999 resultados para Propietat industrial -- Aspectes ètics i morals
Resumo:
BACKGROUND Few epidemiological studies have examined the association between dietary trans fatty acids and weight gain, and the evidence remains inconsistent. The main objective of the study was to investigate the prospective association between biomarker of industrial trans fatty acids and change in weight within the large study European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition (EPIC) cohort. METHODS Baseline plasma fatty acid concentrations were determined in a representative EPIC sample from the 23 participating EPIC centers. A total of 1,945 individuals were followed for a median of 4.9 years to monitor weight change. The association between elaidic acid level and percent change of weight was investigated using a multinomial logistic regression model, adjusted by length of follow-up, age, energy, alcohol, smoking status, physical activity, and region. RESULTS In women, doubling elaidic acid was associated with a decreased risk of weight loss (odds ratio (OR) = 0.69, 95% confidence interval (CI) = 0.55-0.88, p = 0.002) and a trend was observed with an increased risk of weight gain during the 5-year follow-up (OR = 1.23, 95% CI = 0.97-1.56, p = 0.082) (p-trend<.0001). In men, a trend was observed for doubling elaidic acid level and risk of weight loss (OR = 0.82, 95% CI = 0.66-1.01, p = 0.062) while no significant association was found with risk of weight gain during the 5-year follow-up (OR = 1.08, 95% CI = 0.88-1.33, p = 0.454). No association was found for saturated and cis-monounsaturated fatty acids. CONCLUSIONS These data suggest that a high intake of industrial trans fatty acids may decrease the risk of weight loss, particularly in women. Prevention of obesity should consider limiting the consumption of highly processed foods, the main source of industrially-produced trans fatty acids.
Resumo:
A partir de la segona meitat de la dcada dels noranta, les ciutats dEuropa shan comproms amb fora a millorar els seus models de desenvolupament a travs de ladopci duna visi estratgica que, incrementant la participaci ciutadana i la cooperaci entre els diversos actors, ha perms danar posant en prctica esquemes de gesti econmica, social i ambiental ms sostenibles. A Espanya, Catalunya s una de les Comunitats Autnomes ms actives en temes de desenvolupament local sostenible. El present treball intenta reflexionar sobre el mn local i el seu comproms amb la sostenibilitat analitzant els resultats aconseguits. Concretament, el treball s el resultat duna investigaci duta a terme a Ripollet amb un grup significatiu dempreses ubicades en els polgons industrials del municipi. Lobjectiu especfic de lestudi ha estat analitzar les percepcions del mn empresarial local sobre alguns punts imprescindibles per a la definici de qualsevol procs compartit de desenvolupament sostenible a escala local.
Resumo:
Segons la nostra hiptesi, la viabilitat de lEuroregi Pirineus Mediterrnia (EPM) dependr sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, dimplicar i de connectar els actors pblics i privats dels diferents nivells territorials als quals sadrea aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a lhora de definir una estratgia de cooperaci daquestes caracterstiques. Lobjectiu daquest document s explicar els resultats de lenquesta duta a terme amb un miler dactors pblics i privats de lEPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que sinsereix el projecte, aix com informaci rellevant per definir estratgies dactuaci que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessries per gestionar una organitzaci complexa com aquesta. Lestudi empric es va estructurar al voltant de tres lnies danlisi: 1r) el present de lEuroregi; 2n) El posicionament respecte lEPM i 3r) El futur de lEPM
Resumo:
L'objectiu d'aquest article s doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja lanlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixaci apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificaci de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del catal i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una nica classe d'afixos. Si b es discuteixen diversos aspectes problemtics d'aquests derivats, noms es presenta una proposta de soluci al de la interpretaci semntica. Es defensa que les diferncies en la interpretaci semntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix
Resumo:
The purpose of this article is to analyze how professionals who decided to risk intramobility in their careers and who were hired by organizations from the industrial complex of Camaari (Bahia) perceive the development of people management strategies that target intranational interculturality within these organizations. To achieve this, besides a review and theoretical analysis of the concepts of mobility, intercultural management and people management in organizations, 13 professionals were interviewed who had moved from different Brazilian states to work in companies in this particular complex. The results indicate that generally organizations ignore intercultural aspects, which is reflected in a gap in people management strategies. One indication of this refers to the lack of initial support, which generates problems for the individuals who arrive with great expectations in their new workplace. Furthermore, there is evidence that the financial help provided is insufficient and it becomes necessary to pay attention also to subjective aspects that involve relocation and the consequent international interculturality. Finally, it is believed that expansion of the focus of studies on intercultural management, with a look at intranational aspects, makes it possible to learn theoretical and practical lessons because of the experiences of the players who underwent the process, since intercultural management and people management can generate comparative advantages for organizations.
