Polimorfismo del general del receptor de vitamina D y densidad mineral ósea en mujeres porstmenopáusicas sanas u osteoporóticas de la Ciudad de Córdoba

La osteoporosis es considerada en la actualidad como uno de los problemas de salud humana más preocupantes en varias partes del mundo. El incremento de las expectativas de la vida promedio de los individuos tiende a incrementar el número de casos, lo cual hace que el problema pueda ser mayor en el futuro. Esta enfermedad compleja, relacionada con la edad, se caracteriza por una disminución de la densidad mineral ósea (conocida con la sigla inglesa BMD que significa bone mineral density), rigidez muscular, inestabilidad postural y alteraciones que conducen a fracturas o riesgo de fracturas. Una BMD baja parecería ser el principal factor de riesgo para el desarrollo de la osteoporosis y fracturas relacionadas. La enfermedad se confirma cuando el valor de BMD se encuentra 2,5 desviaciones estándar por debajo de la BMD correspondiente a individuos normales jóvenes. La densidad mineral ósea promedio es mayor en el hombre que en la mujer; se incrementa durante la adolescencia, se mantiene constante en la adultez. (...) (...) En la osteoporosis, el metabolismo del calcio también está alterado, de allí que el gen de VDR es considerado como uno de los factores a tener en cuenta en el desarrollo de esta enfermedad. El gen del VDR humano está localizado en el cromosoma 12, está constituido por 11 exones dispuestos en 75 Kb de ADN que da origen a un transcripto ARNm de aproximadamente 4800 nucleótidos que codifican por una proteína de 427 aa. El exón 9 es el más grande y contiene una larga región 3´ no traducida que produce un importante polimorfismo de secuencias en la región no codificante. Objetivos específicos: 1. Establecer la correlación entre el genotipo del receptor de vitamina D y la densidad mineral ósea en mujeres postmenopáusicas sanas y osteoporóticas en una muestra de población de la ciudad de Córdoba. 2. Analizar las frecuencias genotípicas del gen del receptor de vitamina D para Bsm-1 en mujeres sanas y osteoporóticas en relación a la edad y a los años después de la menopausia. 3. Determinar la relación entre marcadores óseos bioquímicos, el status de vitamina D y el genotipo Bsm-1. 4. Interpretar la utilidad del estudio del genotipo del receptor de vitamina D en el diagnóstico y pronóstico del desarrollo de la osteoporosis en la población femenina de la ciudad de Córdoba.

Anti-N-Methyl-D-Aspartate (NMDA) Receptor Encephalitis Mimicking a Primary Psychiatric Disorder in an Adolescent.

Anti-N-methyl-d-aspartate (anti-NMDA) receptor encephalitis likely has a wider clinical spectrum than previously recognized. This article reports a previously healthy 16-year-old girl who was diagnosed with anti-NMDA receptor encephalitis 3 months after onset of severe depression with psychotic features. She had no neurological manifestations, and cerebral magnetic resonance imaging (MRI) was normal. Slow background on electroencephalogram and an oligoclonal band in the cerebrospinal fluid prompted the search for anti-NMDA receptor antibodies. She markedly improved over time but remained with mild neuropsychological sequelae after a trial of late immunotherapy. Only a high index of suspicion enables recognition of the milder forms of the disease masquerading as primary psychiatric disorders.

The effect of the N-methyl-D-aspartate receptor antagonist dextromethorphan on perioperative brain injury in children undergoing cardiac surgery with cardiopulmonary bypass: results of a pilot study.

