Coastal salina evaporites of the Triassic-Liassic boundary in the Iberian Peninsula: the Alacón borehole

The evaporite unit (the Lécera Formation), which was formed at the Triassic¿Liassic boundary in the Aragonian Branch of the Iberian Chain, was studied at the 01 Alacón borehole (Alacón village, Teruel province), where it is mainly constituted by a thick (>e and reflect deeper water settings, whereas in the upper part they correspond to shallower water settings. The evaporite sedimentation mainly occurred in a subsiding coastal basin of the salina or lagoon type. In this setting, the subaqueous precipitation of the carbonate and gypsum lithofacies was followed, in each cycle, by the interstitial growth of anhydrite in exposed conditions. As a whole, the evaporite succession reflects an infilling process. The conversion into anhydrite of the selenitic gypsum -probably also of the rest of depositional gypsum lithofaciesstarted under synsedimentary conditions and followed during shallow to moderate burial diagenesis.

Isotopic characterization of Jurassic evaporites. Aconcagua-Neuquén Basin, Argentina.

1695-6133

Foreword (2007)

This is the second issue of Geologica Acta dedicated to the memory of Professor Francesc Calvet, who passed away in January 2002. Francesc was a man with great human qualities, a distinguished scientist and an inspiring teacher who was held in high esteem by all those who knew him. The first volume contained six papers on specific areas of research in which Francesc was engaged, and a biography (Geologica Acta, volume 2, Nº 4, 2004). This second volume is made up of contributions by colleagues and former students who wish to salute Francesc Calvet as an outstanding geologist and teacher. The papers included in this volume are also subjects in which Francesc was closely involved.

Fifth-order cyclicity and organic matter contents relationship (Lower Eocene, Pyrenees)

The Upper Limestone Member of the Corones Formation of the Spanish Pyrenees consists of various units (Lower and Upper Foraminifera Units, Shale Unit, Cherty-ostracode Unit, Ostracode Unit and Chara-ostracode Unit) and offers strong facies and lateral thickness (20 to 80 m) variations. Detailed facies analyses, fifth-order cycles and organic geochemical determinations in the central domain of the Corones platform carbonates (Cherty-ostracode Unit), lower Eocene in age, were carried out to establish a case of close relationship between variations in organic matter productivity and cyclicity with annual period. The Cherty-ostracode Unit displays a continuous and pervasive fifth-order cyclicity, represented by 5 cycles. Each cycle consists of a lower part (mollusc facies) and an upper part (laminated ostracode facies). The calculated fifth-order cycle period ranges from about 17,000 to 28,000 years, which falls within the Milankovitch Band. Variations in organic matter content related to these carbonate cycles have been established. The lower mollusc facies members show a low organic carbon content and Hydrogen Index (HI) below 0.6% in weight and 261, respectively. By contrast, the upper laminated ostracode facies members show high organic carbon contents (up to 2% in weight) and high HI (between 164 and 373), and are also characterized by important silicification processes (the content in chert is up to 30%). The organic geochemistry resulting from these organic rich levels reflects a contribution of algal marine input.

Evaluation of reclamation technologies for wastewater reuse

Reclamation and reuse of wastewater require the use of tools that minimize risks to health and natural ecosystems. There are various types of such tools, among which HACCP (hazardanalysis and critical control points) and barrier systems are gainingimportance. The research reported here aims to determine andevaluate the most efficient combinations of different treatmentsystems—barriers—for the reclamation of secondary effluentsfrom urban sewage treatment plants, and for obtaining water ofsufficient quality for reuse in accordance with existing legislation,in which water disinfection has become one of the keys tocompliance. Several conventional and non-conventional reclamationtechnologies are evaluated. The results lead us to recommendtreatment lines for the different reclaimed water uses established inthe Spanish legislation.

Tallers d'Espai Públic. Els barris del marge dret de Sant Adrià i el riu Besòs

Report of one of the workshops developed in 2005 under the process of public participation: Mapping La Mina (2002-2006). http://www.ub.edu/escult/mina

