979 resultados para Decius, Gaius Messius Quintus Trajanus, Emperor of Rome, 201-251.
Resumo:
Teniendo en cuenta tres casos dentro del contexto del conflicto armado donde la jurisdicción penal colombiana estudia la admisión o exclusión de medios probatorios producidos a partir de injerencias de comunicaciones, encontramos que no siempre se aplica la regla de exclusión cuando no cuentan con una orden judicial previa. Ante este problema, buscamos como se ha solucionado, teniendo como referente la el Derecho Internacional Humanitario, el Derecho Internacional de los Derechos Humanos. Lo anterior nos da base para entender la regla de exclusión de que se ha venido desarrollando dentro del Derecho Internacional Penal. Si bien estas reglas nos sirven para solucionar estos tres casos, terminan siendo contradictorios a lo que ha venido desarrollando la Corte Constitucional. De esta manera, si bien esta Corte consideró que la regla de Estatuto de Roma, va en concordancia con la nuestra regla de exclusión nacional, tal afirmación es errónea.
Resumo:
Este libro explora un fenómeno que se repite en algunos textos del escritor argentino Jorge Luis Borges (1899-1986). Está compuesto por nueve capítulos, que corresponden al análisis de la reescritura de nueve distintas propuestas filosóficas. Las propuestas están cobijadas bajo la misma doctrina: el idealismo. Es un libro que se escribe para validar la propuesta de un método de lectura que cuenta a la vez con una dosis de ingenio y con planteamientos rigurosos, permitiendo así un tipo de análisis que, siendo sistemático, es también lúdico, conservando de este modo las funciones fundamentales de la literatura. No pocas conjeturas ha habido acerca de las intenciones de Borges o de sus creencias.El texto propone análisis novedosos de los cuentos de Borges y reevalúa y critica algunos análisis existentes elaborados por diferentes comentaristas. El tipo de análisis propuesto se haría extensivo a otros cuentos de Borges y a otros autores. Es un texto que se esfuerza por tomar distancia de las interpretaciones existentes que hay sobre la obra de Borges y de proponer nuevas lecturas siguiendo un cierto rigor interpretativo. Las conclusiones finales sitúan la propuesta del libro en el centro de debates contemporáneos de la literatura como la muerte del autor, los límites de la interpretación y la intertextualidad. La misma propuesta se encarga de establecer su relación y su distancia con los comentaristas reconocidos y se aparta de propuestas interpretativas pasadas de moda. La aproximación al tema, además, vincula el análisis literario con la historia de la filosofía, haciéndolo interesante para un público más amplio.El texto propone análisis novedosos de los cuentos de Borges y reevalúa y critica algunos análisis existentes elaborados por diferentes comentaristas. El tipo de análisis propuesto se haría extensivo a otros cuentos de Borges y a otros autores. Es un texto que se esfuerza por tomar distancia de las interpretaciones existentes que hay sobre la obra de Borges y de proponer nuevas lecturas siguiendo un cierto rigor interpretativo. Las conclusiones finales sitúan la propuesta del libro en el centro de debates contemporáneos de la literatura como la muerte del autor, los límites de la interpretación y la intertextualidad. La misma propuesta se encarga de establecer su relación y su distancia con los comentaristas reconocidos y se aparta de propuestas interpretativas pasadas de moda. La aproximación al tema, además, vincula el análisis literario con la historia de la filosofía, haciéndolo interesante para un público más amplio.
Resumo:
L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.
Resumo:
O Tratado de Roma de 1957 priorizou o setor económico em detrimento do social. Em consequência, cada Estado-membro manteve o seu modelo de assistência social e , deste modo, a diversidade de Estados-providência. Mais tarde, o princípio da subsidariedade legitimou-os no contexto do processo de construção da Comunidade Económica/União Europeia e, por consequinte, a coexistência dos mesmos, particularmente os submodelos de assistência social escandinavo, anglo-saxónico, continental e dos países da Europa do sul. Hoje, graças ao Ato Único Europeu e ao Tratado de Amesterdão de 1997, foi adotada por todos os Estados-membros a Carta dos Direitos Sociais Fundamentais no Conselho de Estrasburgo de 1989, assim como valorizada a dimensão social e o incentivo à negociação coletiva entre parceiros, respetivamente. Assim, sendo, e na sequência do exposto anteriormente, constata-se, nessa nova EUropa em transformação permanente, a emergência de um novo modelo de Estado-providência, centrado essencialmente na compilação, complementariedade e/ou «fusão» do que existe de melhor no conjunto dos quatro submodelos existentes, de acordo com o princípio da unidade a partir da diversidade.
