1000 resultados para Conills -- Població -- Catalunya -- Alinyà
Resumo:
Resultats d'un estudi sobre necessitats de formació continuada en biblioteconomia i documentado a l'Estat espanyol. Les dades per elaborar I'estudi foren recollides amb un qüestionari que es distribuí a una mostra aleatoria de 601 individus. La mostra representava una població de 3.033 individus, membres de set associacions bibliotecáries de l'Estat. El percentatge de resposta (31,3%) no permet fer afirmacions contundents, pero dona una indicado prou aproximada de la situado real. Les dades recollides s'analitzen en tres blocs: característiques de la població analitzada I deis centres on treballa; avaluado de la formado inicial deis enquestats i avaluado de la formació continuada.
Resumo:
Les biblioteques escolars no reuneixen les condicions necessaries per a desenvolupar les tasques que el nou sistema educatiu li atorga. Les condicions i mides del local, la manca d'equipament, la poca actualització del fons i l'abséncia de personal amb la formació necessária son alguns deis aspectes que 1'experiéncia i l'estudi d'aquestes biblioteques han posat en evidencia des de fa anys. La manca de regulació de les biblioteques de les escoles i centres de secundaria ha deixat aquests centres, en molts casos, en mans del voluntarismo de mestres, pares i bibliotecaris.
Resumo:
The evaluation of the quality and impact of journals as a starting point to systematise the quality of research is an indirect method commonly used for obtaining information for systematic and major evaluation efforts, such as those needed for public tenders to aid projects and research groups. Nevertheless, this method runs into an important obstacle: preparing rankings of journals in the humanities and social sciences is considerably more complex than for those on experimental, biomedical or technological sciences. Cultural, linguistic and territorial components of research in the humanities and social sciences radically question the international rankings. Within this context, the article presents the experience of a study-in-progress whose intention is to evaluate the rankings of journals in the humanities and social sciences published in 1997 by the Generalitat de Catalunya. Even thought an attempt was made to bring this type of titles closer to the Catalan community of researchers, the initiative has been frequently surrounded by controversy and criticism and, at the present, does not enjoy the needed recognition of the Catalan academic sector.
Resumo:
L'article presenta l'estat de la qüestió de la cooperació interbibliotecària -biblioteca nacional, biblioteques universitàries, especialitzades i públiques- a Catalunya entre l'any 1993, data de promulgació de la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya, i el 2007. Prenent com a punt de partida la teoria del pacte social de Thomas Hobbes, s'ofereixen uns apunts històrics i terminològics, es mostra l'evolució de la cooperació pel que fa al model organitzatiu -sistemes, xarxes i consorcis-, els canvis en les activitats desenvolupades, els avantatges i inconvenients i les perspectives de futur.
Resumo:
S'expliquen les línies directrius i el procediment de redacció del Codi deontològic del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya. La comissió redactora va optar per un model de codi educacional i que cobrís les qüestions més representatives i incorporés els valors intrínsecs de la nostra professió. Es precisa l'abast dels termes ètica i deontologia, es comenten les declaracions genèriques de la Unesco i la IFLA sobre drets relacionats amb la professió, i codis deontològics ja existents, com el de l'ALA. S'esmenta la utilitat d'un codi deontològic i els tipus possibles de codi. A continuació, s'explica el procés d'elaboració del codi, la tria del model educacional, que enumera i interpreta principis generals, la tria d'altres codis que servissin com a referència, i dels valors ètics i professionals que s'hi havien de considerar.
Resumo:
A pesar de que todavía se suele identificar al archivero con el profesional que se dedica exclusivamente a la clasificación, descripción y difusión de los documentos históricos o, como mucho, de aquellos que ya han acabado su función administrativa, esta concepción no se corresponde con el trabajo que actualmente desarrolla un número cada vez mayor de expertos.
Resumo:
L'article presenta l'evolució de les biblioteques escolars en el bienni 2008-2009 i s'hi esmenten les principals iniciatives que, des de diversos àmbits, s'han dut a terme per a promoure-les. També s'hi fa un repàs de les diverses publicacions que tracten les biblioteques escolars. En un altre apartat es descriu la intensa activitat que associacions i grups de treball desenvolupen entorn les biblioteques escolars i com aquestes s'han fet presents a Internet. Finalment, s'identifiquen les recerques que s'han dut a terme en l'àmbit de les biblioteques escolars, i es detallen les iniciatives de formació oficial i no oficial. També es posa de manifest la quantitat i varietat d'accions de transferència, com ara els congressos i jornades que s'han celebrat per la geografia catalana en el període estudiat.
Resumo:
Es recullen les dades, les publicacions i les accions més rellevants que han tingut lloc durant els anys 2008 i 2009 relacionades amb les biblioteques públiques a Catalunya amb l'objectiu de veure quin és l'estat de la qüestió i fer una anàlisi que permeti detectar l'estat d'aquests equipaments, el tipus d'activitats que estan realitzant i els àmbits en el quals s'està treballant. Finalment, es fa una reflexió sobre l'estat del sector amb algunes línies de treball que caldria potenciar en el futur.