Impairment of the Bacterial Biofilm Stability by Triclosan

The accumulation of the widely-used antibacterial and antifungal compound triclosan (TCS) in freshwaters raises concerns about the impact of this harmful chemical on the biofilms that are the dominant life style of microorganisms in aquatic systems. However, investigations to-date rarely go beyond effects at the cellular, physiological or morphological level. The present paper focuses on bacterial biofilms addressing the possible chemical impairment of their functionality, while also examining their substratum stabilization potential as one example of an important ecosystem service. The development of a bacterial assemblage of natural composition – isolated from sediments of the Eden Estuary (Scotland, UK) – on non-cohesive glass beads (,63 mm) and exposed to a range of triclosan concentrations (control, 2 – 100 mg L21) was monitored over time by Magnetic Particle Induction (MagPI). In parallel, bacterial cell numbers, division rate, community composition (DGGE) and EPS (extracellular polymeric substances: carbohydrates and proteins) secretion were determined. While the triclosan exposure did not prevent bacterial settlement, biofilm development was increasingly inhibited by increasing TCS levels. The surface binding capacity (MagPI) of the assemblages was positively correlated to the microbial secreted EPS matrix. The EPS concentrations and composition (quantity and quality) were closely linked to bacterial growth, which was affected by enhanced TCS exposure. Furthermore, TCS induced significant changes in bacterial community composition as well as a significant decrease in bacterial diversity. The impairment of the stabilization potential of bacterial biofilm under even low, environmentally relevant TCS levels is of concern since the resistance of sediments to erosive forces has large implications for the dynamics of sediments and associated pollutant dispersal. In addition, the surface adhesive capacity of the biofilm acts as a sensitive measure of ecosystem effects

Assessing the environmental impact of water consumption by energy crops grown in Spain

The environmental impact of the water consumption of four typical crop rotations grown in Spain, including energy crops, was analyzed and compared against Spanish agricultural and natural reference situations. The life cycle assessment (LCA) methodology was used for the assessment of the potential environmental impact of blue water (withdrawal from water bodies) and green water (uptake of soil moisture) consumption. The latter has so far been disregarded in LCA. To account for green water, two approaches have been applied: the first accounts for the difference in green water demand of the crops and a reference situation. The second is a green water scarcity index, which measures the fraction of the soil-water plant consumption to the available green water. Our results show that, if the aim is to minimize the environmental impacts of water consumption, the energy crop rotations assessed in this study were most suitable in basins in the northeast of Spain. In contrast, the energy crops grown in basins in the southeast of Spain were associated with the greatest environmental impacts. Further research into the integration of quantitative green water assessment in LCA is crucial in studies of systems with a high dependence on green water resources.

Polychlorinated trityl radicals for dynamic nuclear polarization: the role of chlorine nuclei

Polychlorinated trityl radicals bearing carboxylate substituents are water soluble persistent radicals that can be used for dynamic nuclear polarization. In contrast to other trityl radicals, the polarization mechanism differs from the classical solid effect. DFT calculations performed to rationalize this behaviour support the hypothesis that polarization is transferred from the unpaired electron to chlorine nuclei and from these to carbon by spin diffusion. The marked differences observed between neutral and anionic forms of the radical will be discussed.

Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Comparació de tres reactors discontinus seqüencials (SBR) amb diferents condicions operacionals

La producció de biopolímers (polihidroxialcanoats (PHA) i substàncies polimèriques extracel·lulars (EPS)) a nivell industrial, resulta una nova àrea d’investigació que recull diverses disciplines, entre elles les Ciències Ambientals. Aquest projecte final de carrera amb el títol: “Producció de biopolímers amb cultius bacterians mixtes”, s’ha desenvolupat sota la supervisió de la directora de projecte Dra. María Eugenia Suárez Ojeda del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i s’ha dut a terme per l’estudiant Jordi Pérez i Forner de la Llicenciatura de Ciències Ambientals, Facultat de Ciències de la UAB, en el Departament d’Enginyeria Química de la mateixa universitat. L’objectiu d’aquest projecte ha estat produir biopolímers simultàniament amb l’eliminació de fòsfor i matèria orgànica en aigües residuals per obtenir un residu final amb un alt valor afegit. Aquests biopolímers reuneixen les característiques necessàries per a poder competir amb els plàstics convencionals i així, reduir l’elevat consum del petroli i la generació de residus no biodegradables. En aquest projecte s’ha dut a terme la posta en marxa d’un reactor discontinu seqüencial (SBR) per a l’acumulació de biopolímers amb cultius bacterians mixtes. Diferents investigadors han estudiat que aquests tipus de cultius bacterians arriben a nivells de fins el 53-97% [Pijuan et al., 2009] de contingut de biopolímers a la biomassa, sometent als microorganismes a diferents situacions d’estrés ja sigui per dèficit de nutrients o per variacions en les fases de feast-famine (festí-fam). Durant el projecte, s’ha realitzat el monitoratge del reactor alimentat amb una aigua sintètica, elaborada en el laboratori, amb les característiques d’un aigua residual provinent de la industria làctica. S’ha sotmès als microorganismes a diferents condicions operacionals, una d’elles amb limitació de fòsfor com a nutrient i una tercera condició amb una variació a les fases feast-famine. D’altra banda, com a segon objectiu, s’ha analitzat el contingut de biopolímers a la biomassa de dos SBRs més, del grup de recerca Bio-GLS del Departament d’Enginyeria Química de la UAB, alimentats amb diferents fonts de carboni, glicerol i àcids grassos de cadena llarga (AGCLL), per observar les influències que té el tipus de substrat en l’acumulació de biopolímers. Els resultats obtinguts en la primera part d’aquest projecte han estat similars als resultats d’altres investigadors [Pijuan et al., 2009; Guerrero et al., 2012]. S’ha determinat que sotmetre als microorganismes a situacions d’estrés té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers. També s’ha observat com al mateix temps que acumulaven aquests compostos, els microorganismes desenvolupaven la seva tasca de depurar l’aigua residual, obtenint al final del cicle una aigua amb un baix contingut en matèria orgànica i altres contaminants com amoni i fòsfor, en aquest cas. En la segona part del projecte, s’ha observat com el tipus de substrat té un efecte directe pel que fa a l’acumulació de biopolímers i també a l’activitat metabòlica dels microorganismes. Per tant, s’ha conclòs que la producció de biopolímers mitjançant la depuració d’aigües residuals es una via d’investigació molt prometedora pel que fa als resultats obtinguts. Alhora que es tracta un residu, s’obté una producte residual amb un alt valor afegit que pot ser utilitzat per la producció de bioplàstics 100% biodegradables.

