Pieces of Iowa’s Past, March 13, 2013

Pieces of Iowa’s Past, published by the Iowa State Capitol Tour Guides weekly during the legislative session, features historical facts about Iowa, the Capitol, and the early workings of state government. All historical publications are reproduced here with the actual spelling, punctuation, and grammar retained. THIS WEEK: Judge Reuben Noble Praises the Iowa State Building at the 1893 World’s Columbian Exposition BACKGROUND: REUBEN NOBLE REUBEN NOBLE was born on the 14th of April, 1821, in Ada County, Mississippi, where his father was a farmer. When he was eighteen years of age, Noble began to study law and was admitted to the bar at twenty-one. In 1843, he came to Iowa, making his home at Garnavillo, in Clayton County. In 1854, Noble was elected to the legislature as a free soil Whig and upon the organization of the House was chosen Speaker, serving in the regular session of 1854 and extraordinary session of 1855. At the first Republican State Convention of 1856, he was placed at the head of the ticket for presidential elector. Four years later, he was a delegate to the National Convention that nominated Abraham Lincoln for president. Up to the time of the attempt of the Republicans to remove President Johnson by impeachment, Noble had been a prominent leader of that party. But approving of the policies of the President, he left the Republicans and from that time became a Democrat. In 1866, Noble was nominated by the Democrats for Representative in Congress but was defeated by William B. Allison. In 1886, he was one of the organizers of the Pioneer Lawmakers’ Association and was its first president, never missing a session during the remainder of his life. Noble was the leader of the bar of northeastern Iowa beginning in 1850. As a compliment to his high standing and eminent qualifications as a jurist, the citizens of the Tenth Judicial District elected him to tthe office of district judge in the fall of 1874. (History of Iowa from the Earliest Times to the Beginning of the Twentieth Century/Volume 4)

L'analyse économique face à l'épuisement des ressources naturelles, de William Stanley Jevons à Harold Hotelling (1865-1931) : le cas de énergies fossiles

L'épuisement des énergies fossiles est un thème d'actualité dont les prémices datent, selon l'opinion courante, des années 1970 et du premier choc pétrolier. En réalité, c'est une préoccupation plus ancienne, intimement liée à l'ère industrielle. Dans la deuxième partie du XIXème siècle, les économistes se sont penchés sur la question de l'épuisement des minerais, 'objet non identifié' jusqu'alors et nécessitant la mise sur pied de nouveaux outils d'analyse (effet-rebond chez Jevons, rente minière chez Marshall-Einaudi notamment). Avec le progrès des techniques et l'apparition de nouvelles énergies (pétrole, hydro-électricité), leurs craintes de déclin industriel se sont progressivement dissipées dans les années 1910 et 1920. Mais ces évolutions tenant à l'histoire des faits ne sont pas les seules à considérer. Des facteurs internes à la discipline économique, comme l'émergence du marginalisme dans les années 1870 et de la théorie de l'épargne et du capital dans les années 1890, ont aussi changé le regard des économistes sur la question de l'épuisement des ressources. Pourquoi ? Comment ? Quels enseignements peut-on en tirer pour les défis environnementaux d'aujourd'hui ? Voilà les questions qui sont traitées dans ce travail de thèse.

Condition of the State of Iowa, 1850

A transcript of the Condition of the State of Iowa speech by Governor Briggs delivered at the State Capitol.

Macbeth : l'aportació de William Shakespeare al pensament polític modern

Aquest treball ofereix l’estudi sobre l’aportació que va fer el dramaturg anglès del segle XVIXVII William Shakespeare en la filosofia política. El principal objectiu del treball consisteixen analitzar la seva obra teatral “Macbeth” destacant els element rellevants per la teoria política del seu període, és a dir l’època Moderna. El desenvolupament de les noves concepcions del món i de l’ordre social d’aquell moment va marcar un abans i un després enel pensament polític. En l’estudi, els aspectes polítics tractats en “Macbeth” es comparen amb les idees de Hobbes i Maquiavel per demostrar que malgrat Shakespeare mai ha sigut considerat com a un filòsof polític, les seves visions de la societat eren innovadores i sovint semblants a les visions de pensadors més il·lustres de la teoria política.

Vanhuskuvat ja vanhustenhuollon muotoutuminen 1850-luvulta 1990-luvulle : lectio praecursoria

Väitöskirjan nimeke: "Vanhustenhuollon muotoutuminen 1850-luvulta 1990-luvulle"

Aproximació geogràfica als projectes hidràulics del Ter selvatà (1850-1930). Reflexions a propòsit d’un llibre recent

This contribution tries to do a geographical approach about the hydraulic works in the River Ter, in the area of the Selva county. The reflections included here are based in the considerations of the research contained in the book of the historian Gerard Buxeda recently published. The interest will be focused in the scale of the projects proposed, in the differentiation of their characteristics according to the zone where will be proposed, in the relation of these works with the policy and the ideology dominant in the state, etc. In short, the aim is to frame the hydraulic works in a larger context and with the geographical specifies during the period 1850-1930

Evolució, justificacions i propostes de la gran obra hidràulica a les conques de la Muga i del Fluvià (1850-1980). La irrigació com a protagonista

Als darrers 150 anys, les grans infraestructures hidràuliques, per acció o per omissió, han jugat un paper destacat però força desconegut a les conques hidrogràfiques gironines de la Muga i del Fluvià. Així, s’efectua, a continuació, una reconstrucció retrospectiva i comparada de les propostes de gran obra hidràulica (embassaments, canals complementaris...) que, en aquest període, han estat ideades i en el seu cas executades, a ambdues conques. S’atorgarà una atenció especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepció i les causes que han conduït al seu èxit o al seu fracàs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les polítiques i la legislació hidràulica estatals. Aquí s’afegirà la influència del proper riu Ter, a partir de la dècada de 1950-59, des del moment en què es decideix l’abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona i a la seva zona d’influència