El estatuto jurídico de los trabajadores nacionales de terceros Estados: especial referencia al Acuerdo de Asociación con Turquía

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.

Integration of knowledge-based, qualitative and numeric tools for real time dynamic systems supervision

The proposal presented in this thesis is to provide designers of knowledge based supervisory systems of dynamic systems with a framework to facilitate their tasks avoiding interface problems among tools, data flow and management. The approach is thought to be useful to both control and process engineers in assisting their tasks. The use of AI technologies to diagnose and perform control loops and, of course, assist process supervisory tasks such as fault detection and diagnose, are in the scope of this work. Special effort has been put in integration of tools for assisting expert supervisory systems design. With this aim the experience of Computer Aided Control Systems Design (CACSD) frameworks have been analysed and used to design a Computer Aided Supervisory Systems (CASSD) framework. In this sense, some basic facilities are required to be available in this proposed framework: ·

La asociación estratégica Unión Europea-América Latina: ¿unas relaciones birregionales con geometría variable? (Tema Central)

Tras quince años de la “asociación estratégica UE-ALC”, los múltiples y profundos cambios en el sistema internacional han tenido gran impacto sobre estas relaciones birregionales. Por ello hay que replantear cuáles son los cambios en la percepciones mutuas de las dos regiones, y observar el nuevo contexto geopolítico, tomando nota de la pérdida de influencia de los EEUU en la región y el auge de Asia, especialmente China. La “asociación estratégica” no ha conducido ni a una convergencia de intereses ni a una reconocible compatibilidad normativa. Además, la UE ha perdido su papel de “modelo” para los procesos de integración, en una región que tiene aún más heterogeneidad por sus diferentes modelos de desarrollo. Por ello se hace necesario asumir una geometría variable para la adaptación de las relaciones birregionales a la realidad del siglo XXI.

A regime-dependent balanced control variable based on potential vorticity

In this paper it is argued that rotational wind is not the best choice of leading control variable for variational data assimilation, and an alternative is suggested and tested. A rotational wind parameter is used in most global variational assimilation systems as a pragmatic way of approximately representing the balanced component of the assimilation increments. In effect, rotational wind is treated as a proxy for potential vorticity, but one that it is potentially not a good choice in flow regimes characterised by small Burger number. This paper reports on an alternative set of control variables which are based around potential vorticity. This gives rise to a new formulation of the background error covariances for the Met Office's variational assimilation system, which leads to flow dependency. It uses similar balance relationships to traditional schemes, but recognises the existence of unbalanced rotational wind which is used with a new anti-balance relationship. The new scheme is described and its performance is evaluated and compared to a traditional scheme using a sample of diagnostics.

Defining Structure in Electrospun Polymer Fibres

We use a combination of microscopy, x-ray scattering and neutron scattering to show how structure develops in micro and nano-size polymer fibres prepared by electrospinning. The technique has been applied to a range of different polymers, an amorphous system (polystyrene), a crystallisable polymer (poly-epsilon-caprolactone), a composite systems (polyethylene oxide or poly vinyl alcohol containing polypyrrole) and consider the possibility of self assembly (gelatin).

The moist boundary layer under a mid-latitude weather system

Mid-latitude weather systems are key contributors to the transport of atmospheric water vapour, but less is known about the role of the boundary layer in this transport. We expand a conceptual model of dry boundary-layer structure under synoptic systems to include moist processes, using idealised simulations of cyclone waves to investigate the three-way interaction between the boundary layer, atmospheric moisture and large-scale dynamics. Forced by large-scale thermal advection, boundary-layer structures develop over large areas, analogous to the daytime convective boundary layer, the nocturnal stable boundary layer and transitional regimes between these extremes.

GDASH: a grid-enabled program for structure solution from powder diffraction data

The simulated annealing approach to structure solution from powder diffraction data, as implemented in the DASH program, is easily amenable to parallelization at the individual run level. Very large scale increases in speed of execution can therefore be achieved by distributing individual DASH runs over a network of computers. The GDASH program achieves this by packaging DASH in a form that enables it to run under the Univa UD Grid MP system, which harnesses networks of existing computing resources to perform calculations.

