Formació i desenvolupament professional del formador de formadors. Un professional que lidera i forma docents en processos d'innovació educativa

L'article resumeix una investigació sobre el perfil competencial que han de tenir els formadors i les formadores de docents en servei per liderar processos de canvi en el desenvolupament professional docent, tot i orientant la formació i la tasca educativa no a la transmissió i la reproducció de continguts, sinó al desenvolupament d'una pedagogia basada en la reflexió de la pràctica, crítica i cooperativa. La recerca té com a objectiu definir les competències necessàries per dur a terme les funcions pròpies d'aquest tipus de formador, així com els sabers que calen per desenvolupar-les, amb la finalitat de millorar llur formació. Aquest estudi es realitza a partir de la confrontació i l'anàlisi de les veus dels implicats en tot el procés de formació.

Reflexiones globales sobre la formación y el desarrollo profesional del profesorado en el Estado español y Latinoamérica

Los contextos español y latinoamericano comparten muchos aspectos comunes en el campo educativo, sobre todo en referencia al Estado español y después de las últimas reformas educativas, también conviene remarcar que son muchos los aspectos contextuales, sociales y educativos los que los separan. El artículo se refiere, específicamente, a las políticas de formación y desarrollo profesional del profesorado de ese conglomerado llamado «Estado de las autonomías» que configura el Estado español y a algunos países latinoamericanos. Más que realizar un análisis minucioso de los países, o un retrato detallado de la situación, se hace una reflexión más global, más del conocimiento de la realidad, y a partir de la comparación y la reflexión llegar a presentar tendencias y orientaciones sobre la formación del profesorado en los países que contienen entre sus lenguas alguna latina.

Assessorar o dirigir. El paper de l'assessor col·laboratiu en una formació permanent centrada en el professorat i en el context

En el artículo se realiza un análisis del campo de la formación del profesorado y del modelo de formación permanente de los últimos tiempos, atendiendo los nuevos elementos que actuaron como fuerzas ocultas e impulsoras de un pensamiento formativo innovador. Se analizan también las condiciones para un cambio en la manera de ver la formación permanente del profesorado que, progresivamente, ha pasado de una visión de producto formativo que el profesorado debía asimilar acríticamente, a otra etapa con visiones diversificadas. A continuación, se profundiza la función asesora y los modelos que esta nueva concepción de la formación exigen. Se necesitan asesores, formadores que de manera colaborativa ayuden a reconstruir la práctica educativa.

Tendencias de la formación en las organizaciones

Este artículo presenta los resultados de un estudio descriptivo sobre los cambios que se presentan en los planteamientos actuales de la Formación en las Organizaciones. El análisis de los trabajos nacionales y extranjeros significativos en el campo permitieron identificar las áreas de interés sobre las que se centra el estudio. Se ha utilizado como estrategia de recogida de información la entrevista a informantes claves. Para ello se seleccionó a una muestra representativa de empresas de Cataluña que tuvieran experiencia en Formación dentro de su política de RRHH. Se tomó en consideración para la muestra las variables del tamaño de la empresa y sector productivo. Los resultados de la investigación han puesto de manifiesto el presente y los cambios que parecen vislumbrarse en las dimensiones que se han considerado relevantes para el análisis. Se señalan aquellos cambios que parecen apuntarse en un futuro inmediato en aspectos tales como la planificación de la formación, sus objetivos, modalidades, recursos, evaluación y, como resultado en cierta medida de todo ello, las competencias deseables y perfil profesional vinculado a las funciones y responsabilidades del director o gestor de la formación en las organizaciones.

Formació de formadors. Una aproximació a la situació actual

La formació de formadors darrerament ha esdevingut el centre de les preocupacions vers la formació permanent del professorat. Si a la dècada dels anys noranta les recerques, publicacions, debats i reflexions giraren entorn dels models de formació i les bondats de la formació centrada en l'escola; el debat actual està centrat en la funció dels formadors i formadores, les competències que necessiten per assolir-ne la funció i la formació que han de rebre.

Claus per als itineraris de formació permanent del professorat de secundària

La formación permanente del profesorado (FPP) de Secundaria debería concebirse y llevarse a cabo considerando no sólo las prioridades de las políticas educativas sino también, y sobre todo, los escenarios laborales y las circunstancias peculiares en las que trabaja ese colectivo profesional. Los itinerarios constituyen una herramienta adecuada para ofrecer un dispositivo ordenado de oportunidades de formación que concilia las necesidades de los docentes y directivos, de los centros y de la Administración Educativa. Diseñar e implementar itinerarios comporta algunas consecuencias para las instituciones de FPP y los profesionales que trabajan en ellas, respecto a los recursos que se precisan y en relación con los sistemas y métodos de trabajo.

