910 resultados para Integrative
Resumo:
Aquesta tesi doctoral t quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislaci espanyola i catalana referent a l'escola unitria i cclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la poltica educativa terica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evoluci del mapa escolar de les comarques gironines -i ms concretament l'evoluci de l'escola unitria i cclica- durant el perode 1970-1998; i 4) copsar les caracterstiques bsiques de les escoles unitries i ccliques de les comarques gironines que impartien docncia durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes prpiament terics hem establert a grosso modo dues reflexions bsiques: a) l'escola unitria i cclica ha experimentat un procs de transformaci notable des del final de la dcada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitria i cclica t un gran potencial pedaggic, relacional i hum arran dels "lmits" objectius que t. En l'emmarcament teric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva grcies a la confluncia de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovaci pedaggica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administraci educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitria i cclica tamb es deu, segons el nostre parer, a l'emergncia d'un discurs positivitzador aix com a la revaloritzaci social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teric tamb afirmem que l'escola unitria i cclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educaci ms flexible i ms oberta. Aix es deu, entre altres aspectes, a all que durant molt de temps s'ha considerat lmits estructurals o dficits: nombre redut d'alumnes, nombre redut d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escs i a ms, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bsics i ms essencials de les escoles unitries i no tant de les ccliques ms grans, propicien all que B. Bemstein anomena: un text pedaggic integrador, una classificaci feble del currculum, un emmarcament dbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mtodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu n1 s'ha aconseguit a travs del buidatge i de la interpretaci de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu n2 s'ha aconseguit mitjanant l'anlisi global de la normativa anteriorment comentada i a travs de dades estadstiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu n3 s'ha acomplert mitjanant el buidatge de les Fulls d'Estadstica i dels Fulls d'organitzaci pedaggica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjanant l'elaboraci d'un qestionari adreat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitries i ccliques. Tamb s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aqu ens ocupa. I per ltim, tamb s'ha practicat l'observaci participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teric sn les segents: 1) La poltica educativa terica sobre l'escola unitria i cclica s'estructura, pel que fa a l'mbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set perodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per b que s'estableixen diferncies notables entre les escoles "petites" del mn rural i les del mn urb. ii) 1910-1931. S'inicia una poltica educativa poc favorable perqu s'insta a la graduaci de les escoles unitries i ccliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La poltica de construccions escolars de la Repblica contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcci de noves escoles "petites" per b que a mesura que s'avana noms preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procs d'asfxia que acaba prohibint la construcci d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la poltica del perode anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una poltica educativa sensible amb l'escola unitria I cclica. Pel que fa a Catalunya, la poltica educativa terica s'estructura en dos perodes: a) 1981-1987. Es projecta una poltica ms aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una poltica que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitria cclica, tant en l'mbit espanyol com en el catal, no hagi tingut una poltica terica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que sn significatives les afirmacions segents: i) L'escola unitria i cclica s l'nica escola pblica que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitria i cclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitria i cclica s el tipus de centre ms representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dcada dels 60. 3) Durant el perode 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansi progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres pblics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles ccliques 1130 d'unitries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres pblics) i 92 d'incompletes (72 escoles ccliques i 20 d'unitries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer palls que avui dia l'escola unitria i cclica s majoritria (representa el 50% o ms dels centres pblics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empord, el Baix Empord, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, aix com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teric arribem a les conclusions segents: L'escola unitria i cclica de les comarques gironines si b s cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalitzaci. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mnimes, etc. D'altra banda, ms del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educaci especial. Tamb considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no t menjador, el 72,7% no t llar d'infants i el 76,2% no t transport escolar. Per acabar, noms cal dir que si b l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educaci de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al mxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribum en l'emmarcament teric. Conseqentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemsteni del terme. Si b el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissi difusa perqu utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que noms una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i noms en determinades circumstncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control noms sn difuses en unes poques escoles ja que l'elaboraci de les normes i l'aplicaci de les sancions corre a crrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqncia sn flexibles en el 68% dels centres perqu adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, per molt poques escoles, el 12,4%, sn les que alteren amb certa assidutat l'ordre del currculum.
