1000 resultados para València (regne). Corts-Història
Resumo:
Tradicionalment s'ha considerat l'ocupaci de Girona pels francs (any 785) com el moment "fundacional" de la ciutat medieval, en parallel a la consideraci que ha merescut l'poca de Carlemany (final del segle VIII i principi del IX) com una poca formativa en la histria de Catalunya. Per tenim raons per pensar que aquells moments no significaren un gran terrabastall enuna ciutat que, des de comenament del segle VIII, jugava un paper poltic i militar significatiu en els esdeveniments de l'anomenada Marca Superior, el territori musulm proper a les terres del regne franc. Ms endavant, un cop incorporada a l'imperi carolingi, Girona mantingu la seva condici de ciutat capital de frontera o marca, fins a la conquesta de Barcelona l'any 801. Volem historiar, en la mesura del possible, aquesta etapa d'uns quaranta anys -entre 759 i 801- quan la ciutat visqu en primera lnia i, tamb, protagonitz les vicissituds de l'enfrontament entre dos dels grans estats d'aquell moment: la monarquia franca dels carolingis i l'emirat omeia A'al-Andals. Els moviments d'anada i tomada dels seus exrcits van situar Girona en primera lnia de combat en aquells anys, fins a la definitiva consolidaci del poder franc a principis del segle IX
Resumo:
O estudo trata da histria da criao e desenvolvimento do programa de ps-graduao na Escola de Enfermagem da Universidade de So Paulo e a participao das primeiras orientadoras, desde a instalao do curso de mestrado em 1973. As fontes de pesquisa foram os documentos e registros existentes na secretaria da Ps-Graduao, publicaes, alm da memria viva de alguns docentes. So apresentadas as transformaes ocorridas como a criao dos cursos de doutorado, o aumento das reas de concentrao e a expanso para outras instituies fora do Estado de So Paulo e a identificao nominal das doutoras pioneiras e as que estas formaram, dando origem segunda gerao de doutores que, por sua vez, formaram mestres e doutores da terceira gerao e assim sucessivamente, constituindo-se em verdadeira rvore genealgica de mestres e doutores.
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Article sobre la reivindicaci de la importncia de la histria rural o agrria a Catalunya per estudiar l'origen de la societat contempornia catalana
Resumo:
O teste do reflexo vermelho parte importante do exame ocular do recm-nascido. Buscou-se investig-lo em recm-nascidos prematuros (RNPT) e sua relao com fatores da histria neonatal. Estudo descritivo, exploratrio, quantitativo, realizado numa maternidade pblica, em Fortaleza-CE, em maro, abril e maio de 2004, com 114 RNPTs. Para o registro dos dados, utilizou-se um formulrio prprio e para a realizao do exame, um oftal-moscpio direto. Considerou-se pertinente os seguintes achados da histria neonatal: 68% dos RNPTs obtiveram Apgar inferior a sete no primeiro minuto; 112 utilizaram oxigenoterapia e 68, fototerapia. Quanto ao reflexo vermelho, 13 (11%) apresentaram alterao, com associao estatstica significativa entre este e o Apgar no primeiro minuto de vida (p= 0,041). Os achados preocuparam, pois, dez dos 13 RNPTs, com alterao no reflexo vermelho, tinham retinopatia da prematuridade.
Resumo:
La finalitat de la recerca, concebuda com a recerca aplicada ha consistit en confegir un manual dhistria de Catalunya (Catalunya+suma) especialment destinat a la immigraci. El treball havia de contextualizar aspectes generals dhistria poltica, social i cultural (endgenes), amb les aportacions, tniques i culturals (exgenes) rebudes a Catalunya al llarg del temps i que han configurat al capdavall la societat catalana, entesa com a formaci cultural i socio-poltica, les variables de la qual han estat en contnua coevoluci. Per tant tractar la dialctica de com, en un perode de temps, les aportacions exgenes s converteixen en endgenes, i sempre en una perspectiva temporal i histrica, ha estat lobjectiu del treball. La recerca bibliogrfica i la transposici didctica han estat les principals components metodolgiques. Shan tingut especialment en compte les aportacions de la historiografia contempornia, tot i que sha fet un esfor per integrar coneixement generat dels del punt de vista de larqueologia i lantropologia, histria de lart, sociologia, etc. Pel que fa a la recerca didctica el tret ms important ha estat, precisament, el procs de transposici didctica destinat a convertir el saber disciplinar en saber comprensible. El projecte Multiculturalitat i interculturalitat en la Histria de Catalunya ha generat un estudi histric i didctic de sntesi sobre histria del pas que es concreta en el manual Catalunya+Suma. Es tracta dun manual dhistria de Catalunya dirigit a un horitz dampli espectre i de manera molt especial als immigrants. Cal destacar tamb que el treball te un carcter inicial i inicitic i que te possibilitats de desenvolupament posterior a partir de lelaboraci de materials didctics i guies patrimonials expressament adreada a la immigraci i entorns afins. El manual Catalunya+suma" vol incidir, prioritriament en la formaci inicial i permanent de la immigraci, i en els espais formals, i no formals, densenyament i aprenentatge.
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Relat de la desaparici dels pobles aragonesos de Mequinensa i Ainielle a travs de l'anlisi literari de Cam de sirga, de Jess Moncada, i de La lluvia amarilla, de Julio Llamazares.
Resumo:
Valoraci de la premsa peridica com a font de dades mdiques. La Gazeta de Barcelona informa sobre la inauguraci del Reial Collegi de Cirurgia (3 abril 1764). Inters dels fulls volanders en temps depidmies. Aportacions del Diari de Barcelona en el segle XIX.
Resumo:
A produo intelectual apresentada no I Simpsio Ibero-Americano de Histria da Enfermagem foi organizada a partir de trs eixos temticos: antropologia do cuidado, histria das instituies de ensino, de assistncia e agremiaes de enfermagem e histria de vida, totalizando 198 estudos. Mediante os resultados apresentados a produo mostrada no simpsio apontou para a tendncia dos estudos em histria da enfermagem, nos eixos temticos, pela ordem de interesse dos pesquisadores em: histria das instituies, antropologia do cuidado e histria de vida.
Resumo:
Este estudo tem por objetivo analisar as atividades dos grupos de pesquisa em histria da enfermagem existentes no Brasil e sua articulao com os cursos de graduao e ps-graduao em enfermagem. um estudo exploratrio qualitativo descritivo documental, realizado no perodo de julho de 2008 a maro de 2010. Foram identificados 34 grupos de pesquisa com pelo menos uma de suas linhas de pesquisa em histria da enfermagem. Os resultados indicaram que os grupos tm produzido um vasto material bibliogrfico, linhas de pesquisa e ampla participao de estudantes de graduao e ps-graduao. Verifica-se tambm que ainda no h uma rede de comunicao entre os grupos da mesma linha de pesquisa. Conclui-se que necessrio trabalhar na interdisciplinaridade e no fortalecimento de algumas linhas de pesquisa que sustentem o conhecimento em histria da enfermagem brasileira.