Incendis històrics a l'alta muntanya pirinenca : anàlisi dels carbons sedimentaris a la torbera de Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà)

Les zones europees d’alta muntanya, concretament les mediterrànies, han estat utilitzades des de temps remots per l’ésser humà, a través de l’aprofitament de boscos i prats mitjançant activitats com l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la metal·lúrgia. Però, des de fa temps, amb l’abandonament de les àrees rurals, estem davant d’una falta de gestió dels boscos, degut a la pèrdua de les activitats tradicionals. L’objectiu d’aquest treball és el de determinar l’impacte provocat per les societats antigues sobre els boscos, amb la utilització del foc com a eina de gestió, així com l’anàlisi dels processos d’antropització de les zones de muntanya que utilitzaven aquest recurs. En aquest treball l’anàlisi de l’evolució del paisatge es fa mitjançant l’estudi de les comunitats vegetals històriques i la dinàmica d’incendis, a través de dues metodologies basades en testimonis sedimentaris: l’anàlisi de carbons i l’anàlisi del pol·len. El testimoni sedimentari ha estat extret de la torbera ombrotròfica de Montarenyo, situada a la vessant sud dels Pirineus, a la Vall de Cardós, al Pallars Sobirà. Aquestes dues disciplines han permès indagar en la geohistòria ambiental, per tal d’establir les relacions entre l’ambient i la societat. Els resultats mostren que el foc ha estat utilitzat per nombroses activitats, creant unes dinàmiques forestals característiques. El paisatge actual és conseqüència de les pressions que va haver de patir el bosc durant anys, unes pressions que, amb major o menor mesura han gestionat les masses forestals. Cal doncs conèixer quina ha estat la gestió històrica del bosc per entendre’n el seu estat actual i poder escollir la gestió més adequada per conservar-lo.

Ecoepidemiology, short history and control of Chagas disease in the endemic countries and the new challenge for non-endemic countries

Chagas disease is maintained in nature through the interchange of three cycles: the wild, peridomestic and domestic cycles. The wild cycle, which is enzootic, has existed for millions of years maintained between triatomines and wild mammals. Human infection was only detected in mummies from 4,000-9,000 years ago, before the discovery of the disease by Carlos Chagas in 1909. With the beginning of deforestation in the Americas, two-three centuries ago for the expansion of agriculture and livestock rearing, wild mammals, which had been the food source for triatomines, were removed and new food sources started to appear in peridomestic areas: chicken coops, corrals and pigsties. Some accidental human cases could also have occurred prior to the triatomines in peridomestic areas. Thus, triatomines progressively penetrated households and formed the domestic cycle of Chagas disease. A new epidemiological, economic and social problem has been created through the globalisation of Chagas disease, due to legal and illegal migration of individuals infected by Trypanosoma cruzi or presenting Chagas disease in its varied clinical forms, from endemic countries in Latin America to non-endemic countries in North America, Europe, Asia and Oceania, particularly to the United States of America and Spain. The main objective of the present paper was to present a general view of the interchanges between the wild, peridomestic and domestic cycles of the disease, the development of T. cruzi among triatomine, their domiciliation and control initiatives, the characteristics of the disease in countries in the Americas and the problem of migration to non-endemic countries.

Exploring the environmental diversity of kinetoplastid flagellates in the high-throughput DNA sequencing era

The class Kinetoplastea encompasses both free-living and parasitic species from a wide range of hosts. Several representatives of this group are responsible for severe human diseases and for economic losses in agriculture and livestock. While this group encompasses over 30 genera, most of the available information has been derived from the vertebrate pathogenic genera Leishmaniaand Trypanosoma. Recent studies of the previously neglected groups of Kinetoplastea indicated that the actual diversity is much higher than previously thought. This article discusses the known segment of kinetoplastid diversity and how gene-directed Sanger sequencing and next-generation sequencing methods can help to deepen our knowledge of these interesting protists.

Deer as a potential wildlife reservoir for Parachlamydia species.