Resumo:
This thesis aims to investigate the development and functions of public libraries in Rome and the Roman world. After a preface with maps of libraries in Rome, Section I discusses the precursors for public library provision in the private book collections of Republican Rome, and their transfer into the public domain with the first public libraries of Asinius Pollio and Augustus. Section II contains three 'case studies' of public libraries' different roles. The Augustan library programme is used in Ch.II.l to examine the role of imperial public libraries in literary life and the connections between Rome's libraries and those of Alexandria. Chapter II.2 concentrates on the libraries of Trajan's Forum to explore the intersection of imperial public libraries and monumental public architecture. This chapter responds to an important recent article by arguing for the continued identification of the Forum's libraries with twin brick buildings at its northern end, and suggests a series of correspondences between these libraries and its other monumental components. The conclusions of this chapter are important when considering the public libraries of the wider empire, several of which seem to have been inspired by the Trajanic libraries. Chapter II.3 considers imperial public libraries and leisure by looking at the evidence for libraries within bath-house complexes, concluding that their presence there is consistent with the archaeological and epigraphic evidence and fits in well with what we know of the intellectual and cultural life of these structures. Section III examines various aspects of the practical function of Roman public libraries: their contents (books and archives), division into Latin and Greek sections, provisions for shelving and cataloguing, staff, usership, architectural form, decoration, and housing of works of art. The picture that emerges is of carefully designed and functional buildings intended to sustain public, monumental, and practical functions. Section IV uses a variety of texts to examine the way in which libraries were viewed and used. Ch. IV. 1 discusses the evidence for use of libraries by scholars and authors such as Gellius, Galen, Josephus, and Apuleius. Ch. IV.2 examines parallels between library collections and compendious encyclopaedic elements within Roman literature and considers how library collections came to be canon-forming institutions and vehicles for the expression of imperial approval or disapproval towards authors. The channels through which this imperial influence flowed are investigated in Ch. IV.3, which looks at the directors and staff of the public libraries of Rome. The final section (V) of the thesis concerns public libraries outside the city of Rome. Provincial libraries provide a useful case study in 'Romanisation': they reveal a range of influences and are shown to embody local, personal, and metropolitan imperial identities. There follows a brief conclusion, and a bibliography. There are also five appendices of numismatic and epigraphic material discussed in the text. This material has not been adequately or completely gathered elsewhere and is intended to assist the reader; where appropriate it includes illustrations, transcriptions, and translations.
Resumo:
P>Aim The aim of this 12-month prospective study was to assess the adjunctive effect of smoking cessation in non-surgical periodontal therapy of subjects with severe chronic periodontitis. Materials and methods Of the 201 subjects enrolled from a smoking cessation clinic, 93 were eligible and received non-surgical periodontal treatment and concurrent smoking cessation treatment. Periodontal maintenance was performed every 3 months. Full-mouth periodontal examination in six sites per tooth was performed by a calibrated examiner, blinded to smoking status, at baseline, 3, 6 and 12 months after non-surgical periodontal treatment. Furthermore, expired air carbon monoxide concentration measurements and interviews based on a structured questionnaire were performed in order to collect demographic and smoking data. Results Of the 93 eligible subjects, 52 remained in the study after 1 year. Of these, 17 quit smoking and 35 continued smoking or oscillated. After 1 year, only quitters presented significant clinical attachment gain (p=0.04). However, there were no differences between the groups regarding clinical attachment level, probing depth, bleeding on probing and plaque index after 1 year (p > 0.05). Conclusion Smoking cessation promoted clinical attachment gain in chronic periodontitis subjects from a smoking cessation clinic after 1 year of follow-up.
