991 resultados para Vector Auto Regression
Resumo:
RESUME Le cancer du col de l'utérus, deuxième cause de mort par cancer chez la femme, a pu être associé à une infection par plusieurs types de virus du Papillome Humain (HPV), et en particulier HPV 16. Les vaccins prophylactiques sont efficaces à prévenir le cancer du col utérin alors que les lésions de haut grade sont généralement traitées par ablation chirurgicale et par d'éventuels traitements additionnels. Les risques de récurrence liés aux ablations et le taux de mortalité (50%) lié au cancer, démontrent le besoin de développer des stratégies alternatives afin de cibler les lésions précancéreuses. A ce jour, les vaccins thérapeutiques ont démontré peu de résultats cliniques, contrastant avec les régressions de tumeurs ectopiques observées après vaccination dans des modèles murins avec tumeurs associées à HPV. L'induction de réponses immunitaires protectrices dans la muqueuse génitale semble être cruciale pour l'efficacité des vaccins thérapeutiques HPV et évaluer leur efficacité dans un modèle murin avec tumeurs-HPV génitales représente un pré-requis important avant de procéder à des études cliniques. Par conséquent, nous avons établi un modèle murin orthotopique où des tumeurs se développent dans (a muqueuse génitale après une instillation intra-vaginale (i.vag) de cellules tumorales exprimant les oncogènes E6/E7 d'HPV 16 et transduites par un vecteur lentiviral codant la luciferase afin de suivre le développement de ces tumeurs in vivo par imagerie. La caractérisation histologique a démontré que les tumeurs grandissaient dans l'épithélium vaginal et en accord avec leur localisation, des cellules Τ CD8 spécifiques à E7 induites par la tumeur n'étaient détectées que dans la muqueuse génitale et les ganglions drainants. Une infiltration de cellules Τ régulatrices a aussi été mise en évidence, empêchant la régression spontanée de ces tumeurs. Par conséquent, ce modèle devrait être plus adéquat pour tester des stratégies thérapeutiques, étant donné qu'il partage certaines similarités immunologiques avec les lésions génitales naturelles causées par HPV. Etant donné que les oncogènes E6 et E7 d'HPV sont nécessaires à la maintenance du phénotype cancéreux des cellules cervicales, elles représentent des antigènes cibles pour la vaccination thérapeutique. Nous avons démontré que des souris immunisées par voie sous-cutanée (s.c.) avec une dose d'un vaccin à base de polypeptide E7 d'HPV 16 et d'adjuvants, présentaient de nombreuses cellules Τ CD8 sécrétant de l'IFN-γ spécifiquement à E7 dans leurs organes lymphatiques mais également dans la muqueuse génitale. De plus, le manque de corrélation entre les réponses spécifiques mesurées dans la périphérie et dans la muqueuse génitale souligne la nécessité et l'importance de déterminer les réponses immunitaires localement là où les lésions dues à HPV se développent. Si une vaccination par voie muqueuse est plus propice à traiter/régresser des infections génitales/tumeurs que le voie parentérale est un sujet débattu. Nos données montrent que seule la voie s.c. était capable de régresser la quasi totalité des tumeurs génitales chez la souris bien que des réponses CD8 spécifiques à E7 similaires étaient mesurées dans la muqueuse génitale après des vaccinations intra-nasale et i.vag. Afin d'augmenter la réponse spécifique au vaccin dans la muqueuse génitale, des immunostimulants ont été administrés par voie i.vag après vaccination. Nous avons démontré qu'une application i.vag d'agonistes des Toll like receptors après une vaccination s.c. induisait de manière significative une augmentation des cellules Τ CD8 sécrétant de l'IFN-γ spécifiquement à E7 dans la muqueuse génitale. Plus précisément et concernant les CpG et Poly l:C, l'effet était probablement associé à une attraction locale des cellules Τ CD8 et deuxièmement dépendait respectivement des voies de signalisation TLR9 et TLR3/Mda5. Finalement, cette stratégie combinatoire a permis de régresser des grosses tumeurs génitales chez la souris, suggérant qu'une telle immunothérapie pourrait adéquatement traiter des lésions dues à HPV chez les femmes. SUMMARY Cervical cancer is the second leading cause of cancer mortality in women worldwide and results from an infection with a subset of Human Papillomavirus (HPV), HPV 16 representing the most prevalent type. The available prophylactic vaccines are an effective strategy to prevent cervical cancer while already established high grade lesions usually require surgical ablation of lesion with possible additional treatments. Recurrence risks linked to conventional ablations and the high mortality (50%) related to cervical cancer demonstrate the need for alternative strategies like immunotherapies to target pre¬cancerous lesions. Until now, therapeutic vaccines only showed limited clinical results, which strongly contrast with the regression of ectopic tumors observed in the available murine HPV tumor models after vaccination. Induction of protective immune responses in the genital mucosa (GM) may be crucial for efficacy of