Resumo:
En el context de la crisi econmica i social que vivien els Estats Units a comenament dels anys trenta, diversos actors poltics i socials van elaborar missatges que provaven dacarar els ciutadans amb la realitat, per sobretot de restituir-los la confiana en ells mateixos i en el pas. Aquest article analitza els discursos i les aportacions ideolgiques de dues de les personalitats ms destacades que participaren en aquest procs de reconstrucci emocional: el president Franklin D. Roosevelt i el cineasta Frank Capra. El text cerca destablir les connexions entre aquests dos discursos, descobrir-ne les coincidncies i, tamb, les diferncies, i plantejar una aproximaci al cinema com un mitj de comunicaci que va ms enll del simple entreteniment, per a convertir-se, en diverses ocasions, en un efica document amb el qual apropar-se a una poca, desxifrar-ne els aspectes ms significatius
Resumo:
La recerca t lobjectiu de conixer quines sn les variables que expliquen i prediuen la victimitzaci mitjanant anlisis de regressi logstica. Lestudi sha dut a terme a partir duna mostra de 39.517 registres procedents de 17 pasos industrialitzats (inclosa Catalunya), que pertanyen a 17 enquestes sobre la victimitzaci lany 1999, totes elles realitzades amb els mateixos parmetres metodolgics. Les variables dependents (o tipus de victimitzaci) que sestudien sn: robatori del/en el cotxe, robatori o temptativa de robatori en el domicili, delictes menors, delictes contra la propietat, delictes amb violncia, agressions sexuals i delictes de contacte. Les variables independents sn: pas, hbits de sortida nocturns, edat, nombre dhabitants de la ciutat o municipi, ocupaci, anys destudi, ingressos, estat civil i sexe. Algunes conclusions sn: (1) les variables pas i edat sn les que amb ms fora expliquen la victimitzaci; (2)quant a les agressions sexuals, la variable que ms explica la victimitzaci s lestat civil, seguit de ledat i el pas; (3) la variable pas est present en totes i cada una de les equacions obtingudes de les regressions logstiques, la qual cosa vol dir que en tots els casos explica la victimitzaci i, s ms, t la capacitat de predir-la; (4) lestat civil i nombre dhabitants estan presents en totes les equacions de regressi logstica llevat de la referida als delictes contra els cotxes; (5) ledat est present en 6 de les 8 equacions de regressi logstica, no es presenta en els delictes contra els domicilis ni en els delictes amb violncia, per la qual cosa no s til a lhora de predir-ne la victimitzaci; (5) pel que fa al pas, el fet de viure a Catalunya s un factor de protecci envers el delicte, llevat dels fets contra els vehicles.
