Isoelectric focusing of urinary metallothionein.

Isoelectric focusing of human urinary metallothionein at a pH range of 4.8 to 7.0 yielded a single protein band with a pI of 5.57 which co-migrated with authentic purified metallothionein I from human liver. Minimum pretreatment of the urine samples (160 ml) was needed. The preparatory steps included sample concentration with the original protein, enriched from 69 +/- 23 micrograms/ml to 2.0 +/- 1.4 mg/ml (+/- SD; n = 9), followed by heat treatment at 80 degrees C for 5 min (2.4 +/- 1.7 mg protein/ml). After focusing, the gels were stained with silver and the lanes were scanned with a laser scanner. Peak areas were used for quantitation with commercial beta 2-microglobulin as a standard. The urinary metallothionein ranged from 1.0 to 2.6 nmol/mmol creatinine, which is comparable with values reached by radio-immunoassay.

Monitoring Fatigue Status with HRV Measures in Elite Athletes : An Avenue Beyond RMSSD?

Among the tools proposed to assess the athlete's "fatigue," the analysis of heart rate variability (HRV) provides an indirect evaluation of the settings of autonomic control of heart activity. HRV analysis is performed through assessment of time-domain indices, the square root of the mean of the sum of the squares of differences between adjacent normal R-R intervals (RMSSD) measured during short (5 min) recordings in supine position upon awakening in the morning and particularly the logarithm of RMSSD (LnRMSSD) has been proposed as the most useful resting HRV indicator. However, if RMSSD can help the practitioner to identify a global "fatigue" level, it does not allow discriminating different types of fatigue. Recent results using spectral HRV analysis highlighted firstly that HRV profiles assessed in supine and standing positions are independent and complementary; and secondly that using these postural profiles allows the clustering of distinct sub-categories of "fatigue." Since, cardiovascular control settings are different in standing and lying posture, using the HRV figures of both postures to cluster fatigue state embeds information on the dynamics of control responses. Such, HRV spectral analysis appears more sensitive and enlightening than time-domain HRV indices. The wealthier information provided by this spectral analysis should improve the monitoring of the adaptive training-recovery process in athletes.

Monitoring Fatigue Status with HRV Measures in Elite Athletes: An Avenue Beyond RMSSD?

Among the tools proposed to assess the athlete's "fatigue," the analysis of heart rate variability (HRV) provides an indirect evaluation of the settings of autonomic control of heart activity. HRV analysis is performed through assessment of time-domain indices, the square root of the mean of the sum of the squares of differences between adjacent normal R-R intervals (RMSSD) measured during short (5 min) recordings in supine position upon awakening in the morning and particularly the logarithm of RMSSD (LnRMSSD) has been proposed as the most useful resting HRV indicator. However, if RMSSD can help the practitioner to identify a global "fatigue" level, it does not allow discriminating different types of fatigue. Recent results using spectral HRV analysis highlighted firstly that HRV profiles assessed in supine and standing positions are independent and complementary; and secondly that using these postural profiles allows the clustering of distinct sub-categories of "fatigue." Since, cardiovascular control settings are different in standing and lying posture, using the HRV figures of both postures to cluster fatigue state embeds information on the dynamics of control responses. Such, HRV spectral analysis appears more sensitive and enlightening than time-domain HRV indices. The wealthier information provided by this spectral analysis should improve the monitoring of the adaptive training-recovery process in athletes.

