1000 resultados para Ordenació del territori -- Catalunya -- Selva
Resumo:
El llibre es centra en l'episodi de pesta que va afectar Catalunya i altres territoris de parla catalana l'any 1648. Per a redactar-lo, els autors han fet servir sobretot escrits de metges i sacerdots en un intent de recollir uns testimonis ms propers i no tan freds com les xifres.
Resumo:
L'article analitza la situaci en el mercat laboral dels treballadors immigrants en els sectors del servei domstic, la construcci i l'hostaleria a Catalunya, i posa l'mfasi en el seu nivell de qualificaci i en les necessitats de formaci que se'n deriven. Des de mitjan anys noranta fins a final de 2007, el cicle expansiu de l'economia catalana va requerir m d'obra estrangera per tal de sostenir un creixement molt intensiu en ocupaci. Les dificultats del sistema educatiu en proveir la m d'obra qualificada que requeria el sistema productiu i l'escassa exigncia de qualificaci de les empreses dels sectors ms intensius en treball han generat un alentiment en el procs de consolidaci del model qualificat de gesti de la m d'obra. Aquesta situaci pot ser superada amb un gran acord social i econmic que impulsi la formaci de la poblaci activa i una major exigncia de qualificaci per part del sistema productiu.
Resumo:
L'actual crisi econmica, del model de producci i les greus conseqncies que est tenint en el teixit industrial, productiu, econmic, de consum, de diferents sectors, aix com la prdua de competitivitat i el descens de la nostra productivitat com quasi la ms baixa d'Europa, ens porta a cercar solucions i alternatives en la gesti empresarial i a la direcci de les organitzacions pbliques i privades,com un dels factors estratgics que podrien ajudar a collaborar a la sortida de la crisi.
Resumo:
Por s slo el hallazgo y excavacin de un barco griego tardoarcaico en la costa norte de Mallorca ya constituira una singularidad arqueolgica digna de comentario; si adems la aventura se materializa, como es el caso, en un excelente libro monogrfico, el suceso se convierte en una fuente histrica de primer orden, que reporta un notorio avance en la comprensin del comercio emprico foceo occidental. Aunque se disponan de algunos trabajos preliminares, la presente obra culmina los esfuerzos de Xavier Nieto y Marta Santos, autores principales, pero tambin de treinta y cinco colaboradores que firman estudios especializados tipolgicos, epigrficos y analticos de muy variada metodologa y extensin.
Resumo:
La poblacin de Cal des de Malavella est situada en plena depresin de La Selva, en la comarca del mismo nombre, en un valle cerrado por pequeas lomas que separan la cuenca del Ter de la del ro :Tordera. La riera de Caldes riega el trmino municipal y es afluente de este ltimo. Dentro del casco urbano existen dos yacimientos conocidos de antiguo: El Puig de los Animes y El Tur de Sant Grau, ambos famosos por tener. diversos manantiales de aguas termales. Los restos arqueolgicos fueron puestos al decubierto a fines del siglo pasado y a principios de este siglo con el fin de proceder a la explotacin industrial de los manantiales, no se han practicado excavaciones metdicas en ellos. Estos manantiales de aguas termales, que brotan a distintas temperaturas, fueron utilizados y venerados por los hombres prehistricos mucho antes de la llegada de los romanos a la Pennsula. Las zonas donde existan este tipo de fuentes eran lugares sagrados y mgicos, consagrados a alguna divinidad dispensadora de la fecundidad y de la salud, estos lugares atraan a los enfermos y a los devotos. El bao era el tratamiento ms generalizado, pero tambin existan otras formas de entrar en contacto con el agua milagrosa: abluciones, aplicacin local, inmersin, absorcin en pequeas dosis.
Resumo:
El present treball es proposa l'estudi fonnal de I'habitat construtt amb materials duradors a Catalunya durant el Bronze Final i la Primera Edat del Ferro, i se centra en l'aninisi dels materials i tecniques de construcci emprats, aix com en l' estructura de la casa (planta, dimensions, superfcie). Els elements definidors d'aquests habitacles en els perodes estudiats consisteixen en l's sistematic de la pedra i la terra com a materials de construcci i la disposici d'habitacions de planta rectangular compartint parets mitgeres, amb poca compartimentaci interna i pocs agenc:aments al seu interior (llar, forn, banquetes). Les dimensions maximes d'aquestes habitacions no superen, per nonna general, els 20 metres quadrats. La unifonnitat d'aquestes construccions, unida a la poca compartimentaci de l'espai, suggereix que ens trobem davant una arquitectura poc especialitzada, que podria correspondre a una societat amb una organitzaci socio-poltica poc complexa.
