Catholic worker movement: un análisis desde la acción política no violenta y la lógica transnacional de los movimientos sociales

El Catholic Worker Movement se ha caracterizado por enmarcarse en las dinámicas de movilización social y acción política no violenta, que respondían, desde su creación en 1933, a un conjunto de problemáticas sociales y económicas sobre las cuales la sociedad civil se interesó y dio inicio a su actividad en escenarios de la política doméstica de Estados Unidos. Pese a ser un movimiento que surgió en un contexto nacional con fundamentación religiosa, el CWM alcanzó el desarrollo de lógicas transnacionales que contribuyeron a la defensa de su causa y a la reivindicación de valores y principios que motivarían posteriormente a la búsqueda de recursos para reforzar su lucha. Así, el proceso de evolución del movimiento tomó dirección en torno a fenómenos como la difusión, la adquisición de repertorios de acción colectiva correspondientes a la no violencia, y al aprovechamiento de factores exógenos y endógenos representados en distintas formas de oportunidad política y capacidad organizativa.

La pelota no se mancha: Un estudio histórico sobre el desarrollo y la política en FIFA

Esta investigación se centra en la Fédération Internationale de Football Association (FIFA) como organización política. Intenta responder dos interrogantes primordiales: 1) ¿cómo la FIFA ha constituido el poder que tiene actualmente y, así, hacerse del monopolio indiscutido del fútbol? Y 2) ¿cómo ha cambiado en el tiempo la política interna de FIFA y su vínculo con la política internacional? Para lograr esto, se realiza un estudio histórico, basado principalmente en documentos, que intenta caracterizar y analizar los cambios de la organización en el tiempo. Se enfatizan las últimas dos presidencias de FIFA, de João Havelange y Joseph Blatter, como casos de estudio.

Catolicismo social y orientación ideológica política de izquierda en Colombia: una puerta abierta por Concilio Vaticano II

El ´aggiornamento´ de la Iglesia Católica con los signos de los tiempos, llevó a la institución eclesiástica a proponer, a la luz del Evangelio, soluciones cristianas para los problemas del género humano en el mundo moderno. El catolicismo se reconcilio así con el mundo moderno, trasladándose de su posición intransigente, propia del proceso de Romanización de la Iglesia Católica del siglo XIX, hacia una apertura de las ventanas de la Iglesia para que entrara el aire del mundo. Con el Concilio Ecuménico Vaticano II, la Iglesia posibilitó pensar en la existencia de un puente entre el catolicismo y la izquierda en Colombia, abriéndose al diálogo con visiones de mundo que tradicionalmente había rechazado. Con ello se fue cerrando la brecha entre el catolicismo y la orientación ideológica política de izquierda en el país, permitiendo pensar en la posibilidad de ser católico y de izquierda en el contexto político Colombiano.

Aproximació històrica a l'educació especial a Catalunya: l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial a les comarques de Girona (1873-1997)

Aquesta Tesi Doctoral se situa en l'àmbit dels estudis històrico-educatius. S'estructura a partir d'una aproximació a la història de l'educació especial de les persones amb discapacitat i contextualitzada a partir de l'educació institucionalitzada en centres d'educació especial, a les comarques de Girona, durant el període de 1873 fins a 1997. El primer centre es va crear el 1873. Li seguiran, molts més anys més tard, altres iniciatives que sorgeixen a través de l'impuls de professionals i associacions de pares. L'Església participarà a través dels seus mossens i ordes religioses en la creació d'alguns d'aquests centres. L'administració educativa també assumirà un important paper en la creació, manteniment i consolidació dels centres. Aportem un important estudi sobre la legislació que va aparèixer al llarg d'aquest període. El punt final, el situem el 1997, a partir de la publicació per part del Department d'Ensenyament, del Decret 299/1997, de 25 de novembre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat amb NEE.

