990 resultados para COMPUESTOS - PULPA DE PERA
Resumo:
En el presente trabajo se analizan las publicaciones relacionadas con la odontopediatra aparecidas durante el ao 1996. Debido a la gran cantidad de artculos publicados, stos se han distribuido en cinco distintos apartados: 1 . Manejo de la conducta, 2. Operatoria dental, 3. Pulpa, 4. Traumatismos, y S. Miscelnea.
Resumo:
Se estudi el efecto de dos sistemas de labranza sobre algunas propiedades del suelo y el rendimiento de soja. La experiencia se realiz sobre un Argiudol tpico durante 1996. Los tratamientos fueron: siembra directa (SD), labranza vertical (LV) y un control no laboreado (T). Sedetermin: densidad del suelo (DS); densidad mxima (DSMAX); compactacin relativa (CR); porosidad estructural (PE); carbono orgnico total (COT), humificado (COH) y libre (COL) y humedad gravimtrica (HG). Se realiz el perfil cultural en LV y SD. La DS en SD fue significativamente mayor (P<=0,01) en superficie y en profundidad (1,22 y 1,37 Mg m-3, respectivamente). La PE en superficie fue LV>T>SD, mientras que en profundidad fue T>LV>SD. Hubo relacin inversa entre CR y PE (r=0,87). El perfil cultural mostr un 40% de agregados sin porosidad interna enSD. En superficie T present mayor COT, COH y COL. La DSMAX se correlacion negativamente con el COT (r=0,88). Al inicio del cultivo, SD present mayor HG (P<=0,01) que LV; en floracin LV present mayor HG (P<=0,01). Si bien SD present mayor COT, COH y COL que LV, la mayor compactacin observada en SD pudo incidir negativamente en el rendimiento del cultivo (fue el 50% de LV).
Resumo:
La producci de biopolmers (polihidroxialcanoats (PHA) i substncies polimriques extracellulars (EPS)) a nivell industrial, resulta una nova rea dinvestigaci que recull diverses disciplines, entre elles les Cincies Ambientals. Aquest projecte final de carrera amb el ttol: Producci de biopolmers amb cultius bacterians mixtes, sha desenvolupat sota la supervisi de la directora de projecte Dra. Mara Eugenia Surez Ojeda del Departament dEnginyeria Qumica de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i sha dut a terme per lestudiant Jordi Prez i Forner de la Llicenciatura de Cincies Ambientals, Facultat de Cincies de la UAB, en el Departament dEnginyeria Qumica de la mateixa universitat. Lobjectiu daquest projecte ha estat produir biopolmers simultniament amb leliminaci de fsfor i matria orgnica en aiges residuals per obtenir un residu final amb un alt valor afegit. Aquests biopolmers reuneixen les caracterstiques necessries per a poder competir amb els plstics convencionals i aix, reduir lelevat consum del petroli i la generaci de residus no biodegradables. En aquest projecte sha dut a terme la posta en marxa dun reactor discontinu seqencial (SBR) per a lacumulaci de biopolmers amb cultius bacterians mixtes. Diferents investigadors han estudiat que aquests tipus de cultius bacterians arriben a nivells de fins el 53-97% [Pijuan et al., 2009] de contingut de biopolmers a la biomassa, sometent als microorganismes a diferents situacions destrs ja sigui per dficit de nutrients o per variacions en les fases de feast-famine (fest-fam). Durant el projecte, sha realitzat el monitoratge del reactor alimentat amb una aigua sinttica, elaborada en el laboratori, amb les caracterstiques dun aigua residual provinent de la industria lctica. Sha sotms als microorganismes a diferents condicions operacionals, una delles amb limitaci de fsfor com a nutrient i una tercera condici amb una variaci a les fases feast-famine. Daltra banda, com a segon objectiu, sha analitzat el contingut de biopolmers a la biomassa de dos SBRs ms, del grup de recerca Bio-GLS del Departament dEnginyeria Qumica de la UAB, alimentats amb diferents fonts de carboni, glicerol i cids grassos de cadena llarga (AGCLL), per observar les influncies que t el tipus de substrat en lacumulaci de biopolmers. Els resultats obtinguts en la primera part daquest projecte han estat similars als resultats daltres investigadors [Pijuan et al., 2009; Guerrero et al., 2012]. Sha determinat que sotmetre als microorganismes a situacions destrs t un efecte directe pel que fa a lacumulaci de biopolmers. Tamb sha observat com al mateix temps que acumulaven aquests compostos, els microorganismes desenvolupaven la seva tasca de depurar laigua residual, obtenint al final del cicle una aigua amb un baix contingut en matria orgnica i altres contaminants com amoni i fsfor, en aquest cas. En la segona part del projecte, sha observat com el tipus de substrat t un efecte directe pel que fa a lacumulaci de biopolmers i tamb a lactivitat metablica dels microorganismes. Per tant, sha concls que la producci de biopolmers mitjanant la depuraci daiges residuals es una via dinvestigaci molt prometedora pel que fa als resultats obtinguts. Alhora que es tracta un residu, sobt una producte residual amb un alt valor afegit que pot ser utilitzat per la producci de bioplstics 100% biodegradables.
