Experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d'un familiar vell amb demència després de la seva mort

El treball aquí exposat té com a objectiu conèixer i comprendre l’experiència dels excuidadors i excuidadores principals informals que han tingut cura d’un familiar vell amb demència després de la seva mort. Es plantegen les hipòtesis i els objectius generals i específics. S’hi exposa també, la justificació del tema, l’interès, la rellevància a nivell social i professional, i la seva aportació en el món de la salut. En l’apartat de l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després d’una revisió bibliogràfica sobre el tema, es descriuen els diferents apartats que formen part del marc teòric: perfil de la persona gran dement que rep cures informals , el perfil dels cuidadors/es, les conseqüències de tenir cura d’una persona dement, l’estat dels excuidadors/es després de la mort del familiar vell amb demència i el procés de dol. El segon apartat inclou la metodologia, i el mètode d’investigació. A més, inclou les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs, i es plantegen els resultats en funció dels objectius marcats. En la discussió, a partir de les dades obtingudes, es realitza la seva anàlisi, s’interpreta el resultat i es contraposa amb altres estudis consultats. Finalment s’exposen les conclusions per resumir la informació obtinguda i la metodologia utilitzada. Es realitza una reflexió sobre els aprenentatges adquirits i les aportacions del treball i s’apunten noves vies de recerca. En les referències bibliogràfiques s’especifiquen les fonts consultades i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat i també el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Impacte d'un programa d'informació sobre l'elaboració del document de voluntats anticipades

Tot i que en el nostre territori comptem des de els anys 80 amb diferents models de Document de Voluntats Anticipades (DVA), aquests continuen essent desconeguts tant per la ciutadania com pels professionals de la salut. Aquesta situació ha fet que ens plantegem com a objectiu d’aquest estudi descriure si existeix la correlació entre el fet de proporcionar informació sobre el DVA i la motivació per la seva realització. En aquest estudi hem agafat com a mostra els usuaris del servei de psicogeriatria de la Fundació Sociosanitaria de Manresa l’Hospital de Sant Andreu de Manresa, tenint en compte les recomanacions del Document Sitges del 2005 i d’altres autors que recomanen fer el DVA en situació de demència lleu o moderada. També s’ha tingut present l’elevada prevalença d’aquesta patologia. S'ha dissenyat un assaig clínic comunitari amb aleatorització de dos consultoris d'un servei de psicogeriatria. Els metges del consultori assignat al grup control feien el tractament habitual en relació al DVA, és a dir, no informar els pacients atesos sobre l'existència i característiques del DVA, i els metges del consultori assignat al grup intervenció donaven informació reglada als seus pacients sobre el DVA. En el moment de la inclusió es registrava informació sociodemogràfica i clínica per poder classificar els participants i, també a tots els subjectes inclosos en l'assaig, al cap de tres setmanes se'ls feia una enquesta telefònica per avaluar l'opinió i el coneixement sobre el DVA. De les respostes de l’enquesta podem extreure com a resultats que més del 90% dels subjectes del grup control no coneixen el DVA. També s’observa de manera significativa com les persones del grup intervenció parlen amb el metge,la infermera i/o la família sobre la dependència i la mort, tenint en compte que la mort i la dependència continuen sent un tema tabú, i que la majoria de la població de l’estudi no planifiquen com volen ser atesos. Tanmateix s’observa com un 2’3 % tenia fet el DVA i un 22’7% manifesten la seva voluntat de realitzar-lo. Amb aquest estudi es conclou que el fet de proporcionar informació sobre el DVA als usuaris del servei de psicogeriatria afavoreix que aquests estiguin motivats per la realització d’aquest document; al mateix temps també afavoreix la planificació de les cures i el parlar sobres temes com la mort i/o la dependència amb la família, el metge la infermera.

Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

Estudi sobre la qualitat de vida de les persones amb demència ateses a la Unitat d'avaluació de deteriorament cognitiu de l'Hospital de la Santa Creu

OBJECTIU: determinar la qualitat de vida de les persones amb demència ateses en una unitat avaluadora de deteriorament cognitiu. MÈTODE: estudi descriptiu transversal amb una mostra consecutiva no probabilística, formada per 42 persones amb demència tipus Alzheimer lleu o moderada i els seus cuidadors. La Qualitat de Vida (QV) es va avaluar amb el qüestionari QoL-AD (Quality of Life Alzheimer’s Disease) en les versions per al pacient (QoL-ADp) i per al cuidador (QoL-ADc). RESULTATS: la mitjana de puntuació del QoL-ADp va ser de 35,38 punts (DE = 5,24) i del QoL-Adc, de 30,60 (DE 5,33). La diferència entre aquests resultats és significativa (p&0,001). Els pacients amb simptomatologia depressiva i els seus cuidadors van puntuar significativament més baix el QoL-AD (p&0,001). En les freqüències per ítems del QoL-ADp s’observa que: més del 75% van valorar com a bona/excel·lent les condicions de vida, família, matrimoni/relació estreta, vida social, situació financera i vida en general; el 61% valoraren bona/excel·lent la capacitat per realitzar tasques a casa; prop del 50% pensava que l’estat d’ànim, l’energia, la salut física, la capacitat per fer coses per diversió i la visió de si mateixos era dolenta/regular, i el 85,7% opinava que la seva memòria era dolenta/regular. CONCLUSIONS: els resultats obtinguts en el QoL-AD no difereixen dels obtinguts en altres investigacions. Suggereixen que les intervencions que genera l’avaluació de la QV en la pràctica clínica inclouen aspectes centrats pròpiament en la malaltia i aspectes vinculats amb les relacions socials.