La llibertat condicional a Catalunya

La recerca analitza quines són les claus actuals de l’ús dela LCa Catalunya. Per fer-ho, primer de tot explica quina és la realitat de les polítiques criminals i d’execució penal practicades a Catalunya i a Espanya i les compara amb altres realitats europees. Els resultats d’aquesta primera part fonamenten la conveniència de fer augmentar de manera significativa la seva aplicació i com aquest augment repercutiria positivament en la millora de les taxes de reincidència, en el desistiment del delicte i en la reinserció social de les persones encarcerades. En la segona part de l’estudi s’analitza el perfil de les persones que arriben a la LC però també de les que no hi arriben, tot i complir algunes de les condicions objectives per fer-ho. De l’estudi d’aquests perfils s’analitzen les similituds i diferències en les característiques dels penats i es fan propostes de millora en la classificació de grau penitenciari i la possibilitat de progressió sense que augmenti el risc teòric de reincidència ni el de recursos a assignar, tot i que sí resulti necessari pensar i fer-ne una redistribució dels actualment existents. La tercera part de l’estudi es dedica a analitzar els obstacles que té l’Administració per poder fer propostes de millora per augmentar la seva implementació. Entre les dificultats analitzades es comenten: el model d’aplicació espanyol sobre la LC, la satisfacció de la responsabilitat civil, els estrangers que es troben en situació administrativa irregular a Espanya, els retards en la concessió dels permisos ordinaris i les progressions de grau i el seguiment i control de la LC. L’estudi ha fet servir metodologies quantitatives i qualitatives simultàniament. La informació obtinguda es triangula i s’assenyalen aquells punts on el consens és més global i aquells punts més controvertits on els resultats no permeten extreure’n conclusions fefaents. En la part quantitativa s’han analitzat utilitzant diferents tècniques estadístiques 3.340 casos que es trobaven l’any 2012 en LC, 3r grau i 2n grau. En la part qualitativa, s’ha fet anàlisi de casos, entrevistes en profunditat, grups focals, tècnica Delphi i recull bibliogràfic i de legislació comparada. La recerca acaba proposant 23 propostes de millora agrupades en 6 blocs d’intervenció.

La libertad condicional en Cataluña

La investigación analiza cuáles son las claves actuales del uso de la libertad condicional (LC) en Cataluña. Para hacerlo, primero explica cuáles son las realidades de las políticas criminales y de ejecución penal practicadas en Cataluña y España y las compara con otras realidades europeas. Los resultados de esta primera parte fundamentan la conveniencia de aumentar de manera significativa su aplicación y cómo este aumento repercutiría positivamente en la mejora de las tasas de reincidencia, en el desistimiento del delito y en la reinserción social de las personas encarceladas. En la segunda parte del estudio se analiza el perfil de las personas que llegan a LC, pero también de las que no llegan, a pesar de cumplir algunas de las condiciones objetivas para hacerlo. Del estudio de estos perfiles se analizan las similitudes y diferencias en las características de los penados y se hacen propuestas de mejora en la clasificación de grado penitenciario y la posibilidad de progresión sin que aumente el riesgo teórico de reincidencia ni el de recursos a asignar, aunque sí hacer una redistribución de los actualmente existentes. La tercera parte del estudio analiza los obstáculos que tiene la Administración para poder hacer propuestas de mejora para aumentar la aplicación de la LC. Entre las dificultades analizadas se comentan: el modelo de aplicación español sobre la LC, la satisfacción de la responsabilidad civil, los extranjeros que se encuentran en situación administrativa irregular en España, los retrasos en la concesión de los permisos ordinarios y las progresiones de grado y el seguimiento y control de la LC. El estudio ha utilizado metodologías cuantitativas y cualitativas simultáneamente. La información obtenida se triangula y se señalan aquellos puntos donde el consenso es más global y aquellos puntos más controvertidos donde los resultados no permiten extraer conclusiones fehacientes. En la parte cuantitativa se han analizado 3.340 casos que se encontraban en 2012 en LC, 3 º grado y 2 º grado utilizando diferentes técnicas estadísticas. En la parte cualitativa, se han hecho análisis de casos, entrevistas en profundidad, grupos focales, técnica Delphi y recopilación bibliográfica y de legislación comparada. La investigación termina proponiendo 23 propuestas de mejora agrupadas en 6 bloques de intervención.