Wildlife populations represent an important reservoir for emerging pathogens and trans-boundary livestock diseases. However, detailed information relating to the occurrence of endemic pathogens such as those of the order Chlamydiales in such populations is lacking. During the hunting season of 2008, 863 samples (including blood, conjunctival swabs, internal organs and faeces) were collected in the Eastern Swiss Alps from 99 free-living red deer (Cervus elaphus) and 64 free-living roe deer (Capreolus capreolus) and tested using ELISA, PCR and immunohistochemistry for members of the family Chlamydiaceae and the genus Parachlamydia. Parachlamydia spp. were detected in the conjunctival swabs, faeces and internal organs of both species of deer (2.4% positive, with a further 29.5% inconclusive). The very low occurrence of Chlamydiaceae (2.5%) was in line with serological data (0.7% seroprevalence for Chlamydia abortus). Further investigations are required to elucidate the zoonotic potential, pathogenicity, and distribution of Parachlamydia spp. in wild ruminants.

La permacultura en la gestión del agua: el caso de Can Valldaura

El presente trabajo se centra en el análisis del ciclo del Agua en la finca de Can Valldaura, en el municipio de Cerdanyola, dentro del Parc de Collserola. El IAAC (Instituto de Arquitectura Avanzada de Cataluña), organismo gestor, pretende estudiar e investigar sobre el término de la autosuficiencia, volviendo a dinamizar entre otros aspectos las funciones agrícolas y ganaderas de la finca. El objetivo principal de este estudio es hacer propuestas en la gestión del agua bajo los principios de la Permacultura en la finca de Can Valldaura, queriendo analizar si es posible alcanzar la autosuficiencia a nivel hídrico realizando el proyecto silvoagroforestal planeado por el IAAC. Una vez calculadas las necesidades hídricas del proyecto de Can Valldaura, y analizadas las entradas y salidas hídricas del sistema, los resultados muestran que las infraestructuras actuales son insuficientes para llevar a cabo el proyecto silvoagroforestal si la autosuficiencia es un objetivo prioritario. En este sentido se proponen distintas medidas de gestión: la restauración del antiguo sistema de drenaje, la construcción de una nueva balsa, y el aprovechamiento de las aguas recogidas por los caminos. Además se proponen sistemas de cultivo que mejorarían la estructura del suelo aumentando la infiltración del agua de la lluvia y su retención. Los datos analizados indican que con las medias de gestión y sistemas de cultivo propuestos el proyecto silvoagroforestal podría llevarse a cabo de forma autosufiente.

Efecte de la recurrència dels incendis sobre la vegetació i el sòl a les zons de bosc del Macizo Central Ourensano

En els últims 30 anys, el número d’incendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Massís Central Ourensano l’home ha utilitzat el foc com a eina de gestió forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta pràctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria d’haver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per això mesurem el comportament de les diferents espècies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbació que suposen els incendis recurrents. Per realitzar això s’ha mostrejat la vegetació de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfície i alçades així com nombre d’individus de cada espècie. També s’han analitzat perfils del sòl per tal de conèixer amb més detall les característiques de cada zona. S’ha observat mitjançant el mostreig com per a la recuperació del matollar el factor determinant és el temps, encara que no trobem un sòl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat d’espècies i grau de cobertura. En canvi, per tal d’arribar a un estat de la successió vegetal on trobem un bosc és necessari que existeixin comunitats arbòries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en l’educació de la població i en la cerca d’alternatives a la gestió forestal vigent, donant èmfasi en la valoració econòmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la població local. Per això cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectuós amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantació de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacció o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la població d’una zona on l’economia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps l’esforç monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espècies autòctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc.

