Expressió escrita en nois i noies de cicle superior d'EGB. Estudi descriptiu sobre el producte escrit: un estudi de casos sobre el procés de composició escrita

La recerca sobre l'expressió escrita ha evolucionat de forma espectacular al llarg d'aquest segle. Si fins als anys 60 l'objectiu dels estudis es centrava exclusivament en les produccions escrites i en l'anàlisi del sistema de la llengua des d'una òptica essencialment gramatical, actualment l'interès dels investigadors s'orienta a analitzar els diversos aspectes comunicatius, lingüístics i socioculturals de l'acte d'escriure i a comprendre els diferents processos i operacions cognitius implicats en els processos redaccionals. En aquest sentit, doncs, per un costat, gràcies a les aportacions de diverses ciències del llenguatge (la lingüística del text, l'anàlisi del discurs, la pragmàtica filosòfica, la sociolingüística, etc.) el text escrit ja no s'analitza com una suma de frases que compleixen amb les regles i convencions gramaticals, el text escrit és vist com una unitat lingüística amb entitat pròpia que té una finalitat comunicativa concreta, es produeix en un context determinat i que s'estructura internament a través de l'ús de regles de gramàtica, però també, de cohesió i coincidència textuals. I, per l'altre costat, des de la dècada dels 70, un nombre de recerques, sobretot des de la psicologia cognitiva es preocupen per aprofundir en el coneixement dels subprocessos i operacions inherents al fet d'escriure, amb la intenció fonamental de plantejar quins són els principals problemes que l'escriptura pressuposa per als escriptors aprenents, i així contribuir a reorientar els processos d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita a les escoles. A partir d'aquí, queda definida la intenció última d'aquest treball: obtenir informació sobre l'ús dels coneixements, habilitats i estratègies implicats en un procés psicològic complex com és l'expressió escrita en els nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona. La pretensió, doncs, és contribuir al coneixement de les característiques de l'expressió escrita, tant les que fan referència a les produccions escrites com el procés de composició, que presenten els nois i noies de Cicle Superior d'EGB a la ciutat de Girona. Entenem que aquest és un primer pas, un punt de partida, perquè posteriorment es pugui continuar treballant en desenvolupament de propostes tècnico-pràctiques que serveixin per fonamentar el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'expressió escrita. Amb aquest propòsit, doncs, l'estudi s'estructura en tres parts: En la primera o Marc Teòric, es defineixen els elements teòrics que regeixen i basen la recerca. Per a l'establiment d'aquest marc conceptual, es presenta primerament la concepció de llengua, funcional i comunicativa, que, a finals del segle XX fonamenta tant els models lingüístics com les perspectives didàctiques. Es revisen, en un segon moment, diverses aportacions tècniques sobre el concepte d'expressió escrita i es formula la definició pròpia, que permet articular coherentment la investigació realitzada: L'expressió escrita és un procés psicològic complex, en el qual hi intervenen operacions cognitives de naturalesa diversa, i que implica l'ús de coneixements i d'habilitats variats. Coneixements i habilitats que tenen com a finalitat la comunicació d'idees per mitjà de símbols gràfics i que, d'una banda fan referència a la gramàtica i a la llengua que s'utilitza en els textos escrits (codi escrit) i, de l'altra, a les estratègies comunicativo-lingüístiques que s'empren per a produir-los (procés de composició). S'aborda després l'aproximació conceptual al codi escrit, ressaltant la noció moderna de text i de les propietats textuals, tasca que esdevé decisiva per al plantejament de la primera fase de la recerca. En l'apartat següent, s'aprofundeix en la comprensió teòrica del procés de composició escrita, la qual es configura com a punt de partida clau per al desplegament de la segona fase de la recerca. I, per últim, s'analitza el procés d'ensenyament/aprenentatge de l'expressió escrita, amb la voluntat de pressentir les principals perspectives i propostes teòrico-didàctiques actuals, per acabar contrastar-les amb les pràctiques escolars que avui es donen de forma habitual en l'ensenyament de l'expressió escrita. La segona part o La Recerca inclou tres capítols. En el primer o Capítol II, s'ofereix el plantejament general de la recerca és a dir, s'estableixen els objectius generals plantejats i es presenten les dues fases amb què aquesta recerca s'estructura. En el Capítol III es desenvolupa la que s'anomena primera fase de la recerca, un estudi descriptiu que es proposa com a objectiu general conèixer quin és el domini general de les habilitats i els coneixements de l'expressió escrita en llengua catalana, concretament en relació al text produït, al codi escrit, que presenten els nois i noies del cicle superior d'EGB de Girona. Amb aquesta intenció, s'especifiquen aquests coneixements i habilitats agrupant-los d'acord amb les cinc propietats textuals a priori establertes: adequació, coherència, cohesió, correcció gramatical i variació. Sota una perspectiva metodològica i un mètode descriptiu. es desenvolupen les diferents passes que se segueixen per a la consecució dels objectius marcats: 1) es selecciona la mostra d'estudi (388 nois i noies de tres escoles de Girona), 2) s'efectua el procés d'obtenció de la informació necessària, prèviament realitzant una àmplia revisió bibliogràfica sobre el tema de l'avaluació del producte escrit, la qual porta a elaborar dos instruments propis: el bàsic o Prova d'Expressió Escrita i el complementari o Full de Valoració de l'Expressió Escrita per part del Professor. i a recollir també d'altres dades informatives, a ressaltar, les qualificacions acadèmiques de l'hora de llengua, 3) s'apliquen els instruments ideats i es recull l'altra informació prevista. 