Resumo:
El benestar psicolgic, ents com la vessant psicolgica que forma part del concepte ms ampli de qualitat de vida, constitueix un mbit d'estudi en expansi. Tot i tenir un passat ms breu en comparaci amb d'altres constructes psicosocials, cada vegada investigadors de les ms diverses disciplines s'afegeixen a la llista d'estudiosos que fan del benestar psicolgic un dels seus objectes d'investigaci. Amb tot, l'estudi del benestar psicolgic en l'adolescncia constitueix probablement un dels mbits en els quals la necessitat de seguir avanant es fa ms evident. El seu estudi en subjectes adolescents t, a ms, un doble inters. Per una part, els canvis i transicions que nois i noies experimenten durant l'adolescncia comporten amb freqncia que sigui un perode estressant per a molts d'ells/es, amb implicacions importants per al seu benestar psicolgic. Aprofundir en el seu coneixement durant aquest perode t un inters ms enll de l'estrictament cientfic i permet el disseny de programes de prevenci ms ajustats a les problemtiques que els/les adolescents puguin estar experimentant. L'exploraci dels elements del benestar psicolgic constitueix una de les estratgies d'aproximaci al seu estudi. En aquesta tesi doctoral s'han seleccionat alguns dels elements que de la literatura cientfica es desprn que tenen una connexi ms estreta amb el benestar psicolgic i que sn la satisfacci amb la vida globalment i amb mbits especfics de la vida, l'autoestima, el suport social percebut, la percepci de control i els valors. Tot i que existeix un consens elevat en considerar que l'exploraci d'aquests elements s de primera necessitat de cares a aprofundir en l'estructura del benestar psicolgic, generalment han estat estudiats de forma separada, malgrat no falten intents d'integraci terica. Les limitacions ms importants que presenta l'estudi del benestar psicolgic i el dels seus elements en l'actualitat sn bsicament de carcter epistemolgic i fan referncia a la dificultat de trobar visions comunes (tant a nivell de definicions com de teories explicatives) compartides per una majoria d'investigadors socials. Aquestes limitacions justifiquen l'inters per dirigir l'atenci vers un altre tipus d'explicacions del benestar psicolgic, qualitativament diferents a les disponibles, que no es refugin ni en reduccionismes ni en explicacions causals rgides. Les teories de la complexitat suposen una alternativa productiva en aquest sentit ja que aquelles caracterstiques a travs de les quals la complexitat ve donada (borrositat de lmits, punts de catstrofe, dimensions fractals, processos catics i no lineals), sn, en definitiva, les mateixes propietats que caracteritzen als fenmens psicosocials. I aix inclou el de benestar psicolgic. Les dades de les que disposem, obtingudes mitjanant un estudi transversal, impedeixen fer una aproximaci al benestar psicolgic des de totes les propietats de la complexitat esmentades a excepci de la caracterstica de la no linealitat. L'objectiu general de la tesi ha estat el de construir un model de benestar psicolgic a partir de les dades obtingudes que permets: 1) Evidenciar relacions entre variables que fins aquests moments no han pogut ser massa explorades, 2) Contemplar aquestes relacions ms enll de la seva unidireccionalitat, i 3) Entendre el benestar psicolgic en l'adolescncia des d'un punt de vista ms integrador i holista i, consegentment, oferir una manera ms comprehensiva d'aproximar-se a aquest fenomen. Aquesta tesi ha de ser entesa com un primer pas, fonamentalment metodolgic, per l'elaboraci futura de conceptualizacions sobre el benestar psicolgic en l'adolescncia que es basin en els principis que ens aporten les cincies de la complexitat. Malgrat els resultats obtinguts no estan absents de limitacions, obren noves perspectives d'anlisi del benestar psicolgic en l'adolescncia.
