La convivencia con los cyborgs y los robots: Consideraciones filosóficas, ético-morales y sociopolíticas

In this work, we present the cultural evolution that has allowed to overcome many problems derived from the limitations of the human body. These limitations have been solved by a"cyborization" process that began since early anthropogenesis. Originally, it was envisioned to deal with some diseases, accidents or body malfunctions. Nowadays, augmentations improve common human capabilities; one of the most notable is the increase of brain efficiency by using connections with a computer. A basic social question also addressed is which people will and should have access to these augmentations. Advanced humanoid robots (with human external aspect, artificial intelligence and even emotions) already exist and consequently a number of questions arise. For instance, will robots be considered living organisms? Could they be considered as persons? Will we confer the human status to robots? These questions are discussed. Our conclusions are that the advanced humanoid robots display some actions that may be considered as life-like, yet different to the life associated with living organisms, also, to some extend they could be considered as persons-like, but not humans.

Reflexiones sobre los cyborgs y los robots: evolucion humana y aumentacion

The human being has changed in time due to both, biological and cultural evolution. In a first step, biological evolution was the cornerstone of the changes in our species. However, cultural evolution was also a key element producing adaptations that allowed the evolution of modern human being. These adaptations include aspects as different as clothing, tools, reading and writing, calculation and some forms of rudimentary prosthesis. Technoscience has enhanced these adaptations that conduce to the concept of broad-sense cyborg. Present human society includes a huge proportion of these latter individuals. In this article we discuss this reality and the future of our society based on the interconnections between humans, cyborgs and robots.

A quantitative test of Hamilton's rule for the evolution of altruism.

The evolution of altruism is a fundamental and enduring puzzle in biology. In a seminal paper Hamilton showed that altruism can be selected for when rb - c > 0, where c is the fitness cost to the altruist, b is the fitness benefit to the beneficiary, and r is their genetic relatedness. While many studies have provided qualitative support for Hamilton's rule, quantitative tests have not yet been possible due to the difficulty of quantifying the costs and benefits of helping acts. Here we use a simulated system of foraging robots to experimentally manipulate the costs and benefits of helping and determine the conditions under which altruism evolves. By conducting experimental evolution over hundreds of generations of selection in populations with different c/b ratios, we show that Hamilton's rule always accurately predicts the minimum relatedness necessary for altruism to evolve. This high accuracy is remarkable given the presence of pleiotropic and epistatic effects as well as mutations with strong effects on behavior and fitness (effects not directly taken into account in Hamilton's original 1964 rule). In addition to providing the first quantitative test of Hamilton's rule in a system with a complex mapping between genotype and phenotype, these experiments demonstrate the wide applicability of kin selection theory.

Development of a Computer Controlled Underbody Plow: TR412, Final Report, January 2006

Underbody plows can be very useful tools in winter maintenance, especially when compacted snow or hard ice must be removed from the roadway. By the application of significant down-force, and the use of an appropriate cutting edge angle, compacted snow and ice can be removed very effectively by such plows, with much greater efficiency than any other tool under those circumstances. However, the successful operation of an underbody plow requires considerable skill. If too little down pressure is applied to the plow, then it will not cut the ice or compacted snow. However, if too much force is applied, then either the cutting edge may gouge the road surface, causing significant damage often to both the road surface and the plow, or the plow may ride up on the cutting edge so that it is no longer controllable by the operator. Spinning of the truck in such situations is easily accomplished. Further, excessive down force will result in rapid wear of the cutting edge. Given this need for a high level of operator skill, the operation of an underbody plow is a candidate for automation. In order to successfully automate the operation of an underbody plow, a control system must be developed that follows a set of rules that represent appropriate operation of such a plow. These rules have been developed, based upon earlier work in which operational underbody plows were instrumented to determine the loading upon them (both vertical and horizontal) and the angle at which the blade was operating.These rules have been successfully coded into two different computer programs, both using the MatLab® software. In the first program, various load and angle inputs are analyzed to determine when, whether, and how they violate the rules of operation. This program is essentially deterministic in nature. In the second program, the Simulink® package in the MatLab® software system was used to implement these rules using fuzzy logic. Fuzzy logic essentially replaces a fixed and constant rule with one that varies in such a way as to improve operational control. The development of the fuzzy logic in this simulation was achieved simply by using appropriate routines in the computer software, rather than being developed directly. The results of the computer testing and simulation indicate that a fully automated, computer controlled underbody plow is indeed possible. The issue of whether the next steps toward full automation should be taken (and by whom) has also been considered, and the possibility of some sort of joint venture between a Department of Transportation and a vendor has been suggested.

