993 resultados para Roig, Jaume, 1401-1478. Spill
Resumo:
Andorra s un microestat situat al bell mig Pirineus, histricament la dinmica de la poblaci i els seus costums han estat lligats a lentorn i als recursos que aquest els ofereix. A partir dels anys 50 per, Andorra pateix un increment demogrfic i un canvi en les activitats que shi desenvolupen, amb un descens del pes del sector primari i un increment de les activitats del terciari. Aquest fet porta a l'expansi dels nuclis de poblaci i un augment de loferta de serveis per a potenciar el turisme i el comer , augmentant aix la pressi sobre el medi, que es veu incrementada per la manca de control i de regulaci en lmbit de lordenament territorial. En els ltims anys per, shan realitzat diferents actuacions que han intentat esmenar aquestes mancances, creant, per exemple, legislaci dordenaci del territori i urbanisme (2001), i els Parcs Naturals de la Vall de Sorteny (1999) i del Comapedrosa (2006). Tot i aix, s evident que en lactualitat existeixen encara moltes mancances que cal resoldre urgentment. Per aquest motiu es fa la la proposta duna xarxa despais naturals protegits a Andorra i la creaci dunes directrius que en facilitin la seva gesti. Situant Andorra a lalada daltres pasos europeus en matria de protecci del medi natural, i proporcionant unes bases que permetin la gesti unificada daquesta xarxa.
Resumo:
Aquest projecte es posa en marxa lany 2005 a partir de lelaboraci del Pla Comarcal, dels Plans Locals de joventut, dels Projectes Tcnics de joventut, de les Programacions dactivitats i daccions concretes. Aquests instruments dintervenci, en els seus diferents nivells, han de ser coherents amb el Pla Nacional de Joventut de la Generalitat de Catalunya, el qual regeix les lnies dactuaci de les poltiques de joventut al nostre pas. A grans trets, aquesta s una breu descripci del servei en el qual he dut a terme les meves prctiques deducador social i un dels motius pels quals he escollit fer aquest treball, ja que en un primer moment, no tenia la intenci delaborar un treball de fi destudis que tractes sobre lmbit de la meva plaa de prctiques
Resumo:
Estudi de les primeres 150 cases barates, o de tipus social que es van edificar al barri de Vila-roja entre el 1954 i el 1957, anomenades Grup San Daniel, i que varen representar l'inici d'aquest barri de Girona. L'estudi incideix en la gestaci, en la transformaci i en la desaparici progressiva de la fesomia inicial d'aquest barri de Girona projectat i dissenyat per larquitecte giron Ignasi Bosch Reitg (1910-1985), que tamb fou larquitecte del Grup Sant Narcs, de Germans Sbat i de Sant Cugat a Salt
Resumo:
Disseny d'un espai multidisciplinar que permeti l'interpretaci del Patrimoni Industrial i Cultural de la Finca agroindustrial de San Julin (Guatemala), amb l'objectiu de fomentar la difusi i la conservaci del Patrimonio Industrial del pas
Resumo:
En la primera part del projecte sestudien els antecedents histrics del sistema constructiu de faana ventilada lleugera, la seva descripci i definici, la constituci, els diferents tipus de classificacions, el marc normatiu i les exigncies funcionals.La segona part consisteix en la resoluci de les faanes dun edifici plurifamiliar a mode dexemple amb el sistema constructiu estudiat, en aquest cas lafaana ventilada lleugera. Definint els tipus de materials que sempraran en cada cas, aix com el tipus de sistema que sutilitzar, a ms de la realitzaci dels clculs necessaris per garantir les exigncies i els requeriments tant en termes destabilitat estructural, com de compliment de requeriments trmics i acstics
Resumo:
La finalitat del projecte s realitzar lautomatitzaci dels sis processos duna fbrica de pinsos duna cooperativa agrcola: entrada de matries, mlta, dosificaci amb correcci, barreja, granulaci i sortida de pinsos.Per controlar tots els processos es desenvolupa un PLC amb el corresponent programa dautmat; se seleccionen els diferents sensors i preactivadors necessaris que shauran dincorporar per poder transformar la lgica rgida de contactors a una de flexible; se selecciona un sistema Scada per a la interfcie dusuari, i es dissenya la installaci elctrica corresponent, per tal de poder implementar aquest automatisme en la lnia de producci
Resumo:
Lobjecte daquest treball ha estat avaluar el consum denergia elctrica de la industria BECSA, situada al municipi de Palol de Revardit i dedicada a lelaboraci de pernil curat preparat per a ser llescat industrialment. En primer lloc es va estudiar el procs productiu de la indstria i la maquinria, per tal de determinar les potencies activa i reactiva de cadascuna de les mquines. Amb les potncies per una banda, i lestudi dels temps de treball de les mquines per laltra, es van determinar els consums denergia activa i reactiva que suposava el procs. A partir de lanlisi de les dades obtingudes, les factures elctriques, les tarifes i complements per destinaci horria, es van proposar una srie de millores per a poder disminuir els costos del consum denergia elctrica de la indstria