HPV therapeutic vaccines and evaluating their efficacy in a murine model with genital HPV- tumors represents an important prerequisite for clinical trials. Thus, we have here established an orthotopic mouse model where tumors in the GM develop after an intravaginal (i.vag) instillation of HPV 16 E6/E7 oncogenes-expressing tumor cells transduced with a luciferase encoding lentivirus vector for in vivo imaging of tumor growth. Histological characterization showed that tumor grew within the vaginal epithelium and according to their mucosal location tumor- induced E7-specific CD8 Τ cells were restricted to the GM and genital draining lymph nodes together with high Τ regulatory cells infiltrates preventing spontaneous regression. Consequently, sharing several immunological similarities with natural genital HPV lesions, this novel genital tumor model may be more adequate to test therapeutic strategies. As E6 and/or E7 HPV oncogenes expression is required for the maintenance of the cancerous phenotype of cervical cells, they represent target antigens for therapeutic vaccination. We reported that mice subcutaneously (s.c.) immunized once with an adjuvanted HPV 16 E7 polypeptide vaccine harbored high E7-specific IFN-γ secreting CD8 Τ cells in their lymphoid organs and more importantly in the GM. In addition, the lack of correlation between specific responses measured in the periphery with those measured in the GM highlighted the necessity and relevance to determine the immune responses locally where HPV 16-induced lesions develop. Whether a mucosal route of immunization is better to treat/regress genital infections/tumors than parenteral immunization is still debated. Our data shows that although similar E7-specific IFN-γ secreting CD8 Τ cells responses were measured in the GM upon mucosal routes of E7 vaccine delivery (nasal and vaginal immunizations), only the s.c immunization was able to regress at least all genital tumors in mice. To further increase the vaccine-specific responses in the GM, immunostimulatory agents were i.vag administrated after vaccination. We demonstrated that a single i.vag application of toll like receptor (TLR) agonists after a s.c. E7 vaccination induced a significant increase of E7-specific IFN-γ secreting CD8 Τ cells in the GM. More precisely, regarding CpG and Poly l:C, the effect is most probably associated with a local attraction of total CD8 Τ cells and secondly depends on TLR9 and TLR3/Mda5 signaling pathways, respectively. Finally, this combinatorial strategy induced tumor regression in mice harboring large genital tumors, suggesting that such an immunotherapy could be adequate to treat HPV-induced lesions in women.
Resumo:
Esta pesquisa teve como objetivos identificar o grau de auto-estima dos pacientes do Ambulatório de Seqüelas de Queimaduras do HC-FMUSP e identificar os sinais não-verbais emitidos pelos pacientes, quando questionados sobre sua auto-estima. Realizado com 80 pacientes (54 mulheres e 26 homens) atendidos na unidade durante o mês de fevereiro de 2002, o projeto foi aprovado pelas Comissões de Ética em Pesquisa da EEUSP e do HC-FMUSP e as entrevistas individuais com os pacientes baseadas em uma escala para avaliação de auto-estima validada no Brasil e na classificação de sinais não-verbais proposta por Silva. Dentre os resultados, verificamos que 18,75% pacientes apresentam baixa auto-estima, 32,50% média auto-estima e 48,75% pacientes alta auto-estima. O complemento foi a função dos sinais não-verbais mais freqüente entre os pacientes.
Resumo:
This paper performs an empirical Decomposition of International Inequality in Ecological Footprint in order to quantify to what extent explanatory variables such as a country’s affluence, economic structure, demographic characteristics, climate and technology contributed to international differences in terms of natural resource consumption during the period 1993-2007. We use a Regression-Based Inequality Decomposition approach. As a result, the methodology extends qualitatively the results obtained in standard environmental impact regressions as it comprehends further social dimensions of the Sustainable Development concept, i.e. equity within generations. The results obtained point to prioritizing policies that take into account both future and present generations.
Resumo:
Estudo descritivo e correlacional com objetivos de medir a auto-estima de indivíduos submetidos à cirurgia de revascularização do miocárdio e correlacionar a auto-estima com variáveis sócio-demográficas e clínicas. Uma amostra de 97 pacientes ambulatoriais foi entrevistada. Os dados foram analisados através de estatística descritiva, teste de Correlação de Pearson, testes Mann-Whitney e Kruskal Wallis. A confiabilidade da escala foi verificada (alfa de Cronbach de 0,79) e a média encontrada para auto-estima foi 32,22 (intervalo possível de 10 a 40). Encontramos correlação, estatisticamente significante, apenas para auto-estima e sexo. Concluímos que os participantes apresentavam elevada auto-estima a qual não estava correlacionada com outras variáveis.