Microvascular burden and Alzheimer-type lesions across the age spectrum.

The occurrence of microvascular and small macrovascular lesions and Alzheimer's disease (AD)-related pathology in the aging human brain is a well-described phenomenon. Although there is a wide consensus about the relationship between macroscopic vascular lesions and incident dementia, the cognitive consequences of the progressive accumulation of these small vascular lesions in the human brain are still a matter of debate. Among the vast group of small vessel-related forms of ischemic brain injuries, the present review discusses the cognitive impact of cortical microinfarcts, subcortical gray matter and deep white matter lacunes, periventricular and diffuse white matter demyelinations, and focal or diffuse gliosis in old age. A special focus will be on the sub-types of microvascular lesions not detected by currently available neuroimaging studies in routine clinical settings. After providing a critical overview of in vivo data on white matter demyelinations and lacunes, we summarize the clinicopathological studies performed by our center in large cohorts of individuals with microvascular lesions and concomitant AD-related pathology across two age ranges (the younger old, 65-85 years old, versus the oldest old, nonagenarians and centenarians). In conjunction with other autopsy datasets, these observations fully support the idea that cortical microinfarcts are the only consistent determinant of cognitive decline across the entire spectrum from pure vascular cases to cases with combined vascular and AD lesion burden.

Regulation of GABA(A) and glutamate receptor expression, synaptic facilitation and long-term potentiation in the hippocampus of prion mutant mice

Background: Prionopathies are characterized by spongiform brain degeneration, myoclonia, dementia, and periodic electroencephalographic (EEG) disturbances. The hallmark of prioniopathies is the presence of an abnormal conformational isoform (PrP(sc)) of the natural cellular prion protein (PrP(c)) encoded by the Prnp gene. Although several roles have been attributed to PrP(c), its putative functions in neuronal excitability are unknown. Although early studies of the behavior of Prnp knockout mice described minor changes, later studies report altered behavior. To date, most functional PrP(c) studies on synaptic plasticity have been performed in vitro. To our knowledge, only one electrophysiological study has been performed in vivo in anesthetized mice, by Curtis and coworkers. They reported no significant differences in paired-pulse facilitation or LTP in the CA1 region after Schaffer collateral/commissural pathway stimulation. Principal Findings: Here we explore the role of PrP(c) expression in neurotransmission and neural excitability using wild-type, Prnp -/- and PrP(c)-overexpressing mice (Tg20 strain). By correlating histopathology with electrophysiology in living behaving mice, we demonstrate that both Prnp -/- mice but, more relevantly Tg20 mice show increased susceptibility to KA, leading to significant cell death in the hippocampus. This finding correlates with enhanced synaptic facilitation in paired-pulse experiments and hippocampal LTP in living behaving mutant mice. Gene expression profiling using Illumina microarrays and Ingenuity pathways analysis showed that 129 genes involved in canonical pathways such as Ubiquitination or Neurotransmission were co-regulated in Prnp -/- and Tg20 mice. Lastly, RT-qPCR of neurotransmission-related genes indicated that subunits of GABA(A) and AMPA-kainate receptors are co-regulated in both Prnp -/- and Tg20 mice. Conclusions/Significance: Present results demonstrate that PrP(c) is necessary for the proper homeostatic functioning of hippocampal circuits, because of its relationships with GABA(A) and AMPA-Kainate neurotransmission. New PrP(c) functions have recently been described, which point to PrP(c) as a target for putative therapies in Alzheimer's disease. However, our results indicate that a "gain of function" strategy in Alzheimer's disease, or a "loss of function" in prionopathies, may impair PrP(c) function, with devastating effects. In conclusion, we believe that present data should be taken into account in the development of future therapies.

Synchronizability of EEG-Based Functional Networks in Early Alzheimer's Disease.

Recently graph theory and complex networks have been widely used as a mean to model functionality of the brain. Among different neuroimaging techniques available for constructing the brain functional networks, electroencephalography (EEG) with its high temporal resolution is a useful instrument of the analysis of functional interdependencies between different brain regions. Alzheimer's disease (AD) is a neurodegenerative disease, which leads to substantial cognitive decline, and eventually, dementia in aged people. To achieve a deeper insight into the behavior of functional cerebral networks in AD, here we study their synchronizability in 17 newly diagnosed AD patients compared to 17 healthy control subjects at no-task, eyes-closed condition. The cross-correlation of artifact-free EEGs was used to construct brain functional networks. The extracted networks were then tested for their synchronization properties by calculating the eigenratio of the Laplacian matrix of the connection graph, i.e., the largest eigenvalue divided by the second smallest one. In AD patients, we found an increase in the eigenratio, i.e., a decrease in the synchronizability of brain networks across delta, alpha, beta, and gamma EEG frequencies within the wide range of network costs. The finding indicates the destruction of functional brain networks in early AD.

