1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
Resumo:
Les topografies mdiques-finals del segle XIX i primeres dcades del segle xx- sn informes fets pels metges catalans que volien construir una"geografia mdica" del pas, qesti fonamental per conixer l"estat de la salut de la poblaci; avui, aquests informes esdevenen un material de primer ordre per conixer les condicions de vida en relaci amb l"estat de salubritat no solament de les localitats estudiades sin tamb de tota una poca.
Resumo:
[cat] Aquest article intenta reconstruir la histria de quatre pintures de l'artista napolit Andrea Vaccaro, actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i originriament part d'una srie de 12 peces dedicada a les histries bbliques de Tobies, propietat del virrei de Npols Pedro Antonio de Aragn. L'anlisi de les obres i del context de la seva comissi a la llum d'estudis recents permet corregir-ne la dataci i comprendre la importncia de les quatre peces de Vaccaro del MNAC, en el marc de la circulaci d'obres d'art entre el Regne de Npols i la pennsula Ibrica al llarg del segle XVII.
Resumo:
[cat] En un context de canvi climtic cal estudiar les vulnerabilitats del territori a escala local. En aquest treball s'analitza la producci d'oli de qualitat en un indret de la Catalunya seca, Cabacs (el Priorat), i es posa en relaci amb la variabilitat climtica. Els resultats mostren que el clima t una influncia important en la producci d'olives, sobretot les temperatures mximes del mes d'abril i les precipitacions del mes ms sec, juliol. S'obt un model de regressi mltiple a partir d'aquestes dues variables climtiques ms influents en la producci. No obstant aix, els valors del model s'allunyen dels reals a partir de l'any 2003 a causa d'un creixement molt elevat de la producci per l'extensi del reg de suport. Les futures vulnerabilitats no noms depenen del canvi climtic, sin dels efectes del canvi global, fenomen que tamb engloba tots aquells canvis en els usos, hbits i consums del territori.
Resumo:
A principis del decenni, Andreu Mas-Colell va iniciar una poltica que anava adreada a la captaci de talent. Andreu Mas-Colell s ara al govern, com aleshores, i aquesta poltica continua malgrat la crisi. Tanmateix, quan el govern era un altre, aquell govern va seguir la mateixa poltica. No va fer all tan com en els nostres poltics que s eliminar aquelles accions perqu les havia fet un altre partit. La poltica continuada durant deu anys ens ha situat relativament b en el context internacional
Resumo:
Hi ha prou indicadors que demostren que la suma dels mbits de salut (recerca universitria i de centres pblics, hospitals en recerca bsica, translacional i tecnolgica, qualitat de la tecnologia i serveis sanitaris, empreses farmacutiques i de biotecnologia de l'mbit de salut), la bioenginyeria, l'electrnica, la nanobiotecnologia, l'aplicaci de les TIC, etc. s una de les mximes fortaleses de Catalunya
Resumo:
Tot i que Catalunya s atractiva per fer-hi estudis superiors, noms atraurem estudiants per la qualitat de les nostres universitats i per l'atractiu i la geografia de Barcelona. Si comparem les universitats de Catalunya i Esccia, haurem de recordar que la Universitat d'Edimburg est entre les 50 millors del mn. D'altra banda, a Esccia es viu en angls. Catalunya no atraur tots aquells candidats que es mouen per estudiar en angls
Resumo:
Aquest document s un resum de l'estudi elaborat per l'ngel Borrego sobre el comportament informatiu del personal docent i investigaci de les universitats catalanes que presenta els resultats obtinguts a partir de les respostes contestades exclusivament pel professorat de la UPC.
Resumo:
Els experts de l'OCDE creuen que s un risc que siguin les grans empreses i amb poca contribuci de les PIME les que fan que Corea inverteixi tant en R+D. Prediuen que, sense canvis, aix far que s'aturi el ritme de creixement. Una de les coses que els experts de l'OCDE troben malament s que hi ha massa desconnexi entre els centres de recerca pblics i les universitats i que l'orientaci a la recerca fonamental sigui baixa i han d'importar massa coneixement. Les empreses tenen dificultat a trobar professionals prou capacitats en R+D, per alhora hi ha un drenatge de capital intellectual que marxa del pas
Resumo:
We review the invasive fish species introduced to Catalonia (Spain) and their mechanisms of ecological impact. Catalonia has about 15 established foreign fish species along with many others that have been translocated. These fish species, which are identical to those that have been introduced worldwide (thereby contributing to biotic homogenization), include: common carp (Cyprinus carpio), largemouth bass (Micropterus salmoides), eastern mosquitofish (Gambusia holbrooki) and many European cyprinids that are not native to the Iberian Peninsula. There are some well-documented repercussions to the native fauna, such as the impact of mosquitofish on endangered, endemic cyprinodonts. The illegal introduction by anglers continues to be one of the main culprits of this environmental problem, one that has been barely addressed by local and state authorities
Resumo:
Andreu Sala s lescultor que millor patentitza la introducci de lesttica i lunivers conceptual i espiritual de lalt-barroc rom a Catalunya. En aquest treball sintentar donar llum a lunivers documental que amaga amb recel les poques notcies referides a lescultor i tamb aportar noves hiptesis i arguments per tal de forjar una idea ms clarivident de la vida i obra de limaginaire Andreu Sala
Resumo:
S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a la Universidade Estadual de Campinas, per totes les rees temtiques, durant el perode 2009-2013.
