Ecologia demogràfica de la perca americana (Micropterus salmoides) a l'Estany de Banyoles

L'Estany de Banyoles, sistema peculiar tant des del punt de vista de la seva formació geològica com de les seves característiques limnològiques, conté actualment una comunitat de peixos profundament modificada respecte de la comunitat original. La perca americana (Micropterus salmoides), introduïda a finals dels anys seixanta del segle XX, és avui una de les espècies dominants en aquesta comunitat, i ocupa sobretot l'hàbitat litoral de l'Estany. Es tracta d'una espècie molt ben estudiada a Nord Amèrica des de diverses disciplines de la biologia i des de fa diverses dècades, cosa que ha comportat que actualment es disposi d'un gran volum d'informació sobre ella. Amb tot, fora del seu continent d'origen ha rebut poca atenció, malgrat l'amplia expansió que ha experimentat arreu del món. En aquesta tesi doctoral s'han abordat, amb un enfocament descriptiu, aspectes fins ara desconeguts per a l'espècie a l'Estany de Banyoles, a la península ibèrica i fins i tot a Europa. Concretament, se n'ha analitzat la condició, el creixement i la demografia, així com les seves variacions temporals. Amb aquesta finalitat, s'ha dissenyat un mostreig composat de deu campanyes de pesca intensives més alguns petits mostrejos addicionals intercalats, mostreig que s'ha allargat des del juliol del 1997 i fins el novembre del 1999. La captura dels exemplars s'ha realitzat mitjançant una tècnica de pesca elèctrica amb una embarcació posada a punt expressament per a aquest estudi, la qual s'ha mostrat considerablement eficient malgrat les dificultats que ofereix el medi. S'ha realitzat un mostreig de marcatge-recaptura basat en la mutilació d'aletes i, en alguns casos, en el marcatge amb pintura acrílica. Només en la darrera campanya (novembre del 1999) s'ha sacrificat una part important de les captures a fi de retirar-ne els otòlits per a la determinació de l'edat. Pel que fa a l'anàlisi de les dades, s'ha aplicat un ampli ventall de mètodes i models per a cada un dels aspectes estudiats, a fi de contrastar-ne els resultats i validar-ne la seva fiabilitat. En el cas de la condició, s'han aplicat mètodes d'anàlisi de la covariància (ANCOVA) i altres mètodes anàlegs, així com, paral·lelament, regressions i anàlisis derivades a partir de la relació longitud-pes. En l'estudi del creixement, s'han realitzat ajustaments de diversos models mitjançant regressions sobre dades de mida a l'edat i sobre dades d'increments de mida observats per interval de temps. També s'han aplicat anàlisis de freqüències de longitud, i, finalment, s'han aplicat mètodes de retrocàlcul a partir dels increments anuals del radi observats en els otòlits. Finalment, en el cas de l'estudi de la demografia, s'han aplicat models de marcatge-recaptura per a l'estimació de la grandària poblacional i de la supervivència, i, a més, s'han ajustat diversos models continus de supervivència sobre aquestes estimacions prèvies. També s'han estimat les capturabilitats associades a la nova tècnica de captura. Per una altra banda, s'ha implementat i realitzat un mostreig sobre la població de pescadors esportius de l'Estany encarat a determinar, bàsicament, la pressió de pesca a què es veu sotmesa l'espècie. Els resultats mostren sobretot una alta estabilitat interanual en tots els aspectes estudiats, que s'explica per l'estabilitat ambiental que, al seu torn, és característica d'aquest ecosistema lacustre. Això reverteix en una longevitat màxima observada que iguala la màxima descrita a la literatura per a l'espècie. Alhora, també s'han descrit fortes oscil·lacions estacionals tant en la condició, com en el creixement, com també en la supervivència, les quals, però, presenten certes diferències en la seva temporalitat, cosa que indica una certa diferenciació en els factors que les regulen.

