976 resultados para business crisis
Resumo:
This study engages with the debate over the mortality crises in the former Soviet Union and Central and Eastern Europe by 1) considering at length and as complementary to each other the two most prominent explanations for the post-communist mortality crisis, stress and alcohol consumption; 2) emphasizing the importance of context by exploiting systematic similarities and differences across the region. Differential mortality trajectories reveal three country groups that cluster both spatially and in terms of economic transition experiences. The first group are the countries furthest west in which mortality rates increased minimally after the transition began. The second group experienced a severe increase in mortality rates in the early 1990s, but recovered previous levels within a few years. These countries are located peripherally to Russia and its nearest neighbours. The final group consists of countries that experienced two mortality increases or in which mortality levels had not recovered to pre-transition levels well into the 21st century. Cross-sectional time-series data analyses of men’s and women’s age and cause-specific death rates reveal that the clustering of these countries and their mortality trajectories can be partially explained by the economic context, which is argued to be linked to stress and alcohol consumption. Above and beyond many basic differences in the country groups that are held constant—including geographically and historically shared cultural, lifestyle and social characteristics—poor economic conditions account for a remarkably consistent share of excess age-specific and cause-specific deaths.
Resumo:
This study assesses the decline in second birth rates for men and women across different skill levels in transitional Russia. Changes within educational groups and occupational classes are observed over three distinct time periods: the Soviet era, economic crisis, and economic recovery. The most remarkable finding is the similarity in the extent second birth rates declined within educational groups and occupational classes during the economic crisis. Although further decline occurred in the recovery period, more variation emerged across groups.
Resumo:
Since the opening in 2003 of the Couple & Family Consultation Unit (UCCF) at Prangins Hospital, we have met urgent demands and observed that the suffering systems (i.e., couples and families) couldn't face any waiting period. So in 2007 an Emergency/Crisis Facility was created, based on the hypothesis that there is no contra-indication to systemic emergency care, if one understands and structures both crisis and treatment. We studied the suffering population in demand and the emergency/crisis issues and assessed therapy efficiency. Then we observed that treating suffering systems in emergency does produce therapeutic gain in terms of crisis resolution and patients' satisfaction. Those treatments refer to public health issues, as considered the human, social and financial cost of couples/families dysfunctions.
Resumo:
State University Audit Report
Resumo:
2000 Summary Iowa Beef Cow Business Record
Resumo:
We study business organization and coordination of specialty-market hog production using a comparative analysis of two Iowa pork niche-marketing firms. We describe and analyze each firms management of five key organizational challenges: planning and logistics, quality assurance, process verication and management of �credence attributes,� business structure, and profit sharing. Although each firm is engaged in essentially the same activity, there are substantial differences across the two firms in the way production and marketing are coordinated. These differences are partly explained by the relative size and age of each firm, thus highlighting the importance of organizational evolution in agricultural markets, but are also partly the result of a formal organizational separation between marketing and production activities in one of the firm.
Resumo:
Annual Report
Resumo:
En el contexto de la Sociedad red (Castells: 2007) los medios constituyen referentesfacultados para reproducir discursos socialmente legitimados. La inseguridad ciudadana y el temor hacia el otro son algunos de los tópicos recurrentes de estos discursos. Esto puede contribuir con laestigmatización de ciertos grupos y los barrios urbanos en los que habitan.Este trabajo analiza el discurso periodístico sobre el Raval de Barcelona con el fin de determinar cuáles son las estrategias que emplean los diarios de referencia para describir al barriodurante un periodo específico de crisis económica (2010).La investigación se fundamenta en la premisa teórica de que los discursos mediáticosinfluyen en las percepciones que tienen los receptores acerca de los otros y de su entorno. La investigación se articula a partir de tres ejes de análisis: el estudio de la relación entre el contexto yel medio de comunicación, el análisis crítico del discurso periodístico y la recepción de este discurso.
Resumo:
La industria del automóvil es un sector vital para la economía mundial y dentro de la actividad industrial en general, ya que, a su vez, influye en otros sectores industriales: sectores de bienes de equipo, tecnologías de la información, plásticos, caucho, entre muchos otros. Por este y otros motivos que expondremos más adelante hemos decidido encaminar este trabajo hacia un análisis exhaustivo de ese sector, a partir de su evolución histórica y su situación actual. Cabe decir que nuestro trabajo se centra exclusivamente en el ámbito español ya que, en otro caso, nuestro análisis hubiese sido muy generalizado y no hubiésemos podido profundizar más en el tema estudiado
Resumo:
El objetivo de nuestro trabajo es ver como la situación económica actual ha afectado al sector textil, cuáles han sido las consecuencias que ha sufrido y como los consumidores se han adaptado. Para introducirnos en el tema hemos investigado cuáles han sido las consecuencias de este sector. Todo nuestro trabajo se va a basar en el estudio diferenciado en lastiendas convencionales y las empresas low cost, ya que nuestra hipótesis principal es cómo las empresas outlet han ganado terreno a las tiendas convencionales. Nos centraremos en el centro comercial outlet ‘La Roca Village’. Para poder hacerlo nos desplazaremos hasta allí para conocer su historia y su funcionamiento. Se trata de un estudio pedagógico que realizaremos mediante una pequeña muestra y noticias recopiladas de diferentes periódicos económicos.En primer lugar, con un cuestionario podremos comprobar si los consumidores tienen conocimiento de la existencia de outlets y si a partir de la crisis acuden a ellos, haciendo distinción en un ranking de cinco tipos de tienda para conocer el perfil del consumidor.A continuación, a través de un cuestionario y una serie de experimentos vamos a analizar nuestras hipótesis.Por otro lado, realizaremos tres tipos de experimentos para confirmar o refutar nuestras hipótesis principales:El primero consiste en comparar la afluencia de gente entre tienda outlet y tienda convencional en veinte minutos, distinguiendo también un día entre semana y fin de semana.El segundo experimento se trata de comparar el número de compras realizadas entre semana y en fin de semana para tienda outlet y para tienda convencional.El tercer experimento se trata de escoger seis conjuntos de ropa aleatoriamente de la misma marca en tienda outlet, realizar lo mismo en la tienda convencional, calcular su precio medio y plantear la hipótesis de que resulta más costoso vestirse en la tienda convencional que en la tienda outlet. La marca escogida es ZARA y Lefties, ambas pertenecientes a la misma cadena, Inditex.En segundo lugar realizaremos distintas entrevistas a los responsables de tiendas convencionales y tiendas outlet de distintas marcas, de las cuáles realizaremos un resumen sintetizado.Una vez realizado esto, vamos a poder afirmar o refutar las hipótesis y proceder a nuestras conclusiones.
