New medical registration and segmentation techniques using information-theoretic tools

El processament d'imatges mèdiques és una important àrea de recerca. El desenvolupament de noves tècniques que assisteixin i millorin la interpretació visual de les imatges de manera ràpida i precisa és fonamental en entorns clínics reals. La majoria de contribucions d'aquesta tesi són basades en Teoria de la Informació. Aquesta teoria tracta de la transmissió, l'emmagatzemament i el processament d'informació i és usada en camps tals com física, informàtica, matemàtica, estadística, biologia, gràfics per computador, etc. En aquesta tesi, es presenten nombroses eines basades en la Teoria de la Informació que milloren els mètodes existents en l'àrea del processament d'imatges, en particular en els camps del registre i la segmentació d'imatges. Finalment es presenten dues aplicacions especialitzades per l'assessorament mèdic que han estat desenvolupades en el marc d'aquesta tesi.

Reintroduction of the Eurasian otter (Lutra lutra) in Muga and Fluvià basins (north-eastern Spain): viability, development, monitoring and trends of the new population

Aquesta tesi es basa en el programa de reintroducció de la llúdriga eurasiàtica (Lutra lutra) a les conques dels rius Muga i Fluvià (Catalunya) durant la segona meitat dels 1990s. Els objectius de la tesi foren demostrar la viabilitat de la reintroducció, demostrar l'èxit de la mateixa, estudiar aspectes ecològics i etològics de l'espècie, aprofitant l'oportunitat única de gaudir d'una població "de disseny" i determinar les probabilitats de supervivència de la població a llarg termini. La reintroducció de la llúdriga a les conques dels rius Muga i Fluvià va reeixir, doncs l'àrea geogràfica ocupada efectivament es va incrementar fins a un 64% d'estacions positives a l'hivern 2001-02. La troballa de tres exemplars adults nascuts a l'àrea de reintroducció és una altra prova que valida l'èxit del programa. La densitat d'exemplars calculada a través dels censos visuals ha resultat baixa (0.04-0.11 llúdrigues/km), però s'aproxima al que hom pot esperar en els primers estadis d'una població reintroduïda, encara poc nombrosa però distribuïda en una gran àrea. La mortalitat post-alliberament va ser del 22% un any després de l'alliberament, similar o inferior a la d'altres programes de reintroducció de llúdrigues reeixits. La mortalitat va ser deguda principalment a atropellaments (56%). El patró d'activitat de les llúdrigues reintroduïdes va esdevenir principalment nocturn i crepuscular, amb una escassa activitat diürna. Les seves àrees vitals van ser del mateix ordre (34,2 km) que les calculades en d'altres estudis realitzats a Europa. La longitud mitjana de riu recorreguda per una llúdriga durant 24 hores va ser de 4,2 km per les femelles i 7,6 km pels mascles. Durant el període de radioseguiment dues femelles van criar i els seus moviments van poder ser estudiats amb deteniment. La resposta de la nova població de llúdrigues a les fluctuacions estacionals en la disponibilitat d'aigua, habitual a les regions mediterrànies, va consistir en la concentració en una àrea menor durant el període de sequera estival, a causa de l'increment de trams secs, inhabitables per la llúdriga per la manca d'aliment, fet que va provocar expansions i contraccions periòdiques en l'àrea de distribució. La persistència a llarg termini de la població reintroduïda va ser estudiada mitjançant una Anàlisi de Viabilitat Poblacional (PVA). El resultat va ser un baix risc d'extinció de la població en els propers 100 anys i la majoria dels escenaris simulats (65%) van assolir el criteri d'un mínim de 90% de probabilitat de supervivència. Del model poblacional construït es dedueix que un punt clau per assegurar la viabilitat de la població reintroduïda és la reducció de la mortalitat accidental. A l'àrea d'estudi, els atropellaments causen més del 50% de la mortalitat i aquesta pot ser reduïda mitjançant la construcció de passos de fauna, el tancament lateral d'alguns trams de carretera perillosos i el control de la velocitat en algunes vies. El projecte de reintroducció ha posat a punt un protocol per a la captura, maneig i alliberament de llúdrigues salvatges, que pot contenir informació útil per a programes similars. També ha suposat una oportunitat única d'estudiar una població dissenyada artificialment i poder comparar diversos mètodes per estimar la distribució i la densitat de poblacions de llúdrigues. Per últim, la reintroducció portada a terme a les conques dels rius Muga i Fluvià ha aconseguit crear una nova població de llúdrigues, que persisteix en el temps, que es reprodueix regularment i que es dispersa progressivament, fins i tot a noves conques fluvials.