Experimental evidence indicates a role of the N-methyl-D-aspartate receptor in the pathogenesis of brain injury occurring during cardiac surgery with cardiopulmonary bypass (CPB). Dextromethorphan is a noncompetitive antagonist of this receptor with a favorable safety profile. Thirteen children age 3-36 months undergoing cardiac surgery with expected CPB of 60 minutes or more were randomly assigned to treatment with dextromethorphan (36-38 mg/kg/day) or placebo administered by naso-gastric tube. Dextromethorphan was absorbed well and reached putative therapeutic levels in blood and cerebrospinal fluid. Adverse effects were not observed. Mild hemiparesis developed after operation in one child of each group, and severe encephalopathy in one of the placebo group. Sharp waves were recorded in postoperative continuous electroencephalography in all placebo (n = 7) but only in 2/6 dextromethorphan treated children (p = 0.02). Pre- and postoperative cranial magnetic resonance imaging (MRI) revealed less pronounced ventricular enlargement in the dextromethorphan group (not significant). An increase of periventricular white matter lesions was visible in two placebo-treated children only. No elevations of cerebrospinal fluid enzymes were observed in either group. Although children with dextromethorphan showed less abnormalities in electroencephalography and MRI, dissimilarities of the treatment groups by chance diminished conclusions to possible protective effects of dextromethorphan at this time.

Experimentació amb un receptor software GPS-Galileo d'alta sensibilitat per a entorns interiors

Este proyecto se centra en el análisis de señales GPS, utilizando un receptor software desarrollado con Matlab en un proyecto de investigación para la Agencia Espacial Europea (ESA), llevado a cabo por parte del departamento de Telecomunicaciones e Ingeniería de Sistemas de la ETSE. Este software utiliza técnicas de procesado de señal de alta sensibilidad (HS-GNSS) que permite al usuario determinar su posición en entornos de difícil propagación como puede ser el caso de los escenarios interiores. Los datos experimentales se analizan en función del nivel de multipath que afecta a la señal de cada uno de los satélites, y la degradación que los escenarios interiores provocan en las señales, a causa del mobiliario, paredes, personas, etc. Para analizar los datos experimentales, se ha utilizado una métrica presentada en el congreso internacional EuCAP 2009, con la que es posible caracterizar las señales en función del nivel de multipath.

Perfil farmacològic de seguretat a nivell de sistema nerviós central d'un nou fàrmac selectiu pel receptor d'histamina4

Amb l’objectiu d’identificar els possibles efectes adversos d’una nova molècula antagonista del receptor de la histamina H4 (Compost A) en el sistema nerviós central (SNC), es va realitzar el test més àmpliament emprat per aquest fi: el test anomenat FOB (Functional Observational Battery test) en el qual es fa servir la rata com a model animal d’estudi. L’estudi FOB forma part dels d’estudis principals (Core Battery Studies) de la farmacologia de seguretat requerida per les autoritats reguladores per tal d’iniciar els estudis clínics en humans (ICH Topic S7A: Safety Pharmacology Studies for Human Pharmaceuticals; FDA & EMA). D’altra banda i per tal de complementar aquests estudis principals, es va avaluar el potencial efecte convulsivant del Compost A mitjançant el model de convulsions induïdes per pentilentetrazol en rata. Aquest efecte proconvulsionant ha estat associat de manera puntual als fàrmacs antagonistes dels receptor H1 i de manera particular en la població infantil. L’estudi de les convulsions forma part dels Follow Up Studies recomenats per la ICH S7A. El Compost A en cap de les dosis administrades, en cap dels assaigs realitzats, mostra una activitat depressora o estimulant en el sistema nerviós. Es caracteritza per tant, per primera vegada, part del perfil de seguretat a nivell del SNC d’un fàrmac antagonista selectiu del receptor H4 de la histamina.

Severe childhood encephalopathy with dyskinesia and prolonged cognitive disturbances: evidence for anti-N-methyl-d-aspartate receptor encephalitis.