Resumo:
S'analitza la coautoria de la UPC amb autors vinculats a l'Aalto University, per totes les rees temtiques i sense considerar lmits cronolgics o documentals.
Resumo:
Objecte: El present treball reflecteix l'anlisi econmica financera de les empreses gaseles de la Catalunya Central. S'han considerat les empreses gaseles per ser les empreses tractores de l'economia d'un territori i per tant ens interessa veure la seva salut empresarial en el perode analitzat. L'estudi posiciona aquestes indstries i presenta els principals indicadors econmics i financers per tal de diagnosticar la salut d'aquestes empreses en el perode 2008-2012 mitjanant una anlisi a curt i llarg termini, una anlisi de resultats i una anlisi dels canvis patrimonials i dels fluxos d'efectiu d'aquestes empreses gasela. Disseny/metodologia: Les dades utilitzades provenen dels estats comptables d'aquestes empreses de la base de dades SABI en el perode 2008-2012, en concret, es recull una mostra d'empreses industrials de les comarques de la Catalunya Centralque tenen un mnim de 5 treballadors, que tenen un creixement de les vendes en els ltims anys d'un 6% i que tenen una rendibilitat econmica mnima d'un 5% sobre les que es porta a terme l'anlisi econmica financera mitjanant l'estadstica descriptiva oportuna i una anlisi de regressions arribant a uns resultats i conclusions. Aportacions i resultats: L'estudi permet assenyalar que les empreses gaseles en aquest perode gaudeixen d'una bona salut econmica i financera, amb un redut nombre d'empreses que concentren gran part de les vendes. Sn empreses amb un creixement equilibrat ja que tenen una gesti eficient dels actius, una gesti financeraprudent (excepte per les empreses de menys nmero dels treballadors) i una bona gesti de les despeses. Sn empreses solvents, amb un endeutament acceptable, per de mala qualitat,i una rendibilitat dels actius amb tendncia a lala i dels recursos propis ms moderada. Limitacions: Seria convenient ampliar la mostra a altres comarques i arribar a dades actuals per confirmar els canvis de tendncia en l'anlisi econmica i financera. Implicacions prctiques: Permet valorar la projecci d'aquestes empreses en els ltims anys a Catalunya, per prendre les oportunes decisions econmiques al respecte. Implicacions socials: Els resultats permeten posar de manifest situacions a corregir per part de les empreses per poder seguir ben posicionades. Valor afegit: Per aquestes empreses dna informacions econmiques i financeres rellevants de la salut empresarial per assumir els reptes de futur i el manteniment de la seva posici.
Resumo:
Aquest mapa de vegetaci comprn el territori administrat per la Generalitat de Catalunya incls en el full 362 (Calaf). S'han seguit els mateixos criteris de representaci que en els fulls apareguts fins ara de la srie 1:50 000 del Mapa de Vegetaci de Catalunya. La informaci que hi donem permet una lectura a diferents nivells, segons els interessos de l'usuari. Aix, pel que fa a la interpretaci del paisatge, hom hi aplica tres graus daproximaci distints: la fisiognomia de la vegetaci, les unitats de vegetaci actual i els dominis potencials. La versi del mapa en format shapefile est georeferenciada segons el datum ETRS89.
Resumo:
The publication of the fourth IPCC report, as well as the number of research results reported in recent years about the regionalization of climate projections, were the driving forces to justify the update of the report on climate change in Catalonia. Specifically, the new IPCC report contains new climate projections at global and continental scales, while several international projects (especially European projects PRUDENCE and ENSEMBLES) have produced continental-scale climate projections, which allow for distinguishing between European regions. For Spain, some of these results have been included in a document commissioned by theState Agency of Meteorology. In addition, initiatives are being developed within Catalonia (in particular, by the Meteorological Service of Catalonia) to downscale climate projections in this area. The present paper synthesizes results of these and other previously published studies, as well as our own analysis of results of the ENSEMBLES project. The aim is to propose scenarios of variation in temperature and rainfall in Catalonia during the 21st Century. Thus, by the middle of this century temperatures could rise up to 2 C compared with that of the late 20th Century. These increases would probably be higher in summer than in winter, generalized across the territory but less pronounced in coastal areas. Rainfall, however, would not change much, but it could slightly decrease. Towards the end of the 21st Century, temperatures could rise to about 5 C above that of the last century, while the average rainfall could decrease by more than 10%. Increases in temperature would be higher in summer and in areas further from the coast. Rainfall would decrease especially during the summer, while it could even increase in winter in mountainous areas such as the Pyrenees.