Distribució espacial i ús de l'hàbitat de la comunitat de peixos a l'estany de Banyoles

En el marc d'un projecte més ampli sobre la comunitat de peixos de la conca lacustre de Banyoles, s'ha estudiat la distribució espacial de les diferents espècies així com l'ús que aquestes fan de l'hàbitat. El poblament piscícola de l'estany de Banyoles és el resultat d'un llarg historial d'introducció d'espècies exòtiques i extinció de les poblacions autòctones locals. S'ha revisat la seva composició actual detectant un total de 18 espècies (4 autòctones i 14 introduïdes) de les quals només 13 presenten una població estable. L'estudi de l'hàbitat s'ha centrat a l'Estany, l'element principal del sistema lacustre, analitzant per separat la zona litoral i la zona limnètica. En el primer cas s'han realitzat les captures d'individus mitjançant pesca elèctrica des d'una embarcació adaptada per aquesta pràctica. La totalitat del litoral ha estat dividida en trams de característiques homogènies on s'han obtingut les captures per unitat d'esforç per cada espècie. El mostreig s'ha desenvolupat entre l'estiu de 1997 i la primavera del 2000 realitzant un total de 10 campanyes de pesca. Les espècies més abundants al litoral són la perca americana (Micropterus salmoides) i el peix sol (Lepomis gibbosus), essent també presents la perca (Perca fluviatilis), carpa (Cyprinus carpio) i el gardí (Scardinius erythrophthalmus). S'han capturat altres espècies com ara anguila (Anguilla anguilla), bagra (Squalius cephalus), sandra (Sander lucioperca), carpí (Carassius auratus) i madrilleta vera (Rutilus rutilus), però són molt menys abundants en nombre. S'ha examinat, per cadascuna de les espècies, si existeix selecció de l'hàbitat i en cas afirmatiu, quin és el preferent en base a la classificació del litoral en sis tipus de vegetació predominant. Les espècies més abundants, perca americana i peix sol, ocupen tots els hàbitats disponibles però amb una densitat diferent. La perca mostra també una clara selecció de l'hàbitat a favor de les zones molt estructurades amb abundant presència de jonca litoral. Carpa i gardí seleccionen els ambients més fondos amb major presència de matèria orgànica d'origen vegetal procedent del bogar. En general els individus ocupen les zones amb una densitat de vegetació intermèdia, majoritàriament zones de jonca a l'estiu i zones amb mansega a l'hivern, on troben refugi i els recursos tròfics necessaris. La perca americana, a més, presenta una elevada fidelitat a un mateix punt del litoral al llarg de la seva vida. La zona limnètica ha estat prospectada mensualment mitjançant ecosondació, realitzant transectes perpendiculars a l'eix principal de l'Estany, cobrint la seva totalitat. La composició d'espècies s'ha obtingut a partir de les captures fetes amb xarxes (tresmalls) amb periodicitat estacional. L'anàlisi geoestadística de la densitat de peixos ha permès descriure l'estructura espacial d'aquesta a partir dels variogrames, així com la seva variabilitat tant espacial com temporal, i obtenir els mapes de densitat. A l'hivern, la densitat de peixos a la zona limnètica assoleix els seus valors mínims i els individus es troben formant agregats dispersos, pels diferents estrats de fondària. A partir de la primavera la densitat augmenta, pel reclutament i la major freqüència d'individus que abandonen el litoral; la densitat esdevé més homogènia a les primer capes de fondària. A l'estiu la densitat és màxima i l'estrat més homogeni coincideix amb la posició de la termoclina. Aquest estructura varia en disminuir la temperatura i barrejar-se la columna d'aigua, tornant a la situació hivernal. La perca i la madrilleta vera són les espècies predominants en aquest ambient, juntament amb la carpa. La seva distribució no és homogènia i respon a les característiques limnològiques de les diferents cubetes de l'Estany. Una particularitat d'aquest, relacionada amb el seu origen càrstic, es la formació d'una ploma hidrotermal que afecta la distribució dels peixos, probablement en augmentar la terbolesa. S'ha integrat l'ús de l'hàbitat de les espècies que ocupen tant la zona limnètica com la litoral a partir del seguiment d'individus, concretament de perca i bagra. S'ha utilitzat un sistema automàtic de posicionament que estima la localització dels individus marcats amb transmissor de telemetria acústica. L'anàlisi dels desplaçaments mostra un rang superior per la bagra en comparació amb la perca. Ambdues espècies mostren una orientació en els seus desplaçaments. La perca ocupa el litoral a la nit i es desplaça a la zona limnètica de dia, amb un ritme d'activitat marcat per dos màxims coincidint amb la sortida i posta de sol; en canvi la bagra mostra una major activitat nocturna amb zones de repòs properes al litoral. S'ha estimat igualment els dominis vital de cada individu marcat.