Resumo:
Les infraestructures de recerca inclouen diferent tipologies, des dinstallacions niques a altres basades en xarxes. Tpicament han sorgit de necessitats especfiques duna disciplina o b multidisciplinries. Les infraestructures de recerca produeixen, processen o gestionen volums heterogenis dinformaci, tant grans com petits. Sn les anomenades fbriques de dades cientfiques del segle XXI. Comprenen diversos tipus de recursos dinformaci com publicacions, colleccions digitalitzades, objectes daprenentatge i dades de recerca. Les qestions clau d'avui dia per a les infraestructures de recerca sn el seu coneixement per part dels investigadors, i la seva viabilitat, sostenibilitat i interoperabilitat. El comproms de les biblioteques de recerca amb les infraestructures de recerca ha estat baix. Si b aix podria ser comprensible el 2005, quan les primeres prioritats per les inversions en infraestructures de recerca sestaven definint, ara representa un gran buit en l'estratgia europea. Iniciatives clau com ESFRI no inclouen cap participaci per part de biblioteques de recerca, amb excepci de DARIAH. La participaci en projectes finanats per la Uni Europea (a travs de LIBER o directament a travs d'institucions) es va centrar (amb algunes excepcions) en les rees de digitalitzaci, patrimoni cultural i publicacions. Les biblioteques de recerca han d'esdevenir actors visibles en les discussions estratgiques sobre les infraestructures de recerca i haurien dexplorar activament la seva participaci en les infraestructures de dades d'investigaci. Accs Obert, Cincia Oberta (dades), les dades de recerca (infraestructures i gesti) sn els catalitzadors per aconseguir que les biblioteques de recerca siguin presents pels investigadors ms enll de les humanitats i les cincies socials. "L'accs obert s global - per la seva aplicaci s local '. Aquest s popular lema del projecte OpenAIRE i dna a les biblioteques de recerca locals un paper important en el context europeu. Les dades de recerca sn especfiques segons les disciplines, per les poltiques, els fluxos de treball i les normes tamb s'han d'aplicar a nivell local. La creaci d'infraestructures participatives amb la participaci dactors institucionals, nacionals i temtics ha estat identificat per la Uni Europea com una tasca clau per a la dcada actual. El terme 'participatiu' tamb es considera d'importncia fonamental per a l'estratgia de la poltica europea, ja que s'adapta molt b amb la coordinaci a nivell nacional i europeu per aconseguir una eficincia de costos i contribueix a evitar la duplicaci de treball. Els principals desafiaments per a la construcci d'un ecosistema coherent, finanable i sostenible no es troben en les TIC, sin ms aviat en la gesti, la normativa, l'organitzaci, els aspectes socioculturals, la confiana, i, per descomptat, els costos.
Resumo:
El present document dna resposta a una proposta de l'empresa NewBourg Consultors SL per determinar la capacitat del mdul de producci del programari lliure OpenBravo o d'un altre programari lliure per donar resposta a les necessitats de planificaci, seguiment i control de la producci d'una empresa txtil pilot, industrial o manufacturera, de menys de 50 treballadors. Els principals objectius d'aquest treball sn: analitzar el programari ERP lliure disponible actualment al mercat, valorar i seleccionar un o dos programaris adients per una empresa de fabricaci, realitzar un estudi de viabilitat i anlisi del sistema, i comprovar amb dades fictcies si el programa s'ajusta als requeriments de planificaci i producci presentant un informe final.
Resumo:
Lincrement de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides (ONU) des del final de la Guerra Freda i el seu carcter cada vegada ms multifuncional ha suscitat una problemtica impensada en haver aflorat denncies de casos dexplotaci i abusos sexuals comesos per part de personal pertanyent a aquestes operacions. Des de 2006 est en estudi a lAssemblea General un Projecte de Convenci sobre lexigncia de responsabilitats penals als funcionaris i els experts de lONU en missi, que avana de manera molt limitada, tant pels problemes jurdics que suscita com per la manca de voluntat poltica per part dels Estats. Aquest policy paper examina els aspectes principals daquest Projecte de Convenci i pretn oferir propostes prctiques per millorar lefectivitat en lexigncia daquesta responsabilitat penal adreada als responsables poltics de lONU i dels seus Estats Membres.
Resumo:
El matollar sec europeu format per Erica australis, Erica arborea, Pterosparum tridentatum, Halimium lasianthum i Calluna vulgaris com a espcies predominants s cremat en les serralades del Masss Central de forma repetida durant el pas dels anys. Aix ha sigut, tradicionalment, a causa de la necessitat de mantenir-lo transitable per al bestiar, encara que altres circumstncies shan afegit actualment a aquesta necessitat, que incrementen el risc dincendi daquesta comunitat, disparant-se el nmero dincendis en els ltims 30 anys. Sabent aix, vam decidir realitzar un estudi a les zones de matollar que trobem al Masss Central situat a la zona del Concello de Villario de Conso, a Ourense, per conixer com es comporten les espcies caracterstiques daquest tipus decosistema desprs dels incendis, mitjanant la realitzaci de mostrejos i perfils del sl. Daquesta manera hem volgut veure com es desenvolupen les espcies vegetals de matollar al llarg del temps, desprs de ser cremats. Grcies a lestudi hem pogut veure com el matollar observat te unes caracterstiques que li permet sobreviure als incendis i tindre una capacitat de regeneraci elevada desprs de patir aquesta pertorbaci. Aix es degut a la capacitat per rebrotar daquestes espcies arbustives i a la seva competitivitat. Tamb hem vist com a necessari, donar un valor econmic a la bona conservaci de lhbitat, per tal de que la poblaci local abandoni prctiques de gesti forestal nocives, com el foc.
