The Swiss reform of the allocation of tasks : The conventions-programs as a new partnership model for vertical cooperation ?

This research examines the impacts of the Swiss reform of the allocation of tasks which was accepted in 2004 and implemented in 2008 to "re-assign" the responsibilities between the federal government and the cantons. The public tasks were redistributed, according to the leading and fundamental principle of subsidiarity. Seven tasks came under exclusive federal responsibility; ten came under the control of the cantons; and twenty-two "common tasks" were allocated to both the Confederation and the cantons. For these common tasks it wasn't possible to separate the management and the implementation. In order to deal with nineteen of them, the reform introduced the conventions-programs (CPs), which are public law contracts signed by the Confederation with each canton. These CPs are generally valid for periods of four years (2008-11, 2012-15 and 2016-19, respectively). The third period is currently being prepared. By using the principal-agent theory I examine how contracts can improve political relations between a principal (Confederation) and an agent (canton). I also provide a first qualitative analysis by examining the impacts of these contracts on the vertical cooperation and on the implication of different actors by focusing my study on five CPs - protection of cultural heritage and conservation of historic monuments, encouragement of the integration of foreigners, economic development, protection against noise and protection of the nature and landscape - applied in five cantons, which represents twenty-five cases studies.

Necrópolis de incineración y prácticas funerarias en el noreste de la Penínnsula Ibérica durante el Bronce Final y la Primera Edad del Hierro

[spa]En este artículo presentamos un estado de la cuestión sobre las necrópolis de incineración del Bronce Final y Primera Edad del Hierro en el noreste peninsular. Para ello, analizamos el ritual funerario, la organización interna de las necrópolis y muy especialmente su arquitectura funeraria para, en base a ella, caracterizar el proceso de regionalización que se observa en el territorio.

Èquids i gossos en l"economia i en els rituals. Resultats de l"estudi dels materials dipositats en el sitjar iberoromà del Serrat dels Espinyers (Isona, Pallars Jussà)

[cat]El Serrat dels Espinyers constitueix, per si mateix, un punt important en el poc conegut poblament ibéric del Pallars. En el panorama arqueològic català esdevé un cas únic pel que fa a la utiliztzació dels animals en activitats rituals vinculades tant a espais funeraris com domèstics, en particular pel volum i la qualitat de les dades aportades. L'anàlisi de les restes òssies animals i d'altes materials associats han procurart un conjunt de dades que permeten establir hipòtesis sobre els comportaments rituals de la societat ibèrica que va ocupar el jaciment. D'altra banda, es posa en evidència la importància de dos tàxons: els èquids i els gossos, i la seva relació amb l'activitat econòmica que hi va poder tenir lloc. [eng]Serrat dels Espinyers is an important site within the little known Iberian culture settlement of the Pallars area in Catalonia. Regarding the use of animals in ritual activities related to both domestic and funerary spaces, the data provided by this site are unique within the Catalan archaeology. The results obtained in the analysis of animal bones and other associated materials have allowed us to establish new hypotheses about the ritual behavior in Iberian society. Moreover, the importance of two taxa: horses and dogs, has been highlighted, as well as their relationship with the economic activity that could have taken place on the site.

Les inscripcions de la plaça de la Vila de Madrid

Les conclusions que de l’estudi epigràfic se'n poden treure són coincidents amb les que ens aporten les dades de les excavacions arqueològiques. En primer lloc, podem comprovar una utilització de l’àrea com a espai funerari des de l’inici de la colònia de Barcino, amb una continuïtat i, a vegades, superposició de tombes, que arriba fins a ben entrat el segle III dC. Lògicament, la fase que se'ns mostra més potent és la més recent, que arrenca de les darreries del segle II dC per entrar en el III. Tret dels testimonis inicials, que ens fan conèixer fins i tot magistrats de la ciutat, el gruix dels documents correspon a monuments funeraris de les classes menys privilegiades, lliberts i esclaus que, de vegades, ens manifesten una entranyable vessant humana d’afectuoses relacions, en què sovintegen els diminutius. A vegades, l’estatus dels personatges és obertament declarat; en d’altres el deduïm dels termes de parentiu amb una onomàstica que acostuma a ser també ben transparent.

El poder de les banderes

Es van analitzar quins factors identitaris desvetllen més el sentiment d"unió i protecció cap a la pròpia nació, i a través de quins mecanismes neurals. Se"n van valorar diversos, entre els quals iferents manifestacions culturals, monuments, la propensió a adquirir productes propis, aspectes gastronòmics i, també, les banderes. El resultat fou clar: les banderes són els únics trets identitaris dels analitzats que estimulen aquest sentiment d"unió i protecció, i ho fan precisament a través de les funcions socials i grupals de l"oxitocina.

Bulletin archéologique publié par le Comité historique des arts et monumens

1844 (T3)-1845.

Bulletin archéologique publié par le Comité historique des arts et monumens

1846 (T4)-1848.

Bulletin archéologique publié par le Comité historique des arts et monumens

1842 (T2)-1843.

Bulletin archéologique publié par le Comité historique des arts et monumens

Variante(s) de titre : Bulletin archéologique publié par le Comité historique des arts et monuments

Bulletin archéologique publié par le Comité historique des arts et monumens

1840 (T1)-1841.

Aproximación al turismo funerario: análisis de oferta de la Ruta Europea de Cementerios en Cataluña

La presente investigación, pretende estudiar los cementerios como lugares de visita, realizando una aproximación al que hemos llamado turismo funerario en un intento de desmarcarlo de las motivaciones definitorias del turismo negro. A nivel más específico, se ha estudiado la oferta turística ya existente en los miembros catalanes de la Ruta Europea de Cementerios

En què creu el nostre cervell?

Un dels monuments més vistos pels turistes que van a Barcelona és la Sagrada Família. No és excepció: qualsevol lloc que visitem sens dubte amaga un monument religiós digne de ser vist: el monestir d'El Escorial; el Sagrat Cor de París; els temples hindús d'Ellora; l'estupa budista de Boudhanath a Kàtmandu; el mur de les Lamentacions i la mesquita d'Al-Aqsa a Jerusalem... Per què totes les cultures han tingut i tenen creences religioses, al marge de l'aparent augment de persones que es declaren agnòstiques o atees? És només una construcció cultural o el nostre cervell hi té alguna cosa a veure? I si fos així, tenir creences religioses té algun valor adaptatiu?

Formas graníticas asociadas a megalitos en el nordeste de Cataluña

The landforms that appears in granite slabs of the megaliths, that localize in the NW part of Catalonia, had studied for quantify their increase values. The results allow of distinguish between pre and postmegalithical landforms. Some premegalithical gnammas are 5000 years old or more and has developed actually. Had been calculate 1cm/1000 yaers deepening rates for gnammas and between 0,4 and 3 com/1000 years for the alveoles according to postmegalithical ladforms sizes. The size cannot be used for age approach in another postmegalithical landforms (pitting, ‘pseudorejones’ and speleothems)