Resumo:
Amrica Latina juega un papel importante en relacin con la Gobernanza Ambiental. El conocimiento generado por estudios empricos y tericos sobre los desafos ambientales del presente pueden apoyar los renovados esfuerzos de la regin por alcanzar un uso de los recursos naturales que sea equitativo y sustentable. A pesar de que los vnculos entre las dimensiones social y ambiental han sido explorados por la academia desde los aos noventa, las nuevas tendencias de la Gobernanza Ambiental en Amrica Latina requieren una aproximacin analtica comprehensiva. Los autores argumentan que, a fin de potenciar las perspectivas latinoamericanas para la solucin de los dilemas socioambientales, algunas corrientes de investigacin deben juntarse en marcos analticos integradores que puedan generar complejas preguntas relacionadas con las interacciones a mltiples niveles entre Estado, sociedad civil y actores de mercado.
Resumo:
Given the widespread degradation of freshwater habitats, assessing the distributions of species that may be negatively or positively impacted should be of general interest. However, determining distributions of freshwater organisms that are small and patchily distributed and attached or sedentary is particularly problematic, as it is time consuming, inaccurate, and nearly impossible when the focal species is rare. Here we illustrate the use of indirect sampling approaches to survey the distribution of the rare freshwater bryozoan Lophopus crystallinus, a priority species in the UK Biodiversity Action Plan [Anonymous, 1999. UK Biodiversity Group Tranche 2 Action Plans. Invertebrates, Vol. 4. Environment Agency, Peterborough, pp. 437-439.1. By utilising two complementary methods for sampling bryozoan propagules (statoblasts), namely the collection of debris samples and sediment cores, we achieved an efficient and integrative sampling of habitats across spatial and temporal scales. Analysis of 154 debris samples, encompassing 62 rivers and lakes, identified at least 16 new populations while analysis of 26 sediment cores provided evidence of current or very recent (in the last 10-20 years) occurrence in a further six localities. These results represent a more than 10-fold increase in the current recorded distribution of the species in the UK. Logistic regression analysis provided evidence that L. crystallinus is generally found in lowland sites and is tolerant of eutrophication. Our study exemplifies how integrative and indirect sampling approaches can greatly aid in assessing the conservation status of rare aquatic species and reveals, in this case, that the focal species is less rare than previously appreciated. (c) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
Buddenbrockia pluinatellae is an active, muscular, worm-shaped parasite of freshwater bryozoans. This rare and enigmatic animal has been assigned to the Myxozoa on the basis of 18S ribosomal DNA sequences and the presence of malacosporean spores. Here we report cloning of four homologous protein-coding genes from Buddenbrockia worms, the putatively conspecific sac-shaped parasite originally described as Tetracapsula bryozoides and the related sac-shaped parasite Tetracapsuloides bryosalmonae, the causative agent of proliferative kidney disease in salmonid fish. Analyses are consistent with the hypothesis that Buddenbrockia is indeed a malacosporean myxozoan, but do not provide support for conspecificity with either T. bryozoides or T. bryosalmonae. Implications for the evolution of worm-like body plans in the Myxozoa are discussed.
Resumo:
This paper describes a proposed new approach to the Computer Network Security Intrusion Detection Systems (NIDS) application domain knowledge processing focused on a topic map technology-enabled representation of features of the threat pattern space as well as the knowledge of situated efficacy of alternative candidate algorithms for pattern recognition within the NIDS domain. Thus an integrative knowledge representation framework for virtualisation, data intelligence and learning loop architecting in the NIDS domain is described together with specific aspects of its deployment.
Resumo:
Vascular dysfunction is recognised as an integrative marker of CVD. While dietary strategies aimed at reducing CVD risk include reductions in the intake of SFA, there are currently no clear guidelines on what should replace SFA. The purpose of this review was to assess the evidence for the effects of total dietary fat and individual fatty acids (SFA, MUFA and n-6 PUFA) on vascular function, cellular microparticles and endothelial progenitor cells. Medline was systematically searched from 1966 until November 2010. A total of fifty-nine peer-reviewed publications (covering fifty-six studies), which included five epidemiological, eighteen dietary intervention and thirty-three test meal studies, were identified. The findings from the epidemiological studies were inconclusive. The limited data available from dietary intervention studies suggested a beneficial effect of low-fat diets on vascular reactivity, which was strongest when the comparator diet was high in SFA, with a modest improvement in measures of vascular reactivity when high-fat, MUFA-rich diets were compared with SFA-rich diets. There was consistent evidence from the test meal studies that high-fat meals have a detrimental effect on postprandial vascular function. However, the evidence for the comparative effects of test meals rich in MUFA or n-6 PUFA with SFA on postprandial vascular function was limited and inconclusive. The lack of studies with comparable within-study dietary fatty acid targets, a variety of different study designs and different methods for determining vascular function all confound any clear conclusions on the impact of dietary fat and individual fatty acids on vascular function.