Aplicación CABIRA (Calidad Biológica de los Ríos Altoandinos)

La aplicación CABIRA (Calidad Biológica de los Ríos Altoandinos) está diseñada para el cálculo de métricas representativas de la calidad biológica de la comunidad de los macroinvertebrados acuáticos que viven en los ríos altoandinos (por encima de los 2000 m.s.n.m.) y muy especialmente para el cálculo del índice multimétrico IMEERA (Índice Multimétrico de Estado Ecológico de Ríos Altoandinos) (Villamarín et al., 2013). Esta aplicación informática ha sido desarrollada por el grupo de investigación F.E.M. (Freshwater Ecology and Management) del Departamento de Ecología de la Universitat de Barcelona (España) bajo la dirección del profesor Narcís Prat.

Dispensació d'antibiòtics sense recepta a les oficines de farmàcia

Introducció: L’ús indiscriminat d’antibiòtics, l’augment de les resistències i la mancança d’investigació en nous antibiòtics fa que ens trobem en un moment de crisi antibiòtica on cal prendre mesures. Objectiu: Quantificar el percentatge de farmàcies que venen antibiòtics sense recepta mèdica oficial per un dels tres casos següents: infecció d’orina, mal de coll o bronquitis aguda. Metodologia: Estudi prospectiu realitzat en el període gener-maig 2013 a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona. Resultats: Es van visitar un total de 45 farmàcies. Es va vendre antibiòtic en 12 (80%) farmàcies on es va simular infecció d’orina, en 10 (66,7%) on es va simular mal de coll i en 5 (33,3%) on es va simular bronquitis aguda (p<0,05). Només en un 22,2% dels casos en què es va vendre un antibiòtic es va preguntar per les al·lèrgies de la pacient i també en un 22,2% l’argument per no dispensar l’antibiòtic va ser de tipus raonat. Conclusió: Aquests resultats mostren que tot i les campanyes que s’han fet per conscienciar la població sobre l’ús racional dels antibiòtics i el fet que vendre antibiòtics sense recepta és il·legal, se segueixen dispensant antibiòtics sense recepta.

Dessalinització nuclear : estudi preliminar per l'aplicació a Catalunya

Aquest document pretén donar a conèixer el concepte de dessalinització nuclear, determinar els avantatges i inconvenients a nivell ambiental, així com els costos econòmics i energètics que poden suposar. Podem definir dessalinització nuclear com una planta de dessalinització d’aigua marina que és alimentada pel seu complet funcionament per un reactor nuclear. La planta utilitza tant l’energia elèctrica que es produeix com l’energia calorífica retinguda en l’aigua que surt del reactor. S’ha estructurat el treball en tres parts. La primera és una anàlisi de quin és l’ús que se’n fa a nivell mundial de la tecnologia de dessalinització. S’ofereixen dades de la producció mundial d’aigua dolça a partir d’aquesta tecnologia, en quins països se’n fa més ús i perquè. També es defineixen els tipus de plantes de dessalinització que es poden construir. El segon apartat és un anàlisi històric i d’actualitat de la dessalinització nuclear mundial. S’analitza el perquè del desenvolupament d’aquesta tecnologia i s’estudien les necessitats hídriques que es podran tenir en un futur. Es planteja si aquesta tecnologia pot satisfer-les. S’estudien les onze plantes de dessalinització nuclear que han funcionat. El tercer apartat és un estudi de la possible transformació de les dues plantes dessalinitzadores catalanes en dessalinitzadores nuclears. Es fa un anàlisi de costos energètics i de producció, sense tenir en compte els d’instal·lació. També s’investiga els possibles impactes per contaminació radiològica que podria generar l’aigua produïda amb aquesta tecnologia.