Aim We report four cases of acquired severe encephalopathy with massive hyperkinesia, marked neurological and cognitive regression, sleep disturbance, prolonged mutism, and a remarkably delayed recovery (time to full recovery between 5 and 18mo) with an overall good outcome, and its association with anti-N-methyl-d-aspartate (anti-NMDA) receptor antibodies. Method We reviewed the four cases retrospectively and we also reviewed the literature. Results Anti-NMDA receptor antibodies (without ovarian teratoma detected so far) were found in the two children tested in this study. Interpretation The clinical features are similar to those first reported in 1992 by Sebire et al.,(1) and rarely recognized since. Sleep disturbance was not emphasized as part of the disorder, but appears to be an important feature, whereas coma is less certain and difficult to evaluate in this setting. The combination of symptoms, evolution (mainly seizures at onset), severity, paucity of abnormal laboratory findings, very slow recovery, and difficult management justify its recognition as a specific entity. The neuropathological substrate may be anatomically close to that involved in encephalitis lethargica, in which the same target functions (sleep and movement) are affected but in reverse, with hypersomnolence and bradykinesia. This syndrome closely resembles anti-NMDA receptor encephalitis, which has been reported in adults and is often paraneoplastic.

Localization of peroxisome proliferator-activated receptor alpha (PPARα) and N-acyl phosphatidylethanolamine phospholipase D (NAPE-PLD) in cells expressing the Ca(2+)-binding proteins calbindin, calretinin, and parvalbumin in the adult rat hippocampus.

The N-acylethanolamines (NAEs), oleoylethanolamide (OEA) and palmithylethanolamide (PEA) are known to be endogenous ligands of PPARα receptors, and their presence requires the activation of a specific phospholipase D (NAPE-PLD) associated with intracellular Ca(2+) fluxes. Thus, the identification of a specific population of NAPE-PLD/PPARα-containing neurons that express selective Ca(2+)-binding proteins (CaBPs) may provide a neuroanatomical basis to better understand the PPARα system in the brain. For this purpose, we used double-label immunofluorescence and confocal laser scanning microscopy for the characterization of the co-existence of NAPE-PLD/PPARα and the CaBPs calbindin D28k, calretinin and parvalbumin in the rat hippocampus. PPARα expression was specifically localized in the cell nucleus and, occasionally, in the cytoplasm of the principal cells (dentate granular and CA pyramidal cells) and some non-principal cells of the hippocampus. PPARα was expressed in the calbindin-containing cells of the granular cell layer of the dentate gyrus (DG) and the SP of CA1. These principal PPARα(+)/calbindin(+) cells were closely surrounded by NAPE-PLD(+) fiber varicosities. No pyramidal PPARα(+)/calbindin(+) cells were detected in CA3. Most cells containing parvalbumin expressed both NAPE-PLD and PPARα in the principal layers of the DG and CA1/3. A small number of cells containing PPARα and calretinin was found along the hippocampus. Scattered NAPE-PLD(+)/calretinin(+) cells were specifically detected in CA3. NAPE-PLD(+) puncta surrounded the calretinin(+) cells localized in the principal cells of the DG and CA1. The identification of the hippocampal subpopulations of NAPE-PLD/PPARα-containing neurons that express selective CaBPs should be considered when analyzing the role of NAEs/PPARα-signaling system in the regulation of hippocampal functions.

Odorant Receptor (Or) genes: polymorphism and divergence in the D. melanogaster and D. pseudoobscura Lineages

Background: In insects, like in most invertebrates, olfaction is the principal sensory modality, which provides animals with essential information for survival and reproduction. Odorant receptors are involved in this response, mediating interactions between an individual and its environment, as well as between individuals of the same or different species. The adaptive importance of odorant receptors renders them good candidates for having their variation shaped by natural selection. Methodology/Principal Findings: We analyzed nucleotide variation in a subset of eight Or genes located on the 3L chromosomal arm of Drosophila melanogaster in a derived population of this species and also in a population of Drosophila pseudoobscura. Some heterogeneity in the silent polymorphism to divergence ratio was detected in the D. melanogaster/D. simulans comparison, with a single gene (Or67b) contributing ~37% to the test statistic. However, no other signals of a very recent selective event were detected at this gene. In contrast, at the speciation timescale, the MK test uncovered the footprint of positive selection driving the evolution of two of the encoded proteins in both D. melanogaster ¿OR65c and OR67a ¿and D. pseudoobscura ¿OR65b1 and OR67c. Conclusions: The powerful polymorphism/divergence approach provided evidence for adaptive evolution at a rather high proportion of the Or genes studied after relatively recent speciation events. It did not provide, however, clear evidence for very recent selective events in either D. melanogaster or D. pseudoobscura.