Interpreting the response of a dryland river system to Late Quaternary climate change

A U-series calcrete chronology has been constructed for three Late Quaternary terrace units, termed the D1, D2 and D3 terraces in age descending order, from the Rio Aguas river system of the Sorbas basin, southeast Spain. The D1 terrace formed between 30,300 +/- 4400 year BP and 12,140 +/- 360 year BP, correlating well with the Last Glacial Maximum when rates of sediment supply would have increased greatly, because of higher rates of weathering, reduced vegetation cover and weak soil development. The D2 terrace formed between 12,800 +/- 1100 year BP and 9,600 +/- 530 year BP, correlating well with the Younger Dryas event. The D3 terrace could only be poorly constrained to the early Holocene and no unequivocal cause could be assigned to this period of aggradation. The sedimentology and geomorphology of the D2 terrace suggests, however, that the aggradation of this unit was a response to diapirism/karstic processes occurring within the underlying Messinian gypsum strata and the subsequent damming of the Aguas system. Therefore, despite its coincident occurrence with the Younger Dryas, aggradation of the D2 terrace is unrelated to climate change. The style of this response, controlled predominantly by the characteristics of the underlying bedrock, makes correlating the terrace record of the Aguas with other systems in the Mediterranean unreliable. This study, therefore, highlights the problems of correlating fluvial sequences in regions of variable tectonics, climatic history and bedrock geology and emphasises the need to properly understand the main controls on individual fluvial systems before any attempt is made to correlate their depositional histories. (C) 2004 Elsevier Ltd. All rights reserved.

The analysis of ranked observations of soil structure using indicator geostatistics

Structure is an important physical feature of the soil that is associated with water movement, the soil atmosphere, microorganism activity and nutrient uptake. A soil without any obvious organisation of its components is known as apedal and this state can have marked effects on several soil processes. Accurate maps of topsoil and subsoil structure are desirable for a wide range of models that aim to predict erosion, solute transport, or flow of water through the soil. Also such maps would be useful to precision farmers when deciding how to apply nutrients and pesticides in a site-specific way, and to target subsoiling and soil structure stabilization procedures. Typically, soil structure is inferred from bulk density or penetrometer resistance measurements and more recently from soil resistivity and conductivity surveys. To measure the former is both time-consuming and costly, whereas observations made by the latter methods can be made automatically and swiftly using a vehicle-mounted penetrometer or resistivity and conductivity sensors. The results of each of these methods, however, are affected by other soil properties, in particular moisture content at the time of sampling, texture, and the presence of stones. Traditional methods of observing soil structure identify the type of ped and its degree of development. Methods of ranking such observations from good to poor for different soil textures have been developed. Indicator variograms can be computed for each category or rank of structure and these can be summed to give the sum of indicator variograms (SIV). Observations of the topsoil and subsoil structure were made at four field sites where the soil had developed on different parent materials. The observations were ranked by four methods and indicator and the sum of indicator variograms were computed and modelled for each method of ranking. The individual indicators were then kriged with the parameters of the appropriate indicator variogram model to map the probability of encountering soil with the structure represented by that indicator. The model parameters of the SIVs for each ranking system were used with the data to krige the soil structure classes, and the results are compared with those for the individual indicators. The relations between maps of soil structure and selected wavebands from aerial photographs are examined as basis for planning surveys of soil structure. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

The water quality of the LOCAR Pang and Lambourn catchments

The water quality of the Pang and Lambourn, tributaries of the River Thames, in south-eastern England, is described in relation to spatial and temporal dimensions. The river waters are supplied mainly from Chalk-fed aquifer sources and are, therefore, of a calcium-bicarbonate type. The major, minor and trace element chemistry of the rivers is controlled by a combination of atmospheric and pollutant inputs from agriculture and sewage sources superimposed on a background water quality signal linked to geological sources. Water quality does not vary greatly over time or space. However. in detail, there are differences in water quality between the Pang and Lambourn and between sites along the Pang and the Lambourn. These differences reflect hydrological processes, water flow pathways and water quality input fluxes. The Pangs pattern of water quality change is more variable than that of the Lambourn. The flow hydrograph also shows both a cyclical and 'uniform pattern' characteristic of aquifer drainage with, superimposed, a series of 'flashier' spiked responses characteristic of karstic systems. The Lambourn, in contrast, shows simpler features without the 'flashier' responses, The results are discussed in relation to the newly developed UK community programme LOCAR dealing with Lowland Catchment Research. A descriptive and box model structure is provided to describe the key features of water quality variations in relation to soil, unsaturated and groundwater flows and storage both away from and close to the river.