New mono- and dinuclear ruthenium complexes containing the 3,5-bis(2-pyridyl)pyrazole ligand. Synthesis, characterization and applications

Se han sintetizado dos nuevos complejos mononucleares de Ru, con formula [RuCl2(Hbpp)(dmso)2], a partir de la reacción entre [RuCl2(dmso)4] y Hbpp (3,5-bis(2-piridil)pirazola). El hecho que sólo tres de los seis posibles estereoisómeros se obtengan a partir de esta reacción, se ha racionalizado en base a factores estructurales y electrónicos. Estos complejos se han caracterizado de forma estructural, espectroscópica y electroquímica. En acetonitrilo en medio básico, el isómero trans,cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] da lugar a procesos de isomerización de enlace de un ligando dmso cuando el Ru(II) se oxida a Ru(III). Las constantes termodinámicas y cinéticas para el proceso se han determinado por voltametria cíclica. La irradiación de trans,cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] y cis(out),cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] con luz UV o solar da lugar a reacciones de fotosustitución de un ligando dmso por una molécula de acetonitrilo para dar un nuevo compuesto el cual ha sido caracterizado en solución por técnicas espectroscópicas y electroquímicas. Ambos complejos resultan catalizadores útiles en la transferencia de hidrógeno de isopropanol a acetofenona, obteniéndose 1-feniletanol como único producto y un 42.1% de conversión (36.1 ciclos metálicos) a 80ºC con el isómero trans,cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2], que resulta significativamente más eficaz que el complejo cis(out),cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2]. La reacción de cis(out),cis-[RuCl2(Hbpp)(dmso)2] con trpy (2,2':6',2"-terpiridina) da lugar a los dos isómeros geométricos del complejo [Ru(Hbpp)(trpy)(Cl)]+, el in y el out. Estos complejos se han aislado y caracterizado por técnicas estructurales, espectroscópicas y electroquímicas. Estos cloro complejos han sido utilizados como precursores para la síntesis de los complejos análogos con ligandos aqua (in,out-[Ru(Hbpp)(trpy)(H2O)]2+) y piridina (in,out-[Ru(Hbpp)(trpy)(py)]2+), los cuales también han sido aislados y caracterizados. Las propiedades ácido-base de los aqua complejos, y del complejo out-py se han estudiado detalladamente por voltametria cíclica y mediante valoraciones espectrofotométricas ácido-base. El tratamiento matemático de los datos así obtenidos nos ha permitido determinar los valores de pKa para los distintos equilibrios de protonación de los complejos en los estados de oxidación II y III. El complejo out-aqua ha demostrado ser un buen catalizador para la oxidación electroquímica del alcohol benzílico, presumiblemente a benzaldehido. La constante de velocidad de segundo orden para el proceso ha sido determinada como 17.1 M-1 s-1, por simulación matemática. El dímero con un puente cloro, [Ru2Cl(bpp)(trpy)2]2+ ha sido preparado por dos rutas sintéticas diferentes. El dímero análogo con un puente acetato se ha obtenido por reacción del cloro dímero con un exceso de acetato sódico. El dímero con dos ligandos aqua [Ru2(bpp)(trpy)2(OH2)2]3+ puede obtenerse por hidrólisis ácida del complejo con un acetato puente o por hidrólisis básica del complejo con un puente cloro. Estos complejos han sido caracterizados por técnicas estructurales, espectroscópicas y electroquímicas. Las soluciones del dímero con dos ligandos aqua en medio ácido resultan inestables a la coordinación de aniones de la solución con el tiempo. Las propiedades ácido-base del dímero con dos aguas coordinadas han sido estudiadas por voltametria cíclica y mediante experimentos de electrólisis a potencial controlado. El pKa para la desprotonación de uno de los ligandos aqua ha sido determinado mediante una valoración espectrofotométrica ácido-base como 6.7. Este valor tan bajo de pKa se atribuye a la formación de la entidad {Ru2O2H3}, favorable termodinámicamente. Los espectros UV-vis para los distintos estados de oxidación del aqua dímero, de RuIIRuII a RuIIIRuIV, han sido obtenidos por oxidación química y electroquímica del complejo. Se han llevado a cabo estudios cinéticos de la oxidación, paso a paso, de RuII,II a RuIV,IV , y se han determinado las constantes de oxidación de segundo orden para los distintos procesos de oxidación. La capacidad del aqua dímero en la oxidación del agua a oxígeno molecular ha sido investigada en solución homogénea utilizando CeIV como oxidante. La evolución de oxígeno se ha demostrado por cromatografia de gases. Se ha obtenido una eficiencia del 73% y 18.6 ciclos catalíticos, cuando 1.83 x 10-6 moles de dímero se han mezclado con un exceso de 100 equivalentes de cerio. El dímero con dos aguas cataliza también la oxidación del agua de forma heterogénea, con el complejo adsorbido sobre una membrana de nafion, aunque la eficiencia es menor. Se ha propuesto un mecanismo intramolecular para la reacción de oxidación del agua. Consiste en la oxidación a 4 electrones del dímero, de RuII,II a RuIV,IV, el cual reacciona con el agua para formar oxígeno y revierte nuevamente al estado de oxidación II,II. Este modelo es consistente con estudios catalíticos de la evolución de oxígeno en función de las concentraciones de cerio y catalizador, llevados a cabo en solución ácida homogénea, que demuestran que la oxidación a 4 electrones del agua se encuentra catalizada por una sola molécula de complejo bajo concentraciones elevadas de cerio. La constante de pseudo-primer-orden para la evolución de oxígeno tiene un valor de 1.4 x 10-2 s-1, que es uno de los valores de constante más elevados obtenidos hasta la fecha. Desafortunadamente, el aqua dímero se desactiva durante el proceso de catálisis dando lugar a una especie naranja, la cual estamos actualmente tratando de caracterizar.