DNA extraction using the QIAsymphony: Evaluation of PCR inhibitor removal

The goal of this study was to compare the quantity and purity of DNA extracted from biological tracesusing the QIAsymphony robot with that of the manual QIAamp DNA mini kit currently in use in ourlaboratory. We found that the DNA yield of robot was 1.6-3.5 times lower than that of the manualprotocol. This resulted in a loss of 8% and 29% of the alleles correctly scored when analyzing 1/400 and 1/800 diluted saliva samples, respectively. Specific tests showed that the QIAsymphony was at least 2-16times more efficient at removing PCR inhibitors. The higher purity of the DNA may therefore partlycompensate for the lower DNA yield obtained. No case of cross-contamination was observed amongsamples. After purification with the robot, DNA extracts can be automatically transferred in 96-wellsplates, which is an ideal format for subsequent RT-qPCR quantification and DNA amplification. Lesshands-on time and reduced risk of operational errors represent additional advantages of the robotic platform.

Analysis and spatial modeling of the indoor radon Swiss data

The present research deals with an important public health threat, which is the pollution created by radon gas accumulation inside dwellings. The spatial modeling of indoor radon in Switzerland is particularly complex and challenging because of many influencing factors that should be taken into account. Indoor radon data analysis must be addressed from both a statistical and a spatial point of view. As a multivariate process, it was important at first to define the influence of each factor. In particular, it was important to define the influence of geology as being closely associated to indoor radon. This association was indeed observed for the Swiss data but not probed to be the sole determinant for the spatial modeling. The statistical analysis of data, both at univariate and multivariate level, was followed by an exploratory spatial analysis. Many tools proposed in the literature were tested and adapted, including fractality, declustering and moving windows methods. The use of Quan-tité Morisita Index (QMI) as a procedure to evaluate data clustering in function of the radon level was proposed. The existing methods of declustering were revised and applied in an attempt to approach the global histogram parameters. The exploratory phase comes along with the definition of multiple scales of interest for indoor radon mapping in Switzerland. The analysis was done with a top-to-down resolution approach, from regional to local lev¬els in order to find the appropriate scales for modeling. In this sense, data partition was optimized in order to cope with stationary conditions of geostatistical models. Common methods of spatial modeling such as Κ Nearest Neighbors (KNN), variography and General Regression Neural Networks (GRNN) were proposed as exploratory tools. In the following section, different spatial interpolation methods were applied for a par-ticular dataset. A bottom to top method complexity approach was adopted and the results were analyzed together in order to find common definitions of continuity and neighborhood parameters. Additionally, a data filter based on cross-validation was tested with the purpose of reducing noise at local scale (the CVMF). At the end of the chapter, a series of test for data consistency and methods robustness were performed. This lead to conclude about the importance of data splitting and the limitation of generalization methods for reproducing statistical distributions. The last section was dedicated to modeling methods with probabilistic interpretations. Data transformation and simulations thus allowed the use of multigaussian models and helped take the indoor radon pollution data uncertainty into consideration. The catego-rization transform was presented as a solution for extreme values modeling through clas-sification. Simulation scenarios were proposed, including an alternative proposal for the reproduction of the global histogram based on the sampling domain. The sequential Gaussian simulation (SGS) was presented as the method giving the most complete information, while classification performed in a more robust way. An error measure was defined in relation to the decision function for data classification hardening. Within the classification methods, probabilistic neural networks (PNN) show to be better adapted for modeling of high threshold categorization and for automation. Support vector machines (SVM) on the contrary performed well under balanced category conditions. In general, it was concluded that a particular prediction or estimation method is not better under all conditions of scale and neighborhood definitions. Simulations should be the basis, while other methods can provide complementary information to accomplish an efficient indoor radon decision making.