Glutamate-N-methyl-D-aspartate receptor modulation and minocycline for the treatment of patients with schizophrenia: an update

Growing consistent evidence indicates that hypofunction of N-methyl-D-aspartate (NMDA) transmission plays a pivotal role in the neuropathophysiology of schizophrenia. Hence, drugs which modulate NMDA neurotransmission are promising approaches to the treatment of schizophrenia. The aim of this article is to review clinical trials with novel compounds acting on the NMDA receptor (NMDA-R). This review also includes a discussion and translation of neuroscience into schizophrenia therapeutics. Although the precise mechanism of action of minocycline in the brain remains unclear, there is evidence that it blocks the neurotoxicity of NMDA antagonists and may exert a differential effect on NMDA signaling pathways. We, therefore, hypothesize that the effects of minocycline on the brain may be partially modulated by the NMDA-R or related mechanisms. Thus, we have included a review of minocycline neuroscience. The search was performed in the PubMed, Web of Science, SciELO, and Lilacs databases. The results of glycine and D-cycloserine trials were conflicting regarding effectiveness on the negative and cognitive symptoms of schizophrenia. D-serine and D-alanine showed a potential effect on negative symptoms and on cognitive deficits. Sarcosine data indicated a considerable improvement as adjunctive therapy. Finally, minocycline add-on treatment appears to be effective on a broad range of psychopathology in patients with schizophrenia. The differential modulation of NMDA-R neurosystems, in particular synaptic versus extrasynaptic NMDA-R activation and specific subtypes of NMDA-R, may be the key mediators of neurogenesis and neuroprotection. Thus, psychotropics modulating NMDA-R neurotransmission may represent future monotherapy or add-on treatment strategies in the treatment of schizophrenia.

Alelos del gen del receptor de la vitamina D y su relación con la densidad mineral osea.

Tesis (Maestría en Ciencias con Especialidad en Biología Molecular e Ingeniería Genética) UANL

Asociación de la densidad mineral ósea con el polimorfismo taql del gen del receptor de la vitamina D y el consumo de cafeína en mujeres jóvenes.

Tesis (Maestría en Ciencias en Nutrición) UANL, 2011.

Modelo integrador para las rutas de señalización diferencial del receptor ionotrópico de glutamato activado por el N-metil-D-aspartato

El receptor ionotrópico de glutamato activado por N-metil-D-aspartato (iGluR-NMDA) es un complejo macromolecular heteromultimérico constituido por entre 3 y 5 subunidades de tres diferentes tipos, a saber: NR1, NR2A-D y NR3A y B. Se ha demostrado su participación activa en prácticamente todos los procesos fisiológicos, patológicos e intermediarios de efectos farmacológicos que ocurren en las células de tejidos excitables, inclusive se ha reportado su presencia en otros tejidos no excitables. En el sistema nervioso central (SNC) participa en los procesos de aprendizaje, memoria, plasticidad, diferenciación, migración de la célula neural y apoptosis. Además, en los eventos de índole farmacológica se ha demostrado su intervención en excitotoxicidad, drogadicción y alcoholismo. Surge entonces la pregunta de cómo un mismo complejo macromolecular puede participar en tantos y tan diversos procesos. La revisión de literatura en la que se demuestra la interacción del iGluR-NMDA con proteínas de señalización, soporte, adaptadoras, moduladoras, de adhesión celular, de citoesqueleto y enzimas reporta un conjunto de más de 160 moléculas que participan en las cascadas que generan las señales a diferentes niveles de interacción y con diferentes sustratos. En este artículo se presenta un modelo predictivo estructural y funcional que permite distinguir, por lo menos, tres rutas diferenciadas de señalización.