Développement psychomoteur des enfants nés prématurément avec retard de croissance

La grande prématurité, soit une naissance avant 32/40 semaines de gestation, concerne 1% des enfants en Suisse. L'avenir développemental de ces enfants prématurés est influencé pai" des facteurs présents avant la naissance, durant le séjour néonatal, puis par l'environnement. Certains enfants, à terme ou prématurés, naissent avec un poids trop petit pour l'âge gestationnel (Retard de Croissance Intra-utérin, RCIU). Chez les enfants nés à terme, les recherches montrent que cet élément est associé à des troubles du comportement, et notamment une hyperactivité. Chez l'enfant grand prématuré, les résultats sont plus mitigés, certaines études montrent plus de déficiences cognitives, d'autres plus d'hyperactivité, et finalement d'autres aucune séquelle. L'objectif de cette analyse rétrospective était donc d'évaluer l'impact, dans une cohorte d'enfants prématurés nés entre 2000 et 2005, du RCIU sur les scores cognitifs, le risque de déficience motrice, visuelle ou auditive, et le comportement. Durant cette période, 523 patients nés avant 32 semaines de gestation ont été hospitalisés dans notre centre tertiaire, dont 450 ont survécu et 343 (76%) ont été évalués à l'âge de 5 ans. L'évaluation à 5 ans comprenait une anamnèse, un examen neurologique détaillé, une évaluation cognitive au moyen d'un test standardisé, le K-ABC, et un questionnaire de dépistage des troubles du comportement (Strengths and Difficulties Questionnaire). Les analyses de régression ont montré l'absence d'association entre le petit poids de naissance et les score cognitifs, le risque de déficience neuro dé veloppementale (retard mental, paralysie cérébrale, cécité ou surdité), ou l'utilisation de thérapies. Par contre, comme chez les enfants nés à terme, cet élément était significativement associé au comportement hyperactif. Les facteurs néonataux associés au score cognitif dans l'analyse multi variée étaient l'âge gestationnel, le niveau socio-économique et les lésions cérébrales majeures. Le risque de déficience était influencé par l'âge gestationnel, les lésions cérébrales, la consommation de tabac durant la grossesse et l'asphyxie néonatale (pH< 7.0 et encéphalopathie). La présence de lésions cérébrales majeures était associée à l'utilisation de plusieurs thérapies, alors que 1 utilisation d'une seule thérapie était associée à l'âge gestationnel, à la présence d'une entérocolite nécrosante, ou d'une asphyxie néonatale. Conclusion : Dans notre cohorte, le petits poids de naissance chez les enfants grands prématurés n'était associé qu'au comportement hyperactif, et à aucune autre séquelle neurodeveloppementale. Pour mieux définir l'impact du RCIU chez les grands prématurés, des etudes complémentaires, permettant de distinguer les patients avec petit poids constitutionnel de ceux avec retard de croissance, sont nécessaires.

High connectivity in a long-lived High-Arctic seabird, the ivory gull Pagophila eburnea

Species may cope with rapid habitat changes by distribution shifts or adaptation to new conditions. A common feature of these responses is that they depend on how the process of dispersal connects populations, both demographically and genetically. We analyzed the genetic structure of a near-threatened high-Arctic seabird, the ivory gull (Pagophila eburnea) in order to infer the connectivity among gull colonies. We analyzed 343 individuals sampled from 16 localities across the circumpolar breeding range of ivory gulls, from northern Russia to the Canadian Arctic. To explore the roles of natal and breeding dispersal, we developed a population genetic model to relate dispersal behavior to the observed genetic structure of worldwide ivory gull populations. Our key finding is the striking genetic homogeneity of ivory gulls across their entire distribution range. The lack of population genetic structure found among colonies, in tandem with independent evidence of movement among colonies, suggests that ongoing effective dispersal is occurring across the Arctic Region. Our results contradict the dispersal patterns generally observed in seabirds where species movement capabilities are often not indicative of dispersal patterns. Model predictions show how natal and breeding dispersal may combine to shape the genetic homogeneity among ivory gull colonies separated by up to 2800 km. Although field data will be key to determine the role of dispersal for the demography of local colonies and refine the respective impacts of natal versus breeding dispersal, conservation planning needs to consider ivory gulls as a genetically homogeneous, Arctic-wide metapopulation effectively connected through dispersal.