New Methods for Triangulation-based Shape Acquisition using Laser Scanners

Tradicionalment, la reproducció del mon real se'ns ha mostrat a traves d'imatges planes. Aquestes imatges se solien materialitzar mitjançant pintures sobre tela o be amb dibuixos. Avui, per sort, encara podem veure pintures fetes a ma, tot i que la majoria d'imatges s'adquireixen mitjançant càmeres, i es mostren directament a una audiència, com en el cinema, la televisió o exposicions de fotografies, o be son processades per un sistema computeritzat per tal d'obtenir un resultat en particular. Aquests processaments s'apliquen en camps com en el control de qualitat industrial o be en la recerca mes puntera en intel·ligència artificial. Aplicant algorismes de processament de nivell mitja es poden obtenir imatges 3D a partir d'imatges 2D, utilitzant tècniques ben conegudes anomenades Shape From X, on X es el mètode per obtenir la tercera dimensió, i varia en funció de la tècnica que s'utilitza a tal nalitat. Tot i que l'evolució cap a la càmera 3D va començar en els 90, cal que les tècniques per obtenir les formes tridimensionals siguin mes i mes acurades. Les aplicacions dels escàners 3D han augmentat considerablement en els darrers anys, especialment en camps com el lleure, diagnosi/cirurgia assistida, robòtica, etc. Una de les tècniques mes utilitzades per obtenir informació 3D d'una escena, es la triangulació, i mes concretament, la utilització d'escàners laser tridimensionals. Des de la seva aparició formal en publicacions científiques al 1971 [SS71], hi ha hagut contribucions per solucionar problemes inherents com ara la disminució d'oclusions, millora de la precisió, velocitat d'adquisició, descripció de la forma, etc. Tots i cadascun dels mètodes per obtenir punts 3D d'una escena te associat un procés de calibració, i aquest procés juga un paper decisiu en el rendiment d'un dispositiu d'adquisició tridimensional. La nalitat d'aquesta tesi es la d'abordar el problema de l'adquisició de forma 3D, des d'un punt de vista total, reportant un estat de l'art sobre escàners laser basats en triangulació, provant el funcionament i rendiment de diferents sistemes, i fent aportacions per millorar la precisió en la detecció del feix laser, especialment en condicions adverses, i solucionant el problema de la calibració a partir de mètodes geomètrics projectius.