Resumo:
Resultats d'una enquesta passada als assistents a una sessi clnia en un EAP. Els objectius de l'enquesta, en relaci amb els professionals de la salut, sn: conixer l's que fan d'Internet en l'mbit professional; conixer quin s fan de la prescripci web; saber si utilitzen el correu electrnic per comunicar-se amb els pacients; saber com perceben la consulta sobre informaci mdica o de salut a Internet per part dels seus pacients; i, finalment, identificar els recursos informatius sobre salut a Internet que utilitzen ms, en relaci amb els seus pacients.
Resumo:
Sessi clnica a un EAP amb dos objectius: proporcionar als professionals sanitaris de l'EAP orientacions bsiques per ajudar els pacients a avaluar la informaci sobre temes de salut localitzada a Internet, i promoure entre els professionals sanitaris l's de la prescripci web per formentar l'autonomia dels pacients. El contingut de la sessi va ser: breu introducci a Internet, tendncies actuals en e-salut, criteris d'avaluaci de pgines web, segells de qualitat i prescripci web.
Resumo:
La variabilitat de lestequiometria elemental dels organismes a causa de lontognia i dels canvis en les condicions ambientals est relacionada amb la variabilitat metabolmica. Aix s degut a que els elements operen majoritriament com a parts de compostos moleculars. Aix doncs, la hiptesi realitzada per Rivas-Ubach et al., (2012), la qual postula que els estudis estequiomtrics i metabolmics dun conjunt despcies vegetals exposades a condicions ambientals diferents han de mostrar la flexibilitat que posseeix un organisme a lhora de modular la seva estequiometria i el seu metaboloma per tal de mantenir la forma ptima sota condicions variants, esdev la base que sustenta lexperiment EVENT II. A partir de lestudi de les relacions estequiomtriques, -principalment C:N:P- i del metabolisme dAlopecurus pratensis i Holcus lanatus en situacions simulades de sequera, shan obtingut resultats que evidencien una clara diferenciaci a nivell despcie, de part de la planta i de tractament. El metabolisme i lestequiometria diferencial que presenten ambdues gramnies dna suport a la hiptesi del nnxol biogeoqumic. A nivell de parts de la planta, sobserva un clar augment de la relaci C:nutrients a la part aria, mentre que a les arrels, aquesta relaci disminueix. La part aria doncs, necessita ms C per invertir en funcions estructurals, mentre que lelevada concentraci de nutrients i metablits a les arrels donen indicis de la presncia de mecanismes osmtics per a facilitar lentrada daigua, i de creixement, per a la recerca de noves fonts daigua, observant-se una disminuci de la relaci part aria:arrels. Un altre factor que demostra aquest creixement radicular sn les baixes relacions N:P trobades, fet que dna suport a la hiptesi de la velocitat de creixement.
Resumo:
Larbre, un dels smbols ms universals i un element intrnsecament vinculat al desenvolupament de la nostra cultura, esdev, en aquest llibre, el pretext idoni per donar a conixer alguns dels interrogants que la vivncia de lart contemporani planteja. Lartista lex Nogu obre les portes del seu procs de creaci per fer visible com es desencadena la gnesi duna obra dart i posa a la llum les incerteses, les intucions i les aspiracions que comporta la creaci artstica. Dibuixar un arbre tracta de les similituds entre lemoci que produeix un plan al mig dun bosc i lemoci de traslladar-lo fins a linterior duna pres. De les diferncies de dibuixar un xiprer dret o abatut. Dels silencis i dels sorolls de les imatges. Del que una obra pretn i del que mai aconsegueix. Les imatges i els textos daquest llibre ens permeten transitar per linterior de vuit processos de creaci i ens mostren com els treballs artstics neixen i creixen. Per emmarcar lexperincia creativa en el context cultural contemporani, Dibuixar unarbre sinicia amb cinc reflexions dautors que han viscut amb empatia aquest recorregutcreatiu. Ells mateixos estan immersos de manera apassionada en la creaci, producci,difusi o direcci de projectes creatius, i sn: Eudald Camps, Xavier Franquesa, Rosa Pera, Vctor Sunyol i ngels Viladomiu.