Lideranças transformacional, transacional e laissez-faire : um estudo de caso

O presente trabalho é uma investigação quantitativa que se propõe relacionar vários níveis de liderança e diferentes tipos de liderança nos estabelecimentos do 1.º ciclo de um agrupamento de escolas, através do levantamento e análise das perceções dos professores que aí exercem funções. O instrumento de recolha de dados que utilizámos foi o Multifactor Leadership Questionnaire (MLQ) da autoria de Avolio e Bass (2004). O objetivo primordial foi aferir a incidência de comportamentos de liderança transformacional, transacional e laissez-faire num agrupamento de escolas, de forma a contribuir para a discussão e reflexão acerca das lideranças em contexto escolar. As principais conclusões que extraímos deste estudo foram que existe uma liderança vincada na nossa amostra, predominantemente Transformacional. Para além disso, verificámos que não foram percecionados nos líderes comportamentos característicos da Liderança Laissez-Faire.

Influência da liderança no comprometimento organizacional mediada pela satisfação com o líder

Na presente investigação procura-se descobrir qual a influência dos estilos de Liderança Transformacional e Transacional, propostos por Bass (1985), no Modelo das Três Componentes, proposto por Meyer e Allen (1991). Procura-se, ainda, descobrir se esta relação é mediada pela Satisfação com a Liderança, desdobrada entre a faceta Relações Humanas e a faceta Técnica, conforme Weiss, Dawis, England e Lofquist (1967). Foi aplicado um questionário a uma amostra de conveniência de 102 participantes de diversas empresas. As principais conclusões são que os estilos de Liderança determinam o Comprometimento Organizacional, e a Satisfação com o Líder tem uma relação de mediação entre os estilos de Liderança e o Comprometimento Organizacional. São, também, discutidas as implicações teóricas e práticas dos resultados.

Flow e os fenómenos de mentoria e liderança em indústrias de injeção de plásticos da Marinha Grande

Este estudo procura investigar possíveis associações entre as experiências de flow e os fenómenos de mentoria e liderança. Procura-se identificar as características e benefícios de experiências de flow e de relações de mentoria e liderança, percebidos pelos colaboradores de quatro empresas de Injeção de Plásticos da Marinha Grande. Identificam-se as funções de mentoria, os estilos de liderança transacional, transformacional e servidora e os componentes de flow entre estes colaboradores. Para a medição dos estilos de liderança foram utilizados os instrumentos desenvolvidos por Avolio e Bass (2004) e Dennis (2004). Para as funções das relações de mentoria, definidas por Ragins e Kram (2007), o instrumento desenvolvido por Noe (1988). Para os componentes observados em experiências de flow, o instrumento desenvolvido por Jackson e Ecklund (2002). Apoiado nos instrumentos referidos foi aplicado um questionário na recolha dos dados para este estudo. Foram encontradas influências moderadas e fortes entre os estilos de liderança, as funções de mentoria e os componentes de uma experiência de flow.

Características de liderazgo de los gerentes de la generación “baby boomers” y propuesta de plan de mejora de toma de decisiones estratégicas y eficacia, caso de estudio Global Engineering S.A.