Estudi d'un receptor quinasa atípic (Mark) i de les proteïnes que interaccionen amb el seu domini intracel·lular. Transducció del senyal i desenvolupament en blat de moro (Zea mays)

Aquesta tesi doctoral s'engloba dins d'un projecte general d'estudi de gens implicats en l'embriogènesi del blat de moro. L'embriogènesi del blat de moro, i en general la de totes les plantes superiors, es dóna en tres etapes: una primera etapa on es diferencien tots els diversos teixits que formaran l'embrió, una segona etapa on l'embrió acumula productes de reserva i un tercer període, la dormància, que finalitza quan les condicions ambientals són les idònies per a la germinació. En el laboratori estàvem interessats, concretament, en l'estudi de gens implicats en la primera etapa morfogenètica, on els diferents teixits i estructures embrionàries queden definides. Per tal d'estudiar gens que s'expressaven en aquest període, una de les estratègies que es va realitzar fou un crivellat diferencial entre teixit embrionari i teixit de planta adulta. D'entre els diferents clons obtinguts, un corresponia a un clon parcial que presentava similitud amb receptors quinasa i que fou objecte d'estudi. A partir d'aquest clon es va obtenir el clon complet i es va anomenar MARK (per Maize Atypical Receptor Kinase). MARK presenta una estructura típica d'un receptor quinasa amb un domini extracel.lular, que conté 6 còpies imperfectes de LRR (Leucine- Rich Repeats), un únic domini transmembrana i un domini quinasa intracel.lular. El domini quinasa de MARK presenta, però, algunes variacions en els residus aminoacídics que es consideren claus per a la funció catalítica dels dominis quinasa. En concret cinc dels aminoàcids considerats essencials per a la fosforilació es troben substituits en el domini quinasa de MARK (DK-MARK). Els experiments de fosforilació in vitro que es van realitzar al laboratori, van mostrar com MARK era incapaç de fosforilar in vitro. Aquesta característica no és, però, exclusiva de MARK. Una búsqueda en les bases de dades ens van permetre identificar altres seqüències que també presentaven els mateixos o altres canvis en aquestes posicions aminoacídiques. En les bases de dades de plantes es van identificar un conjunt de seqüències genòmiques o ESTs amb aquestes característiques i només una d'elles, la proteïna TMKL1 d'Arabidopsis, ha sigut descrita com un receptor quinasa incapaç de fosforilar in vitro. Respecte a la búsqueda de receptors similars a MARK en les bases de dades d'animals, es van identificar també un conjunt de proteïnes que, en alguns casos, s'ha descrit que no tenen activitat quinasa in vivo. Per exemple, un dels casos més ben estudiats és el del receptor erbB3 que forma part de la família de receptors del EGF (Epidermal Growth Factor). Aquesta família de receptors està formada per 4 receptors: erbB1, erbB2, erbB3 i erbB4, dels quals només l'erbB3 no presenta activitat catalítica. S'ha descrit que erbB3 és capaç, tot i no fosforilar in vivo, de participar activament en la transducció del senyal formant heterodímers amb els altres membres de la família. Així, erbB3 és fosforilat pel seu partner i pot iniciar la cascada de transducció del senyal. La participació d'erbB3 en la transducció del senyal és essencial ja que embrions de ratolí knock-out pel gen erbB3 són inviables. Així doncs, el fet que receptors quinasa catalíticament inactius participin en les cascades de transducció del senyal, suggereix l'existència de nous mecanismes d'acció per a la transducció del senyal. Per tant, l'objectiu d'aquest treball fou l'estudi del mecanisme d'acció de MARK mitjançant la caracterització les proteïnes capaces d'interaccionar amb el seu domini quinasa. Per tal d'assolir aquest objectiu, es va realitzar un crivellat de