1000 resultados para Matemàtica -- Aprenentatge -- Educació infantil
Resumo:
Les relacions interpersonals en l’Educació Física a l’Educació Secundària Obligatòria constitueixen l’objecte d’estudi d’aquesta recerca qualitativa i transversal. Un procés d’investigació que pretén descriure, analitzar i interpretar els principals trets característics d’aquest marc relacional en l’àmbit de l’Educació Física; una matèria que presenta diferències estructurals i organitzatives significatives respecte la resta d’àrees curriculars. Professor, alumne i grup-classe esdevenen els tres actors protagonistes d’aquesta xarxa interactiva; on l’atenció es focalitza en l’anàlisi de dues tipologies de relacions: professor-alumne i alumne-alumne. A través de l’estudi de dos casos reals s’analitzen tres factors fonamentals i determinants en el procés relacional: estil d’ensenyament, rol adoptat i disponibilitat cap a les tasques; així com el factor resultant: l’ambient o clima d’aprenentatge.
Resumo:
L’estudi de cas que es presenta l’hem realitzat a Cicle inicial (CI) de l’escola els Castanyers de Viladrau. Hem portat a terme un projecte per tal d’estudiar la lectura compartida tot utilitzant equips cooperatius (Pujolàs, 2008). Els objectius d’aquest treball són: en primer lloc, ensenyar els alumnes a aprendre de manera cooperativa, és a dir, saber treballar conjuntament, tenir respecte mutu, escoltar als companys, proporcionar ajudes a la resta de l’equip i respectar els punts de vista dels altres, i, en segon lloc, millorar la comprensió dels texts; millorar la lectura i l’escriptura, saber realitzar les tasques i rols, saber seleccionar informació, aprendre a realitzar preguntes. Per portar-lo a terme vam realitzar set sessions en les qual la lectura compartida i els equips cooperatius eren les bases de totes elles. El conjunts de les activitats ens ha permès evidenciar una cohesió del grup-classe més elevada que abans de realitzar-les, així com una lleugera millora en els aspectes relacionats amb la comprensió lectora.
Resumo:
Actualment el Land – Art és un moviment poc conegut i difós en la vessant educativa. Aquest treball pretén treure a la llum i transmetre l’essència d’aquest moviment enriquidor cap als infants. Tant és així, que el Land – Art esdevé una eina d’aprenentatge innovadora en el primer cicle d’Educació Infantil a través d’una metodologia constructivista que involucra a tota la comunitat educativa: professionals, família i alumnes. L’objectiu del present projecte és l’ús d’aquest moviment com instrument d’aprenentatge per tal d’observar i analitzar uns resultats que s’han anat construint a partir d’una hipòtesi: “El Land – Art a l’Educació 0-3 fomenta l’expressió lliure i la comprensió del medi”. En aquest treball trobarem, en primer lloc, el marc teòric del projecte; en segon lloc, el seu mètode d’investigació; en tercer lloc, la vessant pràctica del projecte; i, en quart i darrer lloc, les conclusions que reflecteixen la part comparativa entre el marc teòric i la part pràctica, on es finalitzarà amb les reflexions finals.
Resumo:
El treball cooperatiu és una metodologia important per aconseguir un model d’escola inclusiva. L’objectiu d’aquesta investigació qualitativa és conèixer quina percepció tenen els mestres i les mestres de la ZER del Llierca sobre el treball cooperatiu. L’instrument que s’ha utilitzat per recollir aquesta informació han estat els qüestionaris. A través del correu electrònic, s’han passat els qüestionaris a tot el professorat de la ZER, el qual de manera voluntària i anònima els han contestat. Després s’ha fet una anàlisi d’aquests i se n’ha extret com a conclusió principal que el professorat coneix, ha sentit parlar i són conscients que el treball cooperatiu és una metodologia interessant a treballar a l’aula i al centre, però fins al moment no s’ha adoptat com a eina constant al dia a dia a l’escola.
Resumo:
Aquest document vol exemplificar com mitjançant l’aplicació d’estratègies metodològiques inclusives concretes es pot millorar la situació d’inclusió de dos infants en les seves aules ordinàries. Per tal de dur a terme aquest objectiu el que es fa és oferir una proposta d’innovació didàctica a partir d’estructures cooperatives d’aprenentatge i de l’estratègia metodològica “L’emoció de conèixer” perquè aquests infants augmentin en presència, participació i progrés per acabar sent inclosos significativament dins dels seus grups-classe. Paral·lelament s’analitza la incidència sobre els dos infants de les propostes que s’han dut a la pràctica per valorar-ne el grau d’efectivitat en relació a la millora de la inclusió.
