958 resultados para Catedral de Valencia. Cabildo-Impuestos-S.XVIII
Resumo:
Sujeito da histria, as elites so uma fraco da populao onde se concentram poder, autoridade e influncia. Elas evoluem, tal como a classe camponesa ou a classe operria, segundo os ritmos da sociedade onde se inserem, mas deixam infalivelmente nela a sua marca e a sua ideologia. Independentemente da sua natureza (baseada no sangue, no dinheiro ou no saber) as elites, colhem a sua inspirao e a sua substncia do povo. E por isso todos os conflitos que atravessam a sociedade se repercutem nelas e as afectam.1 Utilizando este conceito de elite proponho-me neste artigo reflectir e descrever sucintamente as elites que dirigiram os destinos da Cidade Velha/Ribeira Grande durante os sculos XVI, XVII e XVIII e que, consequentemente foram tambm as que detiveram o poder local preponderante em Santiago e em todo o arquiplago.
Resumo:
Os relatos Histricos so, geralmente, povoados por figuras masculinas, isto porque foram os homens que dirigiram os destinos da humanidade, pelo menos desde que existe a escritura e, principalmente, porque foram eles que escreveram ou impuseram as fontes escritas que hoje utilizamos para narrarmos o passado. Por isso, o historiador encontra, raramente na documentao, dados ou relatos sobre o papel das mulheres no avanar da Histria. Apenas so conhecidos os destinos e as aces das grandes Rainhas ou das mulheres cujas vidas estiveram, intimamente, ligadas s de homens de poder. Geralmente a histria da mulher tem sido baseada na histria da famlia, a que pertenceu, devido a discriminao de gnero de que sempre foi objecto. O historiador cabo-verdiano encontra-se perante o mesmo dilema, mas com a agravante da nossa Histria estar despovoada, igualmente, de figuras masculinas. necessrio prover a nossa Histria de personagens representativas de cada poca, para que possamos apreender melhor o nosso passado. 1 Entre a histria que, segundo
Resumo:
No seu admirvel romance, Ilhu da Contenda, Teixeira de Sousa, relata o pensamento de Chiquinho, um jovem mestio foguense que enquanto matuta sobre a sua posio social, como filho ilegtimo de um branco da terra, expe-nos sucintamente os seus pensamentos sobre a histria da sua famlia e da sua ilha: ...De que lhe valia ser filho de branco se no usava o nome do pai? /.../ Preferia no receber coisa alguma do pai se em troca apenas lhe desse o seu apelido. No queria nada mais de Nh Eusbio. Francisco Medina da Veiga seria nome mais bonito do que s Francisco de Pina. Francisco de Pina. Nome de negro. Ao passo que os Medinas e os Veigas foram sempre gentes gradas desde o povoamento da ilha. O primeiro Veiga foi capito-mor do Fogo, e to rico que os descendentes se mantiveram abastados at os que ainda viviam. Ouvia contar a Nha Caela que esse Afonso Sanches Veiga capito-mor da ilha, foi o tronco da famlia do marido. Pois Nho Pedro Simplcio da Veiga descendia de uma linha directa desse grande homem que se celebrizou pela sua riqueza e tambm pela sua crueldade. Os escravos no brincavam com ele. Quando pisavam o risco, mandava-os amarrar a calabaceira de Ilhu de 2 Contenda e ele prprio os ia castigar com varas de marmeleiro entranadas em trs. Depois mandava botar sal e vinagre nos lanhos sangrentos. Era violento como tudo, esse Sanches da Veiga, tetrav de Pedro Simplcio (pp.61-62)
Resumo:
Collection : Les archives de la Rvolution franaise ; 3.1
Resumo:
As motivaes que levaram realizao deste intitulado Da Cidade da Ribeira Grande Cidade Velha em Cabo Verde Anlise Histrico-Formal do Espao Urbano (Sec. XV - Sec. XVIII), est relacionado com algumas caractersticas especficas do ncleo em causa. O prprio ttulo do trabalho revela, de certo modo, a transformao sofrida pelos espaos da antiguidade da Ribeira Grande em Cabo Verde, que depois de ter sido a capital do arquiplago foi abandonada e passou a designar-se Cidade Velha. Apesar disso, a Ribeira Grande uma cidade referenciada no universo urbanstico portugus, embora a dimenso do seu significado supere a prpria dimenso fsica do ncleo. Foi a primeira cidade a ser construda pelos portugueses nos trpicos, ou talvez a nica da poca se, por convenincia nossa, no incluirmos no nosso conceito as praas fortificadas do norte de frica ou a cidade fortificao de S. Jorge da Mina. importante tambm pelas caractersticas especficas da sua localizao e do seu espao urbano. Ao contrrio das suas congneres no continente africano, foi uma cidade aberta, fundada com intuito de fixao e colonizao do territrio. Com efeito, talvez tenha sido uma comunidade efmera. Mas, no seu curto espao de vida, soube representar o papel que lhe coube.