Resumo:
The present paper investigates pesticide application types adopted by smallholder potato producers in the Department of Boyac , Colombia. In this region, environmental, health and adverse economic effects due to pesticide mis- or over-use respectively have been observed. Firstly, pesticide application types were identified based on input-effectiveness. Secondly, their determinants of adoption were investigated. Finally suggestions were given to develop intervention options for transition towards a more sustainable pesticide use. Three application types were identified for fungicide and insecticide. The types differed in terms of input (intensity of pesticide application), effect (damage control), frequency of application, average quantity applied per application, chemical class, and productivity. Then, the determinants of different pesticide application types were investigated with a multinomial logistic regression approach and applying the integrative agent centred (IAC) framework. The area of the plot, attendance at training sessions and educational and income levels were among the most relevant determinants. The analysis suggested that better pesticide use could be fostered to reduce pesticide-related risks in the region. Intervention options were outlined, which may help in targeting this issue. They aim not only at educating farmers, but to change their social and institutional context, by involving other agents of the agricultural system (i.e. pesticide producers), facilitating new institutional settings (i.e. cooperatives) and targeting social dynamics (i.e. conformity to social norms).
Resumo:
The misuse of personal protective equipment (PPE) during pesticide application was investigated among smallholders in Colombia. The integrative agent-centered (IAC) framework and a logistic regression approach were adopted. The results suggest that the descriptive social norm was significantly influencing PPE use. The following were also important: (1) having experienced pesticide-related health problems; (2) age; (3) the share of pesticide application carried out; and (4) the perception of PPE hindering work. Interestingly, the influence of these factors differed for different pieces of PPE. Since conformity to the social norm is a source of rigidity in the system, behavioral change may take the form of a discontinuous transition. In conclusion, five suggestions for triggering a transition towards more sustainable PPE use are formulated: (1) diversifying targets/tools; (2) addressing structural aspects; (3) sustaining interventions in the long-term; (4) targeting farmers learning-by-experience; and (5) targeting PPE use on a collective level.
Resumo:
This paper develops a framework for evaluating sustainability assessment methods by separately analyzing their normative, systemic and procedural dimensions as suggested by Wiek and Binder [Wiek, A, Binder, C. Solution spaces for decision-making a sustainability assessment tool for city-regions. Environ Impact Asses Rev 2005, 25: 589-608.]. The framework is then used to characterize indicator-based sustainability assessment methods in agriculture. For a long time, sustainability assessment in agriculture has focused mostly on environmental and technical issues, thus neglecting the economic and, above all, the social aspects of sustainability, the multifunctionality of agriculture and the applicability of the results. In response to these shortcomings, several integrative sustainability assessment methods have been developed for the agricultural sector. This paper reviews seven of these that represent the diversity of tools developed in this area. The reviewed assessment methods can be categorized into three types: (i) top-down farm assessment methods; (ii) top-down regional assessment methods with some stakeholder participation; (iii) bottom-up, integrated participatory or transdisciplinary methods with stakeholder participation throughout the process. The results readily show the trade-offs encountered when selecting an assessment method. A clear, standardized, top-down procedure allows for potentially benchmarking and comparing results across regions and sites. However, this comes at the cost of system specificity. As the top-down methods often have low stakeholder involvement, the application and implementation of the results might be difficult. Our analysis suggests that to include the aspects mentioned above in agricultural sustainability assessment, the bottomup, integrated participatory or transdisciplinary methods are the most suitable ones.
