L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Prenatal management of monoamniotic twin pregnancies.

OBJECTIVE: To evaluate antenatal surveillance strategies and the optimal timing of delivery for monoamniotic twin pregnancies. METHODS: Obstetric and perinatal outcomes were retrospectively retrieved for 193 monoamniotic twin pregnancies. Fetal and neonatal outcomes were compared between fetuses followed in an inpatient setting and those undergoing intensive outpatient follow-up from 26 to 28 weeks of gestation until planned cesarean delivery between 32 and 35 weeks of gestation. The risk of fetal death was compared with the risk of neonatal complications. RESULTS: Fetal deaths occurred in 18.1% of fetuses (70/386). Two hundred ninety-five neonates from 153 pregnancies were born alive after 23 weeks of gestation. There were 17 neonatal deaths (5.8%), five of whom had major congenital anomalies. The prospective risk of a nonrespiratory neonatal complication was lower than the prospective risk of fetal death after 32 4/7 weeks of gestation (95% confidence interval 32 0/7-33 4/7). The incidence of death or a nonrespiratory neonatal complication was not significantly different between fetuses managed as outpatients (14/106 [13.2%]) or inpatients (15/142 [10.5%]; P=.55). Our statistical power to detect a difference in outcomes between these groups was low. CONCLUSIONS: The in utero risk of a monoamniotic twin fetus exceeds the risk of a postnatal nonrespiratory complication at 32 4/7 weeks of gestation. If close fetal surveillance is instituted after 26-28 weeks of gestation and delivery takes place at approximately 33 weeks of gestation, the risk of fetal or neonatal death is low, no matter the surveillance setting. LEVEL OF EVIDENCE: : II.

Neonatale Hydronephrose : Empfehlungen zur Betreuung in der Welschschweiz

Perinatal asphyxia. Perinatal asphyxia remains one of the most important causes for high mortality and morbidity in the neonatal population. Despite intensive animal and clinical research in this field, no pharmocological strategy has been shown neuroprotective in humans. Moderate hypothermia for severely and moderately asphyctic babies has been aknowledged since a few years as therapeutical approach to improve the outcome of these infants, specifically the long-term follow up (18 months). Neonatal hydronephrosis. Neonatal hydronephrosis is a pathology that requires regular and efficient follow up by a multidisciplinary team. One of the causes of neonatal hydronephrosis is obstructive pathologies which may endanger the kidney. We have developed a strategy that allows a rapid diagnosis of obstructive pathologies with minimal radiological exams. Moreover, this strategy assures the coordination between obstetricians, neonatologists, pediatric urologists, and pediatric nephrologists.

Progeny, December 2003, Vol. 19, no. 4

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, May 2004, Vol. 20, no. 1

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, August 2004, Vol. 20, no. 2

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, October 2004, Vol. 20, no. 3

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, December 2004, Vol. 20, no. 4

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, March 2005, Vol. 21, no. 1

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, June 2005, Vol. 21, no. 2

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, September 2005, Vol. 21, no. 3

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, December 2005, Vol. 21, no. 4

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, July 2006, Vol. 22, no. 2

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, October 2006, Vol. 22, no. 3

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.

Progeny, January 2007, Vol. 22, no. 4

This newsletter from The Department of Public Health about perinatal health care and statistics.