4) s'analitza la informació obtinguda per mitjà d'una anàlisi estadística descriptiva i diferencial, més exhaustivament i completa en el cas de la Prova d'Expressió Escrita, en tant que instrument bàsic i específicament dissenyat per a respondre als objectius de l'estudi. i 5) s'analitzen i s'interpreten amb rigurositat totes les aportacions informatives obtingudes, per acabar definint les principals conclusions extretes de la realització d'aquesta primera fase de la recerca. En el Capítol IV, s'exposa l'anomenat Estudi de Casos o segona fase de la recerca, el qual es planteja com a objectiu general constatar si es presenten diferències clares pel que fa al procés de composició seguit en l'elaboració i construcció del text escrit, entre els nois i noies de Cicle Superior d'EGB que mostren un nivell elevat en el domini dels coneixements i habilitats del codi escrit, i els que en mostren un nivell de domini baix. Objectiu general que pressuposa l'establiment de dos subobjectius generals: 1) Conèixer quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició, que segueixen en l'elaboració i construcció del text escrit d'aquells nois i noies de Cicle Superior d'EGB de Girona que, seleccionats a partir de l'estudi realitzat en la primera fase de la recerca, presenten un major domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit, i 2) el mateix que l'anterior però centrat en aquells nois i noies que presenten un menor domini general dels coneixements i habilitats del codi escrit. Amb aquests propòsits, es defineix primerament el marc teòric que regula el desenvolupament d'aquesta segona fase de la recerca: es tracta de la proposta teòrica de referència que, en base al model cognitiu del procés de composició escrita proposat per Flower i Hayes, defineix els processos i subprocessos sota els quals s'estructura l'estudi: anàlisi de la situació comunicativa , planificació (generalització d'idees, organització i formulació d'objectius), textualització, revisió i control, alhora que també concreta les estratègies i habilitats específiques a través de les quals es vol obtenir la informació referida a cadascun d'aquests processos i subprocessos redaccionals. Seguidament, i en el marc d'una perspectiva metodològica qualitativa, definida i especificada a través d'un Estudi de Casos, es desplega el pla de treball marcat per a la consecució dels objectius preestablerts: 1) d'acord amb uns criteris rigurosament sistematitzats, i a partir de la informació principal obtinguda en la primera fase del a recerca, es seleccionen els 12 casos d'estudi agrupats en dos grups: el grup A o els 6 casos que presenten el nivell més baix en el domini dels coneixements i habilitats del producte escrit, i el grup B o els 6 casos que en mostren el nivell més alt; 2)es realitza el procés d'obtenció de la informació, a través de l'aplicació de dos instruments: l'observació i l'entrevista, per a l'elaboració a curada i rigurosa dels quals, prèviament s'efectua una revisió bibliogràfica sobre el tema de la complexitat de l'avaluació dels processos cognitius i sobre els requeriments metodològics derivats de la naturalesa essencialment qualitativa dels propis instruments; 3) s'apliquen els dos instruments en els 6 casos del grup B i els casos del grup A; 4) s'analitza la informació obtinguda a través de tècniques d'anàlisi de contingut, en primer lloc, establint unitats de registre que faciliten una primera aproximació a ala temàtica enregistrada a través de l'observació i de l'entrevista de cadascun dels 12 casos, i, en segon lloc, establint categories en el contingut de les unitats establertes, estructurant i classificant així la temàtica de les dades obtingudes; 5) s'elabora l'informe, és a dir, s'exposen quines són i com són utilitzades les estratègies pròpies del procés de composició escrita definides en la proposta teòrica de referència, especificant aquest informe per als casos del grup A, per als casos del grup B, i sobretot oferint un informe específic per a la comparació entre els casos del grup A i els del grup B; i 6) es revisa el desenvolupament dels diferents moments de l'Estudi de Casos i es reanalitza amb rigurositat la informació exposada en els tres informes, per finalitzar definint les principals conclusions que es deriven de la realització d'aquesta segona fase de la recerca. En la tercera i última part o capítol V, primer es sintetitzen les principals aportacions i conclusions de cadascun dels quatre capítols anteriors, per finalitzar exposant les implicacions més significatives que aquesta tesi permet establir de cares a la pràctica de l'ensenyament/aprenentatge i la recerca educatives en l'àmbit de l'expressió escrita.