Division of labour and worker size polymorphism in ant colonies: the impact of social and genetic factors

Division of labour among workers is central to the organisation and ecological success of insect societies. If there is a genetic component to worker size, morphology or task preference, an increase in colony genetic diversity arising from the presence of multiple breeders per colony might improve division of labour. We studied the genetic basis of worker size and task preference in Formica selysi, an ant species that shows natural variation in the number of mates per queen and the number of queens per colony. Worker size had a heritable component in colonies headed by a doubly mated queen (h(2)=0.26) and differed significantly among matrilines in multiple-queen colonies. However, higher levels of genetic diversity did not result in more polymorphic workers across single- or multiple-queen colonies. In addition, workers from multiple-queen colonies were consistently smaller and less polymorphic than workers from single-queen colonies. The relationship between task, body size and genetic lineage appeared to be complex. Foragers were significantly larger than brood-tenders, which may provide energetic or ergonomic advantages to the colony. Task specialisation was also often associated with genetic lineage. However, genetic lineage and body size were often correlated with task independently of each other, suggesting that the allocation of workers to tasks is modulated by multiple factors. Overall, these results indicate that an increase in colony genetic diversity does not increase worker size polymorphism but might improve colony homeostasis.

Iowa Family Farm Meat Directory, 2007

This directory is for all the meat producers in Iowa.

La ramaderia extensiva a la Vall d'Alinyà. Un retrat de la ramaderia de muntanya del segle XXI

El projecte se centra en el la vall d’Alinyà, en els terrenys de la Fundació Territori i Paisatge que abasten des dels cims del Port del Comte, a més de 2.000 m d’altitud fins més avall del nucli de Perles en els 500 m, en un ambient de muntanya a la comarca de l’Alt Urgell, Catalunya. L’objectiu principal ha estat diagnosticar la situació de la ramaderia extensiva de la vall, tot predient la seva viabilitat socioeconòmica com a estratègia de futur, tant pel que fa la seva població, com per les característiques d’un paisatge en mosaic molt ben afaiçonat per la mà humana en el passat. Aquesta diversitat paisatgística assegurada per l’existència de la ramaderia extensiva, provoca una riquesa en biodiversitat ecològica, en front del creixement continu de la massa forestal causat per l’abandonament de les activitats a la muntanya. Un dels aspectes estudiats de la ramaderia de la vall, ha estat la gestió dels cinc ramats existents en l’actualitat, dos de vaques, un de cabres, un d’ovelles i un de cavalls. Des de la identificació dels moviments de transtermitància durant les diferents estacions de l’any, a la de l’obtenció dels diferents recursos alimentaris pel bestiar provinents directament de la natura. Les entrevistes personals als ramaders han estat una important font d’informació i de tractament de dades per poder diagnosticar la situació actual del sector i de la figura del pastor com a figura professional clau en la vessant socioeconòmica i paisatgística local. Es van poder identificar clarament els problemes amb els quals es troba la ramaderia extensiva i quins reptes presenta per poder arribar a ser un sector de futur per a la població de la vall. En aquest context es proposen mesures de millora de l’activitat i de difusió dels productes agroramaders de qualitat.

Permanent stallion contact hastens onset of mares' cyclicity after winter anoestrus

The species Equus caballus is characterized as a seasonal polyoestrous herd mammal, providing continuous interactions between stallions and mares in feral herds throughout the year. Under domesticated conditions mares and stallions are stabled and kept separated mostly due to hygienic and safety concerns. Managing mares through the spring transitional phase until they show fertile cycles represents a high multifactorial challenge for horse breeders and veterinarians. The goal of this study was to examine the influence of a permanent stallion contact on the onset of cyclicity in anoestrous mares in the transition period.

Animal Industry News, February 2004, Vol. 5, No. 1

Newsletter produced by Iowa Department of Agriculture and Land Stewardship.