Resumo:
The joint angles of multi-segment foot models have been primarily described using two mathematical methods: the joint coordinate system and the attitude vector. This study aimed to determine whether the angles obtained through these two descriptors are comparable, and whether these descriptors have similar sensitivity to experimental errors. Six subjects walked eight times on an instrumented walkway while the joint angles among shank, hindfoot, medial forefoot, and lateral forefoot were measured. The angles obtained using both descriptors and their sensitivity to experimental errors were compared. There was no overall significant difference between the ranges of motion obtained using both descriptors. However, median differences of more than 6° were noticed for the medial-lateral forefoot joint. For all joints and rotation planes, both descriptors provided highly similar angle patterns (median correlation coefficient: R>0.90), except for the medial-lateral forefoot angle in the transverse plane (median R=0.77). The joint coordinate system was significantly more sensitive to anatomical landmarks misplacement errors. However, the absolute differences of sensitivity were small relative to the joints ranges of motion. In conclusion, the angles obtained using these two descriptors were not identical, but were similar for at least the shank-hindfoot and hindfoot-medial forefoot joints. Therefore, the angle comparison across descriptors is possible for these two joints. Comparison should be done more carefully for the medial-lateral forefoot joint. Moreover, despite different sensitivities to experimental errors, the effects of the experimental errors on the angles were small for both descriptors suggesting that both descriptors can be considered for multi-segment foot models.
Resumo:
O tratamento de doentes com dor crônica inclui a modificação de crenças, atitudes, valores e com-portamentos pouco adaptativos. Crenças disfuncionais podem se tornar o problema central e determinar os resultados do tra-tamento. Dentre as crenças importantes para a vivência e manejo da dor crônica, a de auto-eficácia merece destaque. Auto-eficácia, de acordo com Bandura, é a crença sobre a habilidade pessoal de desempenhar com sucesso determinadas tarefas ou comportamentos para produzir um resultado desejável. Este estudo é uma revisão crítica da literatura sobre a crença de auto-eficácia relacionada à dor crônica e sobre os métodos para sua avaliação. Estudos existentes nas ba-ses Medline (1992 a 2002), Lilacs e Dedalus (toda a base) foram analisados. Os descritores utilizados foram pain and self-efficacy, dor e auto-eficácia.
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 57114
Resumo:
Standard practice in Bayesian VARs is to formulate priors on the autoregressive parameters, but economists and policy makers actually have priors about the behavior of observable variables. We show how this kind of prior can be used in a VAR under strict probability theory principles. We state the inverse problem to be solved and we propose a numerical algorithm that works well in practical situations with a very large number of parameters. We prove various convergence theorems for the algorithm. As an application, we first show that the results in Christiano et al. (1999) are very sensitive to the introduction of various priors that are widely used. These priors turn out to be associated with undesirable priors on observables. But an empirical prior on observables helps clarify the relevance of these estimates: we find much higher persistence of output responses to monetary policy shocks than the one reported in Christiano et al. (1999) and a significantly larger total effect.
Resumo:
This paper performs an empirical Decomposition of International Inequality in Ecological Footprint in order to quantify to what extent explanatory variables such as a country’s affluence, economic structure, demographic characteristics, climate and technology contributed to international differences in terms of natural resource consumption during the period 1993-2007. We use a Regression- Based Inequality Decomposition approach. As a result, the methodology extends qualitatively the results obtained in standard environmental impact regressions as it comprehends further social dimensions of the Sustainable Development concept, i.e. equity within generations. The results obtained point to prioritizing policies that take into account both future and present generations. Keywords: Ecological Footprint Inequality, Regression-Based Inequality Decomposition, Intragenerational equity, Sustainable development.
