Genetic variability in G2 and F2 region between biological clones of human respiratory syncytial virus with or without host immune selection pressure

Human respiratory syncytial virus (HRSV) is an important respiratory pathogens among children between zero-five years old. Host immunity and viral genetic variability are important factors that can make vaccine production difficult. In this work, differences between biological clones of HRSV were detected in clinical samples in the absence and presence of serum collected from children in the convalescent phase of the illness and from their biological mothers. Viral clones were selected by plaque assay in the absence and presence of serum and nucleotide sequences of the G2 and F2 genes of HRSV biological clones were compared. One non-synonymous mutation was found in the F gene (Ile5Asn) in one clone of an HRSV-B sample and one non-synonymous mutation was found in the G gene (Ser291Pro) in four clones of the same HRSV-B sample. Only one of these clones was obtained after treatment with the child's serum. In addition, some synonymous mutations were determined in two clones of the HRSV-A samples. In conclusion, it is possible that minor sequences could be selected by host antibodies contributing to the HRSV evolutionary process, hampering the development of an effective vaccine, since we verify the same codon alteration in absence and presence of human sera in individual clones of BR-85 sample.

Revised nomenclature and classification of inherited ichthyoses: results of the First Ichthyosis Consensus Conference in Sorèze 2009.

BACKGROUND: Inherited ichthyoses belong to a large, clinically and etiologically heterogeneous group of mendelian disorders of cornification, typically involving the entire integument. Over the recent years, much progress has been made defining their molecular causes. However, there is no internationally accepted classification and terminology. OBJECTIVE: We sought to establish a consensus for the nomenclature and classification of inherited ichthyoses. METHODS: The classification project started at the First World Conference on Ichthyosis in 2007. A large international network of expert clinicians, skin pathologists, and geneticists entertained an interactive dialogue over 2 years, eventually leading to the First Ichthyosis Consensus Conference held in Sorèze, France, on January 23 and 24, 2009, where subcommittees on different issues proposed terminology that was debated until consensus was reached. RESULTS: It was agreed that currently the nosology should remain clinically based. "Syndromic" versus "nonsyndromic" forms provide a useful major subdivision. Several clinical terms and controversial disease names have been redefined: eg, the group caused by keratin mutations is referred to by the umbrella term, "keratinopathic ichthyosis"-under which are included epidermolytic ichthyosis, superficial epidermolytic ichthyosis, and ichthyosis Curth-Macklin. "Autosomal recessive congenital ichthyosis" is proposed as an umbrella term for the harlequin ichthyosis, lamellar ichthyosis, and the congenital ichthyosiform erythroderma group. LIMITATIONS: As more becomes known about these diseases in the future, modifications will be needed. CONCLUSION: We have achieved an international consensus for the classification of inherited ichthyosis that should be useful for all clinicians and can serve as reference point for future research.

Uso y percepción social de los recursos naturales en la cuenca media del río Lules, provincia de Tucumán (Argentina)

És conegut que arreu del món hi ha moltes poblacions aïllades que encara viuen a partir de l’agricultura i la ramaderia de subsistència i que utilitzen tots aquells recursos del seu entorn per tal de cobrir les serves necessitats bàsiques. Aquest ús acostuma a ser insostenible, fent que l’entorn tendeixi a degradar-se cada cop més. El projecte representa una peça bàsica en la inserció del desenvolupament sostenible per a moltes d’aquestes poblacions, com és el cas de les comunes el riu Lules (Tucumán, Argentina). Basat en entrevistes i enquestes als pobladors, es fa una anàlisi estadística per determinar l’ús i la percepció de canvi que tenen els habitants, i a la vegada, es relaciona amb altres variables com el nivell socioeconòmic i l’edat, entre d’altres. Aquesta anàlisi juntament amb l’observació directa, permet fer una diagnosi de l’àrea i, conseqüentment, una llista de propostes (i desenvolupament de les més urgents) per tal de crear un pla de gestió de la zona i poder assegurar el seu desenvolupament sostenible