Construction Automation Using Pen-Based Computers, HR-368, 1996

The Iowa Department of Transportation is committed to improved management systems, which in turn has led to increased automation to record and manage construction data. A possible improvement to the current data management system can be found with pen-based computers. Pen-based computers coupled with user friendly software are now to the point where an individual's handwriting can be captured and converted to typed text to be used for data collection. It would appear pen-based computers are sufficiently advanced to be used by construction inspectors to record daily project data. The objective of this research was to determine: (1) if pen-based computers are durable enough to allow maintenance-free operation for field work during Iowa's construction season; and (2) if pen-based computers can be used effectively by inspectors with little computer experience. The pen-based computer's handwriting recognition was not fast or accurate enough to be successfully utilized. The IBM Thinkpad with the pen pointing device did prove useful for working in Windows' graphical environment. The pen was used for pointing, selecting and scrolling in the Windows applications because of its intuitive nature.

Local model predictive control experiences with differential driven wheeled mobile robots

This work extends a previously developed research concerning about the use of local model predictive control in differential driven mobile robots. Hence, experimental results are presented as a way to improve the methodology by considering aspects as trajectory accuracy and time performance. In this sense, the cost function and the prediction horizon are important aspects to be considered. The aim of the present work is to test the control method by measuring trajectory tracking accuracy and time performance. Moreover, strategies for the integration with perception system and path planning are briefly introduced. In this sense, monocular image data can be used to plan safety trajectories by using goal attraction potential fields

Reconfigurable Architecture To Estimate The Motion Of An Underwater Vehicle

This work proposes a parallel architecture for a motion estimation algorithm. It is well known that image processing requires a huge amount of computation, mainly at low level processing where the algorithms are dealing with a great numbers of data-pixel. One of the solutions to estimate motions involves detection of the correspondences between two images. Due to its regular processing scheme, parallel implementation of correspondence problem can be an adequate approach to reduce the computation time. This work introduces parallel and real-time implementation of such low-level tasks to be carried out from the moment that the current image is acquired by the camera until the pairs of point-matchings are detected

Els processos d'inclusió a Villa Gaia: treballem a partir de l'emoció de conèixer i el desig d'existir

Actualment l’educació està patint un seguit de canvis deguts a la presa de força del concepte d’escola inclusiva. Aquest treball pretén esdevenir una investigació de la metodologia de “l’Emozione di conoscere e il desiderio di esistere” d’un pedagog italià i observar com aquesta afavoreix la presència, la participació i el progrés dels vint-i-set infants d’una classe, independentment de quines siguin les seves necessitats educatives. Així doncs, per tal de conèixer aquest fet, hem realitzat un estudi de cas de la metodologia que es duu a terme a l’escola parroquial de la infància Villa Gaia, situada al nord d’Itàlia, a través de l’anàlisi de documents, la involucració en el projecte, l’observació i la realització d’entrevistes.

Multicenter study of a new fully automated HBsAg screening assay with enhanced sensitivity for the detection of HBV mutants.