Use of an artificial root to examine the influence of 8-hydroxyquinoline on soil microbial activity and bacterial community structure

Invasive plant species have been shown to alter the microbial community composition of the soils they invade and it is suggested that this below-ground perturbation of potential pathogens, decomposers or symbionts may feedback positively to allow invasive success. Whether these perturbations are mediated through specific components of root exudation are not understood. We focussed on 8-hydroxyquinoline, a putative allelochemical of Centaurea diffusa (diffuse knapweed) and used an artificial root system to differentiate the effects of 8-hydroxyquinoline against a background of total rhizodeposition as mimicked through supply of a synthetic exudate solution. In soil proximal (0-10 cm) to the artificial root, synthetic exudates had a highly significant (P < 0.001) influence on dehydrogenase, fluorescein diacetate hydrolysis and urease activity. in addition, 8-hydroxyquinoline was significant (p = 0.003) as a main effect on dehydrogenase activity and interacted with synthetic exudates to affect urease activity (p = 0.09). Hierarchical cluster analysis of 16S rDNA-based DGGE band patterns also identified a primary affect of synthetic exudates and a secondary affect of 8-hydroxyquinoline on bacterial community structure. Thus, we show that the artificial rhizosphere produced by the synthetic exudates was the predominant effect, but, that the influence of the 8-hydroxyquinoline signal on the activity and structure of soil microbial communities could also be detected. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Developing a system for assessing the costs associated with different procurement routes in the construction industry

In developing techniques for monitoring the costs associated with different procurement routes, the central task is disentangling the various project costs incurred by organizations taking part in construction projects. While all firms are familiar with the need to analyse their own costs, it is unusual to apply the same kind of analysis to projects. The purpose of this research is to examine the claims that new ways of working such as strategic alliancing and partnering bring positive business benefits. This requires that costs associated with marketing, estimating, pricing, negotiation of terms, monitoring of performance and enforcement of contract are collected for a cross-section of projects under differing arrangements, and from those in the supply chain from clients to consultants, contractors, sub-contractors and suppliers. Collaboration with industrial partners forms the basis for developing a research instrument, based on time sheets, which will be relevant for all those taking part in the work. The signs are that costs associated with tendering are highly variable, 1-15%, depending upon what precisely is taken into account. The research to date reveals that there are mechanisms for measuring the costs of transactions and these will generate useful data for subsequent analysis.

Functional disconnection of a prefrontal cortical-dorsal striatal system disrupts choice reaction time performance: implications for attentional function

This series of experiments investigated the role of a prefrontal cortical-dorsal striatal circuit in attention, using a continuous performance task of sustained and spatially divided visual attention. A unilateral excitotoxic lesion of the medial prefrontal cortex and a contralateral lesion of the medial caudate-putamen were used to "disconnect" the circuit. Control groups of rats with unilateral lesions of either structure were tested in the same task. Behavioral controls included testing the effects of the disconnection lesion on Pavlovian discriminated approach behavior. The disconnection lesion produced a significant reduction in the accuracy of performance in the attentional task but did not impair Pavlovian approach behavior or affect locomotor or motivational variables, providing evidence for the involvement of this medial prefrontal corticostriatal system in aspects of visual attentional function.

Flow structure and variability in the subtropical Indian Ocean: Instability of the South Indian Ocean Countercurrent

The origin of the eddy variability around the 25°S band in the Indian Ocean is investigated. We have found that the surface circulation east of Madagascar shows an anticyclonic subgyre bounded to the south by eastward flow from southwest Madagascar, and to the north by the westward flowing South Equatorial Current (SEC) between 15° and 20°S. The shallow, eastward flowing South Indian Ocean Countercurrent (SICC) extends above the deep reaching, westward flowing SEC to 95°E around the latitude of the high variability band. Applying a two-layer model reveals that regions of large vertical shear along the SICC-SEC system are baroclinically unstable. Estimates of the frequencies (3.5–6 times/year) and wavelengths (290–470 km) of the unstable modes are close to observations of the mesoscale variability derived from altimetry data. It is likely then that Rossby wave variability locally generated in the subtropical South Indian Ocean by baroclinic instability is the origin of the eddy variability around 25°S as seen, for example, in satellite altimetry.