1000 resultados para História História em quadrinhos
Resumo:
Crec que un resum lleugerament informal pot animar al lector a endinsar-se en el seris contingut del llibre. S'aixeca el tel (fa uns tretze mil set cents milions d'anys) amb un "chupinazo" que deixa en ridcul als dels "sanfermines". L' entropia comena a augmentar ... i ja no parar! L'empat inicial entre la matria i l' antimateria es decanta a favor de la matria, encara que per molt poc! Matria i antimatria s'anihilen, per el lleuger excs de matria fa que en l'anihilaci en quedin suficients traces per a que la funci pugui continuar. Existeix un antimn d'antimatria que transcorre en un antitemps i en el qual un antiCastells format de D-aminocids i L-carbohidrats ha escrit un antillibre? L'univers ja s'ha refredat suficientment per a que el deuteri pugui perviure un xic: via lliure a la formaci de l'heli-4 (etapa csmica). La matria s'organitza ostensiblement: neix el Sistema de Perodes (etapa estellar). Els estels exploten i la pols formada embruta tot l'espai interestellar (etapa interestellar). Visita al "zoo molecular": molt carboni i molt enlla triple. Espcies molt reactives que no reaccionen ... per no trobar amb qu! El futbol, va tamb envair l'espai? En el tebi oce, la matria continua la seva escalada de la complexitat (etapa planetria). Apareix la vida: per, qu s la vida? Fi de l'evoluci determinista i comenament de l'evoluci contingent (etapa biolgica). Justificada alarma entre els anaerobis: qui ha deixat escapar aquest gas (oxigen) tan verins? El miracle de la vida en un univers hostil. L'arsenal d'armes preventives i defensives: vitamines C i E, catalasa, peroxidases, dismutases superoxdiques, etc. La meravella del transport electrnic. Com es possible tanta perfecci? L'escalada de la complexitat prossegueix acceleradament. Finalment, s'arriba a l'Homo sapiens sapiens: podria no ser com s? Millor canviar l'entorn que canviar l'Homo: l'evoluci biolgica s'ha acabat. Comena l'evoluci cultural o social. La possible existncia de vida i de vida intelligent extra-terrestres. La inevitable protagonisme de la Qumica dels derivats del carboni. El Principi antropo-cosmolgic: realment, estem sols?
Resumo:
Materials didctics del grup d'investigaci Observatori sobre la Didctica de les Arts (ODAS)
Resumo:
Materials didctics del grup d'investigaci Observatori sobre la Didctica de les Arts (ODAS)
Resumo:
Andrs Fbregas Puig s el rector de la Universitat Intercultural de Chiapas, a Mxic. El mes de mar passat va visitar la UdG i va pronunciar una conferncia a la Ctedra Unesco de la Universitat sobre l'actualitat sociopoltica del seu pas
Resumo:
Article que denuncia la situaci laboral en qu es troben els mestres d'educaci primria
Resumo:
El Dr. Josep Maria Nolla ha contribut de manera decisiva al coneixement dels orgens de la ciutat de Girona. El seu treball i el dels seus companys en aquesta aventura de recerca s a l'abast de tothom en la collecci "Histria urbana de Girona", que ha tingut, la tardor del 2007, una traducci brillant en l'exposici "De Kerunta a Gerunda. Els orgens de la ciutat"
Resumo:
El Grup de Recerca dHistria de les Societats Rurals de la UdG, dirigit per Rosa Congost, el 2006 va aconseguir un ajut poc convencional: un projecte del programa Explora, una iniciativa ministerial que vol impulsar lexploraci didees transgressores i la implicaci dels estudiants en aquesta aventura. Es tractava de remoure all que els historiadors acceptaven sobre la noci de propietat, estudiant-la en una poca concreta a cavall dels segles XVIII i XIX. Dos anys intensos de treball han donat els seus fruits i, amb els resultats a la m, es pot afirmar que, pel que fa al tema investigat, les coses no eren ben b com les havem pensat
Resumo:
Amb lobjectiu de formar els estudiants dHistria de lArt en el coneixement de la iconografia cristiana, la doctora M. Assumpta Roig va decidir dur-los a treballar al Museu dArt de Girona. All, van poder conixer de primera m les obres amb les quals senfrontarien. Per les peces no es trobaven exposades a les sales, no eren obres conegudes. Dormien, gaireb totes, a la reserva. Els estudiants es disposaven a treballar amb les obres del Museu del Prado que, des de fa ms dun segle, hi ha en dipsit al Museu
Resumo:
Creaci duna ruta a la Vall del Llmena que uneixi els quatre nuclis municipals: Sant Gregori, Canet dAdri, Sant Mart de Llmena i Sant Aniol de Finestres per tal de fomentar un turisme ms sostenible i promocionar el patrimoni cultural, histric i natural de la Vall