Resumo:
La cermica aparecida en la cueva de Les Pixarelles proporciona un conjunto ideal para estudiar la evolucin de las producciones cermicas desde la fase final del Neoltico hasta el Bronce final en Catalunya. El estudio diacrnico de las cermicas se ha basado en la combinacin del estudio tipolgico y estilstico y en un estudio petrogrfico que ha permitido caracterizar diversas fbricas. Las diferencias observadas responden a la utilizacin de diversas materias primas y a la utilizacin de diferentes tcnicas de preparacin de pasta que revelan una interesante complejidad para la produccin cermica de la zona.
Resumo:
El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre) es localitza a la riba esquerra del riu Ebre, sobre una formac i rocallosa de relleus molt abruptes, noms accessible per I' extrem septentrional, on es va construir un fossat i una muralla de doble parament que s'adossa a una torre quadranguiar. Sens dubte, la se va posici s immillorable per tal d'exercir el control del pas pel riu.
Resumo:
Molta s la recerca historicopedaggica contempornia que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideolgic que emmarc l"evoluci educativa del segle XIX i primer ter del segle XX. Cada cop es fan ms evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest perode. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influncia de l"idealisme krausista a Catalunya. Aix, en aquest article, s"afaiona que a Catalunya hi hagu un nucli d"intellectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presncia de catalans institucionistes.
Resumo:
L'educaci superior espanyola ha sofert un procs d'expansi generalitzat a partir de la segona meitat de la decada deis vuitanta. Malgrat aixo, aquesta expansi no pot ser analitzada conjuntament, ates que durant el mateix perode es fan efectives les transferencies de competencies en materia d'educaci a set comunitats autonomes que comencen a dur a terme poltiques universitaries no sempre concurrents. En aquest article abordarem el model catala d'expansi niversitaria i el seu finanament, fent emfasi en els problemes derivats d l'expansi i les seves possibles solucions. Per fer-ho, utilitzarem la segent estructura: en primer lloc, en l'apartat 2 es descriuen els elements basics del procs d'expansi (especialment la creaci de les cinc noves universitats) i la situaci resultant tal i com es presenta en l'actualitat. Sense aquestes descripcibns no cobrarien sentit les analisis ms especfiques sobre el finanament, que es presenten en els apartats 3 i 4.
Resumo:
Amb aquests dos gruixuts volums Joan Peytav fa un regal inestimable als fillegs, particularment als estudiosos de l"onomstica i la llengua catalanes, als historiadors i estudiosos de la histria de la poblaci i, en general, a la cultura catalana i, especialment, a la de la Catalunya del Nord.
Resumo:
Se tratan cuatro especies del gnero Russula nuevas para la flora micolgica de Catalua. El estudio incluye descripciones de las especies, con iconografa de los aspectos morfolgicos ms interesantes, fotografas (M. E. B.) de las esporas y comentarios sobre su ecologa y posicin taxonmica. Las especies tratadas son: Russula litis Romagn. and al., R. Mota Romagn., R. faginea Romagn, y R. farinipes Romell.
Resumo:
La segent llista inclou tots els txons observats per l'autor en el territori del Moians i rees properes (en vermell en el mapa adjunt al final del text) fins al moment, tan espontanis com subespontanis o naturalitzats.Alguns grups complexos resten encara en procs de revisi (gneres Asplenium, Festuca, Rubus, Hieracium p.p., Ophrys). Tamb s'han mantingut espcies mplies (a nivell de grup) en els casos en que encara falta una revisi definitiva de quins txons a nivell infraespecfic sn presents al territori. Cal tamb fer esment del carcter no exhaustiu de les espcies allctones recollides, especialment de les considerades subespontnies.Pel que fa a la nomenclatura i taxonomia s'ha seguit en la majoaria dels casos la Flora Manual dels Pasos Catalans (Bols et al., 2005). L'ndex de raresa utilitzat segueix la segent escala: C: com; F: freqent; R: rar; RR: molt rar.
Resumo:
Proposta de projecte educatiu i cultural ubicat al centre cvic i cultural la Sitja de Fornells de la Selva. El projecte he estat elaborat pensant en la viabilitat per poder presentar-lo a la regidoria per desenvolupar-lo o almenys perqu prenguin conscincia de la importncia de desenvolupar un projecte educatiu i cultural a l'equipament de la Sitja. El treball est basat en l'estudi i resultats i vol incidir en la millora de les poltiques educatives i culturals del municipi i concretament en les poltiques que es porten a terme al centre cvic i cultural. Les poltiques educatives i culturals parteixen de les necessitats detectades en l'estudi i tenen per finalitat final contribuir en la millora de la vida dels seus ciutadans