Processament de la informació en nens de pre-escolar de les comarques gironines. Implicacions pedagògiques

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi). Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa. Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica. Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes. Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough. Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament. Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial. Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial. Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial. Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament. Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu. El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia. Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament. Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes.

Predicting music enjoyment in cochlear implant users

Most cochlear implant (CI) users perceive music poorly. Little is known, however, about the musical enjoyment received by CI users. The author examined possible relationships between musical enjoyment and music perception tasks through the use of 1) multiple musical tests, and 2) two groups of listeners: normal-hearing (NH) listeners with a CI-simulation and actual CI users. The two groups’ performances are compared to determine whether NH participants listening to music via CI-simulation software are a good model for actual CI users for perceiving music.

Observations of the diurnal cycle of outgoing longwave radiation from the Geostationary Earth Radiation Budget instrument

The Geostationary Earth Radiation Budget instrument on Meteosat-8, located over Africa, provides unprecedented temporal sampling (~17 minutes) of the broadband emitted thermal and reflected solar radiances. We analyse the diurnal cycle of the outgoing longwave radiation (OLR) fluxes derived from the thermal radiances for July 2006. Principal component (PC) analysis separates the signals of the surface temperature response to solar heating and of the development of convective clouds. The first two PCs explain most of the OLR variations: PC1 (surface heating) explains 82.3% of the total variance and PC2 (cloud development) explains 12.8% of the variance. Convection is initiated preferentially over mountainous regions and the cloud then advects downstream in the ambient flow. Diurnal variations are much weaker over the oceans, but a coherent signal over the Gulf of Guinea suggests that the cloudiness is modulated by the diurnally varying contrast between the Gulf and the adjacent land mass.

Comparison of balloon-carried atmospheric motion sensors with Doppler lidar turbulence measurements

Magnetic sensors have been added to a standard weather balloon radiosonde package to detect motion in turbulent air. These measure the terrestrial magnetic field and return data over the standard uhf radio telemetry. Variability in the magnetic sensor data is caused by motion of the instrument package. A series of radiosonde ascents carrying these sensors has been made near a Doppler lidar measuring atmospheric properties. Lidar-retrieved quantities include vertical velocity (w) profile and its standard deviation (w). w determined over 1 h is compared with the radiosonde motion variability at the same heights. Vertical motion in the radiosonde is found to be robustly increased when w>0.75 m s−1 and is linearly proportional to w. ©2009 American Institute of Physics

Surface determination of the air-earth electrical current density using co-located sensors of different geometry

A vertical conduction current flows in the atmosphere as a result of the global atmospheric electric circuit. The current at the surface consists of the conduction current and a locally generated displacement current, which are often approximately equal in magnitude. A method of separating the two currents using two collectors of different geometry is investigated. The picoammeters connected to the collectors have a RC time constant of approximately 3 s, permitting the investigation of higher frequency air-earth current changes than previously achieved. The displacement current component of the air-earth current derived from the instrument agrees with calculations using simultaneous data from a co-located fast response electric field mill. The mean value of the nondisplacement current measured over 9 h was 1.76 +/- 0.002 pA m(-2). (c) 2006 American Institute of Physics.