Modelling impacts of pollution in river systems: a new dispersion model and a case study of mine discharges in the Abrud, Aries and Mures river system in Transylvania, Romania

A new model of dispersion has been developed to simulate the impact of pollutant discharges on river systems. The model accounts for the main dispersion processes operating in rivers as well as the dilution from incoming tributaries and first-order kinetic decay processes. The model is dynamic and simulates the hourly behaviour of river flow and pollutants along river systems. The model has been applied to the Aries and Mures River System in Romania and has been used to assess the impacts of potential dam releases from the Roia Montan Mine in Transylvania, Romania. The question of mine water release is investigated under a range of scenarios. The impacts on pollution levels downstream at key sites and at the border with Hungary are investigated.

On the time for fold surfaces to order during the crystallization of polyethylene from the melt and its dependence on molecular parameters

New experiments underpin the interpretation of the basic division in crystallization behaviour of polyethylene in terms of whether or not there is time for the fold surface to order before the next molecular layer is added at the growth front. For typical growth rates, in Regime 11, polyethylene lamellae form with disordered {001} fold surfaces then transform, with lamellar thickening and twisting, towards the more-ordered condition found for slower crystallization in Regime 1, in which lamellae form with and retain {201} fold surfaces. Several linear and linear-low-density polyethylenes have been used to show that, for the same polymer crystallized alone or in a blend, the growth rate at which the change in initial lamellar condition occurs is reasonably constant thereby supporting the concept of a specific time for surfaces to attain the ordered {201}) state. This specific time, in the range from milliseconds to seconds, increases with molecular length, and in linear-low-density polymer, for higher branch contents. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Solvent extraction and lanthanide complexation studies with new terdentate ligands containing two 1,3,5-triazine moieties

The extracting agent 2,6-bis(4,6-di-pivaloylamino-1,3,5-triazin-2-yl)-pyridine (L-5) in n-octanol was found, in synergy with 2-bromodecanoic acid, to give D-Am/D-Eu separation factors (SFs) between 2.4 and 3.7 when used to extract the metal ions from 0.02-0.12 M HNO3. Slightly higher SFs (4-6) were obtained in the absence of the synergist when the ligand was used to extract Am(III) and Eu(III) from 0.98 M HNO3. In order to investigate the possible nature of the extracted species crystal structures of L-5 and the complex formed between Yb(III) with 2,6-bis(4,6-di-amino-1,3,5-triazin-2-yl)-pyridine (L-4) were also determined. The structure of L-5 shows 3 methanol solvent molecules all of which form 2 or 3 hydrogen bonds with triazine nitrogen atoms, amide nitrogen or oxygen atoms, or pyridine nitrogen atoms. However, L-5 is relatively unstable in metal complexation reactions and loses amide groups to form the parent tetramine L-4. The crystal structure of Yb(L-4)(NO3)(3) shows ytterbium in a 9-coordinate environment being bonded to three donor atoms of the ligand and three bidentate nitrate ions. The solvent extraction properties of L-4 and L-5 are far inferior to those found for the 2,6-bis-(1,2,4-triazin-3-yl)-pyridines (L-1) which have SF values of ca. 140 and theoretical calculations have been made to compare the electronic properties of the ligands. The electronic charge distribution in L-4 and L-5 is similar to that found in other terdentate ligands such as terpyridine which have equally poor extraction properties and suggests that the unique properties of L-1 evolve from the presence of two adjacent nitrogen atoms in the triazine rings.

Some new strategies for the chemical separation of actinides and lanthanides

A future goal in nuclear fuel reprocessing is the conversion or transmutation of the long-lived radioisotopes of minor actinides, such as americium, into short-lived isotopes by irradiation with neutrons. In order to achieve this transmutation, it is necessary to separate the minor actinides(III), [An(Ill)], from the lanthanides(III), [Ln(Ill)], by solvent extraction (partitioning), because the lanthanides absorb neutrons too effectively and hence limit neutron capture by the transmutable actinides. Partitioning using ligands containing only carbon, hydrogen, nitrogen and oxygen atoms is desirable because they are completely incinerable and thus the final volume of waste is minimised [1]. Nitric acid media will be used in the extraction experiments because it is envisaged that the An(III)/Ln(III) separation process could take place after the PUREX process. There is no doubt that the correct design of a molecule that is capable of acting as a ligand or extraction reagent is required for the effective separation of metal ions such as actinides(III) from lanthanides. Recent attention has been directed towards heterocyclic ligands with for the preferential separation of the minor actinides. Although such molecules have a rich chemistry, this is only now becoming sufficiently well understood in relation to the partitioning process [2]. The molecules shown in Figures I and 2 will be the principal focus of this study. Although the examples chosen here are used rather specific, the guidelines can be extended to other areas such as the separation of precious metals [3].

