1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
According to the Law regulating Mountainous Areas passed by the Catalan Parliament (211983 dated 9th March), the Regional Mountain Plan (Pla Comarcal de Muntanya) is defined as the basic instrument for the development of and policy application in mountainous areas. Consequently, other measures contemplated in the same law are subordinate to the Plan. The mentioned law is to be enforced in nine regions in Northern Catalonia, one of which is the Garrotxa district
Resumo:
Anlisi de la seguretat de la xarxa de la Universitat de Lleida. El treball fa una introducci terica del concepte honeypot, aix com dels aspectes ms importants que el composen. Seguidament, es fa un reps al funcionament d'aquestes eines utilitzant implementacions reals com a exemples. En la part prctica es fa un anlisi a la xarxa de la UdL per a la posterior implementaci de les eines necessries. El treball conclou amb l'anlisi de les dades obtingudes i les corresponents conclusions.
Resumo:
Estudi del camp de golf PGA Catalunya de Caldes de Malavella, laigua de reg, s de models nrdics poc adequats al clima mediterrani, tipus de gespa i integraci del camp al medi. Es proposen una srie de mesures per tal de millorar leficincia dels diferents processos i obtenir aix un benefici ambiental i econmic
Resumo:
En primer lugar se identifican las distintas rutas del Cam de Sant Jaume en la provincia de Girona con el objetivo de determinar cules han sido las principales rutas que los peregrinos han utilizado para su peregrinacin hacia Santiago de Compostela dentro de la provincia de Girona. En segundo lugar se establecen los elementos que determinan que un itinerario concreto est comprendido en el Camino de Santiago para lo cual se analizan las rutas y se buscan los componentes que tienen una relacin directa con la peregrinacin a Santiago de Compostela, bien por ser elementos descriptivos del Santo, bien por ser elementos que a lo largo de la historia se han atribuido a los peregrinos que peregrina a Santiago de Compostela. En tercer lugar se analiza el recorrido del Cam de Sant Jaume elegido por la Generalitat de Catalunya, se examinan los servicios que ofrece y las carencias o insuficiencias que posee. Finalmente se establece la confeccin de propuestas de mejora y las acciones pertinentes para corregir las debilidades que en su caso puedan tener estos itinerarios
Resumo:
Estudi i avaluació de les principals propietats del sl i la dinmica erosiva relacionades amb ls del sl i laband agrcola en diferents ambients de la pennsula del Cap de Creus. Per dur a terme aquest estudi shan seleccionat 7 ambients diferentsrepresentatius duna seqncia dusos fins laband en diferents etapes desuccessi vegetal. Els ambients sn diferenciats entre sls cultivats (vinya iolivera), sls forestals (sureda i pineda), pastures (prats) i matollars (Cistusmonspeliensis i dErica arborea) respectivament cremat reiteradament i nocremat durant 25 anys. En cada ambient shan instal.lat parcel.les derosique permeten avaluar la producci de sediments i la mobilitzaci de nutrients (carboni i nitrogen) durant els episodis de precipitaci que generen escolament superficial
Avaluació de l'aplicaci de la biomassa produda a la Vall d'Aliny per la producci d'energia calorfica
Resumo:
Lestudi analitza detalladament les energies que sutilitzen actualment a la poblaci dAliny (Lleida, Catalunya, Espanya). Les energies ms utilitzades amb fins calorfics provenen denergies fssils (95,3%). Aquest tipus denergia, des de un punt de vista econmic, s inviable donat laugment continuat dels preus daquest tipus de combustibles. A ms a ms el petroli ha arribat al peak oil. Tenint en compte la delicada situaci que viuen actualment els combustibles fssils, en particular el petroli, fa pensar que el futur est encaminat a produir energia a partir daltres fonts. Una bona opci s comenar a utilitzar biomassa com a font energtica. La zona destudi presenta un stock de biomassa 8,4 vegades superior a la que es necessitaria a Aliny per produir calor i ACS a totes les llars. Per aix, en aquest estudi, sestimen possibles escenaris on es podria aplicar la biomassa que es produeix a la Vall dAliny. Sestima que les calderes individuals serien lescenari ms viable, ja que tcnicament sn eficients i sadeqen a les caracterstiques de les llars daquesta poblaci. Posteriorment, es realitza un estudi de les emissions de CO2 i sobserva que, si sutilitzs biomassa com a font energtica a Aliny ,es reduirien 11,3 vegades (91,11%) les emissions de CO2.