Resumo:
El cncer de pell es considera un dels tipus de cncer ms freqents actualment, entre d'altres factors degut a l'augment en l'exposici a la radiaci ultraviolada (UV). Recentment la utilitzaci de la Microscpia Confocal (MCF) per a l'avaluaci i diagnosi del cncer de pell ha rebut un important inters. El principal avantatge s la capacitat de visualitzar en temps real la regi d'inters a nivell cellular, similar a la informaci obtinguda en una bipsia, sense el patiment que suposa per al pacient. El principal inconvenient per, s que les imatges obtingudes amb MCF sn difcils d'interpretar per als metges en el format actual (conjunt de talls 2D a diferents profunditats de la pell).El microscopi confocal s una de les tcniques ms actuals de diagnstic, i s'ha establert com a una eina per obtenir imatges d'alta resoluci i reconstruccions 3-D d'una gran varietat de mostres biolgiques. s capa d'escombrar diferents plans en l'eix Z, obtenint imatges 2D de diferent profunditat juntament amb la informaci dels parmetres de captura (com ara la profunditat, potncia del lser, posicionament en x,y,z, etc). Mitjanant eines informtiques es pot integrar aquesta informaci en un model 3D de la regi d'inters. L'objectiu principal d'aquest projecte s el desenvolupament d'una eina per a l'ajuda en la interpretaci de les imatges MCF i aix poder millorar el diagnosi del cncer de pell
Resumo:
Disseny i dimensionament de les obres i installacions duna depuradora per a un escorxador de porc amb una capacitat de sacrifici de 3.000 porcs diaris. El present projecte es localitza al polgon Nord, al terme municipal dArgentona, a la comarca del Maresme (Barcelona)
Resumo:
INTRODUCTION Microthrombosis is often observed in lupus nephritis (LN) lesions, but its clinical significance is unknown. We evaluated the clinicopathologic correlations of renal microthrombosis and inflammatory markers in LN. METHODS Kidney biopsies from 58 patients with systemic lupus erythematosus (SLE) proliferative nephritis were analyzed with immunohistochemistry (IHC) for intravascular platelet aggregates (CD61), macrophagic infiltration (CD68), and activated complement deposition (C4d). Clinical data at the time of kidney biopsy and follow-up were analyzed with regard to pathologic IHC data. RESULTS Microthrombosis was present in 52% of the tissues. It was significantly more prevalent in patients with antiphospholipid antibodies (aPLs) (62% versus 42%). The presence of microthrombosis significantly correlated with higher macrophagic infiltration. Macrophagic infiltration but not microthrombosis was significantly correlated with C4d deposition. Only macrophagic infiltration showed a correlation with SLE and renal activity (proteinuria and active sediment), whereas neither the presence of CD61+ microthrombi nor the extent of C4d deposition correlated with LN severity or outcome. CONCLUSIONS Microthrombosis is associated with higher macrophagic infiltration in LN but does not seem to increase independently the severity of renal damage. Macrophagic infiltration was the best marker of SLE and renal activity in this LN series.
Resumo:
El trabajo final de carrera tiene como objetivo realizar la implantacin de un Sistema de Gestin Medioambiental desde la fase de evaluacin inicial de la situacin medioambiental de una empresa panificadora, hasta la posible obtencin de un certificado otorgado por ENAC una vez que se hayan cumplido todos los requisitos establecidos por la International Organization Standaritzation (ISO), en este caso la Norma Internacional UNE-EN ISO 14001:2004
Resumo:
Aquest projecte parteix dinici de tres objectius fonamentals, com sn: estudiar afons el Barri Antic dAngls, posteriorment dur a terme una interpretaci rigorosa iobjectiva daquest Casc Antic i finalment demostrar el gran potencial que atresoren lesVies Verdes de Girona
Resumo:
F. 1 Calendrier avec saints parisiens. F. 14 Extraits des IV vangiles. F. 21v Prires la Vierge : Obsecro te... , etc. F. 26 Heures de la Vierge, incompl. (usage de Paris). F. 97 Psaumes de la pnitence. F. 110 Litanies. F. 115 et 124 Heures de la Croix et du Saint-Esprit. F. 132 Office des morts (usage de Paris). F. 180 Les XV joies de la Vierge (en franais). F. 186 Les VII requtes N.-S. (en franais). F. 189 Prire la Croix (en vers franais).
Resumo:
Mazarinaeus