In situ calibration of atmospheric air conductivity instruments

A new method of measuring the total conductivity of atmospheric air is described. It depends on determination of the electrical relaxation time of a horizontal wire, mounted between two insulators, which is initially grounded and then allowed to charge freely. The total air conductivity derived is compared with that from an ion mobility spectrometer. Results from the two techniques agreed to within 1.2 fS m(-1). (c) 2006 American Institute of Physics.

Intercomparison of aircraft instruments on board the C-130 and Falcon-20 over southern Germany during EXPORT2000

In the summer 2000 EXPORT aircraft campaign (European eXport of Precursors and Ozone by long-Range Transport), two comprehensively instrumented research aircraft measuring a variety of chemical species flew wing tip to wing tip for a period of one and a quarter hours. During this interval a comparison was undertaken of the measurements of nitrogen oxide (NO), odd nitrogen species (NOy), carbon monoxide (CO) and ozone (O3). The comparison was performed at two different flight levels, which provided a 10-fold variation in the concentrations of both NO (10 to 1000 parts per trillion by volume (pptv)) and NOy (200 to over 2500 pptv). Large peaks of NO and NOy observed from the Falcon 20, which were at first thought to be from the exhaust of the C-130, were also detected on the 4 channel NOxy instrument aboard the C-130. These peaks were a good indication that both aircraft were in the same air mass and that the Falcon 20 was not in the exhaust plume of the C-130. Correlations and statistical analysis are presented between the instruments used on the two separate aircraft platforms. These were found to be in good agreement giving a high degree of correlation for the ambient air studied. Any deviations from the correlations are accounted for in the estimated inaccuracies of the instruments. These results help to establish that the instruments aboard the separate aircraft are reliably able to measure the corresponding chemical species in the range of conditions sampled and that data collected by both aircraft can be co-ordinated for purposes of interpretation.

A narrow band pulsed eddy current instrument for materials testing

The principles of operation of an experimental prototype instrument known as J-SCAN are described along with the derivation of formulae for the rapid calculation of normalized impedances; the structure of the instrument; relevant probe design parameters; digital quantization errors; and approaches for the optimization of single frequency operation. An eddy current probe is used As the inductance element of a passive tuned-circuit which is repeatedly excited with short impulses. Each impulse excites an oscillation which is subject to decay dependent upon the values of the tuned-circuit components: resistance, inductance and capacitance. Changing conditions under the probe that affect the resistance and inductance of this circuit will thus be detected through changes in the transient response. These changes in transient response, oscillation frequency and rate of decay, are digitized, and then normalized values for probe resistance and inductance changes are calculated immediately in a micro processor. This approach coupled with a minimum analogue processing and maximum of digital processing has advantages compared with the conventional approaches to eddy current instruments. In particular there are: the absence of an out of balance condition and the flexibility and stability of digital data processing.

A thermally stable tension meter for atmospheric soundings using kites

Kites offer considerable potential as wind speed sensors—a role distinct from their traditional use as instrument-carrying platforms. In the sensor role, wind speed is measured by kite-line tension. A kite tether line tension meter is described here, using strain gauges mounted on an aluminum ring in a Wheatstone bridge electronic circuit. It exhibits a linear response to tension 19.5 mV N−1 with good thermal stability mean drift of −0.18 N °C−1 over 5–45 °C temperature range and a rapid time response 0.2 s or better. Field comparisons of tether line tension for a Rokkaku kite with a fixed tower sonic anemometer show an approximately linear tension-wind speed relationship over the range 1–6 ms−1. © 2010 American Institute of Physics. doi:10.1063/1.3465560