Image processing of false identity documents for forensic intelligence

Forensic intelligence has recently gathered increasing attention as a potential expansion of forensic science that may contribute in a wider policing and security context. Whilst the new avenue is certainly promising, relatively few attempts to incorporate models, methods and techniques into practical projects are reported. This work reports a practical application of a generalised and transversal framework for developing forensic intelligence processes referred to here as the Transversal model adapted from previous work. Visual features present in the images of four datasets of false identity documents were systematically profiled and compared using image processing for the detection of a series of modus operandi (M.O.) actions. The nature of these series and their relation to the notion of common source was evaluated with respect to alternative known information and inferences drawn regarding respective crime systems. 439 documents seized by police and border guard authorities across 10 jurisdictions in Switzerland with known and unknown source level links formed the datasets for this study. Training sets were developed based on both known source level data, and visually supported relationships. Performance was evaluated through the use of intra-variability and inter-variability scores drawn from over 48,000 comparisons. The optimised method exhibited significant sensitivity combined with strong specificity and demonstrates its ability to support forensic intelligence efforts.

High-Resolution Magnetic Resonance Imaging Can Reliably Detect Orbital Tumor Recurrence after Enucleation in Children with Retinoblastoma.

PURPOSE: Orbital tumor recurrence is a rare but serious complication in children with retinoblastoma, leading to a high risk of metastasis and death. Therefore, we assume that these recurrences have to be detected and treated as early as possible. Preliminary studies used magnetic resonance imaging (MRI) to evaluate postsurgical findings in the orbit. In this study, we assessed the diagnostic accuracy of high-resolution MRI to detect orbital tumor recurrence in children with retinoblastoma in a large study cohort. DESIGN: Consecutive retrospective study (2007-2013) assessing MRI findings after enucleation. PARTICIPANTS: A total of 103 MRI examinations of 55 orbits (50 children, 27 male/23 female, mean age 16.3±12.4 months) with a median time of 8 months (range, 0-93) after enucleation for retinoblastoma. METHODS: High-resolution MRI using orbital surface coils was performed on 1.5 Tesla MRI systems to assess abnormal orbital findings. MAIN OUTCOME MEASURES: Five European experts in retinoblastoma imaging evaluated the MRI examinations regarding the presence of abnormal orbital gadolinium enhancement and judged them as "definitive tumor," "suspicious of tumor," "postsurgical condition/scar formation," or "without pathologic findings." The findings were correlated to histopathology (if available), MRI, and clinical follow-up. RESULTS: Abnormal orbital enhancement was a common finding after enucleation (100% in the first 3 months after enucleation, 64.3% >3 years after enucleation). All histopathologically confirmed tumor recurrences (3 of 55 orbits, 5.5%) were correctly judged as "definitive tumor" in MRI. Two orbits from 2 children rated as "suspicious of tumor" received intravenous chemotherapy without histopathologic confirmation; further follow-up (67 and 47 months) revealed no sign of tumor recurrence. In 90.2%, no tumor was suspected on MRI, which was clinically confirmed during follow-up (median follow-up after enucleation, 45 months; range, 8-126). CONCLUSIONS: High-resolution MRI with orbital surface coils may reliably distinguish between common postsurgical contrast enhancement and orbital tumor recurrence, and therefore may be a useful tool to evaluate orbital tumor recurrence after enucleation in children with retinoblastoma. We recommend high-resolution MRI as a potential screening tool for the orbit in children with retinoblastoma to exclude tumor recurrence, especially in high-risk patients within the critical first 2 years after enucleation.