New bis(triazinyl) pyridines for selective extraction of americium(III)

New hydrophobic, tridentate nitrogen heterocyclic reagents (BATPs) such as 2,6-bis(5,5,8,8-tetramethyl-5,6,7,8-tetrahydrobenzo[1,2,4]triazin-3-yl) pyridine (1) and 2,6-bis(9,9,10,10-tetramethyl-9,10-dihydro-1,2,4-triaza-anthrane-3-yl) pyridine (2) have been studied. I is resistant to hydrolysis in 3 M nitric acid, whereas 2 is resistant to both acid hydrolysis and radiolysis. The molecules are able to give significantly enhanced separations of americium(III) from an excess of europium(III) in nitric acid. Typically, for 1 D-Am = 500 and SFAm,/Eu = 5000 compared with D-Am = 30 and SFAm /Eu = 400 with the reference molecule 2,6-bis(isopropyl[1,2,4]triazin-3-yl) pyridine (7). In order to increase the stability of 1 and 2, the labile alpha-benzylic hydrogens that are present in 7 have been replaced by alkyl groups. Three molecules of 1 are able to enclose completely the coordination sphere of the M(III) in the crystal structure of [Y(1)(3)][Y(NO3)(5)]center dot NO3 center dot 2.5H(2)O.

Studies on the parallel synthesis and evaluation of new heterocyclic extractants for the partitioning of minor actinides

Multiple parallel synthesis and evaluation have been combined in order to identify new nitrogen heterocycles for the partitioning of minor actinides(III) such as americium(III) from lanthanides such as europium(Ill). An array of triazine-containing molecules was made using multiple parallel syntheses from diketones and amide hydrazides. An excess of each of the resulting purified reagents was dissolved in 1,1,2,2-tetrachloroethane containing 2-bromodecanoic acid, and equilibrated with an aqueous solution containing the radiotracers Eu-152 and Am-241 in nitric acid ([Eu] + [Am] < 400 nanomol dm(-3)). Gamma counting of the organic and aqueous phases led to the identification of several new reagents for the selective extraction of americium(III). In particular, 6-(2-pyridyl)-2-(5,6-dialkyl-1,2,4-triazaphenyl)pyridines were found to be effective reagents for the separation of americium(III) from europium(III), (SFAm/Eu was ca. 30 in [HNO3] = 0.013 mol/L).

New dioxadiaza-, trioxadiaza- and hexaaza-macrocycles containing dibenzofuran units

New dioxadiaza-, trioxadiaza-, and hexaaza-macrocycles containing rigid dibenzofuran groups (DBF) were prepared by a convenient synthetic route in high yields. The structures of the macrocycles were unequivocally established by electrospray mass spectrometry (ESIMS) studies together with NMR spectroscopy, with the exception of [14](DBF)N-3. The structures of the copper complex of [14](DBF)N-3 and of the diprotonated form of [22](DBF)N2O3 were determined by single crystal X-ray diffraction. Conformational analyses on the free macrocycles [14](DBF)N-3 and [22](DBF)N2O3 as well as on their larger counterparts containing two DBF units were undertaken in order to understand the synthetic findings. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

New mathematical modeling approach for predicting microbial inactivation by high hydrostatic pressure

