are consistent with the hypothesized increase in suitable habitat after coastal storms. Including storm occurrence with other factors influencing habitat quality will enhance Piping Plover conservation strategies.

Will Extratropical Storms Intensify in a Warmer Climate?

Extratropical cyclones and how they may change in a warmer climate have been investigated in detail with a high-resolution version of the ECHAM5 global climate model. A spectral resolution of T213 (63 km) is used for two 32-yr periods at the end of the twentieth and twenty-first centuries and integrated for the Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) A1B scenario. Extremes of pressure, vorticity, wind, and precipitation associated with the cyclones are investigated and compared with a lower-resolution simulation. Comparison with observations of extreme wind speeds indicates that the model reproduces realistic values. This study also investigates the ability of the model to simulate extratropical cyclones by computing composites of intense storms and contrasting them with the same composites from the 40-yr ECMWF Re-Analysis (ERA-40). Composites of the time evolution of intense cyclones are reproduced with great fidelity; in particular the evolution of central surface pressure is almost exactly replicated, but vorticity, maximum wind speed, and precipitation are higher in the model. Spatial composites also show that the distributions of pressure, winds, and precipitation at different stages of the cyclone life cycle compare well with those from ERA-40, as does the vertical structure. For the twenty-first century, changes in the distribution of storms are very similar to those of previous study. There is a small reduction in the number of cyclones but no significant changes in the extremes of wind and vorticity in both hemispheres. There are larger regional changes in agreement with previous studies. The largest changes are in the total precipitation, where a significant increase is seen. Cumulative precipitation along the tracks of the cyclones increases by some 11% per track, or about twice the increase in global precipitation, while the extreme precipitation is close to the globally averaged increase in column water vapor (some 27%). Regionally, changes in extreme precipitation are even higher because of changes in the storm tracks.

Rapid climate change: an overview for economists

The possibility of future rapid climatic changes is a pressing concern amongst climate scientists. For example, an abrupt collapse of the ocean's Thermohaline Circulation (THC) would rapidly cool the northern hemisphere and reduce the net global primary productivity of vegetation, according to computer models. It is unclear how to incorporate such low-probability, high-impact events into the development of economics policies. This paper reviews the salient aspects of rapid climate change relevant to economists and policy makers. The main scientific certainties and uncertainties are clearly delineated, with the aim of guiding economics goals and ensuring that they retain fidelity to their scientific underpinnings.

U.K. HiGEM: The New U.K. High-Resolution Global Environment Model—Model Description and Basic Evaluation

This article describes the development and evaluation of the U.K.’s new High-Resolution Global Environmental Model (HiGEM), which is based on the latest climate configuration of the Met Office Unified Model, known as the Hadley Centre Global Environmental Model, version 1 (HadGEM1). In HiGEM, the horizontal resolution has been increased to 0.83° latitude × 1.25° longitude for the atmosphere, and 1/3° × 1/3° globally for the ocean. Multidecadal integrations of HiGEM, and the lower-resolution HadGEM, are used to explore the impact of resolution on the fidelity of climate simulations. Generally, SST errors are reduced in HiGEM. Cold SST errors associated with the path of the North Atlantic drift improve, and warm SST errors are reduced in upwelling stratocumulus regions where the simulation of low-level cloud is better at higher resolution. The ocean model in HiGEM allows ocean eddies to be partially resolved, which dramatically improves the representation of sea surface height variability. In the Southern Ocean, most of the heat transports in HiGEM is achieved by resolved eddy motions, which replaces the parameterized eddy heat transport in the lower-resolution model. HiGEM is also able to more realistically simulate small-scale features in the wind stress curl around islands and oceanic SST fronts, which may have implications for oceanic upwelling and ocean biology. Higher resolution in both the atmosphere and the ocean allows coupling to occur on small spatial scales. In particular, the small-scale interaction recently seen in satellite imagery between the atmosphere and tropical instability waves in the tropical Pacific Ocean is realistically captured in HiGEM. Tropical instability waves play a role in improving the simulation of the mean state of the tropical Pacific, which has important implications for climate variability. In particular, all aspects of the simulation of ENSO (spatial patterns, the time scales at which ENSO occurs, and global teleconnections) are much improved in HiGEM.