Resumo:
En la actualitat, el mn de la gesti sanitria est centrant esforos en la definici, de nous rols professionals (clnics i de gesti) amb responsabilitats transversals (multimbit i/o multicntric); i en el disseny i implementaci dinstruments dajuda a la presa de decisions, per permetre als professionals disminuir la variabilitat de la prctica clnica i afavorir les millores en la gesti. s ben conegut que la disminuci de la variabilitat i la utilitzaci de parmetres comuns permet avaluar els diferents centres, sota la mateixa ptica, fet que afavoreix el benchmark, augmenta la seguretat del pacient i en conseqncia, trobem models de ms qualitat i eficincia. Aquesta variabilitat no la trobem noms en lmbit purament assistencial, sin tamb la identifiquem en mbits de responsabilitat gestora. Un daquests entre daltres, podria ser la de la Direcci Infermera duna organitzaci sanitria. En aquest treball cerquem un model organitzatiu de coordinaci horitzontal, que busca una frmula de coordinaci en les diferents Direccions Infermeres dun mateix nivell assistencial (atenci especialitzada), a travs de la creaci de diferents figures de comandaments dinfermeria transversal amb responsabilitat sobre aquells processos claus per la organitzaci.La creaci daquestes figures transversals, ofereix la possibilitat de transmetre un discurs homogeni i reproduble a tots els punts sota la seva responsabilitat, afavorint lalineament dobjectius, i per tant millors resultats en termes de salut, de gesti, i de compartici de coneixement. Objectius sn: 1. Dissenyar un nou model organitzatiu en xarxa de la Direcci Infermera compartit per 3 centres d Atenci Especialitzada. 2.Definir les diferents figures transversals que lideraran els eixos estratgics de la Direcci Infermera. 3.Crear un quadre de comandament integral multicntric per la Direcci Infermera.Per assolir aquests objectius sha desenvolupat un conjunt daccions multipalanca: Definici de funcions, responsabilitats i mbit dactuaci de les noves figures de comandament transversal (bottom up). Disseny dun model organitzatiu que formalitzi i doni resposta a les necessitats daquestes (top-down). Elaboraci dun quadre de comandament integral de la Direcci Infermera per als tres centres. Elaboraci dun pla dacci per la implementaci daquest projecte.
Resumo:
Article sobre la desamortitzaci a les comarques gironines
Resumo:
Aquest projecte explora dues dinmiques socials interrelacionades: a) L'increment de la diversitat cultural al territori catal i la necessitat d'implementar poltiques pbliques per millorar la convivncia i la cohesi social. b) El desenvolupament de la societat xarxa catalana mitjanant la disseminaci de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci en I'espai de I'administraci pública. Mes en concret, el projecte aborda la qesti de la participaci de les persones immigrades en la societat xarxa catalana mitjanant una metodologia que combina la investigaci online i offline. Es posa un especial mfasi en I'estudi de I accs i s dels serveis oferts per I'administraci pública electrnica de les persones immigrades a Catalunya. Els nous usuaris i usuries dels serveis pblics presenten condicionants i necessitats particulars que depenen del seu origen cultural i de la seva situaci administrativa. Aquest projecte estudia el grau d'adequaci de la e-Administraci a les demandes i necessitats especifiques d'aquest grup de poblaci. En aquest sentit, I'estudi explora les possibilitats per a poder promoure la cohesi social mitjanant el desenvolupament d'una administraci pública electronica mes inclusiva i interactiva a Catalunya. Lanlisi de I'adaptaci i adopci de I'administraci electrnica catalana en el context de la poblaci immigrada s'ha fet des d'un doble cam metodolgic. D' una banda, s'ha realitzat una incursi en com I'administraci pública catalana, tant local com autonmica, s'ha adaptat a la diversitat dels seus usuaris