Determinação em fluxo do carbonatoresidual do solo empregando pervaporação

The objective of this study was to develop a method for the direct determination of residual CO3(2-) in acid soil using a flow system coupled with pervaporation. The gas released from the acidified sample was separated though a hydrophobic membrane and detected by conductivimetry. The detection limit was 0.054 mmol c kg-1 for CO2/CO3(2-) with relative error of 3.1%. The analytical frequency was 20 samples per hour. The method is recommended for studying the reactions and kinetics of lime applied in acid soils.

La reforma de la Ley de Enjuiciamiento Criminal

El present treball pretén oferir al lector un estudi sobre el nou Codi Processal Penal com esborrany d'avantprojecte de Llei, realitzant un anàlisis dels aspectes més rellevants i innovadors que introdueix el citat Codi així com l’adaptació d’aquests a les realitats socials de cada temps. A més, la idea per la qual neix el treball és analitzar les raons per les quals s’ha vist necessari i important realitzar una modificació total de la actual LECrim, estudiant la forma en què el legislador enfoca el nou Codi així com el seu contingut, destacant les principals diferències que conté l’actual LECrim amb aquelles que el nou Codi pretén instaurar.

Los juicios rápidos : análisis y desarrollo de su regulación procesal

Mitjançant la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal duta a terme l’any 2002, per la Llei Orgànica 38/2002, de 24 d'octubre, de reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal, per a l'enjudiciament ràpid i immediat de determinats delictes i faltes, i de modificació del procediment abreujat, es va reformar un procés especial per a l'enjudiciament de determinats delictes, mitjançant el qual es va dotar d'una major celeritat i agilització al procés penal, a causa del col·lapse de causes pendents, en els Jutjat d'Instrucció Penals. Reformant així, una nova institució dins del procés penal, els Judicis Ràpids, els quals havien estat instaurats com "Judicis Immediats" a Espanya per la Llei Orgànica 10/1992 de Mesures Urgents de Reforma Processal. Mitjançant aquesta reforma, se'ls atorga una regulació pròpia i per tant un àmbit d'aplicació propi i en els quals hauran d'estar garantits els principis d'oralitat, concentració i immediació. Mitjançant el present treball, desenvolupat a continuació podrem endinsar-nos davant aquesta qüestió de manera més profunda i compondre així una anàlisi extens sobre la reforma efectuada l’any 2002 en matèria de regulació del nou procediment per a enjudiciament ràpid de determinats delictes. Així com també, incidirem en les fases processals integrants del mateix, realitzant un estudi de les similituds i diferències d'aquest nou procediment penal confrontant amb els ja existents, i especialment atenció al procediment abreujat.

Variatsiooneja

Soitinnus: piano.

Detecció de problemes en l’atenció a dones víctimes de violència de gènere durant el procés judicial a Catalunya

Aquesta recerca té per finalitat aproximar-se a la percepció que tenen les víctimes de violència masclista del tracte que reben dels diferents operadors en seu judicial, i mostrar com aquestes actuacions les han afectat no només a nivell personal, sinó també a nivell processal. L’objectiu principal és copsar l’experiència de les dones víctimes de violència de gènere en referència al seu pas pels jutjats especialitzats de Catalunya. Per la consecució de l’objectiu s’ha treballat, d’una banda, amb la revisió i actualització teòrica i contextual del tema d’investigació i, per l’altra i principalment, amb la realització de més de 40 entrevistes als diferents operadors judicials i a dones víctimes de violència masclista i a entitats que treballen amb elles. Els resultats ens demostren que existeixen múltiples mancances en l’abordatge de la violència masclista als jutjats, que es reflecteixen en temes com: la manca d’informació, la valoració del risc, l’existència de mites i prejudicis vers les dones, la manca de formació, ... Aquestes mancances són generadores de l’anomenada victimització secundària. La situació descrita posa de manifest la necessitat de fer un veritable abordatge dels problemes detectats per tal de fer realment efectiva i eficient la lluita contra la violència masclista sobre les dones a seu judicial.