El presente documento analiza las características de liderazgo de los gerentes “baby boomers” de la empresa transnacional Global Engineering S.A., que tiene oficinas en España, Cuba, Venezuela y Ecuador. Esta investigación se realiza sobre la premisa que los Gerentes de las cuatro oficinas pertenecen a la generación de los baby boomers, por lo se presenta la hipótesis de que, al pertenecer a una misma generación las características de liderazgo son similares. Los objetivos de la presente investigación, fueron el identificar las características de liderazgo de los gerentes, analizarlas, verificar si son eficaces, identificar las oportunidades de mejora y presentar un plan de mejora para la organización. Al presente estudio se lo define como exploratorio, descriptivo y correlacional, se utiliza como herramienta principal para la investigación el MLQ 5X versión corta creado por Bass y Avolio y adaptado por Vega y Zabala, se lo aplica a las cuatro oficinas de la empresa tanto a los gerentes como a los seguidores. Para la comprobación de la hipótesis, se utilizó la prueba t de Student, para establecer valores máximos y mínimos de los promedios de las características de liderazgo, para de esa manera conocer si los Gerentes de cada oficina tienen las mismas características, también se promediaron los valores resultantes de cada estilo de liderazgo para conocer si son eficaces para la realidad de la organización. Como herramienta para la mejora de toma de decisiones estratégica, se presenta el Cuadro de Mando integral, se establecen los objetivos principales para las perspectivas y se señalan los pasos de cómo debe ser el proceso de implementación del plan de coaching gerencial para la organización. De la investigación realizada se concluye que las características de liderazgo de los gerentes de la organización no se relacionan directamente con la generación a la que pertenecen, sino, dependen más del entorno, la situación y de los seguidores. Se recomienda la implementación del Cuadro de Mando Integral para mejorar la toma de decisiones estratégicas, haciendo énfasis en la propuesta de valor de implementar un plan de coaching gerencial para los gerentes de las distintas oficinas para así mejorar la eficacia de la organización.

Insights into processes and deposits of hazardous vulcanian explosions at Soufrière Hills Volcano during 2008 and 2009 (Montserrat, West Indies)

During the Soufrière Hills eruption, vulcanian explosions have generally occurred 1) in episodic cycles; 2) isolated during pauses in extrusion, and 3) after major collapses of the dome. In a different eruptive context, significant vulcanian explosions occurred on 29 July 2008, 3 December 2008, and 3 January 2009. Deposits are pumiceous except for the 3 December event. We reconstructed the dispersal pattern of the deposits and their textural characteristics to evaluate erupted volume and vesicularity of the magma at fragmentation. We discuss the implications of these explosions in terms of eruptive processes and chronology, and the hazards posed by their sudden and often unheralded occurrence. We suggest that overpressurization of the conduit can develop over time-scales of months to weeks by a process of self-sealing of conduit walls and/or the cooling dome by silica polymorphs. This work provides new insights for understanding the generation of hazardous vulcanian explosions at andesitic volcanoes.

Coassembly in binary mixtures of peptide amphiphiles containing oppositely charged residues

The self-assembly in water of designed peptide amphiphile (PA) C16-ETTES containing two anionic residues and its mixtures with C16-KTTKS containing two cationic residues has been investigated. Multiple spectroscopy, microscopy, and scattering techniques are used to examine ordering extending from the β-sheet structures up to the fibrillar aggregate structure. The peptide amphiphiles both comprise a hexadecyl alkyl chain and a charged pentapeptide headgroup containing two charged residues. For C16-ETTES, the critical aggregation concentration was determined by fluorescence experiments. FTIR and CD spectroscopy were used to examine β-sheet formation. TEM revealed highly extended tape nanostructures with some striped regions corresponding to bilayer structures viewed edge-on. Small-angle X-ray scattering showed a main 5.3 nm bilayer spacing along with a 3 nm spacing. These spacings are assigned respectively to predominant hydrated bilayers and a fraction of dehydrated bilayers. Signs of cooperative self-assembly are observed in the mixtures, including reduced bundling of peptide amphiphile aggregates (extended tape structures) and enhanced β-sheet formation.