mitjanant I'observaci de webs i entrevistes a responsables tcnics i poltics. D'altra banda, s'han fet entrevistes amb persones immigrades amb perfils socio-culturals diversos. podem apuntar que I'administraci pública electrnica a Catalunya es una realitat per a moltes persones immigrades que ja han provat de fer-la servir per a usos socialment importants. Existeixen, per, impediments tant des de la prpia dinmica de I'administraci, que no ha posat aquesta qesti en un lloc prioritari, com des de les persones que desconfien dels seus propis coneixements i no sempre troben all que busquen. Amb tot, ens trobem amb un espai que obre expectatives de futur molt amplies. Un espai molt idoni per a repensar les formes que exigeixen els reptes de la nova ciutadania
Resumo:
Aquest projecte ha consistit en la realitzaci d'un informe actualitzat i ampli sobre la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a Catalunya en dos grups dedat (0-17 i 18-29) i s'ha centrat en els mbits socio-demogrfic, educatiu i jurdic, des duna perspectiva comparativa internacional proporcionada pel projecte UNICEF Innocenti Children of Immigrant Families in 8 Affluent Countries (2009). Sha treballat amb dades quantitatives, qualitatives i bibliogrfiques de diverses fonts primries i secundries. Per realitzar aquest informe, shan ampliat els indicadors dInnocenti en dos sentits: a) afegint, quan ha estat possible, els ja elaborats i experimentats per lequip investigador al I i II Informes sobre Infncia i Immigraci a Catalunya en el marc del CIIMU els anys 2002 i 2005, aix com els desenvolupats als captols Infancia e Inmigracin dels dos volums La Infancia en Cifras en Espaa (Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales) els anys 2006 i el 2007 sobre una mostra del padr 2005 i amb projecci pel conjunt de lestat; b) afegint una anlisi jurdica transversal dels diferents marcs que regulen la situaci dels fills i filles de famlies immigrades a la Uni Europea, Espanya, Catalunya i les cartes de drets internacionals, i sha contrastat aquestes regulacions amb lanlisi de casos obtinguts amb treball de camp etnogrfic a dues comarques (de Barcelona i Girona) que han perms illustrar les contradiccions de la seva aplicaci. Daltra banda, seguint amb la perspectiva aplicada en estudis i informes precedents, labordatge ha perms analitzar comparativament la situaci dels fills i filles de famlies immigrades amb els seus coetanis dorigen autcton, pel que fa a les condicions de vida i les oportunitats socials en un sentit ampli. La Memria que sannexa consta de 4 grans apartats: 1) Sociodemografia, 2) Educaci, 3) Marc jurdic, 4) Joves de famlies immigrades.
Resumo:
La construcci de l' esglsia de Sant Feliu de Girona des dels seus orgens (s.IV) fins al segle XVIII
Resumo:
Aplicaci d'una DAOM (Diagnosi Ambiental dOportunitats de Minimitzaci)a l'Ajuntament de Banyoles. Una DAOM s una eina desenvolupada pel Centre per a lEmpresa i el Medi Ambient, que consisteix en lavaluació duna activitat o procs, per determinar les possibles oportunitats de prevenci i reducci en origen de la contaminaci, i aportar-hi alternatives dactuaci tcnica i econmicament viables
Resumo:
Aquest projecte analitza i avalua els impactes ambientals i socials que causar en el marc del municipi de Vielha e Mijaran (Val dAran) la reobertura de les pistes desqu de la Tuca i el Resort que hi va associat, un cop el projecte Tucarn Resort sigui una realitat
Resumo:
Estudi de les plantes ornamentals conreades al sector esquerra de les ribes del Ter al seu pas per Girona, incidint en les espcies no autctones i elaboraci duna cartografia digital dels arbres i arbusts de la zona de Sant Pon (Girona)
Resumo:
Solicitud de verificacin de la titulacinGrado en Ingeniera de Sistemas Electrnicos por la Universitat Politcnica de Catalunya ETSETB segn el protocolo VERIFICA de la Agencia Nacional de Evaluacin de la Calidad y Acreditacin.
