Genetics and molecular epidemiology of multiple myeloma: the rationale for the IMMEnSE consortium (review).

There is strong evidence suggesting the presence of a genetic component in the aetiology of multiple myeloma (MM). However no genetic risk factors have been unequivocally established so far. To further our understanding of the genetic determinants of MM risk, a promising strategy is to collect a large set of patients in a consortium, as successfully done for other cancers. In this article, we review the main findings in the genetic susceptibility and pharmacogenetics of MM and present the strategy of the IMMEnSE (International Multiple Myeloma rESEarch) consortium in contributing to determine the role of genetic variation in pharmacogenetics and in MM risk.

[Album de 24 phot. par H. Boll, phot. à Berlin , intitulé Berlin, don Henri Lange en 1885]

Donateur : Lange, Henry (1821-1893)

Herramientas que eliminan los conflictos de la dimensión familiar y aseguran la continuidad de la empresa familiar

L’empresa familiar es defineix com l’empresa en què el capital, la gestió i el govern estan en mans d’una o més famílies que exerceixen un control sobre ella. La complexitat d’aquest tipus d’empreses es deriva de la unió dels dos ens que la formen, empresa i família. Aquesta unió suposa la barreja dels assumptes purament empresarials amb altres de caràcter mes personal. La barreja de tots dos interessos dins de l’empresa suposa un important focus de conflictes i problemes per a l’organització. Per aquest motiu, l’empresa ha d’actuar amb temps i avançar-se a les futures dificultats que es puguin donar en l’organització. Aquest treball és una guia sobre l’empresa familiar on tractarem la relació entre família i empresa, així com, els mecanismes característics d’aquest tipus d’organitzacions. En aquest treball ens hem plantejat analitzar la següent hipòtesis: “Un pla de comunicació, els òrgans de govern, el Protocol Familiar i el pla de successió son mecanismes per garantir la continuïtat de l’empresa familiar”. Per resoldre aquesta hipòtesis, estudiarem els mecanismes dels que disposa l’empresa familiar per veure si permeten evitar o prevenir possibles conflictes, de manera, que es garanteixi la continuïtat de l’empresa, tant des d’un punt de vista teòric com a traves d’exemples d’empreses reals, que permetin obtenir una visió mes practica. D’aquesta manera, ens hem proposat identificar les posicions d’interès que existeixen en l’empresa familiar y analitzar com s’ha de realitzar un bon pla de comunicació per evitar els conflictes que es derivin d’aquesta relació família y empresa. A més estudiarem els òrgans de govern per veure com reforcen aspectes rellevant de l’empresa familiar. Per altra banda, tractarem la necessitat de tenir un protocol familiar, que reguli i gestioni les relacions entre la família, l’empresa i els propietaris de l’organització.

Comparison of oxidative stress markers in HIV-infected patients on efavirenz or atazanavir/ritonavir-based therapy.

INTRODUCTION Chronic low-grade inflammation and immune activation may persist in HIV patients despite effective antiretroviral therapy (ART). These abnormalities are associated with increased oxidative stress (OS). Bilirubin (BR) may have a beneficial role in counteracting OS. Atazanavir (ATV) inhibits UGT1A1, thus increasing unconjugated BR levels, a distinctive feature of this drug. We compared changes in OS markers in HIV patients on ATV/r versus efavirenz (EFV)-based first-line therapies. MATERIALS AND METHODS Cohort of the Spanish Research Network (CoRIS) is a multicentre, open, prospective cohort of HIV-infected patients naïve to ART at entry and linked to a biobank. We identified hepatitis C virus/hepatitis B virus (HCV/HBV) negative patients who started first-line ART with either ATV/r or EFV, had a baseline biobank sample and a follow-up sample after at least nine months of ART while maintaining initial regimen and being virologically suppressed. Lipoprotein-associated Phospholipase A2 (Lp-PLA2), Myeloperoxidase (MPO) and Oxidized LDL (OxLDL) were measured in paired samples. Marker values at one year were interpolated from available data. Multiple imputations using chained equations were used to deal with missing values. Change in the OS markers was modelled using multiple linear regressions adjusting for baseline marker values and baseline confounders. Correlations between continuous variables were explored using Pearson's correlation tests. RESULTS 145 patients (97 EFV; 48 ATV/r) were studied. Mean (SD) baseline values for OS markers in EFV and ATV/r groups were: Lp-PLA2 [142.2 (72.8) and 150.1 (92.8) ng/mL], MPO [74.3 (48.2) and 93.9 (64.3) µg/L] and OxLDL [76.3 (52.3) and 82.2 (54.4) µg/L]. After adjustment for baseline variables patients on ATV/r had a significant decrease in Lp-PLA2 (estimated difference -16.3 [CI 95%: -31.4, -1.25; p=0.03]) and a significantly lower increase in OxLDL (estimated difference -21.8 [-38.0, -5.6; p<0.01] relative to those on EFV, whereas no differences in MPO were found. Adjusted changes in BR were significantly higher for the ATV/r group (estimated difference 1.33 [1.03, 1.52; p<0.01]). Changes in BR and changes in OS markers were significantly correlated. CONCLUSIONS In virologically suppressed patients on stable ART, OS was lower in ATV/r-based regimens compared to EFV. We hypothesize these changes could be in part attributable to increased BR plasma levels.