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

A laicidade do estado brasileiro e os feriados nacionais

A laicidade do Estado brasileiro, presente desde a primeira Constituição republicana, sofreu variações em sua práxis ao longo da história. A relação entre Igreja e Estado nunca foi de total separação no Brasil e um dos fatores responsáveis por isso é a religiosidade popular, com um sincretismo pouco visto em outras nações do mundo. Diante disso e da tradição cristã católica, imiscuída no povo brasileiro desde os primórdios de sua colonização, fizeram com que feriados de cunho religioso permanecessem no calendário oficial do país, a despeito de ser um Estado laico. As razões que levaram a isso só podem ser compreendidas com uma análise da evolução do conceito de laicidade nos textos constitucionais do Brasil independente e da influência dos costumes no ordenamento jurídico pátrio.

Analysing institutional partnerships in development: a contract between equals or a loaded process?

Partnerships are complex, diverse and subtle relationships, the nature of which changes with time, but they are vital for the functioning of the development chain. This paper reviews the meaning of partnership between development institutions as well as some of the main approaches taken to analyse the relationships. The latter typically revolve around analyses based on power, discourse, interdependence and functionality. The paper makes the case for taking a multianalytical approach to understanding partnership but points out three problem areas: identifying acceptable/unacceptable trade-offs between characteristics of partnership, the analysis of multicomponent partnerships (where one partner has a number of other partners) and the analysis of long-term partnership. The latter is especially problematic for long-term partnerships between donors and field agencies that share an underlying commitment based on religious beliefs. These problems with current methods of analysing partnership are highlighted by focusing upon the Catholic Church-based development chain, linking donors in the North (Europe) and their field partners in the South (Abuja Ecclesiastical Province, Nigeria). It explores a narrated history of a relationship with a single donor spanning 35 years from the perspective of one partner (the field agency).

Diet and diversity at later medieval Fishergate: The isotopic evidence

We present the results of stable carbon and nitrogen isotope analysis of bone collagen for 155 individuals buried at the Later Medieval (13th to early 16th century AD) Gilbertine priory of St. Andrew, Fishergate in the city of York (UK). The data show significant variation in the consumption of marine foods between males and females as well as between individuals buried in different areas of the priory. Specifically, individuals from the crossing of the church and the cloister garth had consumed significantly less marine protein than those from other locations. Isotope data for four individuals diagnosed with diffuse idiopathic skeletal hyperostosis (DISH) are consistent with a diet rich in animal protein. We also observe that isotopic signals of individuals with perimortem sharp force trauma are unusual in the context of the Fishergate dataset. We discuss possible explanations for these patterns and suggest that there may have been a specialist hospital or a local tradition of burying victims of violent conflict at the priory. The results demonstrate how the integration of archaeological, osteological, and isotopic data can provide novel information about Medieval burial and society.

The Byzantine Church of the Nutrition in Nazareth rediscovered

Although Nazareth has usually been seen by scholars as a relatively minor Byzantine pilgrimage centre, it contained perhaps the most important ‘lost’ Byzantine church in the Holy Land, the Church of the Nutrition ‐ according to De Locis Sanctis built over the house where it was believed that Jesus Christ had been a child. This article, part of a series of final interim reports of the PEF-funded ‘Nazareth Archaeological Project’, presents evidence that this church has been discovered at the present Sisters of Nazareth convent in central Nazareth. The scale of the church and its surrounding structures suggests that Nazareth was a much larger, and more important, centre for Byzantine-period pilgrimage than previously supposed. The church was used in the Crusader period, after a phase of desertion, prior to destruction by fire, probably in the 13th century.