A new primary model based on a thermodynamically consistent first-order kinetic approach was constructed to describe non-log-linear inactivation kinetics of pressure-treated bacteria. The model assumes a first-order process in which the specific inactivation rate changes inversely with the square root of time. The model gave reasonable fits to experimental data over six to seven orders of magnitude. It was also tested on 138 published data sets and provided good fits in about 70% of cases in which the shape of the curve followed the typical convex upward form. In the remainder of published examples, curves contained additional shoulder regions or extended tail regions. Curves with shoulders could be accommodated by including an additional time delay parameter and curves with tails shoulders could be accommodated by omitting points in the tail beyond the point at which survival levels remained more or less constant. The model parameters varied regularly with pressure, which may reflect a genuine mechanistic basis for the model. This property also allowed the calculation of (a) parameters analogous to the decimal reduction time D and z, the temperature increase needed to change the D value by a factor of 10, in thermal processing, and hence the processing conditions needed to attain a desired level of inactivation; and (b) the apparent thermodynamic volumes of activation associated with the lethal events. The hypothesis that inactivation rates changed as a function of the square root of time would be consistent with a diffusion-limited process.

Ocean data dissemination: new challenges for data integration

In the decade since OceanObs `99, great advances have been made in the field of ocean data dissemination. The use of Internet technologies has transformed the landscape: users can now find, evaluate and access data rapidly and securely using only a web browser. This paper describes the current state of the art in dissemination methods for ocean data, focussing particularly on ocean observations from in situ and remote sensing platforms. We discuss current efforts being made to improve the consistency of delivered data and to increase the potential for automated integration of diverse datasets. An important recent development is the adoption of open standards from the Geographic Information Systems community; we discuss the current impact of these new technologies and their future potential. We conclude that new approaches will indeed be necessary to exchange data more effectively and forge links between communities, but these approaches must be evaluated critically through practical tests, and existing ocean data exchange technologies must be used to their best advantage. Investment in key technology components, cross-community pilot projects and the enhancement of end-user software tools will be required in order to assess and demonstrate the value of any new technology.

A new interpretation of the bonding properties and UV–vis spectra of [M3(CO)12] clusters (M = Ru, Os): a TD-DFT study

DFT and TD-DFT calculations (ADF program) were performed in order to analyze the electronic structure of the [M-3(CO)(12)] clusters (M = Ru, Os) and interpret their electronic spectra. The highest occupied molecular orbitals are M-M bonding (sigma) involving different M-M bonds, both for Ru and Os. They participate in low-energy excitation processes and their depopulation should weaken M-M bonds in general. While the LUMO is M-NI and M-CO anti-bonding (sigma*), the next, higher-lying empty orbitals have a main contribution from CO (pi*) and either a small (Ru) or an almost negligible one (Os) from the metal atoms. The main difference between the two clusters comes from the different nature of these low-energy unoccupied orbitals that have a larger metal contribution in the case of ruthenium. The photochemical reactivity of the two clusters is reexamined and compared to earlier interpretations.

Detection of somaclonal variation during cocoa somatic embryogenesis characterised using cleaved amplified polymorphic sequence and the new freeware Artbio

The scarcity and stochastic nature of genetic mutations presents a significant challenge for scientists seeking to characterise de novo mutation frequency at specific loci. Such mutations can be particularly numerous during regeneration of plants from in vitro culture and can undermine the value of germplasm conservation efforts. We used cleaved amplified polymorphic sequence (CAPS) analysis to characterise new mutations amongst a clonal population of cocoa plants regenerated via a somatic embryogenesis protocol used previously for cocoa cryopreservation. Efficacy of the CAPS system for mutation detection was greatly improved after an ‘a priori’ in silico screen of reference target sequences for actual and potential restriction enzyme recognition sites using a new freely available software called Artbio. Artbio surveys known sequences for existing restriction enzyme recognition sites but also identifies all single nucleotide polymorphism (SNP) deviations from such motifs. Using this software, we performed an in silico screen of seven loci for restriction sites and their potential mutant SNP variants that were possible from 21 restriction enzymes. The four most informative locus-enzyme combinations were then used to survey the regenerant populations for de novo mutants. We characterised the pattern of point mutations and, using the outputs of Artbio, calculated the ratio of base substitution in 114 somatic embryo-derived cocoa regenerants originating from two explant genotypes. We found 49 polymorphisms, comprising 26.3% of the samples screened, with an inferred rate of 2.8 × 10−3 substitutions/screened base. This elevated rate is of a similar order of magnitude to previous reports of de novo microsatellite length mutations arising in the crop and suggests caution should be exercised when applying somatic embryogenesis for the conservation of plant germplasm.