Resumo:
Estudi realitzat a partir d’una estada al Institut de Génétique Moléculaire de Montpellier, França, entre 2010 i 2012. En aquest projecte s’ha avaluat les avantatges dels vectors adenovirals canins tipus 2 (CAV2) com a vectors de transferència gènica al sistema nerviós central (SNC) en un model primat no-humà i en un model caní del síndrome de Sly (mucopolisacaridosis tipus 7, MPS VII), malaltia monogènica que cursa amb neurodegeneració. En una primera part del projecte s’ha avaluat la biodistribució, l’eficàcia i la durada de l’expressió del transgen en un model primat no humà, (Microcebus murinus). Com ha vector s’ha utilitzat un CAV2 de primera generació que expressa la proteïna verda fluorescent (CAVGFP). Els resultats aportats en aquesta memòria demostren que en primats no humans, com en d’altres espècies testades anteriorment per l’equip de l’EJ Kremer, la injecció intracerebral de CAV2 resulta en una extensa transducció del SNC, siguent les neurones i els precursors neuronals les cèl•lules preferencialment transduïdes. Els vectors canins, servint-se de vesícules intracel•lulars són transportats, majoritàriament, des de les sinapsis cap al soma neuronal, aquest transport intracel•lular permet una extensa transducció del SNC a partir d’una única injecció intracerebral dels vectors virals. En una segona part d’aquest projecte s’ha avaluat l’ús terapèutic dels CAV2. S’ha injectat un vector helper-dependent que expressa el gen la b-glucuronidasa i el gen de la proteïna verda fluorescent (HD-RIGIE), en el SNC del model caní del síndrome de Sly (MPS VII). La biodistribució i la eficàcia terapèutica han estat avaluades. Els nivells d’activitat enzimàtica en animals malalts injectats amb el vector terapèutic va arribar a valors similars als dels animals no afectes. A més a més s’ha observat una reducció en la quantitat dels GAGs acumulats en les cèl•lules dels animals malalts tractats amb el vector terapèutic, demostrant la potencialitat terapèutica dels CAV2 per a malalties que afecten al SNC. Els resultats aportats en aquest treball ens permeten dir que els CAV2 són unes bones eines terapèutiques per al tractament de malalties que afecten al SNC.
Resumo:
Este estudo descritivo teve como objetivo avaliar o apoio social e a auto-estima de pacientes coronariopatas internados para tratamento clínico dessa doença. Uma amostra de 80 pacientes, sendo 49 homens, 52 casados e com idade média de 52 anos, foram entrevistados de agosto de 2005 a junho de 2006. Os dados coletados foram analisados por estatística descritiva, e as medidas de apoio social e auto-estima foram comparadas pelo teste de Mann-Whitney, de acordo com o sexo. As consistências internas das escalas foram verificadas, obtendo-se valores que indicam boa consistência interna para ambas. Os resultados indicaram valores elevados de apoio social e auto-estima no grupo estudado. Não constatamos diferenças estatisticamente significantes entre estes valores, segundo o sexo dos pacientes. Essas variáveis têm sido apontadas como favorecedores no processo de reabilitação dos pacientes cardíacos após a alta.
Resumo:
O objetivo do estudo foi avaliar a repercussão da tricotomia na autoestima do paciente no pós-operatório de craniotomia. Estudo quantitativo do tipo prospectivo. Os dados mostram que a maioria dos pacientes referiu não ter sua autoestima alterada em função da tricotomia; predomina a manutenção da autoestima entre os pacientes que receberam orientação sobre a tricotomia; a maioria fez uso de acessórios como estratégia para ocultar a área raspada, e acredita que a tricotomia não prejudica a qualidade de vida nem interfere nas relações sociais. Conclui-se que os sentimentos relacionados à diminuição da autoestima são a perda da atração, a insegurança e a vergonha; há a necessidade de uso de acessórios para melhorar a auto-imagem, e os profissionais da saúde devem trabalhar com os aspectos psicossociais dos pacientes no pré e pós-operatórios.
Resumo:
PURPOSE: Vaccines targeting tumor associated antigens are in development for bladder cancer. Most of these cancers are nonmuscle invasive at diagnosis and confined in the mucosa and submucosa. However, to our knowledge how vaccination may induce the regression of tumors at such mucosal sites has not been examined previously. We compared different immunization routes for the ability to induce vaccine specific antitumor CD8 T cells in the bladder and bladder tumor regression in mice. MATERIALS AND METHODS: In the absence of a murine bladder tumor model expressing a tumor antigen relevant for human use we established an orthotopic model expressing the HPV-16 tumor antigen E7 as a model. We used an adjuvant E7 polypeptide to induce CD8 T cell mediated tumor regression. RESULTS: Subcutaneous and intravaginal but not intranasal vaccination induced a high number of TetE7(+)CD8(+) T cells in the bladder as well as bladder tumor regression. The entry of vaccine specific T cells in the bladder was not the only key since persistent regression of established bladder tumors by intravaginal or subcutaneous immunization was associated with tumor infiltration of total CD4 and CD8 T cells. This resulted in an increase in TetE7(+)CD8(+) T cells and a decrease in T regulatory cells, leading to an increased number of effector interferon-γ secreting vaccine specific CD8 T cells in the regressing bladder tumor. CONCLUSIONS: These data show that immunization routes should be tailored to each mucosal tumor site. Subcutaneous or intravaginal vaccination may be of additional value to treat patients with bladder cancer.