998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
La present recerca semmarca doncs, a leix 3 definit pel Pacte Nacional per a la Immigraci (PNI), sobre la integraci de la nova poblaci catalana i de la societat dacollida en una cultura pblica comuna, mantenint la cohesi social. Entenem la integraci com un procs dinmic dapropament i empatia recprocs entre la persona migrada i la societat dacollida, fet que suposa el reconeixement dels valors de cada grup en la seva diferncia i en la seva igualtat per tal d enriquir al conjunt social. Apostem per la integraci des dun enfocament intercultural de dileg i intercanvi, on el reconeixement de la condici de ciutadania, s indispensable i, ha de permetre tenir presents totes les dimensions de la integraci: estructural, cognitiva i cultural, social i de la identitat (Martnez, 2006). Aquest repte es tradueix en la construcci de la ciutadania des de la diversitat tnica i cultural avanant aix cap a una autntica interculturalitat. Es parteix dun concepte dintegraci bidireccional, dinmic i continu, entre els joves migrats i la resta, coincideix totalment amb el que reconeix el PNI. La finalitat daquesta recerca s identificar els elements clau de lestat actual de la integraci dels joves migrats a Catalunya, per aix cal definir tant els elements constitutius com els entramats del procs de la integraci daquesta joventut al context catal. La metodologia ser un estudi per enquesta, amb una mostra de 3000 joves de Catalunya. Lestudi descriptiu es complementar amb grups de discussi de joves i entrevistes a agents socials i educatius implicats en lacompanyament a aquests joves. Plantegem, per tant, un estudi descriptiu-comprensiu, que combina el treball sobre dades quantitatives i dades qualitatives en funci de lobjecte a valorar, sota una lgica de complementarietat (Bericat, 1998). En lestudi per enquesta, saplicar el Qestionari de cohesi social entre joves elaborat per Palou (2009). Per laproximaci qualitativa, es faran grups de discussi amb joves per analitzar en profunditat la seva realitat; i finalment, es faran entrevistes en profunditat a agents socials i educatius. El rigor metodolgic permetr que aquesta anlisi en profunditat tingui per fruit lnies clares per a elaborar propostes afavoridores per la convivncia i la cohesi social.La integraci a una cultura pblica comuna (objectiu clau del PNI i el Pla de ciutadania i immigraci 2009-2012) passa per l'Administraci ms propera a les persones (en aquest cas, els joves migrats i migrades del municipi), a travs de les poltiques de ciutadania per a la joventut. Els resultats del present projecte pretenen orientar propostes dactuaci en aquest nivell, b sigui en clau dacollida i coneixement de la llengua i lentorn com dintegraci al teixit social i associatiu del barri o municipi.Ms enll de la poltica pblica local, laplicabilitat del projecte que es presenta tamb troba un altre encaix en les poltiques educatives de Catalunya i, ms concretament, en el Pla per a la llengua i la cohesi social. Educaci i convivncia intercultural (Departament dEducaci, 2007), Dins de les seves lnies estratgiques, aquest Pla contempla el refor de la xarxa estable de lentorn escolar amb la collaboraci dels diferents serveis i recursos municipals (entitats d'mbit social, cultural o esportiu), a travs diniciatives com els Plans Educatius dEntorn (PEE).
Construcci i explotaci d'un magatzem de dades per a l'anlisi d'informaci sobre allotjaments turstics
Resumo:
Trabajo centrado en el estudio y aplicacin prctica de las tcnicas conocidas bajo el nombre de almacenes de datos y, concretamente, en sistemas ROLAP para dar respuesta a las necesidades de los entornos decisorios. En l se detallan los requisitos para desplegar un anlisis de informacin sobre establecimientos tursticos, se expone la planificacin, mtodo basado en UML, el anlisis, diseo, los pasos de recuperacin de los datos -para su posterior transformacin y carga en un base de datos relacional MySQL- y la presentacin de las consultas OLAP e informes.
Resumo:
Kirjoittaja on tutkija Teknillisen korkeakoulun Ympristnsuojelun laboratoriossa. Kirjoitus perustuu esitykseen Tieteen Pivill 8.-12.1.2003.
