963 resultados para Automobiles, Racing -- Aerodynamics
Resumo:
Estudi de leficincia aerodinmica de les carrosseries de vehicles pesants de cara a reduir el consum de combustible en autocars de llarg trajecte. Lestudi es basa en tres aspectes: validaci del programa de simulaci, estudi aerodinmic de diferents carrosseries dautocar de mercat i estudi aerodinmic de diferents complements
Resumo:
Investigacions recents revelen com lacci del vent lateral s un efecte molt important en bona part dels accidents ocorreguts en vehicles pesants de transport per carretera. s per aix que el perfil aerodinmic del vehicle esdev determinant en lavaluaci de les forces laterals que hi actuen.El present projecte t per objecte determinar les forces laterals que sexerceixen en vehicles pesants de transport de passatgers degut a lacci del vent i investigar-ne la seva perillositat. Per fer-ho sutilitzen models numrics de dinmica de fluids i, per diferents velocitats del vehicle, es simulen vents amb diferent intensitat i direcci. Daqu es determinen unes condicions de perillositat en funci, entre daltres variables, de langle dincidncia del vent i de la seva velocitat
Resumo:
Iowas Statewide Transportation Improvement Program (STIP) has been developed in conformance with the guidelines prescribed by 23 U.S.C. and 49 U.S.C. The STIP is generated to provide the Federal Highway Administration and Federal Transit Administration a listing of all projects that are candidates for federal aid from the FHWA and FTA for the four federal fiscal years (FFY) 2016-2019. The 2016-2019 STIP was approved by FHWA and FTA on September 29, 2015. Preceding the listings of federal-aid candidates are general comments concerning Iowas public participation process for selection of federal-aid projects and the basis for funding the proposed projects. Documents evidencing the Iowa Department of Transportations authority to act concerning matters related to transportation, federal-aid expenditures, and approvals of metropolitan planning organizations (MPOs) transportation improvements programs (TIPs) have been provided in past STIPs and can be provided again upon request.
Resumo:
This project evaluated the effectiveness of the Iowa Graduated Drivers Licensing (GDL) program in reducing crashes for teenage drivers during a four-year period before and after implementation of GDL. The report presents a review of the literature on teenage drivers, crash rates, and graduated drivers licensing programs around the country, followed by an analysis of teenage drivers and crash risk before and after implementation of GDL in Iowa.
Resumo:
L'analyse de l'activit reste le principal garant d'une bonne valuation de la situation de travail et de l'environnement psychosocial. Elle permet de donner du contenu, de la substance et ainsi d'expliquer les donnes rcoltes par questionnaire. Lors d'tudes petite chelle et dans un contexte d'activit spcifique, l'analyse de l'activit devrait toujours accompagner l'utilisation d'autres outils d'valuation. En effet, on voit ici que les chelles de Karasek ne traduisent pas toujours la ralit des diverses situations de travail, et l'autonomie dcisionnelle de Karasek n'est ici pas un bon rvlateur des possibilits d'ajustement et de la marge de manoeuvre. Ces chelles ont t initialement conues pour tre utilises lors d'tudes pidmiologiques et donc sur de grandes populations o la spcificit de certaines activits influencerait ainsi moins le rsultat global. Leur utilisation de faon plus ou moins abusive sur d'autres types de populations doit tre questionne
Resumo:
The Equipment and Vehicle Revolving Fund report covers all equipment and vehicle purchases through the highway materials and equipment revolving fund during FY 2015.
Resumo:
Contains information about the staff and athletes of the Iowa Hawkeyes Track and Field team for the 1984/85 academic school year. Also includes past year's results, team records, quick facts and schedule.
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 58749
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 58772
Resumo:
Rfrence bibliographique : Rol, 58773
Resumo:
[cat] Aquest treball analitza la trajectria de lempresa FASA-Renault durant la dcada dels setanta del segle XX. Aquest perode compren els primers anys de la crisis experimentada per leconomia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, leconomia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de lautombil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de lanomenat decret Ford, aprovat lany 1972, el qual facilitava lestabliment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqncies per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producci de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situaci financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest perode FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producci es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en lder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetraci es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen lxit de FASARenault durant els anys setanta.