Resumo:
En aquest treball, trobareu tot un seguit de teoria que emmarca, si més no, l’estudi realitzat, amb autors que defensen unes idees o unes altres, amb les lleis actuals d’educació i amb els diferents canvis educatius que s’han dut a terme en els últims anys i que han afectat les ciències socials i, conseqüentment, l’aprenentatge dels/les alumnes. A més a més hi consta la recerca d’informació, descripció i anàlisi realitzat en dos centres educatius, amb la finalitat d’establir uns resultats que responguin a la pregunta inicial que em vaig plantejar abans de fer l’estudi: Què és més adequat per l’aprenentatge dels infants, utilitzar llibre de text a les aules o experimentar a partir de diferents recursos?
Resumo:
En aquesta recerca es presenten els resultats i les conclusions d’unes entrevistes realitzades a pares i mares d’alumnes de quart de primària de diferents orígens culturals, amb l’objectiu de descobrir el valor que cada família dóna a les matemàtiques, d’observar amb quines dificultats es troben els pares i mares quan han d’ajudar als seus fills i filles a fer els deures de matemàtiques, a més d’esbrinar quins recursos i/o estratègies tenen per ajudar-los. Per altra banda, també es vol saber si les experiències que tenen els adults en relació amb les matemàtiques afecta a l’ensenyament-aprenentatge dels seus fills i filles.
Resumo:
Aquest estudi consisteix en l’anàlisi de les practiques educatives que porta a terme una escola pública d’Educació Infantil i Primària, en relació a les estratègies d’ensenyament i aprenentatge de les ciències. Per aquest motiu, es presenta què proposa actualment la recerca educativa sobre l’ensenyament i aprenentatge de les ciències, la qual emfatitza en la necessitat de situar l’infant en el centre del seu procés educatiu, partint del seu coneixement intuïtiu, per tal que pensi, faci i comuniqui d’una manera similar a la que segueix la comunitat científica. Aquesta manera d’entendre l’educació científica és, segons els estudis actuals, condició sine qua non per a que l’alumne desenvolupi la competència científica, és a dir, aprengui ciència, aprenent com funciona la ciència i aprenent sobre la ciència. En base a aquesta teoria, s’han portat a terme observacions directes a diferents cursos, les quals s’han recollit en un diari d’observacions, per tractar d’analitzar com el centre escolar desenvolupa la pràctica educativa de les ciències en el seu dia a dia.
Resumo:
Aquest Treball de Final de Grau en Mestre d’Educació Infantil, i especialitat en menció inclusiva, té com a objectiu analitzar els beneficis de la música a les aules inclusives de parvulari de l’escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga. La música no només ajuda a desenvolupar el sentit de l’oïda, del tacte i el llenguatge, sinó que també millora la capacitat d’improvisació i la creativitat. A més, redueix barreres pel que fa a la participació i a l’aprenentatge de tots els alumnes i promou el treball en grup i d’una forma emocional. Podem dir, doncs, que la música és integradora, uneix cultures i crea noves formes d’expressió musical. El meu paper en el projecte és totalment actiu. Es porten a terme quatre activitats relacionades amb l’àmbit musical per tal de fer un anàlisi exhaustiu i de deduir quines són les emocions que provoca la música. Per tant, aquesta recerca pretén, d’una banda, donar coneixements més profunds sobre la relació entre música i educació emocional i, de l’altra, portar a terme algunes activitats per analitzar les reaccions d’infants de diferents edats. Per finalitzar aquest treball d’investigació, s’aporten unes conclusions sobre el paper de la música a l’aprenentatge.
Resumo:
L’autoestima és un aspecte que influeix en el desenvolupament integral dels infants. Amb freqüència la nostra autoestima es veu afectada per les experiències i exigències que rebem del món exterior. Per tant, un infant necessita tenir una adequada autoestima, d’aquesta manera, tindrà més confiança en si mateix, més interès i serà més positiu en tots els aspectes. El treball que trobem a continuació està format per un marc teòric i un marc empíric. En el marc teòric els conceptes que es treballen són l’educació inclusiva i l’atenció a la diversitat com a àmbits on es desenvolupa l’autoestima dels alumnes. En relació a l’autoestima es tracten temes com les característiques bàsiques que presenten els infants segons el seu grau d’autoestima (excessiva, adequada, baixa, deficient), a més de la importància del paper del mestre en la formació d’aquesta. En el marc empíric s’exposen les tècniques que s’utilitzen per avaluar l’autoestima i les possibles activitats d’intervenció que es poden portar a terme a l’aula per tal de treballar-la.
Resumo:
La sèrie d'informes Horizon és el resultat més tangible del Projecte Horizon del New Media Consortium, un esforç de recerca qualitativa iniciat el 2002, que identifica i descriu les tecnologies emergents amb més potencial d'impacte en l'ensenyament, l'aprenentatge, la recerca i la expressió creativa en l'àmbit educatiu global. Aquest volum, Perspectives tecnològiques: educació superior a Iberoamèrica 2012-2017, és la segona edició del Projecte Horizon Iberoamèrica i se centra en la investigació en els països de la regió Iberoamericana (incloent-hi tota Llatinoamèrica, Espanya i Portugal) i en l'àmbit de l'educació superior. Ha estat produït pel NMC i l'eLearn Center de la Universitat Oberta de Catalunya.
