A measure of group dissimilarity for psychological attributes

El funcionamiento y el rendimiento de los grupos en contextos diferentes están relacionados con el grado en que las características de los miembros son complementarias o suplementarias. El presente artículo describe un procedimiento para cuantificar el grado de disimilitud a nivel de grupo. A diferencia de la mayoría de técnicas existentes, el procedimiento que aquí se describe está normalizado y es invariante a los cambios de localización y escala. Por lo tanto, es posible comparar la disimilitud en escalas con diferente métrica y en grupos de distinto tamaño. La disimilitud está medida en términos relativos, independientemente de la posición que ocupan los individuos en la dimensión que mide la escala. Cuando no existe una justificación teórica para combinar las diversas propiedades medidas, se puede cuantificar la disimilitud para cada escala por separado. También es posible obtener las contribuciones diádicas e individuales respecto a la diversidad global y la asignada a cada escala. Las medidas descriptivas pueden ser complementadas con la significación estadística para, así, comparar los resultados obtenidos con distribuciones discretas de referencia, ya sean simétricas o asimétricas. Se ha elaborado un paquete en R que permite obtener los índices descriptivos y los valores p, además de contener las expresiones desarrolladas para simular una amplia variedad de distribuciones discretas de probabilidad.

Metabolic adaptation to cancer growth: from the cell to the organism.

Tumour cells proliferate much faster than normal cells; nearly all anticancer treatments are toxic to both cell types, limiting their efficacy. The altered metabolism resulting from cellular transformation and cancer progression supports cellular proliferation and survival, but leaves cancer cells dependent on a continuous supply of energy and nutrients. Hence, many metabolic enzymes have become targets for new cancer therapies. In addition to its well-described roles in cell-cycle progression and cancer, the cyclin/CDK-pRB-E2F1 pathway contributes to lipid synthesis, glucose production, insulin secretion, and glycolytic metabolism, with strong effects on overall metabolism. Notably, these cell-cycle regulators trigger the adaptive "metabolic switch" that underlies proliferation.

Perceptions of diabetes obtained through drawing in childhood and adolescence

Objective: To examine whether drawing is useful in the detection of problems of psychosocial adaptation in children and adolescents with type 1 diabetes (T1D) and in improving communication with health professionals. Methods: We performed an exploratory descriptive study in 199 children and adolescents with T1D aged 413 years. The participants were asked to render a drawing on a suggested topic. The variables analyzed were related to the drawing and to clinical and sociodemographic data. Results: Most participants showed evidence of having a well-balanced personality, but there were also signs of affective or psychosocial difficulties. Conclusion: Drawing is a useful technique by which to identify children"s and adolescents" feelings and possible problems in adapting to T1D, as well as to gain information directly from the children themselves. Future studies should delimit the possibilities of this technique in clinical practice in greater detail.

Circulatory adaptation to long-term high altitude exposure in Aymaras and Caucasians.

About 30 million people live above 2500 m in the Andean Mountains of South America. Among them are 5.5 million Aymaras, an ethnic group with its own language, living on the altiplano of Bolivia, Peru, and northern Chile at altitudes of up to 4400 m. In this high altitude region traces of human population go back for more than 2000 years with constant evolutionary pressure on its residents for genetic adaptation to high altitude. Aymaras as the assumed direct descendents of the ancient cultures living in this region were the focus of much research interest during the last decades and several distinctive adaptation patterns to life at high altitude have been described in this ethnic group. The aim of this article was to review the physiology and pathophysiology of circulatory adaptation and maladaptation to longtime altitude exposure in Aymaras and Caucasians.