Resumo:
[cat] Aquest treball analitza la trajectria de lempresa FASA-Renault durant la dcada dels setanta del segle XX. Aquest perode compren els primers anys de la crisis experimentada per leconomia i la industria espanyola entre 1974 y 1985. A nivell extern, leconomia espanyola es va veure afectada per dos xocs en el preu del petroli. A nivell intern, la industria de lautombil es va veure afectat per un decret governamental: es tractava de lanomenat decret Ford, aprovat lany 1972, el qual facilitava lestabliment de Ford a Espanya. Aquest decret va tenir greus conseqncies per a SEAT, el principal productor espanyol. Entre 1972 y 1980 la producci de SEAT es va reduir en una tercera part i la seva situaci financera va esdevenir insostenible. Per contra, en aquest perode FASA-Renault va esdevenir el principal productor ubicat a Espanya (la seva producci es va multiplicar per 3,5 durant els anys setanta) i en lder de ventes en el mercat espanyol (la seva penetraci es va incrementar del 23 al 36%). El principal objectiu del treball es analitzar els factor que expliquen lxit de FASARenault durant els anys setanta.
Resumo:
In 2008 the regional government of Catalonia (Spain) reduced the maximum speed limit on several stretches of congested urban motorway in the Barcelona metropolitan area to 80 km/h, while in 2009 it introduced a variable speed system on other stretches of its metropolitan motorways. We use the differences-in-differences method, which enables a policy impact to be measured under specific conditions, to assess the impact of these policies on emissions of NOx and PM10. Empirical estimation indicate that reducing the speed limit to 80 km h-1 causes a 1.7 to 3.2% increase in NOx and 5.3 to 5.9% in PM10. By contrast, the variable speed policy reduced NOx and PM10 pollution by 7.7 to 17.1% and 14.5 to 17.3%. As such, a variable speed policy appears to be a more effective environmental policy than reducing the speed limit to a maximum of 80 km/h.
Resumo:
BACKGROUND: Variations in physical activity (PA) across nations may be driven by socioeconomic position. As national incomes increase, car ownership becomes within reach of more individuals. This report characterizes associations between car ownership and PA in African-origin populations across 5 sites at different levels of economic development and with different transportation infrastructures: US, Seychelles, Jamaica, South Africa, and Ghana. METHODS: Twenty-five hundred adults, ages 25-45, were enrolled in the study. A total of 2,101 subjects had valid accelerometer-based PA measures (reported as average daily duration of moderate to vigorous PA, MVPA) and complete socioeconomic information. Our primary exposure of interest was whether the household owned a car. We adjusted for socioeconomic position using household income and ownership of common goods. RESULTS: Overall, PA levels did not vary largely between sites, with highest levels in South Africa, lowest in the US. Across all sites, greater PA was consistently associated with male gender, fewer years of education, manual occupations, lower income, and owning fewer material goods. We found heterogeneity across sites in car ownership: after adjustment for confounders, car owners in the US had 24.3 fewer minutes of MVPA compared to non-car owners in the US (20.7 vs. 45.1 minutes/day of MVPA); in the non-US sites, car-owners had an average of 9.7 fewer minutes of MVPA than non-car owners (24.9 vs. 34.6 minutes/day of MVPA). CONCLUSIONS: PA levels are similar across all study sites except Jamaica, despite very different levels of socioeconomic development. Not owning a car in the US is associated with especially high levels of MVPA. As car ownership becomes prevalent in the developing world, strategies to promote alternative forms of active transit may become important.
Resumo:
Durant els ltims dos anys un grup destudiants de lEscola Politcnica Superior de laUniversitat de Girona han construt i evolucionat un prototip per competir en la Shell EcoMarathon, una cursa de carcter internacional que es celebra cada any a Nogaro (Frana) ia on lobjectiu primordial s aconseguir el mnim consum. Equips de diferents pasos delmn recorren amb els seus prototips la mateixa distncia i el guanyador s qui en finalitzarhagi fet servir menys quantitat de combustible. La intenci de lequip s continuar competint en aquest cursa durant els propers anys, peraquest motiu cada any es plantegen noves modificacions a realitzar per tal daconseguir unprototip ms competitiu. Una de les modificacions consisteix en substituir les actuals llantesdalumini equipades en el vehicle per unes llantes lenticulars fabricades en fibra de carboni.Aquestes llantes en material compsit representen una millora en prestacions respecte lesllantes convencionals en reduir la inrcia.Escollir la fibra de carboni com el material a emprar no ha estat a latzar. Els avantatges quecomporta la fibra de carboni en referncia als rati rigidesa/pes i resistncia/pes snindiscutibles. La resistncia a la fatiga daquest tipus de material s ms elevada que la delalumini, material utilitzat en les actuals llantes, a ms, la voluntat dentendre millor elcomportament i els processos de fabricaci daquest material per part dels membres delequip posicionen a la fibra de carboni com el material ms idoni.La soluci final adoptada pel disseny de les llantes consta per la uni adhesiva de duespeces iguals fabricades en fibra de carboni. La facilitat de poder fabricar dos plats simtricsresulta el punt fort daquest disseny, el qual, amb un nic motllo sarriben a construir latotalitat de les llantes
