Tratamiento psicol??gico del maltrato f??sico y la negligencia en ni??os y adolescentes : un meta-an??lisis

Resumen tomado de la publicaci??n

Cooperación internacional entre la Unión Europea y Colombia en materia de promoción de derechos humanos de pueblos indígenas 2002-2009

Análisis de la situación de derechos humanos de Pueblos Indígenas, respuesta del Estado frente a la problemática, surgimiento y consolidación del Movimiento Indígena colombiano y articulación con proyectos de la Unión Europea en materia de promoción de derechos humanos de pueblos indígenas.

Joan Teixidó: professor titular de l'Àrea de Didàctica i Organització Escolar

Joan Teixidó i Saballs, professor titular de l'Àrea de Didàctica i Organització Escolar del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona, és investigador responsable del Grup de Recerca Col.laborativa per a la millora de l'Educació (Bitàcola). També dirigeix el grup GROC (Grup de Recerca en Organització de Centres) a través del qual procura dur a la pràctica la recerca basada en la col·laboració entre universitaris i professionals de l'educació (docents i directius) en exercici, tot reflexionant i efectuant propostes de millora referides a problemes i dilemes de la feina quotidiana de docents, directius i altres professionals

Records i treball de Júlia Serra, mestra exiliada

El dia 25 d'octubre de 2007 el doctor Salomó Marquès va poder fer una entrevista, a Tolosa de Llenguadoc, a la Júlia Serra (a França Júlia Martí), mestra que es va exiliar junt amb el seu marit Miquel Martí i Bofill. La Júlia té 93 anys, però manté una memòria excel·lent i el cap ben clar. De l'entrevista, i com a resum, destaquem els relats més importants

Manel Serra: "Els territoris coneixen la importància de la universitat i l'impacte que té en l'entorn inmediat"

ENGEGA va fer aquesta entrevista pocs dies abans que el Consell d’Administració de l’entitat acordés la fusió amb “la Caixa”. Tot i els evidents canvis que una decisió com aquesta comportarà, hem pensat que la majoria de declaracions del president s’inscriuen en una reflexió global sobre el paper de les caixes i sobre la relació amb la UdG que són plenament vigents. A més, les acotacions referides a Caixa Girona també transmeten la voluntat que l’entitat que finalment s’identifiqui amb la seva filosofia reflecteixi la incidència en el territori a través d’una col·laboració efectiva amb la UdG. Manel Serra presideix Caixa Girona. Manté una estreta vinculació personal amb la Universitat de Girona perquè forma part del Consell Social

Perfils: Marissa Molinas

Marissa Molinas és catedràtica de Biologia Cel·lular de la Universitat de Girona. «En pocs anys la Universitat de Girona ha fet un canvi formidable», diu. La Generalitat de Catalunya li ha concedit la Medalla Narcís Monturiol per la contribució al progrés científic i tecnològic

Características de las empresas del sector agropecuarios que están en proceso concursal de la Ley 550 de 1999

El objetivo de este trabajo es el analizar la perdurabilidad empresarial en el sector agropecuario mediante la identificación de las principales características de las empresas que conformar a este sector en la ciudad de Bogotá y que se encuentran en proceso de reestructuración de la ley 550 de 1999, publicada por la superintendencia de sociedades. Se analizaron las características que tienen en común estas empresas acogidas por esta ley, llevándonos a entender las causas del porque las organizaciones en nuestro país al momento de su creación el 41% no supera el primer año de vida, y otro tanto no sobrepasa de los primero 5 años. Para poder así trabajar en conjunto la academia, el gobierno y las empresas en un plan de mejoramiento y perdurabilidad empresarial exitoso que prevenga toda clase de enfermedades que puedan presentar las empresas y contribuyan con su deterioro y muerte. Para este análisis se utilizaron datos cualitativos y cuantitativos obtenidos de los resultados arrojados por los cuestionarios económicos y financieros aplicados a cada una de estas empresas.

Redescobrir Inca : claustres i clastres. 'Redescubrir Inca : claustros y patios'.