Resumo:
O objetivo desse estudo foi avaliar o efeito de coberturas base de concentrado protico de soro de leite (CPSL), associadas a dois tipos de plastificantes (glicerol e sorbitol), em laranja 'Pra'. As frutas foram lavadas e higienizadas de acordo com os padres comerciais e submetidas aplicao das coberturas. As coberturas base de CPSL no foram eficientes na reduo da perda de massa fresca da laranja 'Pera', independentemente do plastificante utilizado. Depois de 11 dias de armazenagem, as laranjas cobertas com soluo filmognica de 6% de protena e 6% de glicerol, e laranjas cobertas com soluo de 4% de protena e 8% de sorbitol perderam menos massa, quando comparadas s outras combinaes de protena e plastificante. As coberturas no interferiram nas caractersticas fsico-qumicas das laranjas.
Resumo:
Este captulo tiene como objetivo fundamental exponer los resultados, de inters prctico para la industria crnica, relacionados con la adicin de nitrificantes a los productos crnicos que se han obtenido en el subproyecto NITRARED. Se expone de forma resumida la actividad antimicrobiana de los nitrificantes, su efecto en los atributos sensoriales, en la seguridad abitica, en los compuestos nutricionales y en la estabilidad oxidativa. Finalmente se discuten los factores que afectan a la heterogeneidad del contenido de nitrificantes, especialmente en jamn curado.
Resumo:
Describimos el uso de estrategias de atenuacin en 40 artculos de revisin (AR), publicados en espaol en revistas iberoamericanas entre 1994 y 2004. Identificamos las estrategias empleadas en las secciones retricas por medio de un anlisis contextual de gnero y clasificamos los atenuantes en cinco categoras: construcciones impersonales, decticos temporales, aproximadores, escudos y atenuantes compuestos. Los resultados muestran que hay abundantes y variadas estrategias de atenuacin en las tres secciones retricas del AR, aunque son ms frecuentes en el desarrollo y en la introduccin. Predomina el modal epistmico poder, los adverbios y los adjetivos de posibilidad y probabilidad, y los verbos epistmicos. Registramos varias construcciones impersonales empleadas para atenuar. Los aproximadores se usan para expresar honestidad y varios niveles de certidumbre en las proposiciones; los decticos temporales, para expresar provisionalidad y sugerir varias interpretaciones. Concluimos que la atenuacin puede estar relacionada con la posicin de los autores en la comunidad cientfica y con las caractersticas del AR como gnero discursivo. Asimismo, el nivel de expectativa en la escritura de este gnero podra condicionar cmo se presentan las proposiciones.
Resumo:
El proyecto realizado consiste en la produccin de Caprolactama mediante los procesos de amoximacin y transposicin de Beckmann. El proceso de amoximacin consiste en la oximacin cataltica de la ciclohexanona, mediante un catalizador de zeolitas, TS1. En la transposicin de Beckmann, la ciclohexanona oxima, formada en la amoximacin, reacciona con cido sulfrico para producir la Caprolactama, al neutralizar el corriente de proceso con amonaco. Para realizar estos procesos en la planta de Caprolactama, se requiere un reactor cataltico para la amoximacin y cuatro reactores para la transposicin de Beckmann. Junto a la Caprolactama, en esta planta, se obtiene un subproducto, el sulfato de amonio. Tambin sern necesarias ocho columnas para las separaciones, dos para las extracciones y seis para las destilaciones. Adems, se requiere de dos cristalizadores para la obtencin del sulfato amnico. Debido a la naturaleza de los compuestos manipulados, es necesario tomar ciertas medidas de seguridad especiales en toda la planta, especialmente para la purificacin de la Caprolactama, que utiliza benceno, un disolvente orgnico cancergeno e inflamable. Este proceso utiliza un sistema de control muy preciso, debido a la complejidad de las reacciones. En el proceso se intenta optimizar tanto el consumo de recursos (reutilizacin de los disolventes, el tolueno y el benceno) como el consumo energtico (aprovechamiento de flujos calientes para precalentar otros fros, generacin de vapor en el reactor y a lo largo del proceso con corrientes que requieren de enfriamiento de caudales elevados a altas temperaturas). A pesar de esto, no se consiguen beneficios econmicos, considerndolo as econmicamente inviable. Este ha sido el resultado del estudio del flujo de caja de cada ao que siempre ha resultado negativo debido a los elevados costes de produccin. Todo y que se pueden realizar mejoras en el proceso, el precio de los reactivos y los productos son tan parecidos que estas mejoras no garantizan beneficios para la planta: (1) Utilizar una materia prima de menor coste, como el benceno; (2) Optimizar el proceso incrementando el precio del inmovilizado para disminuir el coste de la produccin; (3) Usar otros procesos de produccin parecidos o modificar algunos parmetros de los procesos utilizados, por ejemplo, realizar el proceso del Beckmann en fase gas.