doble-híbrid amb una llibreria de cDNA d'embrions de blat de moro de 7 DAP. D'aquest crivellat es va obtenir un conjunt de possibles clons positius que foren seqüenciats i entre els quals es van escollir per un estudi més detallat aquells que s'havien obtingut més vegades com a clons independents. Aquests clons codificaven per: una SAMDC (S-Adenosil Descarboxilasa), una eIF5 (Eukaryotic translation initiation), una hypothetical protein, una unknown protein, una gamma-adaptina i una MAP4K. Amb aquests 6 clons es van fer estudis in vitro i in vivo per tal de confirmar al seva interacció amb DK-MARK. Els estudis in vivo es van realitzar amb la soca de llevat AH109, una soca més astringent que la utilitzada en el crivellat, ja que presenta tres gens marcadors: Histidina, Adenina i Lacz. Els resultats obtinguts van mostrar que els clons codificants per SAMDC i eIF5 no van créixer en un medi selectiu per His i Ade i, per tant o es tracta de falsos positius del sistema o la seva interacció amb DK-MARK és dèbil. D'altra banda, la resta dels clons analitzats (proteïna hipotètica, una proteïna de funció desconeguda, la gamma-adaptina i una MAP4K) van créixer en medis en absència de Histidina i Adenina. Els assatjos de b-galactosidasa van ser tots positius a excepció de la proteïna hipotètica suggerint que potser aquesta interacció sigui més feble. D'altra banda també es van realitzar estudis in vitro amb la tècnica del pull-down. Els resultats obtinguts amb aquesta tècnica van recolzar els obtinguts en cèl.lules de llevat, ja que tots els clons analitzats a excepció dels codificants per SAMDC i eIF5 van donar un resultat d'interacció amb KD-MARK in vitro positiu. Davant aquests resultats ens vam centrar en l'estudi de la proteïna similar a MAP4K, doncs algunes proteïnes de la seva família s'han relacionat amb receptors de membrana. Els clons que es va obtenir del crivellat codificaven per una proteïna similar amb el domini C-terminal a les proteïnes BnMAP4Ka1 i a2 de Brassica napus. Aquestes proteïnes presenten una forta similitud de seqüència amb proteïnes de la família GCK/SPS1 que formen part d'un grup particular de MAPK relacionades amb la proteïna Ste20 (sterile 20 protein) de llevat. Ste20p activa la MAP3K de llevat Ste11 directament per fosforilació, transduint d'aquesta manera el senyal del receptor de feromones de creuament de les cèl.lules de llevat i es pot, doncs, considerar com una proteïna del tipus MAP4K (mitogen-activated protein kinase kinase kinase kinase). En els darrers anys, s'han identificat un gran nombre de proteïnes similars a Ste20: fins a una trentena en mamífers, en Drosophila, en Caenorhabditis elegans i en altres organismes. Segons la seva estructura aminoacídica, la família Ste20 s'ha classificat en dues subfamílies: les proteïnes STE20/PAK (p21-activated kinases) i la subfamília GCK/SPS1 (germinal center kinases). Les dues subfamílies estan formades per proteïnes que contenen un domini quinasa i un domini regulador, però, mentre que les proteïnes PAK presenten el domini quinasa en la part C-terminal, les GCKs el presenten en la regió N terminal. Les proteïnes GCK presenten una elevada diversitat estructural en el domini regulador permetent la seva classificació en 6 subfamílies. Mitjançant la tècnica del RACE es va obtenir el clon de cDNA complet que es va anomenar MIK (MARK Interacting Kinase). Amb la tècnica del Southern blot es va poder determinar que el gen MIK és un gen de còpia única en el genoma de blat de moro. Per tal d'analitzar la possible interacció entre DK-MARK i MIK, es va estudiar tant el patró d'expressió d'ambdós gens com el seu patró d'acumulació d'ambdues proteïnes durant l'embriogènesi del blat de moro. El patró d'expressió, analitzat per Northen blot va mostrar uns patrons