The Effects of Expanding Ethanol Markets On Ethanol Production Feed Markets And the Iowa Economy, June 30 2001

Report produced by Iowa Departmment of Agriculture and Land Stewardship

Desarrollo y validación de ensayos rápidos para la detección de aeroalérgenos ocupacionales/ambientales: soja i proteinas séricas de paloma

Tanto el asma ocupacional como la neumonitis por hipersensibilidad, como es el pulmón del cuidador de aves, son patologías respiratorias que se pueden prevenir o disminuir su aparición mediante la evitación de la fuente antigénica. Para poder actuar de forma preventiva es de utilidad el disponer de ensayos rápidos que sean capaces de estimar la presencia de alérgeno de forma inmediata. En el marco de este proyecto de dos años de duración tenemos por objeto el desarrollar y estandarizar dos métodos rápidos, inmunocromatográficos, para la determinación de alérgenos de soja y de proteínas séricas de paloma. Alérgenos que han sido seleccionados por su importancia en el medio como agentes causales de asma y neumonitis por hipersensibilidad, respectivamente. También tenemos por objeto determinar la carga de alérgeno de soja en la fracción de partículas menores de 10 micrómetros (PM10) en los alrededores del puerto de Barcelona y comprarla con los niveles en los filtros de partículas suspendidas totales (TSP). Como pasos previos al desarrollo de los ensayos rápidos se han producido anticuerpos específicos frente al extracto de cáscara de soja de bajo peso molecular y frente al suero de paloma, se ha desarrollado un ELISA tipo sándwich para cada alérgeno y parte de los anticuerpos se ha conjugado con oro coloidal. El ensayo inmunocromatográfico para la soja presenta un límite de detección de 6.25ng/ml y ha sido validado mediante el análisis de 119 muestras ambientales, presentando una elevada especificidad y sensibilidad. El ensayo inmunocromatográfico para la determinación de antígenos séricos de paloma requiere ser validado. Mediante un métodos de ELISA de inhibición se han determinado los niveles de alérgeno de soja en filtros PM10 y TSP. A pesar de la buena correlación entre los niveles de alérgeno en ambos filtros, se observó una amplia variación en la proporción PM10/TSP entre días.

Feeding and the Equilibrium Feeder Animal Price-Weight Schedule, June 2005

The feeder animal price is a derivative in the sense that its value depends upon the price of animals for the consumption market. It also depends upon the biological growth technology and feed costs. Daily maintenance costs are of particular interest to the husbander because they can be avoided through accelerated feeding. In this paper, the optimal feeding path under equilibrium feeder animal prices is established. This analysis is used to gain a better understanding of feeding decisions, regulation in feedstuff markets, and the consequences of genetic innovations. It is shown that days on feed can increase or decrease with a genetic innovation or other improvement in feed conversion efficiency. The structure of comparative prices for feeder animals at different weights, the early slaughter decision, and equilibrium in feeder animal markets are also developed. Feeder animal prices can increase over a weight interval if biological feed efficiency parameters are low over the interval.

Historical Development and Applications of the EPIC and APEX Models, June 2005

The development of the field-scale Erosion Productivity Impact Calculator (EPIC) model was initiated in 1981 to support assessments of soil erosion impacts on soil productivity for soil, climate, and cropping conditions representative of a broad spectrum of U.S. agricultural production regions. The first major application of EPIC was a national analysis performed in support of the 1985 Resources Conservation Act (RCA) assessment. The model has continuously evolved since that time and has been applied for a wide range of field, regional, and national studies both in the U.S. and in other countries. The range of EPIC applications has also expanded greatly over that time, including studies of (1) surface runoff and leaching estimates of nitrogen and phosphorus losses from fertilizer and manure applications, (2) leaching and runoff from simulated pesticide applications, (3) soil erosion losses from wind erosion, (4) climate change impacts on crop yield and erosion, and (5) soil carbon sequestration assessments. The EPIC acronym now stands for Erosion Policy Impact Climate, to reflect the greater diversity of problems to which the model is currently applied. The Agricultural Policy EXtender (APEX) model is essentially a multi-field version of EPIC that was developed in the late 1990s to address environmental problems associated with livestock and other agricultural production systems on a whole-farm or small watershed basis. The APEX model also continues to evolve and to be utilized for a wide variety of environmental assessments. The historical development for both models will be presented, as well as example applications on several different scales.