The dynamics of Brazilian protozoology over the past century

Brazilian scientists have been contributing to the protozoology field for more than 100 years with important discoveries of new species such asTrypanosoma cruzi and Leishmania spp. In this work, we used a Brazilian thesis database (Coordination for the Improvement of Higher Education Personnel) covering the period from 1987-2011 to identify researchers who contributed substantially to protozoology. We selected 248 advisors by filtering to obtain researchers who supervised at least 10 theses. Based on a computational analysis of the thesis databases, we found students who were supervised by these scientists. A computational procedure was developed to determine the advisors’ scientific ancestors using the Lattes Platform. These analyses provided a list of 1,997 researchers who were inspected through Lattes CV examination and allowed the identification of the pioneers of Brazilian protozoology. Moreover, we investigated the areas in which researchers who earned PhDs in protozoology are now working. We found that 68.4% of them are still in protozoology, while 16.7% have migrated to other fields. We observed that support for protozoology by national or international agencies is clearly correlated with the increase of scientists in the field. Finally, we described the academic genealogy of Brazilian protozoology by formalising the “forest” of Brazilian scientists involved in the study of protozoa and their vectors over the past century.

Dilemas de pais e filhos no processo sucessório de empresas familiares

Com o objetivo geral de destacar e analisar a vivência de dilemas de pais e filhos no que concerne ao processo sucessório em empresas familiares, desenvolveu-se pesquisa exploratória de orientação qualitativa a partir do pressuposto de que esses dilemas tenham papel determinante no planejamento (ou falta dele), execução e desfecho do processo sucessório, no futuro da empresa familiar e em suas chances de continuidade. No trabalho, buscou-se aliar o suporte teórico oferecido pela abordagem aplicada às empresas familiares às ideias de Bauman (2007a; 2007b; 2008) sobre a liquidez da existência e ao campo empírico referente a organizações com essas características, de um segmento específico de serviços. A coleta de dados deu-se por meio da realização de entrevistas individuais semiestruturadas que somaram um total de 12 sujeitos - cinco pais-sucedidos e sete filhos-sucessores -, todos eles atuantes em cinco pequenas e médias empresas familiares brasileiras. Nesse sentido, foram identificados dez dilemas principais a serem abordados no presente artigo. Desses, cinco foram dilemas relativos aos pais-sucedidos entrevistados e cinco foram dilemas relativos aos filhos-sucessores indicados pelos primeiros. Analisados à luz da literatura, os resultados indicam, como um aspecto com cunho conclusivo, que os dilemas dos pais-sucedidos entrevistados estão prioritariamente relacionados com a dualidade vida-morte, enquanto os dilemas dos filhos-sucessores estão centrados na questão de legitimação pessoal. Igualmente, identificou-se, a partir do objetivo principal proposto, que os referidos dilemas de pais-sucedidos e filhos-sucessores podem influenciar e inclusive serem determinantes para o trato e o desenvolvimento da questão sucessória dentro da empresa familiar. Por derradeiro, expõem-se as limitações da pesquisa e apresentam-se sugestões para futuros trabalhos sobre o tema.

Una visió general de les infraestructures de recerca a Europa – i recomanacions a LIBER

Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des d’instal·lacions úniques a altres basades en xarxes. Típicament han sorgit de necessitats específiques d’una disciplina o bé multidisciplinàries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis d’informació, tant grans com petits. Són les anomenades “fàbriques de dades científiques” del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos d’informació com publicacions, col·leccions digitalitzades, objectes d’aprenentatge i dades de recerca. Les qüestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca són el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El compromís de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si bé això podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca s’estaven definint, ara representa un gran buit en l'estratègia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participació per part de biblioteques de recerca, amb excepció de DARIAH. La participació en projectes finançats per la Unió Europea (a través de LIBER o directament a través d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les àrees de digitalització, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratègiques sobre les infraestructures de recerca i haurien d’explorar activament la seva participació en les infraestructures de dades d'investigació. Accés Obert, Ciència Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gestió) són els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors més enllà de les humanitats i les ciències socials. "L'accés obert és global - però la seva aplicació és local '. Aquest és popular lema del projecte OpenAIRE i dóna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca són específiques segons les disciplines, però les polítiques, els fluxos de treball i les normes també s'han d'aplicar a nivell local. La creació d'infraestructures participatives amb la participació d’actors institucionals, nacionals i temàtics ha estat identificat per la Unió Europea com una tasca clau per a la dècada actual. El terme 'participatiu' també es considera d'importància fonamental per a l'estratègia de la política europea, ja que s'adapta molt bé amb la coordinació a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficiència de costos i contribueix a evitar la duplicació de treball. Els principals desafiaments per a la construcció d'un ecosistema coherent, finançable i sostenible no es troben en les TIC, sinó més aviat en la gestió, la normativa, l'organització, els aspectes socioculturals, la confiança, i, per descomptat, els costos.