How reliable is an undetectable viral load?

OBJECTIVES: An article by the Swiss AIDS Commission states that patients with stably suppressed viraemia [i.e. several successive HIV-1 RNA plasma concentrations (viral loads, VL) below the limits of detection during 6 months or more of highly active antiretroviral therapy (HAART)] are unlikely to be infectious. Questions then arise: how reliable is the undetectability of the VL, given the history of measures? What factors determine reliability? METHODS: We assessed the probability (henceforth termed reliability) that the n+1 VL would exceed 50 or 1000 HIV-1 RNA copies/mL when the nth one had been <50 copies/mL in 6168 patients of the Swiss HIV Cohort Study who were continuing to take HAART between 2003 and 2007. General estimating equations were used to analyse potential factors of reliability. RESULTS: With a cut-off at 50 copies/mL, reliability was 84.5% (n=1), increasing to 94.5% (n=5). Compliance, the current type of HAART and the first antiretroviral therapy (ART) received (HAART or not) were predictive factors of reliability. With a cut-off at 1000 copies/mL, reliability was 97.5% (n=1), increasing to 99.1% (n=4). Chart review revealed that patients had stopped their treatment, admitted to major problems with compliance or were taking non-HAART ART in 72.2% of these cases. Viral escape caused by resistance was found in 5.6%. No explanation was found in the charts of 22.2% of cases. CONCLUSIONS: After several successive VLs at <50 copies/mL, reliability reaches approximately 94% with a cut-off of 50 copies/mL and approximately 99% with a cut-off at 1000 copies/mL. Compliance is the most important factor predicting reliability.

La Formació permanent del professorat a Catalunya. Una visió a través del tractament de la formació de formadors i formadores en els plans institucionals.

L'article fa un recorregut històric pels plans de formació permanent del professorat d'infantil, primària i secundària a Catalunya. Centra l'anàlisi de l'evolució de la formació permanent en el tractament que els diferents plans de formació han fet de la figura del formador de formadors. Aquest element permet anar establint els aspectes que han suposat els moments de canvi. Es veu el progressiu distanciament de la formació de les universitats i la creixent institucionalització dels plans de formació. També s'exposa la dicotomia entre els objectius que es plantegen i l'escassa preparació i consideració que els plans atorguen a aquests professionals, deixant en un limbe poc definit les funcions, responsabilitats i atribucions que se'ls atorga.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

L'educació permanent: la història d'una idea

El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.

Pieces of Iowa’s Past, March 21, 2012

Pieces of Iowa’s Past, published by the Iowa State Capitol Tour Guides weekly during the legislative session, features historical facts about Iowa, the Capitol, and the early workings of state government. All historical publications are reproduced here with the actual spelling, punctuation, and grammar retained. March 21, 2012 THIS WEEK: Quick Work at Carlisle(From the Indianola Tribune, December 20, 1877) BACKGROUND: Lewis Todhunter was born in Fayette County, Ohio, April 6, 1817. He was admitted to the bar in Highland County, Ohio, in 1848. Todhunter came to Iowa in 1850, settling along the Des Moines River in Polk County, where he was engaged in farming and selling goods. In 1854, he moved to Indianola and began the practice of law, continuing in that profession for more than a quarter of a century. He served as prosecuting attorney, county auditor, treasurer, and mayor of the city. He was a member of the third constitutional convention, which met at Iowa City in 1857, representing Warren, Madison, Adair, and Cass counties in that body and had the honor of assisting in making the first laws of the state. Todhunter served in the army during the Civil War from 1863-1865 as assistant quartermaster with rank of Captain. He is perhaps widest known, however, as a temperance leader and earnest worker. He joined in the Washingtonian movement in 1840 and was active in temperance reformation for the rest of his life.

"A renewed sense of purpose": Mothers' and fathers' experience of having a child following a recent stillbirth.