Da a conocer los dos claustros conventuales existentes en Inca desde el siglo XVIII, Sant Domingo y Sant Francesc, así como la importancia del patio del Monasterio de Sant Bartomeu a través de una visita guiada, y una posterior propuesta de actividades.

Tecnologia dels materials

Dins de la disciplina de Ciència i Enginyeria dels Materials, en la qual s’estudia la interrelació entre l’estructura, el processament, les propietats i les aplicacions dels materials, aquest llibre intenta descriure com les tècniques de processament industrial afecten l’estructura dels materials. L’enfocament del text se centra en el material, no pas en les tècniques emprades, temàtica més propera a les tecnologies de fabricació. El temari s’ha organitzat en cinc grans temes. Els quatre primers intenten donar els fonaments d’una tecnologia de processament (colament dels metalls, conformació per deformació, conformació per sinterització, tractaments tèrmics) mentre que el cinquè es dedica a la corrosió. El temari no inclou la tecnologia dels materials polímers que mereixeria un temari específic

Apunts de tecnologia de materials polímers [versió html]

Aquests apunts corresponen a una introducció a la tecnologia dels plàstics. Es tracta d'una visió general dels processos de transformació en la qual s'analitzen tant les tècniques concretes (injecció, extrusió...) com el comportament del material durant el processament. Per això, el temari comença amb una descripció de les propietats dels materials més rellevants per a la seva transformació (comportament tèrmic i reològic). Durant la descripció de les tècniques es posa l'èmfasi en com el processament pot modular les propietats del material. Tot i que el temari inclou tant els termoplàstics com els termoestables i elastòmers, donem més importància als primers

Formació del professorat : una eina de present per al futur. 'Formación del profesorado : una herramienta de presente para el futuro'.

Breve reflexión acerca de la formación de profesores. Que formación quieren, a qué objetivos les debe conducir, a qué respuestas deben dar respuesta, formación individual o centrada en los centros, si todo el profesorado responde de la misma forma al hecho formativo.

Taller de llengua : rodolins i gloses. 'Taller de lengua. Pareados y glosas'

Se describe una experiencia llevada a cabo en un colegio p??blico de Mallorca. Se trata de favorecer la expresi??n oral, el vocabulario, la actividad mental y valorar la cultura popular como instrumento necesario para ayudar a lograr el uso normalizado de la lengua catalana mediante la construcci??n de balotas y glosas.

La disl??xia a l'??mbit escolar. 'La dislexia en el ??mbito escolar'

Se describe la problem??tica de la dislexia y su importancia en el ??mbito escolar. Se propone una forma de diagn??stico, con los indicadores de riesgo. Se expone de forma clara una definici??n integral de lo que significa ser disl??xico, as?? como las responsabilidades del personal escolar. Finalmente expone una visi??n de la atenci??n a al diversidad y una metodolog??a de trabajo en el aula.

Mestres per a l'escola del futur. 'Maestros para la escuela del futuro'.

Plantea las necesidades de formación de los futuros maestros, los cuales tendrán que dejar de pensar que su función es la de transmitir conocimientos para asumir el papel que siempre debieron tener, el de formar y educar. Para ello se citan algunas características y actitudes que deberán tener los maestros en el futuro.

Cooperació i sensibilització (2002-2006) de l'STEI-i i l'ONGD Ensenyants Solidaris. 'Cooperación y sensibilización (2002-2006) del STEI-i y la ONGD Enseñantes Solidarios'.

STEI-i i ONGD Ensenyants Solidaris se mantienen en la posición de denuncia en todos los ámbitos de los orígenes de las desigualdades. El trabajo que realizan se da gracias a la colaboración de escuelas, ayuntamientos, entidades públicas, privadas, asociaciones de madres y padres, voluntarios, cooperantes y de un equipo técnico. Entre estas dos entidades (STEI-i i ONGD Ensenyants Solidaris) existe un continuo compromiso que permite que la sistematización, elaboración, seguimiento y evaluación de las actividades y proyectos tengan la confianza de la sociedad balear y, más importante aún, de entidades y personas de los países del sur donde trabajan.