Récit ethnographique d'une expérience partagée de la fête de San Juan/Inti Raymi à Otavalo (Andes équatoriennes)

Cet article constitue une tentative de récit ethnographique qui compte rendre l'expérience vécue de la fête de San Juan/Inti Raymi dans la région d'Otavalo (Andes équatoriennes) de différents acteurs et de l'anthropologue. L'auteur s'essaie à la description minutieuse afin de montrer, à partir d'une perspective pragmatique, le développement des actions dans l'espace et dans le temps, permettant de mettre en évidence le savoir pratique et la créativité de ses interlocuteurs, ainsi que la dimension d'indétermination des situations. Par ce faire, aucune explication sous-jacente ou cachée est recherchée, le sens se trouvant dans la pratique festive même. L'abondance des détails a également pour objectif de faire vivre aux lecteurs les situations et de leur faire prendre conscience de leur caractère complexe et situé.

Pandemic 2009 A(H1N1) infection requiring hospitalization of elderly Spanish adults.

To describe the clinical presentation and prognosis of elderly adults hospitalized with pandemic 2009 A(H1N1) influenza infection and to compare these data with those of younger patients. DESIGN: Prospective, observational, multicenter study. SETTING: Thirteen hospitals in Spain. PARTICIPANTS: Adults admitted to the hospital with confirmed pandemic 2009 A(H1N1) influenza infection. MEASUREMENTS: Demographic, clinical, laboratory, radiological, and outcome variables. RESULTS: Between June 12 and November 10, 2009, 585 adults with confirmed 2009 A(H1N1) influenza were hospitalized, of whom 50 (8.5%) were aged 65 and older (median age 72, range 65-87). Older adults (≥ 65) were more likely to have associated comorbidities (88.0% vs 51.2%; P < .001), primarily chronic pulmonary diseases (46.0% vs 27.3%; P < .001). Lower respiratory tract symptoms and signs such as dyspnea (60.0% vs 45.6%) and wheezing (46.0% vs 27.8%; P = .007) were also more common in these elderly adults, although pulmonary infiltrates were present in just 14 (28.0%) of the older adults, compared with 221 (41.3%) of the younger adults (P = .06). Multilobar involvement was less frequent in elderly adults with pulmonary infiltrates than younger adults with pulmonary infiltrates (21.4% vs 60.0%; P = .05). Rhinorrhea (4.0% vs 21.9%; P = .003), myalgias (42.0% vs 59.1%; P = .01), and sore throat (14.0% vs 29.2%; P = .02) were more frequent in younger adults. Early antiviral therapy (<48 hours) was similar in the two groups (34.0% vs 37.9%; P = .58). Two older adults (4.0%) died during hospitalization, compared with 11 (2.1%) younger adults (P = .30). CONCLUSION: Elderly adults with 2009 A(H1N1) influenza had fewer viral-like upper respiratory symptoms than did younger adults. Pneumonia was more frequent in younger adults. No significant differences were observed in hospital mortality.

Liberalismo, libertarismo y anarquismo: análisis comparado

Un dels corrents polítics que ha estat sotmès a un contrast més polèmic i aspre amb l'esdevenir dels fets, ha estat el liberalisme. A diferència d'altres tendències polítiques encara contemporànies, el liberalisme gaudeix d'una esplèndida salut 300 anys després, encara que els seus inicis puguin rastrejar-se en ple Segle d'Or espanyol. Són poques les filosofies polítiques que han superat amb alts i baixos, amb canvis, amb avanços i retrocessos gairebé tres segles d'existència. Pot avui detectar-se en el liberalisme polític el pensament de filòsofs espanyols, anglesos i escocesos que van conformar amb la seva reflexió i els seus escrits un cos doctrinal que conforma i enriqueix, encara avui, la vida política de les societats plurals modernes i més avançades del planeta. Quan algunes filosofies i/o religions polítiques han pràcticament desaparegut de l'horitzó en progrés dels homes del segle XXI, el liberalisme de Locke, Juan de Mariana, Tomás de Mercado, Hume, Ferguson, Hutcheson, Smith i tants altres, mostra inequívocs signes de vitalitat. La preocupació per l'individu lliure, responsable i ètic i el seu esforç titànic per desprendre's de l'opressió i l'asfíxia governativa i burocràtica, encoratgen la resposta de major abast que ens és possible encara contemplar en les dues primeres dècades del segle XXI. Homes i dones lliures, autònoms, independents, amb capacitat creativa, amb voluntat i disposats a enfrontar problemes, dificultats i traves per defensar la seva llibertat. Aquesta és avui una herència de primer ordre del pensament humanista que arrenca al món hel•lènic i dura fins als nostres dies. La concepció de la funció de l'Estat i la seva extensió, l’acceptació major o menor de la seva grandària, el paper de la burocràcia, els mecanismes de submissió, control i opressió, són avui una assignatura encara pendent per a milions de ciutadans a tot el món que intueixen encara, a palpentes, que la llibertat és el valor més preuat de la humanitat, la seva pedra angular. Liberals, anarquistes i llibertaris discrepen en moltes qüestions i en el treball present, donem complerta compte d'algunes de les diferències més significatives, però coincideixen en l'anhel infrangible de l'home lliure. No tots els camins condueixen a la llibertat, no totes les solucions garanteixen la llibertat, però l'esperit que anima a aquests tres corrents polítics nascuts del pensament dels filòsofs, historiadors i polítics més lliures i compromesos, justifica que abordem les seves dimensions –acords i diferències- amb la seguretat que hi ha moltes coses que aprendre de la seva història i tantes altres que preservar de la seva memòria.