Background Most research has focused on mothers¿ experiences of perinatal loss itself or on the subsequent pregnancy, whereas little attention has been paid to both parents¿ experiences of having a child following late perinatal loss and the experience of parenting this child. The current study therefore explored mothers¿ and fathers' experiences of becoming a parent to a child born after a recent stillbirth, covering the period of the second pregnancy and up to two years after the birth of the next baby.MethodIn depth interviews were conducted with 7 couples (14 participants). Couples were eligible if they previously had a stillbirth (after 24 weeks of gestation) and subsequently had another child (their first live baby) who was now under the age of 2 years. Couples who had more than one child after experiencing a stillbirth and those who were not fluent in English were excluded. Qualitative analysis of the interview data was conducted using Interpretive Phenomenological Analysis.ResultsFive superordinate themes emerged from the data: Living with uncertainty; Coping with uncertainty; Relationship with the next child; The continuing grief process; Identity as a parent. Overall, fathers' experiences were similar to those of mothers', including high levels of anxiety and guilt during the subsequent pregnancy and after the child was born. Coping strategies to address these were identified. Differences between mothers and fathers regarding the grief process during the subsequent pregnancy and after their second child was born were identified. Despite difficulties with bonding during pregnancy and at the time when the baby was born, parents' perceptions of their relationship with their subsequent child were positive.ConclusionsFindings highlight the importance of tailoring support systems not only according to mothers' but also to fathers' needs. Parents¿, and particularly fathers', reported lack of opportunities for grieving as well as the high level of anxiety of both parents about their baby's wellbeing during pregnancy and after birth implies a need for structured support. Difficulties experienced in bonding with the subsequent child during pregnancy and once the child is born need to be normalised.

Recommendations for the use of ultrasound in rheumatoid arthritis: literature review and SONAR score experience.

Ultrasound (US) has become a useful tool in the detection of early disease, differential diagnosis, guidance of treatment decisions and treatment monitoring of rheumatoid arthritis (RA). In 2008, the Swiss Sonography in Arthritis and Rheumatism (SONAR) group was established to promote the use of US in inflammatory arthritis in clinical practice. A scoring system was developed and taught to a large number of Swiss rheumatologists who already contributed to the Swiss Clinical Quality Management (SCQM) database, a national patient register. This paper intends to give a Swiss consensus about best clinical practice recommendations for the use of US in RA on the basis of the current literature knowledge and experience with the Swiss SONAR score. Literature research was performed to collect data on current evidence. The results were discussed among specialists of the Swiss university centres and private practice, following a structured procedure. Musculoskelatal US was found to be very helpful in establishing the diagnosis and monitoring the evolution of RA, and to be a reliable tool if used by experienced examiners. It influences treatment decisions such as continuing, intensifying or stepping down therapy. The definite modalities of integrating US into the diagnosis and monitoring of RA treatments will be defined within a few years. There are, however, strong arguments to use US findings as of today in daily clinical care. Some practical recommendations about the use of US in RA, focusing on the diagnosis and the use of the SONAR score, are proposed.

Iowa Law Enforcement Academy Performance Report, FY2014

Annual Report Created by Academy Director E.A. (Penny) Westfall

Can dopamine prevent the renal side effects of indomethacin? A prospective randomized clinical study.

BACKGROUND: Indomethacin therapy for closure of a patent ductus arteriosus in preterm neonates is responsible for transient renal insufficiency. Dopamine theoretically reduces the renal side effects of indomethacin therapy. PATIENTS: 33 neonates with a mean gestational age of 28.5 weeks who received indomethacin for treatment of a symptomatic PDA were included in a prospective randomized controlled clinical study. METHOD: 15 patients were treated with indomethacin alone (control group), 18 patients with indomethacin and dopamine (study group). Indomethacin was given in a dose of 0.2 mg/kg/dose intravenously, all patients received three doses with intervall of 12 hours. The dose of dopamine was in all patients 4 micrograms/kg per minute commencing 2 hours prior to the first dose of indomethacin and continuing for 12 hours after the third dose. RESULTS: Indomethacin induced a significant increase in serum creatinin (76.3 mumol/l vs 99.7 mumol/l for the control group, and 70.7 mumol/l vs 93.0 mumol/l for the study group), and weight (1259 g vs 1316 g for the control group, and 1187 g vs 1221 g for the study group). The increase systolic blood pressure (61 mmHg vs 65.7 mmHg) in the study group was significant (p < 0.05) but remained unchanged in the control group. The changes between the study group and the control group were not significant either in serum creatinin, fractional excretion of sodium, or weight gain. The failure rate of ductal closure was not different between the two groups. CONCLUSION: The additional use of dopamine does not reduce the renal side effects of indomethacin.