Disseny, automatització i telecontrol d'una EBAR

Per tal de poder recollir part de les aigües residuals de la població de Llafranc i fer-les arribar a la depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Palamós, és necessari impulsarla. Amb aquesta millora, s’aconseguirà assegurar la impulsióde les aigües residuals de Llafranc tenint en compte les necessitats actuals i futures.S’evitarà l’abocament d’aigües residuals a la riera i mar tal i com està passantactualment amb l’EBAR original ja que no es correspon el cabal de disseny inicial ambel cabal actual. També es garanteix la impulsió de la majoria d’aigües pluvials degut aque no està separada la xarxa d’aigües residuals de la xarxa d’aigües pluvials.A més es garanteix un millor funcionament en els equips degut a la instal•laciód’equips adequats a les tecnologies actuals, poden controlar tot el sistemacorrectament.L’automatització de l’EBAR permetrà reduir el temps de manteniment i neteja de lesinstal•lacions, i reduir el nombre d’avaries de les instal•lacions.A més es reduirà el risc d’abocaments incontrolats per la instal•lació d’un sistema detelecontrol que permetrà assabentar automàticament de qualsevol anomalia a lapersona responsable de mantenir i garantir el funcionament de les instal•lacions.En cas de fallada del subministrament elèctric, es pot garantir durant un cert temps elfuncionament de l’EBAR degut a la instal•lació d’un grup electrogen, tenint més margede maniobra en cas d’una incidència

Pla d'ordenació cinegètica de les Gavarres

Aquest projecte te com a objectiu el·laborar un Pla d' ordenació cinegètica de les Gavarres

POSSUM escore como preditor de mortalidade em pacientes cirúrgicos

O estudo avaliou a utilização do escore POSSUM (Physiological and Operative Severity Score for Enumeration of Mortality and Morbidity) para predizer a mortalidade na prática cirúrgica.Foram analisados 416 pacientes cirúrgicos com internação na UTI para cuidados de pós-operatório. Foram realizadas comparações entre as taxas de mortalidade predita e observada de acordo com 4 grupos de risco: 0-4%, 5-14%, 15-49%, 50% ou mais, e calculada a área sob a curva ROC do escore POSSUM e APACHE II para a mortalidade. A taxa de mortalidade foi de 22,4%. O escores POSSUM e APACHE II superestimaram o risco de morte, e a área sob a curva ROC do POSSUM foi de 0,762 e a do APACHE II de 0,737, sugerindo a utilização do POSSUM como ferramenta auxiliar na predição de risco de morte em pacientes cirúrgicos.

Correlation of diffusion tensor tractography and intraoperative macrostimulation during deep brain stimulation for Parkinson disease.

Object The purpose of this study was to investigate whether diffusion tensor imaging (DTI) of the corticospinal tract (CST) is a reliable surrogate for intraoperative macrostimulation through the deep brain stimulation (DBS) leads. The authors hypothesized that the distance on MRI from the DBS lead to the CST as determined by DTI would correlate with intraoperative motor thresholds from macrostimulations through the same DBS lead. Methods The authors retrospectively reviewed pre- and postoperative MRI studies and intraoperative macrostimulation recordings in 17 patients with Parkinson disease (PD) treated by DBS stimulation. Preoperative DTI tractography of the CST was coregistered with postoperative MRI studies showing the position of the DBS leads. The shortest distance and the angle from each contact of each DBS lead to the CST was automatically calculated using software-based analysis. The distance measurements calculated for each contact were evaluated with respect to the intraoperative voltage thresholds that elicited a motor response at each contact. Results There was a nonsignificant trend for voltage thresholds to increase when the distances between the DBS leads and the CST increased. There was a significant correlation between the angle and the voltage, but the correlation was weak (coefficient of correlation [R] = 0.36). Conclusions Caution needs to be exercised when using DTI tractography information to guide DBS lead placement in patients with PD. Further studies are needed to compare DTI tractography measurements with other approaches such as microelectrode recordings and conventional intraoperative MRI-guided placement of DBS leads.

Vingt régimes alimentaires en clientèle (5e éd. revue et augmentée) / par Ch. Fiessinger

Collection : Comment guérir ?

Le traitement des maladies du coeur et de l'aorte en clientèle / par Ch. Fiessinger

Collection : Comment guérir ?

Le traitement des maladies du coeur et de l'aorte en clientèle / par Ch. Fiessinger

Collection : Comment guérir ?