Resumo:
Corea del Sud ha vist en els últims 50 anys com la seva economia creixia a unsritmes espectaculars fins arribar a situar-se entre les primeres del món. El seu ascenssemblava imparable fins que l’any 1997, de forma inesperada per la majoria, esclatà lacrisis. En aquells moments, Corea del Sud s’havia convertit en la undècima economiadel planeta i la sisena potència comercial, sent el primer productor de vaixells imemòries DRAM, el quart de béns electrònics de consum, el cinquè d’automòbils i deproductes petroquímics, els sisè d’acer i el setè de productes tèxtils,A mitjans dels anys 50 el país tenia una economia agrària afectada per unapobresa massiva, la seva renta per càpita era inferior a les d’Angola o Moçambic, peròentre 1962 i 1996 el seu PNB per càpita passà de 87 dòlars a més de 12.000 i el seuPIB es multiplicà per 12, amb una taxa anual mitja de creixement del 8%, convertint-seen un país industrial avançat. A més, durant els anys 70 i 80 havia resistitsorprenentment bé les perturbacions (energètiques, monetàries i comercials) externes,malgrat el seu model de creixement depenia molt de les importacions de petroli, deldeute extern (fins mitjans dels 80) i de les exportacions de manufactures als mercatsoccidentals, i havia superat bé els problemes de deute extern que afectaren a altrespaïsos en vies de desenvolupament.Durant els anys 90 el procés de globalització financera contribuí, aparentment,a sostenir aquest creixement, amb l’entrada d’una quantitat ingent de fluxos de capitalestranger i la integració cada cop més plena dins dels mercats mundials de la mà d’unprocés de liberalització financera i comercial, arribant a aconseguir a finals de 1996 laseva admissió a la Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).Però aquests factors que contribuïren al creixement li passarien factura, al propiciaruna sèrie de vulnerabilitats macroeconòmiques que acabarien sortint a la llum en elcontext de la crisis asiàtica del 97 i mostrarien la necessitat d’un canvi en el model dedesenvolupament, tan exitós durant anys, però incapaç d’adaptar-se per si sol alsnous paràmetres de l’economia globalitzada.2Com a continuació es veurà, la crisis coreana té unes característiques concretes,que la diferencien de la patida per la resta de països afectats per la crisis asiàtica del97, però comparteix també elements en comú. La crisis coreana s’entén millor dins elmarc en què es produí, el de les crisis asiàtiques. Però encara podem anar més lluny, jaque per molts experts les crisis del 97 han estat les primeres grans crisis de laglobalització i per tant és des d’aquí que s’ha d’analitzar, fins arribar al cas concret deCorea del Sud, incomprensible sense tot el context general.Les debilitats estructurals de les diferents economies asiàtiques afectadespoden explicar parcialment la gènesis de la crisis, però es tracta per molts d’una crisissistèmica global, que s’insereix en un context molt més ampli. Per això s’ha dividit elsegüent anàlisi en tres parts: els efectes de la globalització en general, les crisisasiàtiques i finalment el cas concret de Corea del Sud.
Resumo:
We propose a method to evaluate cyclical models which does not require knowledge of the DGP and the exact empirical specification of the aggregate decision rules. We derive robust restrictions in a class of models; use some to identify structural shocks and others to evaluate the model or contrast sub-models. The approach has good size and excellent power properties, even in small samples. We show how to examine the validity of a class of models, sort out the relevance of certain frictions, evaluate the importance of an added feature, and indirectly estimate structural parameters.
Resumo:
This doctoral thesis deals with the rise and potential fall of achievement career as an institutional biographical pattern. I start with the assumption that the achievement career, as a result of the spread of large-scale bureaucratic companies, the male-breadwinner family model, and meritocratic ideals, came to life in the first half of the twentieth century. During the so-called 30 glorieuses, it became even a normatively dominant and also politically significant male biographical pattern. But the structural changes that announced the end of the post-war golden age seemed also to threaten and-according to certain scholars-erode this type of occupational trajectory. In order to understand this dynamic I will try to reconstruct the achievement career in Switzerland empirically. I examine (1) the structural changes of the economic field from 1970 to 2000, (2) the transformations of the trajectories during this period, and (3) ways in which the concerned individuals interpret and react to these changes.