La public history - histoire apliquée: la història a l'empresa o el potencial de l'arxiu històric

El present article vol posar sobre la taula les aportacions que per al camp dels arxius han suposat les idees del que es coneix en el camp de la historiografia com a public history (món anglosaxó) o histoire apliquée (França). Malgrat que, com es veurà a continuació, la irrupció d'aquesta línia no és recent, la seva repercussió a casa nostra ha estat més aviat escassa, tot i que es donen algunes de les condicions favorables per a una bona recepció.

El Congrés de l'IFLA de 1935 (Madrid, Barcelona, etc.): història i textos

Selecció de textos presentáis pels ponents espanyols al segon Congreso Internacional de Bibliotecas y Bibliografía, organitzat per I'IFLA i celebrat a Madrid i Barcelona el maig del 1935. Precedeix els textos una introducció histórica sob,re el desenvolupament i continguts generals del Congrés.

Berlín, una passejada per la història i les biblioteques

Aquest text es presenta com a memòria d'una estada a la ciutat de Berlín i es mou sobre dos eixos: resseguir la història més recent de la ciutat i descobrir-ne les biblioteques. Sense ànim d'exhaustivitat, es relacionen fets històrics significatius i les biblioteques o centres de documentació creats amb motiu d'aquests fets. Així mateix, l'autora esbossa el paisatge actual de les biblioteques de la ciutat, públiques, universitàries, nacionals i especialitzades, majoritàriament encara en procés de reorganització arran de la reunificació de la ciutat i de l'Estat alemany.

Història del llibre, les biblioteques i la lectura

L'article descriu les principals aportacions i activitats desenvolupades entorn de la història del llibre, les biblioteques i la lectura al nostre país en els anys 2008 i 2009. Una exhaustiva revisió bibliogràfica analitza les obres que han aparegut en cadascun dels àmbits estudiat. En altres apartats, s¿identifiquen les principals línies de recerca i les diverses accions destinades a la difusió. La quantitat, qualitat i varietat de les aportacions són un indicador de l¿interès que els temes estudiats susciten entre la comunitat científica i bibliotecària, i posen de relleu l¿amplitud cronològica i la multiplicitat de mirades amb què s¿aborden els estudis i els projectes.

Proposed Improvement of the Iowa State Capitol Grounds, An Address before the Iowa Chapter American Institute of Architects at the State Historical Buiding, Des Moines, Iowa, October 22, 1913.

Concerning improvements to the State Capitol Grounds including placement of the Allison memorial and Soldiers and Sailor's momuments; removal of heating plant and relieving the state of coal, ashes, gas and smoke; provision of office space to the Adjutant General; an eventual executive mansion; provision of office buildings; and for a Supreme Court building where together with its library auxiliaries will have perpetual growth and constant accessbility; and propose restoration of natural scenic value of the capitol site.

Bibliometria, história e geografia da pesquisa brasileira em erosão acelerada do solo

Há poucos estudos sobre a história da ciência do solo e, no Brasil, essa matéria ainda não recebeu maior atenção por parte de sua comunidade científica. Este trabalho focaliza a formação histórica da pesquisa brasileira em erosão acelerada do solo a partir de uma análise bibliométrica e geográfica, com base numa ampla compilação de artigos científicos publicados sobre o tema por autores vinculados a instituições brasileiras. A metodologia envolveu o armazenamento, em um banco de dados dimensional, estruturado especificamente para esse objetivo, de informações espaciais e bibliométricas. Indicadores quantitativos foram calculados, e a geografia da pesquisa foi mapeada por meio de consultas SQL e ferramentas de geoprocessamento. Os resultados apontaram para gênese recente da pesquisa brasileira em erosão acelerada do solo e centralização da produção científica e formação de linhas em instituições e autores do Sul e Sudeste do Brasil. Ainda, a análise dos dados temáticos indicou predominância do enfoque da erosão a partir de uma perspectiva agrícola e grande ênfase na pesquisa dos fatores do modelo USLE de estimativa de erosão.

Foreign trade traps in the european periphery: Spain, 1870-1913

In this article we research into the difficulties that foreign trade imposed onSpanish process of integration into the international economy in the years priorto the First World War. We start out by examining some features of the foreigntrade structure of the country. By means of an econometric analysis of importand export series, it is possible to observe the presence of a trend towards tradedeficit, which was in force when Spain grew at a rate similar to that of itstrading partners. We also check that, in the absence of these compensatorymechanisms, adjustment in foreign payments could be reached by means ofprotective measures and the exchange rate.

Vertical integration or specialisation: producing and commercialising cotton goods (1815-1913)

This article describes the ways in which cotton goods were commercialised during the nineteenth century and the first third of the twentieth. Several national cases are analysed: Britain, as the Workshop of the World; France, Germany, Switzerland and the US, as core economies; and Italy and Spain as countries on the European periphery. The main question that we address is why some cotton industries vertically integrated their production and commercialisation processes, but others did not. We present a model that combines industrial district size and product differentiation to explain why vertical integration was present in most cases and why there was vertical specialisation in Lancashire and Lowell.

Cotton manufacturers as bankers: the textile trade and credit in spain, 1840-1913

[cat] La historiografia ha assenyalat que en el segle XIX el crèdit que els fabricants cotoners catalans oferien als seus clients era de caràcter informal i, per tant, impossible de ser transferit al sistema bancari. Això hauria tingut un efecte negatiu en la rendibilitat de les empreses cotoneres. A partir de l’anàlisi de diversos arxius empresarials, així com de fonts judicials i notarials, aquest treball confirma aquesta descripció dels fets però proposa una interpretació més optimista. Els fabricants feien de banquers dels seus clients perquè eren els millor situats per a exercir aquesta funció. Havien construït una bona estructura d’informació, gestionaven eficientment el risc creditici i obtenien beneficis d’aquesta activitat.