Convergència i Unió, del nacionalismo moderado al secesionismo: cambio de posición de los partidos nacionalistas y sistema de gobierno multinivel

El 11 de septiembre de 2012 una multitudinaria manifestación en Barcelona con motivo de la fiesta nacional catalana bajo el lema “Catalunya Nou Estat d’Europa”, convocada por la Asamblea Nacional Catalana, una asociación partidaria de la independencia de Catalunya, acabó precipitando un avance electoral. CiU se presentó a las nuevas elecciones con el compromiso de realizar una consulta sobre la autodeterminación de Catalunya y con un programa que incluía medidas para la creación de un estado independiente. La invocación de CiU al derecho a autodeterminación no era una novedad ya que desde los años 90, en CDC dicha propuesta aparece es aprobada en los congresos del partido y ya en el programa electoral de 2010 está claramente explicitada. Sin embargo en las elecciones de 2012 dicha cuestión monopoliza la campaña electoral y marca la agenda política catalana. Este trabajo se propone demostrar que CiU ha experimentado un cambio de posición en la dimensión centro-periferia y que ha pasado de ser un partido nacionalista moderado a ser un partido secesionista y se sostiene que este cambio de posición se debe, en parte, a la naturaleza multinivel del sistema político español. El interés del estudio de caso radica en que puede permitir avanzar en el conocimiento del cambio de posición de los partidos nacionalistas y también verificar la influencia de variables institucionales en el cambio de posición de los partidos ambos aspectos bastante ignorados por la literatura sobre el cambio de posición en los partidos hasta ahora.

Deu anys de seguiment demogràfic i genètic d’Stachys maritima a Catalunya (2001-2010). Implicacions per a un pla de recuperació

Ten years of demographic and genetic monitoring of Stachys maritima in Catalonia (2001-2010). Implications for a recovery plan.- Stachys maritima is a species typical of the coastal dunes, with a wide distribution within the Mediterranean Basin. In spite of this, the species shows a clear regression. In Catalonia, it has been observed an important reduction of its populations since early 20th century, where it has disappeared from several localities in which it was relatively common (Tarragonès, Barcelonès). Herein we present the results of the demographic monitoring of the species during the last 10 years (2001-2010) in the known localities in Catalonia. Besides corroborating the disappearance (northern Sant Martí d’Empúries), the re-discovering (Llobregat Delta beach) and the detection of new populations (inner dunes of the Montgrí), a large year-to-year fluctuation of the monitored populations is stated; the possible reasons are discussed. In addition, the present work also includes the results of the allozyme diversity analysis of the new detected populations as well as the rediscoveries of the period 2004-2008, which were not included in a former study of genetic diversity carried out in 2002-2003. It is necessary to emphasize that the contribution of the new populations to the genetic diversity of Stachys maritima is very small, which can be attributed to their limited population size and /or to founder effects. Despite that the species is included in the Annex 2 (“En Perill d’Extinció”) within the Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya (Catalogue of Endangered Flora of Catalonia), and some “soft” conservation measures have been applied at local level (signposting of the beach accesses, environmental education, etc.) coupled with other more significant measures (e.g. translocation of individuals discovered in an artificial sandbank), it would be necessary the coordinated action and the scientific support of any initiative of conservation that could be carried out. The general frame to initiate actions of conservation should be the recovery plan of Stachys maritima, whose draft and application is mandatory in accordance to the Catàleg

La Gestió per competències als llocs de treball de comandament de les policies locals

Les policies són potser un dels sectors de l’administració que més incidència directa té sobre la ciutadania en les seves decisions quotidianes i que, per tant, més han d’evolucionar cap aquests models descentralitzats i horitzontals de decisió i de funcionament en xarxa. Aquesta responsabilitat de millora i adaptació és competència immediata dels comandaments intermedis i als Caps d’aquests Cossos, que hauran de disposar de les capacitats, habilitats i coneixements necessaris (competències) per dur-los a terme. Caldria, doncs, plantejar-nos si un sistema basat en la gestió per competències podria ser idoni per ser aplicat de forma integral: des del reclutament o selecció passant per la definició de perfils competencials per als llocs de treball, per posteriorment poder fer l’avaluació d’acompliment del lloc i atribuir en aquest resultat alguna mena de recompensa o reconeixement en forma de carrera professional vertical o horitzontal. En aquest treball ens centrarem en les dues primeres etapes, és a dir, estudiarem si la gestió per competències podria millorar els mètodes de reclutament i, de forma especial, en la definició del perfil professional idoni, per als Caps i els comandaments intermedis de la Policia Local, per a la qual cosa es durà a terme un treball de camp amb els responsables polítics i comandaments de diferents policies locals de Catalunya.