Resumo:
En la lnia iniciada per la Introducci als estudis cartesians (Anuari de la Socierat Catalana de Filosofia, IV, 1990-91, pp. 125-176; reeditada a Societat Catalana de Filosofia, Estudis Cartesians, Barcelona, 1996, pp. 131 -217) i seguida per la lntroducci als estudis hobbeians (Anuari de la Socierar Catalana de Filosofia, VII, 1995, pp. 73-152), presentem aquesta Introduai als estudis fichteanS com a crtica bibliogrfica amb una doble funci: per a l'orientaci de l'esrudiant de filosofia en l'evoluci de la literatura fichteana, i coma drecera pera apropar-se a l'estat de la qesti en la recerca historiogrfica especialitzada. Aquesta publicaci s resultat de la tasca dura a terme en dos seminaris consagrats a la filosofia transcendental de Kant a Fichte, dins del programa de doctorar Idealisme i modernitat de la Universitat de Barcelona (1996-98), i s'inscriu en el projecre de recerca El model transcedental en la filosofa moderna i contemporania reconegut i finanat at pel Ministeri d'Educaci i Cultura (PB 97-0884). Esperem que sigui una comtribuci til per a la incorporaci de la recerca universitria al nostre pas -ms enlla dels capricis de les modes i de les actualitats efmeres- a les lnies de treball rigoroses i internacionalment reconegudes sobre l'idealisme alemany i sobre Fichte en concret.
Resumo:
Els estudis de Grau de Medicina inclouen 11 hores d'antropologia de la salut en lassignatura d'Introducci a la salut de 1er curs. Per a aconseguir un aprenentatge significatiu els estudiants han de realitzar una entrevista de carcter qualitatiu a un pacient crnic amb lobjectiu de conixer la experincia de patir una malaltia, les repercussions fsiques, psicolgiques i socials derivades de la malaltia aix com les representacions i significats sobre la malaltia i les necessitats sentides del pacient i/o de la famlia.
Resumo:
Els estudis de Grau de Medicina inclouen 11 hores d'antropologia de la salut en lassignatura d'Introducci a la salut de 1er curs. Per a aconseguir un aprenentatge significatiu els estudiants han de realitzar una entrevista de carcter qualitatiu a un pacient crnic amb lobjectiu de conixer la experincia de patir una malaltia, les repercussions fsiques, psicolgiques i socials derivades de la malaltia aix com les representacions i significats sobre la malaltia i les necessitats sentides del pacient i/o de la famlia.
Resumo:
Resumo: O objetivo deste trabalho foi avaliar a sensibilidade ao deficit hdrico de 17 selees de laranja-doce enxertadas sobre tangerineira 'Sunki', ao longo de cinco safras. Empregou-se um modelo agrometeorolgico de penalizao da produtividade pelo deficit hdrico, tendo-se avaliado a relao entre os valores estimados e observados. As selees podem ser classificadas como de alta, mdia e baixa sensibilidade ao deficit hdrico, classificao que indita para as condies brasileiras. A sensibilidade ao deficit hdrico foi classificada como alta nas selees de laranja-doce 'Pera Milton Teixeira', 'Pera IAC', 'IAC 2000', Pera 2, 'IAC 420 Seleta Rio' e Pera 3, e baixa nas selees 'Bidwells Bar', 'IPR Jaffa', 'Torregrosa' e 'Sangunea'.