Aivojen suojelu on viisasta vanhenemista

Kirjoitus perustuu III Gerontologian päivillä 31.1.1998 pidettyyn esitelmään

Demyelination of superficial white matter in early Alzheimer's disease: a magnetization transfer imaging study.

Assuming selective vulnerability of short association U-fibers in early Alzheimer's disease (AD), we quantified demyelination of the surface white matter (dSWM) with magnetization transfer ratio (MTR) in 15 patients (Clinical Dementia Rating Scale [CDR] 0.5-1; Functional Assessment Staging [FAST]: 3-4) compared with 15 controls. MTRs were computed for 39 areas in each hemisphere. We found a bilateral MTR decrease in the temporal, cingulate, parietal, and prefrontal areas. With linear discriminant analysis, we successfully classified all the participants with 3 variates including the cuneus, parahippocampal, and superior temporal regions of the left hemisphere. The pattern of dSWM changed with the age of AD onset. In early onset patients, we found bilateral posterior demyelination spreading to the temporal areas in the left hemisphere. The late onset patients showed a distributed bilateral pattern with the temporal and cingulate areas strongly affected. A correlation with Mini Mental State Examination (MMSE), Lexis, and memory tests revealed the dSWM impact on cognition. A specific landscape of dSWM in early AD shows the potential of MTR imaging as an in vivo biomarker superior to currently used techniques.

Pharmacodynamic, pharmacokinetic and pharmacogenetic aspects of drugs used in the treatment of Alzheimer's disease.

With the aging population and its rapidly increasing prevalence, dementia has become an important public health concern in developed and developing countries. To date, the pharmacological treatment is symptomatic and based on the observed neurotransmitter disturbances. The four most commonly used drugs are donepezil, galantamine, rivastigmine and memantine. Donepezil, galantamine and rivastigmine are acetylcholinesterase inhibitors with different pharmacodynamic and pharmacokinetic profiles. Donepezil inhibits selectively the acetylcholinesterase and has a long elimination half-life (t½) of 70 h. Galantamine is also a selective acetylcholinesterase inhibitor, but also modulates presynaptic nicotinic receptors. It has a t½ of 6-8 h. Donepezil and galantamine are mainly metabolised by cytochrome P450 (CYP) 2D6 and CYP3A4 in the liver. Rivastigmine is a so-called 'pseudo-irreversible' inhibitor of acetylcholinesterase and butyrylcholinesterase. The t½ of the drug is very short (1-2 h), but the duration of action is longer as the enzymes are blocked for around 8.5 and 3.5 h, respectively. Rivastigmine is metabolised by esterases in liver and intestine. Memantine is a non-competitive low-affinity antagonist of the NMDA receptor with a t½ of 70 h. Its major route of elimination is unchanged via the kidneys. Addressing the issue of inter-patient variability in treatment response might be of special importance for the vulnerable population taking anti-dementia drugs. Pharmacogenetic considerations might help to avoid multiple medication changes due to non-response and/or adverse events. Some pharmacogenetic studies conducted on donepezil and galantamine reported an influence of the CYP2D6 genotype on the pharmacokinetics of the drugs and/or on the response to treatment. Moreover, polymorphisms in genes of the cholinergic markers acetylcholinesterase, butyrylcholinesterase, choline acetyltransferase and paraoxonase were found to be associated with better clinical response to acetylcholinesterase inhibitors. However, confirmation studies in larger populations are necessary to establish evidence of which subgroups of patients will most likely benefit from anti-dementia drugs. The aim of this review is to summarize the pharmacodynamics and pharmacokinetics of the four commonly used anti-dementia drugs and to give an overview on the current knowledge of pharmacogenetics in this field.

Pharmacovigilance et teratovigilance 2008 [Pharmacovigilance and teratovigilance 2008]

Various signals and alerts of pharmacovigilance were issued in 2008. Frequent neuropsychiatric adverse events are reported with varenicline and rimonabant and the marketing authorization of the latter has been suspended. Ezetimibe/simvastatin combination is suspected of causing cancer while it's clinical utility remains to be proved. Neuroleptics, typical and atypical, are associated with an increased risk of death in elderly with dementia. Safety is a concern with various biological drugs. Rituximab, natalizumab and efalizumab are involved in rare cases of progressive multifocal leukoencephalopathy with fatal issue. Screening of HLA-B*5701, a good predictor of hypersensitivity reaction to abacavir, is recommended prior to starting therapy. Mycophenolate turns out to be a human teratogen.