Isotopic examination of links between diet, social differentiation and DISH at the post-medieval Carmelite Friary of Aalst, Belgium

Stable isotope ratios (δ13C and δ15N) were measured in human burials from the post-medieval (16th–18th c. AD) Carmelite friary burial grounds at Aalst, a town in Flanders, Belgium. Dietary patterns of 39 adult individuals were analyzed, from a mixed monastic and lay population buried in three different locations, reflecting groups with differing social status. The data show significant variation in the consumption of perhaps meat, but certainly also marine protein between females and males. This result represents a remarkable continuity with medieval dietary patterns, suggesting that the social and economic changes of the early modern period had a limited effect on everyday life. When both sexes were examined together, individuals buried in the cloister garth consumed significantly less marine protein compared to people buried in the church, likely reflecting social stratification. No statistical differences were observed between isotopic values from the church and the cloister alley, suggesting a similarly diverse diet of the monastic part of the buried population and that of the richer lay population. Finally, the hypothesis that diffuse idiopathic skeletal hyperostosis (DISH) is linked to a diet rich in animal protein was tested. No systematic or statistically significant differences between pathological and non-pathological bones from the same individuals affected with DISH were observed, and no statistical differences were found between individuals with DISH and individuals without DISH

"¡Cáncer es una mujer pegada como una sanguijuela sesenta años succionándole el alma!" : Un examen de los rasgos misóginos en la novela El desbarrancadero de Fernando Vallejo

El desbarrancadero, published in 2001 by Colombian author Fernando Vallejo is foremost a moving story about brotherly love, but it is also a highly critical novel that lashes out on a number of phenomena such as the catholic church, the Pope and the very idea of religion. It also addresses the poverty of Colombia, its corrupt politicians, the drug trade, viral diseases and animal abuse to mention a few more subjects. This essay however, does not aim to explore any of the above mentioned matters but rather examine how women are portrayed in this novel. The objective of this investigation, based on feminist theories, is to establish the very clear presence of misogyny attitudes.

The discourses on induced abortion in Ugandan daily newspapers : a discourse analysis

Background: Ugandan law prohibits abortion under all circumstances except where there is a risk for the woman's life. However, it has been estimated that over 250 000 illegal abortions are being performed in the country yearly. Many of these abortions are carried out under unsafe conditions, being one of the most common reasons behind the nearly 5000 maternal deaths per year in Uganda. Little research has been conducted in relation to societal views on abortion within the Ugandan society. This study aims to analyze the discourse on abortion as expressed in the two main daily Ugandan newspapers. Method: The conceptual content of 59 articles on abortion between years 2006-2012, from the two main daily English-speaking newspapers in Uganda, was studied using principles from critical discourse analysis. Results: A religious discourse and a human rights discourse, together with medical and legal sub discourses frame the subject of abortion in Uganda, with consequences for who is portrayed as a victim and who is to blame for abortions taking place. It shows the strong presence of the Catholic Church within the medial debate on abortion. The results also demonstrate the absence of medial statements related to abortion made by political stakeholders. Conclusions: The Catholic Church has a strong position within the Ugandan society and their stance on abortion tends to have great influence on the way other actors and their activities are presented within the media, as well as how stakeholders choose to convey their message, or choose not to publicly debate the issue in question at all. To decrease the number of maternal deaths, we highlight the need for a more inclusive and varied debate that problematizes the current situation, especially from a gender perspective.

The Schwarmgeister: The Development of Ecclesiastical Doctrine Through Schismatic Movements

Throughout the Christian story, Church doctrine and ecclesiology have been shrouded in controversy. From the Council of Nicea in 325, when are early Church fathers debated about the Trinity of Christ all the way to the modern day with Vatican II theological controversies have been important in the molding of Christian doctrine on the structure, role, and function of the Church. What makes those controversies different from the ones I treat in my thesis is that the previously mentioned controversies did not lead to schismatic divisions in the Church. The Donatist controversy and Luther's theological battle with Karlstadt were major movements that endangered the unity of the Church. These controversies propagated crucial writings and teachings in two major areas. The first area is the spiritual power and validity of the sacraments. Second is the role, function, and ecclesiology of the Church, with particular attention to the authority of the ministry. I want to demonstrate that these controversies refined the Church's thinking on sacramental issues such as baptism and Eucharist, as well as address the question of who has the power in the Church? And to what extent do they have the power to press reforms?