From the sun to the Earth: The 13 May 2005 coronal mass ejection

We report the results of a multi-instrument, multi-technique, coordinated study of the solar eruptive event of 13 May 2005. We discuss the resultant Earth-directed (halo) coronal mass ejection (CME), and the effects on the terrestrial space environment and upper Earth atmosphere. The interplanetary CME (ICME) impacted the Earth’s magnetosphere and caused the most-intense geomagnetic storm of 2005 with a Disturbed Storm Time (Dst) index reaching −263 nT at its peak. The terrestrial environment responded to the storm on a global scale. We have combined observations and measurements from coronal and interplanetary remote-sensing instruments, interplanetary and near-Earth in-situ measurements, remote-sensing observations and in-situ measurements of the terrestrial magnetosphere and ionosphere, along with coronal and heliospheric modelling. These analyses are used to trace the origin, development, propagation, terrestrial impact, and subsequent consequences of this event to obtain the most comprehensive view of a geo-effective solar eruption to date. This particular event is also part of a NASA-sponsored Living With a Star (LWS) study and an on-going US NSF-sponsored Solar, Heliospheric, and INterplanetary Environment (SHINE) community investigation.

Intermittent release of transients in the slow solar wind: 2. In situ evidence

In paper 1, we showed that the Heliospheric Imager (HI) instruments on the pair of NASA STEREO spacecraft can be used to image the streamer belt and, in particular, the variability of the slow solar wind which originates near helmet streamers. The observation of intense intermittent transient outflow by HI implies that the corresponding in situ observations of the slow solar wind and corotating interaction regions (CIRs) should contain many signatures of transients. In the present paper, we compare the HI observations with in situ measurements from the STEREO and ACE spacecraft. Analysis of the solar wind ion, magnetic field, and suprathermal electron flux measurements from the STEREO spacecraft reveals the presence of both closed and partially disconnected interplanetary magnetic field lines permeating the slow solar wind. We predict that one of the transients embedded within the second CIR (CIR‐D in paper 1) should impact the near‐Earth ACE spacecraft. ACE measurements confirm the presence of a transient at the time of CIR passage; the transient signature includes helical magnetic fields and bidirectional suprathermal electrons. On the same day, a strahl electron dropout is observed at STEREO‐B, correlated with the passage of a high plasma beta structure. Unlike ACE, STEREO‐B observes the transient a few hours ahead of the CIR. STEREO‐A, STEREO‐B, and ACE spacecraft observe very different slow solar wind properties ahead of and during the CIR analyzed in this paper, which we associate with the intermittent release of transients.

Stray light analysis of SALEX instrument

Discrepancies between recent global earth albedo anomaly data obtained from the climate models, space and ground observations call for a new and better earth reflectance measurement technique. The SALEX (Space Ashen Light Explorer) instrument is a space-based visible and IR instrument for precise estimation of the global earth albedo by measuring the ashen light reflected off the shadowy side of the Moon from the low earth orbit. The instrument consists of a conventional 2-mirror telescope, a pair of a 3-mirror visible imager and an IR bolometer. The performance of this unique multi-channel optical system is sensitive to the stray light contamination due to the complex optical train incorporating several reflecting and refracting elements, associated mounts and the payload mechanical enclosure. This could be further aggravated by the very bright and extended observation target (i.e. the Moon). In this paper, we report the details of extensive stray light analysis including ghosts and cross-talks, leading to the optimum set of stray light precautions for the highest signal-to-noise ratio attainable.

Hitting emissions targets with (statistical) confidence in multi-instrument Emissions Trading Schemes

A means of assessing, monitoring and controlling aggregate emissions from multi-instrument Emissions Trading Schemes is proposed. The approach allows contributions from different instruments with different forms of emissions targets to be integrated. Where Emissions Trading Schemes are helping meet specific national targets, the approach allows the entry requirements of new participants to be calculated and set at a level that will achieve these targets. The approach is multi-levelled, and may be extended downwards to support pooling of participants within instruments, or upwards to embed Emissions Trading Schemes within a wider suite of policies and measures with hard and soft targets. Aggregate emissions from each instrument are treated stochastically. Emissions from the scheme as a whole are then the joint probability distribution formed by integrating the emissions from its instruments. Because a Bayesian approach is adopted, qualitative and semi-qualitative data from expert opinion can be used where quantitative data is not currently available, or is incomplete. This approach helps government retain sufficient control over emissions trading scheme targets to allow them to meet their emissions reduction obligations, while minimising the need for retrospectively adjusting existing participants’ conditions of entry. This maintains participant confidence, while providing the necessary policy levers for good governance.