Col·lecció local a la Biblioteca Pública: recomacions bàsiques

Normes per ajudar les biblioteques a organitzar el seu fons de col·lecció local. En l'article es fa una definició del que és col·lecció local i es donen un seguit de recomanacions bàsiques segons el tipus d'àrea que cobreixi, el tipus de material, el seu tractament i els seus serveis que aquesta secció ha d'oferir en la biblioteca pública.

Marcas territoriales y desarrollo local en la Cataluña interior. Estudio de caso: Territoris serens (el Lluçanès)

La denominada «reestructuración rural» pasa ineludiblemente por la transformación de la economía de sector primario que tradicionalmente ha sustentado al campo. En los últimos tiempos, se experimenta una clara tercerización de la economía rural, en muy buena medida capitalizada por la industria turística. En este sentido, surge la necesidad de repensar la ruralidad, de construirla socialmente a partir de la proyección de imaginarios comunicados interna y externamente mediante la ayuda de marcas territoriales. El presente trabajo tiene como objetivo prioritario explorar de qué forma la marca espacial Territoris serens permite la creación de una imagen competitiva para la agrupación territorial del Lluçanès, por medio de la difusión de relatos asociados a diversos valores intangibles encabezados por la serenidad, el paisaje y, por ende, la identidad territorial. La revisión de la literatura referida a marcas de territorio, el análisis de la producción documental vinculada a Territoris serens y la organización de un grupo focal de discusión permitirá dirimir el proceso de transformación de territorios en marcas, en aras de conseguir, en nombre de la competitividad, un renovado y posmoderno «sentido de lugar».

Efectos de la reforma contable en la administración local

L' any 2006 entra en vigor una nova instrucció de comptabilitat per a l' administració local que provocarà alguns efectes que s' intenten analitzar en aquest article. En primer lloc, s' analitza el pas de dos models comptables a tres, després s' estudien les modificacions més importants,i s' acaba amb les principals conclusions obtingudes i la repercussió en la gestió comptable

Realització d'una aplicació de gestió de xarxes per a la xarxa sensefils de Manresa GuifiBages

En els últims anys, la popularitat de les xarxes sensefils (WIFI) ha anat en augment a un ritme incansable. Des de petits aparells instal•lats a les cases amb aquesta tecnologia com a complement dels routers d’accés a internet instal•lats per diverses companyies, fins a empreses fent petits desplegaments per comunicar entre si les seves seus. Al marge d’aquests escenaris, s’ha produït un fenomen social d’acolliment d’aquesta tecnologia a nivell mundial, en forma del que coneixem com a xarxes ciutadanes / xarxes lliures / xarxes socials. Aquestes xarxes han estat possibles gràcies a diverses raons que han fet assequible a col•lectius de persones, tant els aparells com els coneixements necessaris per dur a terme aquestes actuacions. Dintre d’aquest marc, al Bages, concretament a Manresa, es va començar a desenvolupar una d’aquestes xarxes. Les decisions d’aquesta xarxa d’utilitzar exclusivament hardware i software de codi obert, i determinats aspectes tècnics de la xarxa, ha comportat que la xarxa fos incompatible amb algunes de les aplicacions de gestió de xarxes existents desenvolupades per comunicats com gufi.net a Osona. És per això que per garantir el creixement, la supervivència i l’èxit d’aquesta xarxa en el temps, és indispensable poder comptar amb una eina de gestió que s’adigui a les característiques de GuifiBages. L’objectiu principal d’aquest treball és dotar a la xarxa GuifiBages de les eines necessàries per poder gestionar tota la informació referent a l’estructura de la seva xarxa, tant per facilitar l’accés a nous usuaris sense molts coneixements tècnics, com per facilitar nous desplegaments / reparacions / modificacions de la xarxa d’una manera automàtica. Com a conclusió d’aquest treball, podem afirmar que les avantatges que proporciones tecnologies com Plone, faciliten enormement la creació d’aplicacions de gestió de continguts en entorn web. Alhora, l’ús de noves tècniques de programació com AJAX o recursos com els que ofereix Google, permeten desenvolupar aplicacions web que no tenen res a envejar al software tradicional. D’altra banda, voldríem destacar l’ús exclusiu de programari lliure tant en els paquets de software necessaris pel desenvolupament, com en el sistema operatiu i programes dels ordinadors on s’ha dut a terme, demostrant que es poden desenvolupar sistemes de qualitat sense dependre de programari privatiu.

