[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Détails des portes du Baptistère [avec deux panneaux représentant la présentation de la tête de Saint-Jean à Hérode, et par Salomé à Hérodiade] : [quatre motifs] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 146

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , BAPTISTERE, église de St Jean : [élévation toute hauteur d'une des faces intérieures du Baptistère] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 145

[Voyage en Italie : 1824-1830]. , Baptistère. Eglise de St Jean, Sur une Echelle de 0,005 P.M. : [plan du rez-de-chaussée (partie gauche) et au niveau des tribunes (partie droite)] : [dessin] / h. L. [Henri Labrouste]

Référence bibliographique : Weigert, 143

El llegat intel·lectual de Miquel Batllori

The Catalan historian Miquel Batllori (1909-2003), had developed an important performance in many aspects of intellectual activities. He developed an extensive studies in many historical subjects. The author considers mainly the Batllori works connected with cultural history.

El llegat intel·lectual de Miquel Batllori

The Catalan historian Miquel Batllori (1909-2003), had developed an important performance in many aspects of intellectual activities. He developed an extensive studies in many historical subjects. The author considers mainly the Batllori works connected with cultural history.

Jehasse, Jean et Laurence (2001): Aléria. Nouvelles données de la nècropole.

La publicación por Jean y Laurence Jehasse en 1973 de la obra La Nécropole préromaine d'Aléria: 1960-1968 constituyó un hito en la historia de la investigación protohistórica en el ámbito del Mediterráneo. Junto a la necrópolis de La Spina (Italia), Aléria constituyó un punto de referencia clave para el estudio de las influencias de la sociedad colonial greco-focea sobre las comunidades indígenas en Córcega y, por extensión, en el Mediterráneo occidental, así como un corpus de consulta y análisis inexcusable para la identificación de las tipologías materiales de origen griego en la esfera colonial y comercial del extremo Occidente. Recordemos que, en esa fecha, los investigadores en la península Ibérica trabajaban esencialmente a partir de las publicaciones de J.D. Beazley (que no recogían la problemática de las series peninsulares) y, muy especialmente, con la obra Las cerámicas griegas en la península 1bérica de Gloria Trías, aparecida en 1968. Cabría esperar hasta 1977, en que Marina Picazo publicó Las cerámicas áticas de Ullastret, para contar con una monografía específica de las producciones griegas en un yacimiento ibérico.

Cela Espín, X. i Revilla Calvo, V., Annexos de Jaume Buxeda i Garrigós i Miquel Ângel Cau Ontiveros; Mariana Pérez-Sala i Rodés; Eva Orri Terrado i Alicia Estrada Martín.: La transició del municipium d'Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d"un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15, 2004

Aquest llibre reuneix un estudi arqueològic extraordinàriament acurat referit a tot un seguit d'actuacions detectades a partir del registre arqueològic, que caracteritzen l'espai urbà de l'antiga Iluro durant el període de l'Antiguitat tardana. S'hi estudia amb molt deteniment cadascuna de les accions detectades -així com tot el mobiliari ceràmic relacionat- amb la finalitat de situar-les correctament en el temps, però també per entendre, a través de la cultura material, la dinàmica que pren la ciutat a les darreries de l'Antiguitat; per a poder intuir, més que saber, quina societat es desenvolupa darrere d¿aquests contenidors plens de productes alimentaris arribats d¿un ultramar llunyà i alhora molt proper; una societat capaç de respondre a l¿estímul exterior amb una producció pròpia que competirà o substituirà una gran part de la que ve de fora.

Miquel de Garganta i Fabrega (Olot, 1903-1988)

Quan faltava poc més de tres mesos per al seu 85è aniversari, ha mort, el 12 de setembre de 1988, a Olot, on havia nascut el 23 de desembre de 1903, el Dr. Miquel de Garganta i Fàbrega, historiador de la Botànica i membre d'una coneguda familia d'intellectuals de la Garrotxa.