Resumo:
La producci de biopolmers (polihidroxialcanoats (PHA) i substncies polimriques extracellulars (EPS)) a nivell industrial, resulta una nova rea dinvestigaci que recull diverses disciplines, entre elles les Cincies Ambientals. Aquest projecte final de carrera amb el ttol: Producci de biopolmers amb cultius bacterians mixtes, sha desenvolupat sota la supervisi de la directora de projecte Dra. Mara Eugenia Surez Ojeda del Departament dEnginyeria Qumica de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i sha dut a terme per lestudiant Jordi Prez i Forner de la Llicenciatura de Cincies Ambientals, Facultat de Cincies de la UAB, en el Departament dEnginyeria Qumica de la mateixa universitat. Lobjectiu daquest projecte ha estat produir biopolmers simultniament amb leliminaci de fsfor i matria orgnica en aiges residuals per obtenir un residu final amb un alt valor afegit. Aquests biopolmers reuneixen les caracterstiques necessries per a poder competir amb els plstics convencionals i aix, reduir lelevat consum del petroli i la generaci de residus no biodegradables. En aquest projecte sha dut a terme la posta en marxa dun reactor discontinu seqencial (SBR) per a lacumulaci de biopolmers amb cultius bacterians mixtes. Diferents investigadors han estudiat que aquests tipus de cultius bacterians arriben a nivells de fins el 53-97% [Pijuan et al., 2009] de contingut de biopolmers a la biomassa, sometent als microorganismes a diferents situacions destrs ja sigui per dficit de nutrients o per variacions en les fases de feast-famine (fest-fam). Durant el projecte, sha realitzat el monitoratge del reactor alimentat amb una aigua sinttica, elaborada en el laboratori, amb les caracterstiques dun aigua residual provinent de la industria lctica. Sha sotms als microorganismes a diferents condicions operacionals, una delles amb limitaci de fsfor com a nutrient i una tercera condici amb una variaci a les fases feast-famine. Daltra banda, com a segon objectiu, sha analitzat el contingut de biopolmers a la biomassa de dos SBRs ms, del grup de recerca Bio-GLS del Departament dEnginyeria Qumica de la UAB, alimentats amb diferents fonts de carboni, glicerol i cids grassos de cadena llarga (AGCLL), per observar les influncies que t el tipus de substrat en lacumulaci de biopolmers. Els resultats obtinguts en la primera part daquest projecte han estat similars als resultats daltres investigadors [Pijuan et al., 2009; Guerrero et al., 2012]. Sha determinat que sotmetre als microorganismes a situacions destrs t un efecte directe pel que fa a lacumulaci de biopolmers. Tamb sha observat com al mateix temps que acumulaven aquests compostos, els microorganismes desenvolupaven la seva tasca de depurar laigua residual, obtenint al final del cicle una aigua amb un baix contingut en matria orgnica i altres contaminants com amoni i fsfor, en aquest cas. En la segona part del projecte, sha observat com el tipus de substrat t un efecte directe pel que fa a lacumulaci de biopolmers i tamb a lactivitat metablica dels microorganismes. Per tant, sha concls que la producci de biopolmers mitjanant la depuraci daiges residuals es una via dinvestigaci molt prometedora pel que fa als resultats obtinguts. Alhora que es tracta un residu, sobt una producte residual amb un alt valor afegit que pot ser utilitzat per la producci de bioplstics 100% biodegradables.
Resumo:
Avaluaci d'un equip industrial sota els parmetres de les disciplines de la usabilitat i l'ergonomia cognitiva.
Resumo:
Suomen slavistiikan vuosikymmenet. Nyttely Slaavilaisessa kirjastossa 19.10.2004 - 28.2.2005. Nyttely on jrjestetty yhteistyss 40 vuotta tyttvn Suomen Slavistipiirin kanssa.
Resumo:
La interacci de lhome amb les diferents espcies amb les quals cohabita ha creat casos com el del Voltor Negre (Aegypius monachus), lau necrfaga ms gran dEuropa, que actualment es troba en perill dextinci. La utilitzaci del territori per a s antropognic (ramaderia, xarxes elctriques, zones urbanes,...) ha fet disminuir la poblaci daquesta espcie. Aix com la incursi, de manera indirecta, en aquestes poblacions degut a lacci de lhome podem destacar-nen dos, el ms rellevant s la intoxicaci per ver, degut a ls illegal daquestes substncies per al control de depredadors fa que els txics vagin pujant per la pirmide trfica. La segona causa rellevant s la disminuci daliment degut a la mixomatosis i a la normativa existent dobligatorietat de retirada dels animals morts a muntanya per sota dels 1400m. Al fer lanlisi de problemtiques, sobserva que la gran majoria sn antrpiques, degudes a la desinformaci i al desconeixement, per tant; per a realitzar un bon pla de reintroducci s necessari fer un treball previ de socialitzaci de les poblacions de la zona per a que el projecte sigui eficient. El projecte consisteix en fer una conscienciaci social als diferents grups implicats (turisme, escoles i poblaci; ramaders i caadors), mitjanant documents grfics, material educatiu, material de suport i materials i mtodes de divulgaci. Per a que la vall dAliny i Boumort passin a ser destacades per la presencia establerta de les quatre aus necrfagues ms rellevants dEuropa; lAufrany, el Trencals, el voltor com i el nostre protagonista: el Voltor Negre.