Nivel de mercurio en cabello de ninos peruanos expuestos en una zona minera de Arequipa y de la ciudad de Lima

Objetivo: El propósito del estudio fue comparar los niveles de mercurio en cabello en dos muestras de ninos peruanos provenientes de dos zonas geográficas distintas: una zona rural minera y una zona urbana. Material y métodos: La zona minera correspondió al poblado de Mollehuaca (Arequipa), de donde se obtuvieron 52 muestras de cabello; la zona urbana no expuesta a minería correspondió al distrito de Los Olivos (Lima), de donde se obtuvieron 40 muestras. Se determinó el nivel de mercurio con la técnica estandarizada de plasma de inducción acoplado con un espectrómetro de masas (ICP-MS). Resultados: En la zona rural, en promedio, se obtuvo un nivel de mercurio de 7,47 ppb±26,9. En la zona urbana, el nivel de mercurio alcanzó un promedio de 2,47 ppb±1,28. No se encontraron diferencias significatives en el nivel de mercurio según edad o género. Conclusión: Se concluye que el grupo expuesto a minería aurífera informal y de zona rural presentó niveles de mercurio en cabello en promedio mayores a los del grupo de zona urbana, pero esta diferencia no fue significativa (p=0,188, α=0,05).

Estudi per a la millora de l’espai públic a diferents sectors urbanístics de La Floresta

El document fa una proposta de pavimentació a La Floresta, als sectors urbanístics de Casino, Turó del Sol, Carrer del Caqui, la Floresta Alta, Colònia Parés, Colònia Mirador-oest, Colònia Mirador-est, els Porters sud, Muntanyesa sud i Sector del Golf.L’àmbit d’actuació la xarxa local que comprèn la distribució veïnal amb el trànsit pacificat amb prioritat per a vianants, enxarxada inevitablement amb la xarxa local de camins que transcorre per l’entorn no urbanitzat i que enllaça diversos espais urbans com cases aïllades, corredors verds fonamentalment en l’àmbit del Parc Natural de Collserola, i parcs i jardins del àmbit urbà de La Floresta. Els carrers interiors en aquests sectors es plantegen amb les característiques de circulació restringida. Es pren com a criteri, fer els vials principals de doble direcció, mentre que per als vials secundaris s’estudia la possibilitat d’un únic carril de circulació i mantenir les dues direccions deixant espais de reserva (sobreamples) per a l’encreuament de dos vehicles, tot afegidament al fet d’aconseguir el major espai d’aparcament. Aquesta definició de sectors portara delimitar en el seu interior les denominades “zones 30” que permeten compatibilitzar altres usos (bicicletes,..). La formalització d’aquests espais fa que es presenti una oportunitat de millora de la qualitat urbana que a La Floresta en escasses ocasions s’ha donat.

O perfil dos visitantes do parque estadual do Ibitipoca (PEIb), Lima Duarte, MG

Este trabalho foi desenvolvido no Parque Estadual do Ibitipoca (PEIb), onde foi realizado um levantamento das características dos visitantes da referida UC, com a finalidade de obter informações sobre o perfil destes. Foram entrevistados 324 visitantes durante os meses de janeiro, fevereiro, abril e junho do ano de 2004, ao passo que os dados de visitação relativos à freqüência mensal e anual de visitantes (1988-2004) foram fornecidos pela administração da UC. As variáveis utilizadas nas entrevistas foram tabuladas, analisadas e comparadas com a de outras unidades de conservação; dentre elas, observaram-se o nível de escolaridade, a idade, o gênero, o tamanho dos grupos e a origem dos visitantes do PEIb. Como principal resultado, constatou-se que a maioria dos visitantes desejava permanecer no parque por mais de dois dias; eles ficaram sabendo da existência do parque por meio da propaganda informal. O perfil dos visitantes mostrou um alto nível de escolaridade, tendo a sua grande maioria segundo grau completo. O principal objetivo da visita foi a busca de um local tranqüilo, de grande beleza cênica proporcionada pelo contato com a natureza. Nos dias atuais, o ecoturismo, além de um modismo, é uma forma de interação e de resgate da vida interiorana, proporcionado pela Vila de Conceição do Ibitipoca, distante apenas 3 km da portaria do parque.