A critical analysis of three psychological research programs of doping behaviour

Objectives To consider the various specific substances-taking activities in sport an examination of three psychological models of doping behaviour utilised by researchers is presented in order to evaluate their real and potential impact, and to improve the relevance and efficiency of anti-doping campaigns. Design Adopting the notion of a "research program" (Lakatos, 1978) from the philosophy of science, a range of studies into the psychology of doping behaviour are classified and critically analysed. Method Theoretical and practical parameters of three research programs are critically evaluated (i) cognitive; (ii) drive; and (iii) situated-dynamic. Results The analysis reveals the diversity of theoretical commitments of the research programs and their practical consequences. The «cognitive program» assumes that athletes are accountable for their acts that reflect the endeavour to attain sporting and non-sporting goals. Attitudes, knowledge and rational decisions are understood to be the basis of doping behaviour. The «drive program» characterises the variety of traces and consequences on psychological and somatic states coming from athlete's experience with sport. Doping behaviour here is conceived of as a solution to reduce unconscious psychological and somatic distress. The «situated-dynamic program» considers a broader context of athletes' doping activity and its evolution during a sport career. Doping is considered as emergent and self-organized behaviour, grounded on temporally critical couplings between athletes' actions and situations and the specific dynamics of their development during the sporting life course. Conclusions These hypothetical, theoretical and methodological considerations offer a more nuanced understanding of doping behaviours, making an effective contribution to anti-doping education and research by enabling researchers and policy personnel to become more critically reflective about their explicit and implicit assumptions regarding models of explanations for doping behaviour.

Pharmacological treatment of behavioral and psychological symptoms of dementia (BPSD) in nursing homes: development of practice recommendations in a Swiss canton

OBJECTIVES: In 2002, the canton of Fribourg, Switzerland, implemented a coordinated pharmaceutical care service in nursing homes to promote rational drug use. In the context of this service, a project was conducted to develop recommendations for the pharmacological management of behavioral and psychological symptoms of dementia (BPSD) in nursing home residents. DESIGN AND METHODS: Selected evidence-based guidelines and meta-analysis sources related to the management of depression, insomnia, and agitation in dementia patients were systematically searched and evaluated. Evidence and controversies regarding the pharmacological treatment of the most common BPSD symptoms were reviewed, and treatment algorithms were developed. RESULTS: Ten evidence-based guidelines and meta-analyses for BPSD management were identified, with none specifically addressing issues related to nursing home residents. Based on this literature, recommendations were developed for the practice of pharmacological management of depression, sleep disturbances, and agitation in nursing home residents. For depression, SSRIs are considered the first choice if an antidepressant is required. No clear evidence has been found for sleep disturbances; the underlying conditions need to be investigated closely before the introduction of any drug therapy. Many drugs have been investigated for the treatment of agitation, and if necessary, antipsychotics could be used, although they have significant side effects. Several areas of uncertainty were identified, such as the current controversy about typical and atypical antipsychotic use or the appropriateness of cholinesterase inhibitors for controlling agitation. Treatment algorithms were presented to general practitioners, pharmacists, and medical directors of nursing homes in the canton of Fribourg, and will now be implemented progressively, using educational sessions, pharmaceutical counseling, and monitoring. CONCLUSION: Based on existing evidence-based studies, recommendations were developed for the practice of pharmacological management of depression, sleep disturbances, and agitation in nursing home residents. It should be further studied whether these algorithms implemented through pharmaceutical care services will improve psychotropic drug prescriptions and prevent drug-related problems in nursing home residents

Configurations de proches et adaptation dans le parcours de vie d'individus en situation de vulnérabilité

L'importance des proches et le rôle primordial des relations familiales pour l'adaptation et l'ajustement psychologique des individus sont largement reconnus. Cependant, peu d'études ont considéré que, dans la modernité avancée, les réseaux de proches ou familiaux sont diversifiés, caractérisés par des interdépendances complexes. La littérature sur les relations interpersonnelles et l'adaptation a négligé cette diversité et omis que les interdépendances structurales, de soutien mais aussi de conflit, pouvaient s'avérer importantes à considérer en regard de l'adaptation et de l'ajustement psychologique des individus. La présente thèse apporte des éléments de compréhension sur le lien entre les configurations de proches et l'adaptation individuelle dans le parcours de vie, en se centrant sur des individus en situation de vulnérabilité, que ce soit parce qu'ils font l'expérience d'une transition importante de leur parcours, ou en raison d'un manque de ressources psychologiques, cognitives et/ou sociales. Des résultats empiriques éclairent quatre grands axes de questionnement portant sur les ressources et le stress présents dans les interdépendances au sein des configurations familiales et de proches, sur leur association avec l'ajustement psychologique des individus, sur leur évolution au cours du temps, ainsi que sur la façon dont ces interdépendances sont façonnées par les trajectoires de vie. Les résultats mettent en évidence une diversité de configurations familiales ou de proches, qui donne lieu à des degrés inégaux de ressources, significativement associées à l'ajustement psychologique. Cependant, les interdépendances au sein des configurations ne constituent que rarement des ressources ou un facteur protecteur pour les individus en situation de vulnérabilité mais, au contraire, elles génèrent du stress supplémentaire. L'exploration longitudinale met en évidence une importante instabilité dans les configurations familiales et de proches des individus en situation de vulnérabilité qui compromet leur adaptation et leur ajustement psychologique.

Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadors informals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditat psicològica

Revisió sobre l’eficàcia de les intervencions dirigides a cuidadorsinformals de malalts amb demència per a reduir els nivells de morbiditatpsicològicaAntecedentsL’envelliment de la població està relacionat amb l’augment de la prevalença dedemències tals com la malaltia d’Alzheimer. El caràcter progressiu, incapacitanti irreversible de la malaltia d’Alzheimer comporta dependència i demanda,obligant l’aparició d’un cuidador informal per cobrir les necessitats del malalt.Amb l’evolució de la malaltia, augmenta l’exigència de les cures i el cuidador esveu en risc de patir alteracions a qualsevol nivell, principalment a nivellpsicològic.Objectius1. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals depersones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons latipologia de les intervencions i els seus components.2. Avaluar l’efectivitat de les intervencions dirigides a cuidadors informals depersones amb demència per a reduir la morbiditat psicològica, segons lescaracterístiques sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep lescures, el tipus de càrrega i els instruments de mesura.Material i mètodesEs va realitzar una revisió bibliogràfica en les bases de dades: MEDLINEPubMed, CSIC-IME, CUIDEN i Biblioteca Cochrane Plus sobre lesintervencions dirigides a cuidadors informals de demència o Alzheimerd’estudis publicats entre el gener de 2002 i febrer de 2013. Els criteris d’inclusióvan ser: cuidadors informals que convisquessin amb la persona a qui donen lescures i sense remuneració econòmica, persones amb demència o Alzheimer noinstitucionalitzades, intervencions comparades entre un grup experimental i ungrup control, prioritat per revisions sistemàtiques i metanàlisis. La mostra finalla van composar 7 estudis.ResultatsLes diferents intervencions analitzades van mostrar dades estadísticamentsignificatives tot i produir efectes discrets en les diferents variables demorbiditat psicològica. Les intervencions psicoeducatives i les intervencionsdirigides als pacients van resultar efectives en la millora de la sensació debenestar i la simptomatologia del malalt. Les intervencions psicològiques vanincidir en la sobrecàrrega i la depressió. Les intervencions de suport vanproduir un augment dels coneixements, habilitats i de la xarxa social delcuidador. El dia de descans va disminuir l’estrès, l’ansietat i la càrrega objectivaperò els efectes van ser a curt termini. Les intervencions múltiplesestructurades van mostrar una disminució del risc d’institucionalització. Lesintervencions centrades en la resolució de problemes, superiors a 6 sessions oaquelles que havien realitzat seguiment, van mostrar efectes a llarg termini finsals 12 mesos. Altres intervencions pràctiques com les realitzades al domicili oamb tecnologia, no van mostrar suficient evidència científica. El sexe i l’edat delcuidador així com la relació de parentesc amb el malalt van mostrar diferènciesen els efectes de les intervencions.ConclusionsLes intervencions s’han de planificar en funció de les necessitats del cuidadorja que no hi ha cap intervenció que incideixi en totes les variables de morbiditatpsicològica. La variabilitat de tipologia i composició de les intervencions, lesdiferències sociodemogràfiques del cuidador i la persona que rep les cures i lescaracterístiques dels estudis influeixen en l’heterogeneïtat de resultats de larevisió. Aquests fets limiten la contundència de resultats pel que cal seguirinvestigant