Resumo:
L'objectiu principal d'aquest estudi s analitzar i quantificar com shan vist modificades les caracterstiques ambientals i socioambientals del camp de dunes del curs baix del riu Jaguaribe, a causa del Parc Elic Aracati-Bons Ventos, i com aquests canvis han afectat a la poblaci de Cumbe.
Resumo:
En els ltims 30 anys, el nmero dincendis patits a Galicia han augmentat de manera important. En el Masss Central Ourensano lhome ha utilitzat el foc com a eina de gesti forestal per tal de permetre pasturar al bestiar i per tal de recuperar terres per a pastos i culius. Aquesta prctica ha generat grans extensions de matollar sec europeu on hi hauria dhaver formacions boscoses. Partim de la necessitat de recuperar zones de bosc i ecosistema original i per aix mesurem el comportament de les diferents espcies que trobem al matollar y al bosc en aquestes altituds davant la pertorbaci que suposen els incendis recurrents. Per realitzar aix sha mostrejat la vegetaci de zones cremades en moments diferents o repetides vegades, mesurant superfcie i alades aix com nombre dindividus de cada espcie. Tamb shan analitzat perfils del sl per tal de conixer amb ms detall les caracterstiques de cada zona. Sha observat mitjanant el mostreig com per a la recuperaci del matollar el factor determinant s el temps, encara que no trobem un sl de bona qualitat i profund, en una mitjana de 8 anys trobem un matollar ben desenvolupat amb una bona diversitat despcies i grau de cobertura. En canvi, per tal darribar a un estat de la successi vegetal on trobem un bosc s necessari que existeixin comunitats arbries a prop per tal de que arribin individus al matollar desenvolupat. Cal aleshores treballar en leducaci de la poblaci i en la cerca dalternatives a la gesti forestal vigent, donant mfasi en la valoraci econmica dels ecosistemes en bon estat i facilitant que aquest bon estat proporcioni beneficis a la poblaci local. Per aix cal generar una infraestructura per atraure un turisme rural respectus amb el medi al mateix temps que es duen altres iniciatives com la implantaci de centrals de biomassa als pobles que puguin proporcionar calefacci o aigua calenta. Generant llocs de feina i estalvis a la poblaci duna zona on leconomia encara es basa potencialment en la ramaderia. Al mateix temps lesfor monetari dedicat a les plantacions ha de dedicar-se a generar espais al territori amb espcies autctones com el roure en aquells matollars que presentin condicions adients per a recuperar el bosc.
Resumo:
Lobjectiu daquest projecte, s estudiar i proposar mesures que permetin millorar l'eficincia energtica i el confort de les installacions, d'una empresa dedicada a l'activitat de fabricaci de portes hermtiques ubicada a la comarca de la Garrotxa. Per aconseguir aquest objectiu es realitza una auditoria energtica de l'activitat de l'empresa, la qual permet conixer i entendre el seu comportament energtic. A partir dels resultats i de les conclusions de lauditoria, es proposa diverses millores i sestudia les possibilitats que ofereixen un major estalvi energtic, tant des del punt de vista de consum de matries primeres (gas prop i electricitat), com destalvi demissions de CO2 a latmosfera i augmentar el confort a linterior dels tallers. A ms a ms, sestudia la viabilitat econmica d'aquestes millores, calculant-ne lamortitzaci a partir de la seva inversi inicial i de lestalvi econmic que ofereixen. En lauditoria sestudia el contracte amb lempresa distribudora i altres empreses denergia, per tal doptimitzar la facturaci delectricitat, analitzar els parmetres i consums denergia activa, reactiva i potncia contractada. Tamb sestudia i savalua el sistema dilluminaci per la seva optimitzaci energtica. A ms a ms, sanalitza i sestudia el consum i el cost de subministrament de gas prop. I finalment es realitza una anlisi dels sistemes productors denergia i distribuci de calefacci, per tal doptimitzar el consum i millorar el rendiment de les installacions