coincidents al llarg de l'embriogènesi des del seu inici fins als 20 DAP amb una acumulació màxima de mRNA en embrions de 15 DAP. D'altra banda per tal d'estudiar el patró d'acumulació de la proteïna MIK així com per comparar-lo amb el de MARK, es van realitzar estudis de Westerns blot. Els resultats també van mostrar una coincidència en el temps de l'acumulació de les proteïnes MARK i MIK durant l'embriogènesi de blat de moro amb una major acumulació en embrions de 15 i 20 DAP. Es van dur a terme també estudis d'immunolocalitzacions sobre embrions de blat de moro de 15 DAP per tal d'estudiar en quins teixits s'acumulaven ambdues proteïnes. Les immunolocalitzacions van mostrar una major acumulació tant de MARK com de MIK en les zones meristemàtiques i en el teixit vascular sobretot del coleòptil on s'aprecia una forta co-localització de MARK i MIK. Totes aquestes dades són compatibles, doncs, amb una possible interacció de les proteïnes MARK i MIK, tot i que no la demostren. Per tal de demostrar la interacció es van realitzar experiments d'immunoprecipitació in vivo a partir d'extractes d'embrions. Malauradament, els resultats no són clars i en aquests moments en el laboratori s'estan posant a punt aquests experiments. També es van realitzar estudis comparatius de seqüència amb diferents proteïnes de la família GCK, mostrant una major similitud amb les proteïnes de la subfamília GCK-III. La subfamília GCK-III ha estat molt poc estudiada i en formen part un conjunt de proteïnes amb funcions molt diverses des de l'apoptosi, la citoquinesi o l'anòxia cel.lular. Per tant, la similitud de seqüència possiblement fa referència a una conservació en el mecanisme d'acció més que no pas a una conservació funcional. La possible interacció de MARK amb el domini C-terminal de MIK (el domini regulador) podria activar aquesta última iniciant una cascada de transducció del senyal en un model en el que una proteïna del tipus GCK-III faria de lligam directa entre un receptor de membrana i una cascada de senyalització intracel.lular. Aquest tipus de lligam entre un recepctor de membrana i mòduls intracel.lulars de senyalització s'ha descrit per a altres proteïnes GCK, si bé no directament sinó a través de proteïnes adaptadores. D'altra banda, la interacció directa de MARK, un receptor quinasa atípic que no té activitat catalítica, amb MIK suggereix un mecanisme on receptors atípics podrien interaccionar en la transducció del senyal activant la via de les MAPK.

Investigation of cooperativity in the binding of ligands to the D-2 dopamine receptor

The D 2 dopamine receptor exists as dimers or as higher-order oligomers, as determined from data from physical experiments. In this study, we sought evidence that this oligomerization leads to cooperativity by examining the binding of three radioligands ([H-3] nemonapride, [H-3] raclopride, and [H-3] spiperone) to D 2 dopamine receptors expressed in membranes of Sf9 cells. In saturation binding experiments, the three radioligands exhibited different B-max values, and the B-max values could be altered by the addition of sodium ions to assays. Despite labeling different numbers of sites, the different ligands were able to achieve full inhibition in competition experiments. Some ligand pairs also exhibited complex inhibition curves in these experiments. In radioligand dissociation experiments, the rate of dissociation of [H-3] nemonapride or [H-3] spiperone depended on the sodium ion concentration but was independent of the competing ligand. Although some of the data in this study are consistent with the behavior of a cooperative oligomeric receptor, not all of the data are in agreement with this model. It may, therefore, be necessary to consider more complex models for the behavior of this receptor.