Herniorrafia inguinal com anestesia local em regime ambulatorial

OBJETIVO: Comprovar a viabilidade da técnica de herniorrafia inguinal com anestesia local, em regime ambulatorial, com segurança, eficácia e curta curva de aprendizado. MÉTODOS: Analisamos prospectivamente 454 pacientes submetidos à herniorrafias inguinais sob anestesia local em regime ambulatorial entre novembro de 2004 e agosto de 2008. Do total de hérnias tratadas cirurgicamente neste período, 285 foram operadas à direita, 163 à esquerda e seis bilaterais. Foram utilizados critérios clínicos, cirúrgicos e psicossociais para inclusão no procedimento. Os parâmetros para exclusão foram hérnia complexa ou irredutível, hérnia recidivada, obesidade (IMC maior que 30 Kg/m²), recusa do paciente e pacientes psiquiátricos. Todos os pacientes foram operados eletivamente e analisados quanto ao resultado cirúrgico, suas complicações e tempo de internação hospitalar. RESULTADOS: Todas as operações foram concluídas com êxito. Em nenhum dos casos foi necessário a mudança do método anestésico. O tempo cirúrgico foi semelhante ao realizado com outros métodos de anestesia, não havendo casos de efeitos adversos dos anestésicos locais. As complicações intra-operatórias totalizaram aproximadamente 2,64% (12/454) dos casos. Não houve necessidade de internações hospitalares superiores ao período de 24 horas. CONCLUSÃO: O procedimento é viável sem dor per - operatória significativa, com segurança, podendo ser realizada por residentes sob supervisão, com satisfatória aceitação pelos pacientes, com complicações semelhantes às observadas em uma herniorrafia convencional, possibilitando um tempo e custo de internação menor e acesso mais rápido dos pacientes ao tratamento.

Assesment of the treatment of earlobe keloids with triamcinolone injections, surgical resection, and local pressure

OBJECTIVE: To evaluate the combined treatment of ear lobe keloids. METHODS: We studied 46 consecutive patients with 81 ear lobe keloids. Patients underwent local infiltration of triamcinolone acetonide (TCN) at concentrations of 40mg/ml (Group 1), 20 mg/ml (Group 2) and 10mg/ml (Group 3). The volume of TCN infiltrate varied according to the size of the lesion. Treatment consisted of three monthly injections before surgery, excision of keloid in the fourth month and perioperative infiltration, followed by two more leaks TCN within two months. Patients used earrings pressure on the scar after operation for four months. The pressure exerted by earrings in the ear lobe was measured electronically. Post-treatment follow-up of patients was 24 months. RESULTS: TCN at concentrations of 20mg/ml and 40mg/ml were effective for the treatment of keloids, no difference between the groups (p = 0.58). However, patients in which TCN was infiltrated the 10mg/ml had poor involution of keloid and the study of this group was stopped. CONCLUSION: the combination of infiltration TCN month to 20 mg/mL (1.2mg to 2.0mg per mm3 TCN injury), surgical excision and pressure application device is effective for treatment of keloid ear lobe.

Comparison of sweat rate during graded exercise and the local rate induced by pilocarpine

Centrally stimulated sweat rate produced by graded exercise until exhaustion was compared to the local sweat rate induced by pilocarpine, often used as a sweating index for healthy individuals. Nine young male volunteers (22 ± 4 years) were studied in temperate environment in two situations: at rest and during progressive exercise with 25 W increases every 2 min until exhaustion, on a cycle ergometer. In both situations, sweating was induced on the right forearm with 5 ml 0.5% pilocarpine hydrochloride applied by iontophoresis (1.5 mA, 5 min), with left forearm used as control. Local sweat rate was measured for 15 min at rest. During exercise, whole-body sweat rate was calculated from the body weight variation. Local sweat rate was measured from the time when heart rate reached 150 bpm until exhaustion and was collected using absorbent filter paper. Pharmacologically induced local sweat rate at rest (0.4 ± 0.2 mg cm-2 min-1) and mean exercise-induced whole-body sweat rate (0.4 ± 0.1 mg cm-2 min-1) were the same (P > 0.05) but were about five times smaller than local exercise-induced sweat rate (control = 2.1 ± 1.4; pilocarpine = 2.7 ± 1.2 mg cm-2 min-1), indicating different sudorific mechanisms. Both exercise-induced whole-body sweat rate (P < 0.05) and local sweat rate (P < 0.05) on control forearm correlated positively with pilocarpine-induced local sweat rate at rest. Assuming that exercise-induced sweating was a result of integrated physiological mechanisms, we suggest that local and whole-body sweat rate measured during graded exercise could be a better sweating index than pilocarpine.

Reporte de monitoreo sectorial. Sector materiales de construcción en Perú

Gestión del conocimiento

The neoliberalization of street vending policy in Lima, Peru: the politics of citizenship. property and public space in the production of a new urban marginality

Neoliberalism is having a significant and global impact on political, social and economic life across spaces. This work illustrates how neoliberalism is attempting to change the ways in which the urban poor - particularly those that participate in street vending - use urban spaces in Lima, Peru. Using municipal policies, newspaper articles and local academic texts I argue that there is a changing marginality in Lima that is being experienced by street vendors, and currently in los canas of Lima. In particular, I discuss formalization, a neoliberal strategy in street vending policy, which is used with eradication and social assistance strategies in attempts to re-regulate street vendors.