Resumo:
El 17 de gener de 2002, l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, el Servei d'Arxius de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC) van organitzar una jornada de divulgació, reflexió i debat sobre la Llei 10/2002, de 13 de juliol, d'arxius i documents. L'objectiu de la Jornada era donar a conèixer als professionals dels arxius aquesta llei i es va centrar a analitzar-ne l'abast, la incidència i les implicacions més rellevants. Emmarcada en la línia de la formació interdepartamental de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, la Jornada tenia com a destinataris els arxivers de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, de l'Administració local i d'altres institucions públiques.
Resumo:
Informe encomanat per la Direcció General de Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Resumo:
Les restes humanes deIs períodes epipaleolític i mesolític estan pobrament representades a la Península Iberica, tot i que existeixen dos jaciments mesolítics excepcional s a Muge, Portugal (Moita do Sebastiao i Cabe~o da Arruda), amb uns 67 individus, i un altre de recentment excavat a Oliva (El Collado, Valencia), on s'han trobat uns 15 individus. EIs primers estan datats entre 7.240 i 6.300 a.P. (Ferreira 1994: 664-674), mentre que el darrer té una datació de 7.640-7.570 a.P (Aparicio 1989). Ambdós jaciments es troben en zones properes a estuaris de rius o a la costa, la qual cosa permetia 1'explotació intensiva de recursos marins molt variats. Aquest tipus d' economia condicionava un tipus de vida força sedentaria i a més a més, va permetre un increment en la densitat de població, que hauria tingut lloc probablement entre el 8.000-7.000 a.e. (Ferreira 1994: 664-674). A Catalunya, s'han excavat fins ara pocs jaciments importants d'aquests periodes (Martín y Vaquer 1995: 35-73), tots d'ells en zones d'interior i corresponents presumiblement a grups petits de caçadors-recol·lectors, força diferents dels posteriors assentaments humans més grans com Muge i Oliva. De tots aquests jaciments, només a la Balma de Guilanya (Naves, Solsones) s'han trobat restes humanes que es puguin atribuir sense cap mena de dubte als nivells epipaleolítics.
Resumo:
Aquest article estudia la vegetació dels sembrats (classe Secalietea Br.-Bl. 1952) de la Baixa Cerdanya i zones adjacents mitjançant el mètode fitocenològic i fa un repàs d'aquest tipus de comunitats a la Catalunya extramediterrània. Els sembrats dels terrenys àcids són referits a l'associació Scleranthetum anuui Br.-Bl. 1915, de l'aliança Scleranthion annui, força rara a la Cerdanya. Pel que fa a les comunitats neutròfiles, adscrites a l'aliança Caucalidion lappulae, discutim de primer el tractament sintaxonòmic rebut per aquest tipus de vegetació als Pirineus i altres zones peninsulars en treballs precedents. Hi reconeixem tres associacions: Kickxio-Nigelletum gallicae Fanlo 1988, coneguda només dels Pirineus centrals; Violo-Legousietum Hybridae O. Bolòs 1959, estesa pels Prepirineus calcaris i la Catalunya central; i Biforo radiantis-Centaureetum cyani Vigo, Carreras, Carrillo et I. Soriano, ass nova, dins de la qual proposem d'incloure les comunitats cerdanes
Resumo:
Per a moltes persones, la manera de mirar, a Catalunya, la realitat sociolingüística i, en conseqüència, també la política lingüística que se'n desprèn- deriva fonamentalment encara de les idees i aspiracions que s'estengueren a partir de la dècada dels 60. Encara en plena dictadura, alguns intel.lectuals i activistes van anar elaborant un discurs reivindicatiu que, tot passant per les controvèrsies ideològico-terminològiques del 'bilingüisme' versus la 'diglòssia' i de l'ensenyament en la llengua de l'Estat versus la 'llengua materna', va anar cristal.lizant en el procés dit de 'normalització lingüística' en què ara ens trobem immersos. És des d'aquesta perspectiva de fons que, amb un concepte de 'bilingüisme' dimonitzat -per la seva suposada automàtica evolució cap a la 'substitució'- i amb l'ensenyament en 'llengua materna' més aviat sacralitzat, s'han anat construint les bases d'una organització lingüística pública que paradoxalment pot arribar ser, però, problemàtica i contraproduent sinó es va adaptant als canvis que el nostre context político-econòmico-tecnològic va experimentant.
Resumo:
El principal objectiu d'aquest estudi és reflectir quins són els principals factors competitius per a les pymes a Catalunya. Per això, es va escollir una mostra de 1000 empreses de diferents sectors i amb els límits que marca la Unió Europea per a definir una pyme. A partir d'aquí, es va analitzar la informació financera. Amb aquesta font d'informació, es va poder arribar a la conclusió que tots aquells aspectes relacionats amb el personal i reflectits a través de ràtios, eren els més significatius estadísticament per a poder explicar la rendibilitat en les empreses. També es va enviar un qüestionari a la mostra esmentada i es va preguntar el punt de vista del gestor o empresari. Només 50 empreses van contestar, i una vegada més, el factor humà es va revelar com el més important. S'ha d'assenyalar que altres elements tals com la inversió en tecnologia, que s'esperava fossin significatius, no van donar els resultats esperats en el sentit que cap altre fos considerat tan rellevant com els recursos humans.