In a multicenter study a new, fully automated Roche Diagnostics Elecsys HBsAg II screening assay with improved sensitivity to HBsAg mutant detection was compared to well-established HBsAg tests: AxSYM HBsAg V2 (Abbott), Architect HBsAg (Abbott), Advia Centaur HBsAg (Bayer) Enzygnost HBsAg 5.0 (Dade-Behring), and Vitros Eci HBsAg (Ortho). A total of 16 seroconversion panels, samples of 60 HBsAg native mutants, and 31 HBsAg recombinant mutants, dilution series of NIBSC and PEI standards, 156 HBV positive samples comprising genotypes A to G, 686 preselected HBsAg positive samples from different stages of infection, 3,593 samples from daily routine, and 6,360 unselected blood donations were tested to evaluate the analytical and clinical sensitivity, the detection of mutants, and the specificity of the new assay. Elecsys HBsAg II showed a statistically significant better sensitivity in seroconversion panels to the compared tests. Fifty-seven out of 60 native mutants and all recombinant mutants were found positive. Among 156 HBV samples with different genotypes and 696 preselected HBsAg positive samples Elecsys HBsAg II achieved a sensitivity of 100%. The lower detection limit for NIBSC standard was calculated to be 0.025 IU/ml and for the PEI standards ad and ay it was <0.001 and <0.005 U/ml, respectively. Within 2,724 daily routine specimens and 6.360 unselected blood donations Elecsys HBsAg II showed a specificity of 99.97 and 99.88%, respectively. In conclusion the new Elecsys HBsAg II shows a high sensitivity for the detection of all stages of HBV infection and HBsAg mutants paired together with a high specificity in blood donors, daily routine samples, and potentially interfering sera.

Llegir la ideologia: la realitat i el desig

L'article analitza com nou estudiants universitaris de primer curs comprenen la ideologia de dos editorials que tracten un mateix tema polític des d'una orientació oposada. La metodologia és qualitativa i utilitza qüestionaris oberts i entrevistes semiestructurades per recollir les respostes i els comentaris dels informants, que es contrasten amb l'anàlisi lingüística usant l'aparell teòric de l'Anàlisi del Discurs. Els resultats mostren una gran diversitat de conductes, des de lectors que poden identificar la ideologia i elaborar una resposta personal coherent, fins a lectors que donen interpretacions erràtiques i incoherents. La discussió de les dades suggereix algunes vies per promoure un aprenentatge de pràctiques lectores més crítiques i contextualitzades.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Review of Automated Vehicle Technology: Policy and Implementation Implications; Version 1.0; RB28-015, 2016

This report provides recommendations for the state of Iowa over the next five years in regards to automated vehicle policy development. These administrative, planning, legal, and community strategy recommendations for government agencies include: • Encouraging automation by preparing government agencies, infrastructure, leveraging procurement, and advocating for safety mandates • Adjusting long range planning processes by identifying and incorporating a wide range of new automation scenarios • Beginning to analyze and, as necessary, clarify existing law as it apples to automated driving • Auditing existing law • Enforcing existing laws • Ensuring vehicle owners and operators bear the true cost of driving • Embracing flexibility by giving agencies the statutory authority to achieve regulatory goals through different means, allowing them to make small-scale exemptions to statutory regimes and clarifying their enforcement discretion • Thinking locally and preparing publicly • Sharing the steps being taken to promote (as well as to anticipate and regulate) automated driving • Instituting public education about automated vehicle technologies.

Improvement of rehabilitation possibilities with the MotionMaker (TM)

"MotionMaker (TM)" is a stationary programmable test and training system for the lower limbs developed at the 'Ecole Polytechnique Federale de Lausanne' with the 'Fondation Suisse pour les Cybertheses'.. The system is composed of two robotic orthoses comprising motors and sensors, and a control unit managing the trans-cutaneous electrical muscle stimulation with real-time regulation. The control of the Functional Electrical Stimulation (FES) induced muscle force necessary to mimic natural exercise is ensured by the control unit which receives a continuous input from the position and force sensors mounted on the robot. First results with control subjects showed the feasibility of creating movements by such closed-loop controlled FES induced muscle contractions. To make exercising with the MotionMaker (TM) safe for clinical trials with Spinal Cord Injured (SCI) volunteers, several original safety features have been introduced. The MotionMaker (TM) is able to identify and manage the occurrence of spasms. Fatigue can also be detected and overfatigue during exercise prevented.