Resumo:
La cantata da camera italiana va tenir el seu mxim esplendor durant el segle XVII i principis del XVIII. A partir de lanlisi dobres de quatre compositors (Albinoni, Scarlatti, Caldara i Vivaldi) sestudia levoluci daquesta forma, els seus orgens i la seva interpretaci, fent especial atenci al text i a lornamentaci.
Resumo:
Treball de recerca realitzat per alumnes densenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientfic del Jovent lany 2010. La variant dialectal del catal de Menorca conserva algunes paraules d'origen angls arran de la dominaci britnica del segle XVIII. L'autor d'aquest treball ha dut a terme una recerca per a comprovar la pervivncia de les paraules que l'ltim estudi realitzat el 1983 havia constatat que eren d's habitual i comprovar si el pas del temps, el contacte amb altres llenges i la normalitzaci lingstica, amb la introducci del catal com a llengua vehicular en l'educaci i la recepci de canals de rdio i de televisi en catal normatiu, havien tingut l'efecte d'anar substituint aquests mots. A travs d'un exhaustiu treball de camp, amb un total de cent noranta-set entrevistes realitzades a peu de carrer de manera proporcional als habitants de les diferents poblacions de l'illa, d'est a oest, el mateix nombre per a cada gnere i dividides en grups per trams d'edat, l'autor va recollir les dades, a partir de les quals va fer l'anlisi per passar a la seva posterior interpretaci tenint en compte totes aquestes variables (gnere, territori i trams d'edat). Altres informacions complementries recollides en el treball de camp van servir per a recolzar les conclusions. Sha evidenciat que l's dels anglicismes es pot dividir en quatre grups: el dels que han desaparegut de la parla habitual; el dels que el seu s decreix en funci de l'edat de les persones entrevistades; evidenciant la seva gradual desaparici; el dels que s'usen noms en determinades poblacions i el dels que es mantenen ben vives arreu de l'illa, la majoria lligades a les festes o tradicions o al mn de l'educaci. Contrriament a la hiptesi inicial, l'estudi ha constatat que la desaparici no es produeix en favor del terme corresponent en catal estndard, sin per un castellanisme.
Resumo:
Desarrolla dos estapas dentro de la investigacin del recurso anchoveta: rastreo relmpago, con el fin de obtener informacin sinptica sobre la distribucin y grados de concentracin de la anchoveta, as como de parmetros ambientales establecidos para este tipo de prospeccin; y finalmente, operaciones de pesca, basadas en los resultados del rastreo acstico con el fin de identificar las concentraciones, determinar la densidad de los cardmenes y obtener informacin sobre la composicin de tamaos de la anchoveta.
Resumo:
Government censorship in Eighteenth Century Spain was another means of the Spanish Enlightenment policy. Until mid-century both powers of Church and State were balanced, from Charles IIIs reign on the censorship of the Consejo de Castilla tried to control and restrict not only the traditional power of the Inquisition, but also the intellectual output of the country, either ideological -criticism on the Crowns policy- or cultural-publishing religious Works. It is important to notice that many members of the elergy collaborated with the State in that task; and also that, after the French Revolution, the Inquisition regained its previous role. In the last decade of the Seventeenth century the irreconcilable clash between the advocates and the critics of the Inquisition became evident
Resumo:
Comentari d'alguns treballs que recullen i aborden la presncia femenina en el mn literari catal dels segles XVI-XVIII, una presncia sovint silenciada i que cal recuperar
Resumo:
El manuscrit que ens disposem a donar a conixer s un tresor documental interessantssim per abordar lestudi dels usos potics de les dones dpoca moderna als territoris de parla catalana, no noms pel nombre de composicions recuperades duna mateixa autora (un total de 53 poesies espirituals, no catalogades i desconegudes fins ara) sin perqu es tracta dun dels pocs autgrafs femenins accessibles per a la recerca. La inexistncia de treballs dedicats exclusivament a la poesia femenina dpoca moderna al panorama catal, ens obliga necessriament a iniciar el treball amb una primera part introductria dedicada a qestions relatives als usos potics de les dones dels segles XVI-XVIII, tot centrant-nos en algunes autores de lmbit conventual, al qual pertany el manuscrit objecte destudi. En la segona part del treball, ens centrem particularment en lanlisi i estudi del manuscrit. Aix doncs, en una primera aproximaci, descrivim el contingut del quadern, ntegrament en castell, que recull composicions d caire espiritual i devot, i esbossem les dades biogrfiques de lautora, la religiosa dominica sor Eulria Teixidor. Tot partint dels interessants estudis apareguts en els darrers anys sobre la literatura conventual femenina, intentem vincular aquest manuscrit amb la variada producci monstica escrita per nombroses religioses de lpoca sota manament del confessor
Valores modernos en la arquitectura docente: Valencia, tres colegios: Guadalaviar, Alemn y la Pureza