Els (nous?) estudiants de Magisteri

Anàlisi sobre la tipologia, característiques i condicions dels alumnes estudiants de Magisteri a Girona amb aportacions de dades estadístiques a mitjans dels anys 90

Educar en una societat plural

Crònica amb valoració personal d'un fet que va generar un fort dèbat social entorn al cas de tres nenes magrebines que varen deixar d'anar a escola

Els premis Baldiri Reixach

Els Premis Baldiri Reixach foren convocats per primer cop a final de l'any 1977 per la Fundacio Carulla-Font i s'atorgaren durant elcurs escolar de 1978-79. En aquests 20 anys d'història no solament s'han produït canvis en el context social, cultural i escolar català, sinó també en els mateixos Premis

Carme Vidal i la recerca educativa

La recerca ha de tenir ben clars els seus objectius: coneixer quina és la realitat, i proposar petites millores, que facinmés rendibles els mitjans que s'hi aboquen,que facin més felices i mes lliures les personesimplicades, que garanteixin l'acomplimentdels objectius pretesos i que heneficiïn el màxim nombre possible d'homes i dones

Com ens veuen?

Reflexió sobre la visió que tenen dels gironins, els estrangers que viuen a les comarques gironines

Pakistan, una realitat desdibuixada

Ja feia anys que ens ballava pel cap d'anar a Pakistan per fer la ruta del Karakorum, la carretera més alta del món, vorejada per pics imponents i rius de gran cabal. Un trajecte que connecta el Pakistan amb la Xina i ressegueix una part de la famosa ruta de la seda. Tot un seguit de fets inesperats afavoriren que el viatgeinicialment previst ampliés el seu centre d'atenció amb la visita al poble de Kalash, l'últim reducte animista del país, i els camps de refugiats afganesos de Peshawar. La nostraarribada al Pakistan és, en termes tant metafòrics com reals, tempestuosa. L'endarrerimenten l'enllaç Barcelona-Londres ens impedeix d'agafar l'avió que ens havia de portar cap aIslamabad i ens obliga a quedar-nos durant un dia a la capital britànica

Auditoria ambiental de la Facultat de Dret de la UdG

La realització d’una auditoria ambiental es fa mitjançant l’anàlisi dels factors que interaccionen amb el medi ambient trencant l’equilibri natural. L’auditoria ambiental de la Facultat de Dret és una manera d’analitzar i diagnosticar elements com l’energia, l’aigua, els residus i la mobilitat, a la vegada que s’estudia la interacció del personal que gaudeix diàriament d’aquest edifici públic. L’objectiu bàsic del projecte és buscar els punts febles i forts de cada element a través de la metodologia seguida en l’estudi, l’anàlisi i diagnosi de les dades. S’intenta d’aquesta manera, establir unes propostes de millora que augmentin l’eficiència i redueixin els costos i a la vegada aconseguir una sostenibilitat en l’activitat diària de l’edifici

Crònica gironina d'una dècada de conferències

Crònica de deu anys de conferències anuals de la Societat Catalana de Comunicació a Girona

Sistematització de la implementació i gestió de sistemes solars a l'Amazònia equatoriana

A l’Amazònia equatoriana existeixen diverses experiències de projectes d’electrificació rural aïllada mitjançant tecnologia solar fotovoltaica els quals estan malmesos i abandonats. Aquest fet no implica que l’energia solar fotovoltaica no sigui una tecnologia apropiada, sinó que mostra que molt sovint no s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat i gestió en les etapes de disseny i implementació dels projectes realitzats. El projecte té com a objecte sistematitzar la implementació i gestió de sistemes solars a l’Amazònia equatoriana mitjançant un Manual de Bones Pràctiques. L’abast del projecte comprèn des de la recopilació d’informació sobre l’entorn i problemàtiques dels sistemes solars malmesos, fins a la redacció del propi Manual de Bones Pràctiques. S’estudien tant sistemes d’electrificació individuals com comunitaris

Els 80 anys de Montserrat Vayreda

Relació i comentari d’alguns dels actes que van tenir lloc el 2004 amb motiu del 80è aniversari de Montserrat Vayreda

Restauració fluvial del riu Onyar

Diagnosi de l’estat actual del riu Onyar per tal de proposar unes directrius orientatives que permetin aconseguir el bon estat ecològic del medi fluvial. Aquestes propostes es presenten en format de fitxes segons els trams principals on cal actuar i les actuacions més concretes per a cada un d’ells

Vicens i Vices i la història contemporània

Dins del marc del número monogràfic dedicat a Jaume Vicens Vives, l’autora fa un breu repàs per l’obra de l’historiador, destacant sobretot la preocupació de Vives per les qüestions de caràcter epistemològic i metodològic de l’anàlisi històrica

Llegint als Aiguamolls

Crònica de la commemoració del setè aniversari de la mort de Maria Àngels Anglada, que es va celebrar a Castelló d'Empúries amb una jornada al voltant de l'obra de l'autora. Els actes van començar al matí amb una cantata a la basílica de Castelló, i a la tarda es va inaugurar el primer itinerari literari del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà

Els Enclavaments laborals a les comarques gironines

El treball pretén, per una banda, conèixer a grans trets el marc normatiu sobre la inserció laboral de les persones amb discapacitat i endinsar-se en què són i com s’articulen els enclavaments laborals.D’altra banda, pretén conèixer la situació actual i real dels centres especials de treball a les comarques de Girona

Gestió de l'aigua i de les conques fluvials

Els dies 14 i 15 de juliol de 2005 es va celebrar a la Facultat deLletres de la Universitat de Girona la sisena edició de l'EscolaInternacional de Medi Ambient, enguany dedicada a la gestió del'aigua i les conques fluvials i organitzada per l'Institut de MediAmbient de la Universitat de Girona i el Consorci Alba-Ter