A Guide to Office Clerical Time Standards

A Guide to Office Clerical Time Standards is an instructional performance piece based on a corporate manual from 1960. The pamphlet is focused on the time necessary for the accomplishment of minute labour procedures in the office, from the depressing and releasing of typewriter keys to the opening and closing of filing cabinet drawers. In the performance, seven costumed performers represent the different levels of management and employment while performing the actions described in the guide, accompanied by a live musical score. There has been much discussion of the changes to work in the west following the decline of post-Fordist service sector jobs. These increasingly emphasise the specificity of employees’ knowledge and cognitive skill. However, this greater flexibility and creativity at work has been accompanied by an opposite trajectory. The proletarisation of white collar work has given rise to more bureaucracy, target assessment and control for workers in previously looser creative professions, from academia to the arts. The midcentury office is the meeting point of these cultures, where the assembly line efficiency management of the factory meets the quantifying control of the knowledge economy. A Guide to Office Clerical Time Standards explores the survival of one regime into its successor following the lines of combined and uneven development that have turned the emancipatory promise of immaterial labour into the perma-temp hell of the cognitariat. The movement is accompanied by a score of guitar, bass and drums, the componenets of the rock ‘n’ roll music that rose from the car factories of the motor city and the cotton fields of the southern states to represent the same junction of expression and control.

The effects of stocking density in physiological parameters and growth of the endangered teleost species piabanha, Brycon insignis (Steindachner, 1877)

This study investigated the effects of stocking density on the growth and fatty acid (FA) of Brycon insignis metabolism. Fingerlings (360) were distributed into eight ponds at two stocking densities (105 and 210 g/m(3)). The analysis of growth showed that the condition factor (K) and the coefficient of variation (CV) for body mass were not affected by stocking density. However, final body mass and length, specific growth rate (SGR), and weight gain (WG) were higher in the low stocking density group, which also presented a higher feed efficiency (FE) and survival (S). By contrast, muscle protein levels were higher in the high stocking density group. The plasma and muscle lipid content were not affected by stocking density, but fish reared at lower stocking density presented higher lipid concentration in the liver, with no differences in hepatosomatic index values. Even with the differences observed in metabolic and growth parameters, plasma cortisol was not affected by stocking density. The FA profile in the muscle and liver neutral fraction were not affected by stocking density, but the FA in the polar fractions differed between the two stocking densities. In the liver, total polyunsaturated fatty acids (PUFA) and PUFA n - 3 increased in higher stocking density, mainly due to an increase in docosahexaenoic acid (DHA). In addition, PUFA n - 6 were also increased in the higher stocking density group, mainly due to an increase in arachidonic acid (AA) and docosadienoic acid (22:2n - 6). In the muscle polar fraction, the saturated fatty acids (SFA) and monounsaturated fatty acids (MUFA) decreased in the animals from the higher stocking density group, and this reduction was compensated by an increase in PUFA n - 3 and PUFA n - 6, mainly the FA with 20-22 carbons (20:4n - 6: 22:4:n - 6; 22:5n - 6, 22:5n - 3, and 22:6n - 3). A different profile was observed for the C18 PUFAs, mainly 18:2n - 6 and 18:4n - 6, which were higher in the lower density stocking group. The data suggest that when living in high stocking density, B. insignis differentially utilizes the hepatic lipids as energy source and remodels the membrane fatty acids, with higher amounts of DHA in the polar muscle fraction compensated for by a decrease in MUFA. The zootechnical and physiological indices reveal that the lower stocking density group achieve overall better performance. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

Fatty acids as trophic biomarkers in vitellogenic females in an impounded tropical river

Fatty acids have been used in marine biogeochemistry as food chain biomarkers, but in freshwater these studies are rare. In order to evaluate the fatty acid potential as biomarkers in freshwater, their profile was analyzed during vitellogenesis in two fish species, in both waterfall and reservoir environments of the Paraiba do Sul River Basin. Detrivorous Hypostomus affinis and omnivorous Geophagus brasiliensis seem to elongate and desaturate polyunsaturated fatty acids (PUFA) and transfer them to the ovaries` phospholipids. Waterfall Geophagus brasiliensis have more highly unsaturated fatty acids in the liver, but in the reservoir, accumulation mainly occurs in muscle and ovary triglycerides, suggesting trophic opportunism and a plasticity during vitellogenesis. In Hypostomus affinis, PUFA alteration occurs only in the reservoir, suggesting a high phytoplankton occurrence. Eutrophication and water speed is reflected in Hypostomus affinis ovaries by higher PUFAn3 and bacterial fatty acids. As in marine environments, analysis of mono- and polyunsaturated fatty acids during vitellogenesis can be used as a tool in food chain studies in freshwater.