Resumo:
Aquest article presenta els resultats d’un estudi exploratori que ens ha permès conèixer i detectar els recursos que fan servir els alumnes per a l’aprenentatge de l’anglès i també les mancances de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna (FPCEE) a l’hora d’ajudar els alumnes i el professorat a assolir els nivells requerits segons l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Per altra banda, es fa una breu síntesi dels recursos que algunes de les Universitats catalanes posen a l’abast de l’alumne per a l’aprenentatge de la llengua. També es fa un breu repàs d’aspectes com ara el concepte d’autoaprenentatge, els tipus de centres d’autoaprenentatge segons la seva funcionalitat i els factors que afecten l’aprenent a l’hora d’utilitzar-los. Així mateix, es fa un recull dels nous enfocaments metodològics en l’aprenentatge de llengües, tot integrant les TIC i l’aula d’autoaprenentatge. Finalment, es plantegen les conclusions resultants tant de la feina que es fa en altres Universitats com de la informació rebuda per part dels nostres alumnes, i es proposen aspectes a tenir presents de cara a un futur estudi.
Resumo:
Aquest article presenta el projecte de Millora de Qualitat Docent que ofereix un disseny d’intervenció i materials de suport per a l’ensenyament i aprenentatge de competències en l’espai de seminari. Els eixos en els que es fonamenta la nostra proposta són: la identificació de les competències a assolir, l’autoavaluació com a eina formativa i la tutoria com a espai de suport en aquest procés d’aprenentatge. La intervenció s’adreça als estudiants de Grau i als professors tutors. Els materials de suport elaborats fan referència a: qüestionari online d’autopercepció del nivell de competències genèriques, qüestionari tutorial de detecció de necessitats i disseny del procés tutorial. En base a la reflexió derivada de l’elaboració d’aquest treball i en relació a l’experiència docent universitària com a professors tutors, podem constatar que l’adquisició de les competències és un procés perceptible que requereix d’un temps variable segons cada estudiant, que implica la conscienciació i participació activa del mateix i, que aquest procés requereix de l’espai de tutoria per a poder-lo dur a terme.
Resumo:
Presentem una experiència que s'ha desenvolupant en la diplomatura de Magisteri de la FPCEE Blanquerna de la URL durant els cursos 2008/09 i 2009/10 en el marc del procés d'implantació dels crèdits ECTS en els futurs graus d'Educació Primària. Aquesta forma part dels projectes seleccionats i finançats per al disseny, la planificació i l’avaluació de mòduls docents i seminaris dels nous plans d'estudis de grau. L'objectiu principal del projecte ha estat organitzar i experimentar l’ensenyament i l’aprenentatge des de dues assignatures de tercer curs de l’especialitat d’Educació Primària amb un enfocament metodològic interdisciplinari basat en l’aprenentatge en equips cooperatius amb el suport TIC. Cada curs han participat uns 60 estudiants distribuïts en 12 grups de treball cooperatiu. Per a l’ elaboració i seguiment del treball, s'ha escollit utilitzar els Wikis com a eina que facilita el treball cooperatiu, i així tant el professorat implicat en el projecte com cada grup ha creat el seu wiki a wikispaces: http://www.wikispaces.com/site/for/teachers i GoogleDocs per a la implementació i recollida d'informació de les tutories de seguiment i avaluació del treball fet pels estudiants. Finalment, hem analitzat i valorat el grau de satisfacció dels estudiants i professorat que ha participat tant en el disseny com en el desplegament de l'experiència i la consecució dels objectius previstos.
Resumo:
El present treball, implementat durant els dos primers cursos de Grau de Psicologia en dos semestres consecutius, es focalitza en l’aplicació de diferents tècniques participatives, al voltant de la competència de treball en equip que figura en el pla docent dels mòduls d’ambdós cursos, i en la ubicació de l’espai docent, que anomenarem grup mitjà (petit grup en els plans d’estudis). Concretament, l’activitat del primer curs s’ha desenvolupat dins la matèria Psicologia Social i la de segon curs dins la matèria Psicologia dels Grups. El treball s’ha centrat tant en aspectes metodològics com en aspectes d’autoavaluació i heteroavaluació de les persones participants en els equips de treball formats en el grup mitjà. S’han analitzat competències relacionals procedents del model de Chaves (2007). La comprensió de l’activitat per part dels alumnes i la reflexió com a forma d’aprenentatge i millora del rendiment han estat cabdals en el procés. La coincidència en les valoracions de l’autoavaluació i de l’heteroavaluació, tant en el primer curs com en el segon curs, ens permet donar crèdit a l’evolució favorable experimentada en una gran part de les dimensions competencials estudiades al llarg dels dos semestres. Aquests resultats podran ser confirmats empíricament amb la recerca, encara en curs, que compara aquest grup focal (els mateixos subjectes de primer i segon curs de grau de Psicologia) amb un grup control de tercer curs de la llicenciatura de Psicologia.