Resumo:
A concepção filosófica do mundo se inicia com os gregos sintetizados por Platão e Aristóteles. Para o primeiro o mundo físico é aparente e para se chegar à verdade é preciso se lembrar das idéias originais que determinam seu significado. Para o segundo as coisas físicas são dirigidas pelas idéias e para entendê-las é preciso a lógica. Durante o helenismo a escola de Alexandria elabora o neoplatonismo, a base da Patrística. Após a queda de Roma, os filósofos bizantinos guardam a herança clássica. A Igreja constrói uma visão neoplatônica da cristandade, a Escolástica. No oriente os persas também sofreram a influência grega. Entre os árabes do Oriente o pensamento neoplatônico orienta filósofos e religiosos de forma que para eles a razão e a fé não se separam. Aí a ciências se desenvolvem na física, na alquimia, na botânica, na medicina, na matemática e na lógica, até serem subjugadas pela doutrina conservadora dos otomanos. Na Espanha mulçumana sem as restrições da teologia, a filosofia de Aristóteles é mais bem compreendida do que no resto do Islã. Também aí todas as ciências se desenvolvem rápido. Mas a Espanha sucumbe aos cristãos. Os árabes e judeus apresentam Aristóteles à Europa Ocidental que elabora um Aristóteles cristão. A matemática, a física experimental, a alquimia e a medicina dos árabes influenciam intensamente o Ocidente. Os artesãos constroem instrumentos cada vez mais precisos, os navegadores constroem navios e mapas mais eficientes e minuciosos, os armeiros calculam melhor a forma de lançamento e pontaria de suas armas e os agrimensores melhor elaboram a medida de sua área de mapeamento. Os artistas principalmente italianos, a partir dos clássicos gregos e árabes, criam a perspectiva no desenho, possibilitando a matematização do espaço. Os portugueses, junto com cientistas árabes, judeus e italianos, concluem um projeto de expansão naval e ampliam os horizontes do mundo. Os pensadores italianos, como uma reação à Escolástica, constroem um pensamento humanista influenciado pelo pensamento grego clássico original e pelos últimos filósofos bizantinos. Por todas essas mudanças se inicia a construção de um novo universo e de um novo método, que viria décadas mais tarde.
Resumo:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)
Resumo:
This work is about the 21st century reinforced concrete analysis under the point of view of its constituent materials. First of all it is described the theoretical approach of the bending elements calculated based on the Norms BAEL 91 standarts. After that, numerical load-displacement are presented from reinforced concrete beams and plates validated by experimental data. The numerical modellings has been carried on in the program CASTEM 2000. In this program a elastoplastic model of Drucker-Prager defines the rupture surface of the concrete in non associative plasticity. The crack is smeared on the Gauss points of the finite elements with formation criterion starting from the definition of the rupture surface in the branch traction-traction of the Rankine model. The reinforcements were modeled in a discrete approach with perfect bond. Finally, a comparative analysis is made between the numerical results and calculated criteria showing the future of high performance reinforced concrete in this beginning of 21st century.
Resumo:
Objective: To study the trends and patterns of exclusive breastfeeding (EBF) for under-6-month-old infants in the city of Bauru, southeastern Brazil.Methods: We compared data from three cross-sectional surveys, using similar methodologies, which were part of a project for monitoring breastfeeding indicators in the state of São Paulo, Brazil. The sample included infants aged 0 to 6 months who attended one of the two rounds of the nationwide infant vaccination campaign in 1999, 2003 and 2006 (respectively: 496, 674 and 509 infants). Descriptive statistics were used to compare the prevalence of EBF according to age (in months) and group of children under 6 months of age. Differences in prevalence were expressed as percentage-points and submitted to statistical analysis (Pearson's chi-square and tendency), and the level of significance was set at p < 0.05. Factors associated with EBF interruption in 2006 were evaluated by univariate and multivariate analyses.Results: An increase in the prevalence of EBF was observed in under-6-month-old infants: 1999-2003, increase of 9.1 percentage-points; 2003-2006, increase of 6.6 percentage-points, resulting in an annual increase rate of 2.3 percentage-points for the first period and 2.2 percentage-points for the second period. Significant inverse association was observed between EBF and the use of pacifiers (prevalence ratio = 2.03; 95% confidence interval 1.44-2.84).Conclusion: EBF prevalence in under-6-month-old infants in the city of Bauru, southeastern Brazil, increased almost threefold over the period studied, from 8.5% in 1999 to 24.2% in 2006, a total increase of 184.7%. The use of pacifiers was the only factor strongly associated with the interruption of EBF.
Resumo:
The aim of this study was to evaluate the radiopacity of five root canal filling materials (AH Plus, Intrafill, Roeko Seal, Epiphany, and EndoRez). Following the International Organization of Standardization 687612001, five circular specimens (10 X 1 mm) were made from each material. After the material set, radiographs were made using occlusal film and a graduated aluminum step-wedge varying in thickness from 2 to 16 mm. The dental X-ray unit (GE1000) was set at 50 Kvp, 10 mA, 18 pulses/second, and distance of 33.5 cm. The radiographs were digitized, and the radiopacity was compared with the aluminum step-wedge, using WIXWIN-2000 software (Gendex). Data (mm Al) were analyzed using ANOVA and Tukey tests. AH Plus and Epiphany were the most radiopaque materials (9.8 and 8.8 mm Al, respectively), followed by EndoRez (7.2 mm Al). Roeko Seal and Intrafill presented the lowest radiopacity values (5.7 and 6.1 mm Al, respectively). Although the materials evaluated demonstrated different radiopacities, all had values above the minimum recommended by the international Organization of Standardization.
Resumo:
Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)
Resumo:
Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)
Resumo:
Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)