Resumo:
Lobjectiu daquesta comunicaci s presentar el treball que sha vingut desenvolupant al llarg dels darrers anys en els estudis dHistria de lart de la Universitat de Girona, i ms concretament entorn de lrea de coneixement dArt contemporani. Aquest treball, emmarcat en diversos programes dinnovaci docent, va consistir, en una primera fase, en la digitalitzaci del material visual utilitzat en la docncia (les anteriors diapositives); i en la fase que actualment estem desenvolupant, en la creaci i posta en marxa duna Base dimatges dart contemporani en lnia, que est actualment en fase de proves. Des del punt de vista docent, aquest projecte posa mfasi en laspecte que nosaltres considerem clau en lmbit de la nostra tasca docent: el que hem intentat s crear una eina que faciliti la tasca dels nostres estudiants posant a la seva disposici tot el material visual treballat a les classes, de manera que el seu procs daprenentatge esdevingui molt ms autnom i individualitzat. La valoraci que els estudiants han fet de les fases del projecte executades fins ara ha estat molt positiva, i per aix creiem que aquest projecte continua essent vlid per al seu desenvolupament futur. Aix mateix, aquesta eina sest mostrant tamb molt til pel que fa a temes de recerca, tant per als docents com per els estudiants, i voldrem aprofundir tamb en aquesta direcci. En la propera fase el que pretenem s afavorir molt ms la implicaci de lestudiant, ja que posant al seu abast ms recursos, esperem que els utilitzi tamb de forma ms autnoma i creativa, i que aix tingui una repercussi positiva en el seu procs daprenentatge. Aix mateix, i partint del fet que tot aquest material ser disponible on-line, pretenem explorar les possibilitats de connectar el nostre recurs amb altres de similars que puguin altres universitats, amb lobjectiu doptimitzar-ne ls i les potencialitats
Resumo:
En motiu dels setanta anys del final de la Guerra Civil espanyola, la retirada i els camps dinternament a Frana, el Grup dEstudis de Comunicaci i Poltica (GECP) de la Universitat Autnoma de Barcelona va tenir la iniciativa de muntar una exposici didctica a la sala dexposicions de la Biblioteca de Comunicaci i Hemeroteca General de la mateixa Universitat per poder rememorar aquesta efemride. Lexposici Els camins de lexili. El final de la guerra, la retirada i els primers camps va ser plantejada des dun punt de vista didctic, intentant facilitar a lalumnat de la Universitat el coneixement daquest perode histric que, moltes vegades, s feixuc de treballar amb el mtode tradicional que sempre ha usat lAcadmia. Abans de muntar lexposici, per, el GECP va recrrer el territori catal per tal de treballar amb fonts de primera m i, tamb, conixer quines altres institucions o grups de recerca de Catalunya o la Catalunya Nord estaven treballant el mateix tema amb lobjectiu de coordinar sinrgies. Posteriorment, es va fer una trobada de tots els grups al Museu dHistria de Catalunya, on es van assentar les bases pel treball collectiu que, finalment, es va traduir amb lexposici que va ser presentada a la UAB durant el mar i abril de 2009
Resumo:
L'Associaci d'Histria Rural de les Comarques Gironines ens ofereix una monografia elaborada per un gran nombre de participants i collaboradors que utilitzen, amb rigor, un mtode d'investigaci encara poc utilitzat. El volum d'investigadors converteix aquest treball en una obra singular i interessant per a la recerca histrica
Resumo:
Dins del marc del nmero monogrfic dedicat a Jaume Vicens Vives, lautora fa un breu reps per lobra de lhistoriador, destacant sobretot la preocupaci de Vives per les qestions de carcter epistemolgic i metodolgic de lanlisi histrica
Resumo:
Ressenya del llibre Histria de la moneda de la Guerra dels Segadors (Primera Repblica Catalana), 1640-1652. La Catalunya de la guerra dels Segadors mai no va esdevenir una repblica, per s que va actuar com si ho fos en matria monetria. Lobra tracta el paper, no sols de caire econmic, que va jugar la moneda en aquell temps
Resumo:
Ressenya daquesta obra que es compon de tretze articles de temtica diversa (paisatge, divisions territorials, xarxa viaria, espais industrials i rurals, geografia urbana histrica...), que mostren un ampli ventall d'idees, conceptes i temes que ofereix la recerca en aquests camps; tot plegat, sense allunyar-se del seu context acadmic i geogrfic ms immediat
