Entrevistando a niños preescolares víctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar : Eficacia de los modelos de entrevista forense

Entrevistando niños preescolares víctimas de abuso sexual y/o maltrato familiar: eficacia de los modelos de entrevista forense Se han entrevistado 135 niños preescolares con 3 modelos de entrevista diferentes para recordar un hecho emocionalmente significativo. Se concluye que el recuerdo correcto de los niños oscila entre el 70-90% y el porcentaje de errores de mensajes es del 5-6%. El estudio remarca la necesidad de establecer perfectamente las reglas de la entrevista y se destaca la ineficacia de las técnicas de la entrevista cognitiva en los niños de P3 y P4. Entrevistant infants pre-escolars víctimes d’abús sexual i/o maltractament familiar: eficàcia dels models d’entrevista forense Entrevistar infants en edat preescolar que han viscut una situació traumàtica és una tasca complexa que dins l’avaluació psicològica forense necessita d’un protocol perfectament delimitat, clar i temporalitzat. Per això, s’han seleccionat 3 protocols d’entrevista: el Protocol de Menors (PM) de Bull i Birch, el model del National Institute for Children Development (NICHD) de Michel Lamb, a partir del qual es va desenvolupar l’EASI (Evaluación del Abuso Sexual Infantojuvenil) i l’Entrevista Cognitiva (EC) de Fisher i Geiselman. La hipòtesi de partida vol comprovar si els anteriors models permeten obtenir volums informatius diferents en infants preescolars. Conseqüentment, els objectius han estat determinar quin dels models d’entrevista permet obtenir un volum informatiu amb més precisions i menys errors, dissenyar un model d’entrevista propi i consensuar aquest model. En el treball s’afegeixen esquemes pràctics que facilitin l’obertura, desenvolupament i tancament de l’entrevista forense. La metodologia ha reproduït el binomi infant - esdeveniment traumàtic, mitjançant la visualització i l’explicació d’un fet emocionalment significatiu amb facilitat per identificar-se: l’accident en bicicleta d’un infant que cau, es fa mal, sagna i el seu pare el cura. A partir d’aquí, hem entrevistat 135 infants de P3, P4 i P5, mitjançant els 3 models d’entrevista referits, enfrontant-los a una demanda específica: recordar i narrar aquest esdeveniment. S’ha conclòs que el nivell de record correcte, quan s’utilitza un model d’entrevista adequat amb els infants en edat preescolar, oscil•la entre el 70-90%, fet que permet defensar la confiança en els records dels infants. Es constata que el percentatge d’emissions incorrectes dels infants en edat preescolar és mínim, al voltant d’un 5-6%. L’estudi remarca la necessitat d’establir perfectament les regles de l’entrevista i, per últim, en destaca la ineficàcia de les tècniques de memòria de l’entrevista cognitiva en els infants de P3 i P4. En els de P5 es comencen a veure beneficis gràcies a la tècnica de la reinstauració contextual (RC), estant les altres tècniques fora de la comprensió i utilització dels infants d’aquestes edats. Interviewing preschoolers victims of sexual abuse and/or domestic abuse: Effectiveness of forensic interviews models 135 preschool children were interviewed with 3 different interview models in order to remember a significant emotional event. Authors conclude that the correct recall of children ranging from 70-90% and the percentage of error messages is 5-6%. It is necessary to fully establish the rules of the interview. The present research highlights the effectiveness of the cognitive interview techniques in children from P3 and P4.

Adding diversity to ruthenium (II)-arene anticancer (RAPTA) compounds via click chemistry: the influence of hydrophobic chains

The application of click chemistry to develop libraries of organometallic ruthenium-arene complexes with potential anticancer properties has been investigated. A series of ruthenium-imidazole-triazole complexes, with hydrophobic tails, were prepared from a common precursor via click chemistry. The tail could be attached to the ligand prior to coordination to the ruthenium complex were screened for cytotoxicity in tumourigenic and non-tumourigenic cell lines, and while the compounds were only moderately cytotoxic, good selectivity for tumourigenic cells were abserved.

Hyperpolarizing gases via dynamic nuclear polarization and sublimation.

A high throughput method was designed to produce hyperpolarized gases by combining low-temperature dynamic nuclear polarization with a sublimation procedure. It is illustrated by applications to 129Xe nuclear magnetic resonance in xenon gas, leading to a signal enhancement of 3 to 4 orders of magnitude compared to the room-temperature thermal equilibrium signal at 7.05 T.

Cytotoxins of the human pathogen Aeromonas hydrophila trigger, via the NLRP3 inflammasome, caspase-1 activation in macrophages.

Aeromonas hydrophila is a Gram-negative pathogen that causes serious infectious disease in humans. A. hydrophila induces apoptosis in infected macrophages, but the host proinflammatory responses triggered by macrophage death are largely unknown. Here, we demonstrate that the infection of mouse macrophages with A. hydrophila triggers the activation of caspase-1 and release of IL-1β. Caspase-1 activation was abrogated in macrophages deficient in Nod-like receptor family, pyrin domain containing 3 (NLRP3) and apoptosis-associated speck-like protein containing a caspase recruitment domain (ASC), but not NLR family, CARD domain containing 4 (NLRC4). The activation of the NLRP3 inflammasome was mediated by three cytotoxins (aerolysin, hemolysin and multifunctional repeat-in-toxin) produced by A. hydrophila. Our results indicated that the NLRP3 inflammasome senses A. hydrophila infection through the action of bacterial cytotoxins.

Sedació intravenosa per procediments endoscòpics digestius: satisfacció dels pacients i perfil de seguretat.

o INTRODUCCIÓN: Las exploraciones endoscópicas digestivas son molestas para el paciente. El objetivo principal del trabajo es evaluar la satisfacción de los pacientes después de la sedación por un anestesiólogo. MATERIAL Y MÉTODO: se seleccionaron 50 pacientes. Se administró una pauta de sedoanalgesia con midazolam, fentanilo y propofol. RESULTADOS: Ningún paciente precisó ventilación manual. La complicación más frecuente al alta fue dolor abdominal. Todos los pacientes valoraron la experiencia como buena o muy buena. CONCLUSIONES: La sedación intravenosa para endoscopias digestivas aumenta la satisfacción de los pacientes, manteniendo un perfil de seguridad adecuado.

El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

Antibioticoterapia intravenosa domiciliaria en el tratamiento de las infecciones causadas por microorganismos multirresistentes

L'objectiu d'aquest treball és descriure els tres primers anys d'experiència en teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE) en infeccions per microorganismes multiresistents a la nostra Unitat d'Hospitalització a Domicili alhora que avaluar la seva seguretat i eficacia. El grup control són la resta dels pacients amb TADE ingressats a la Unitat. En el grup estudi hi ha hagut més tornades inesperades i reingressos, probablement en relació a la major comorbilitat i dependència fisica dels pacients. La taxa de reaccions adverses és similar i s'ha reduit significativament el nombre d'hospitalitzacions comparant els tres mesos previs a l'ingrés i els tres posteriors. Paraules clau: teràpia ambulatoria domiciliària endovenosa (TADE); microorganismes multiresistents; seguretat; eficacia

Antibioticoterapia Intravenosa domiciliaria mediante bomba de perfusión continua de la sobreinfección respiratoria por Pseudomonas aeruginosa en el paciente con enfermedad pulmonar obstructiva crónica.

La malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC) té una prevalença elevada al nostra medi i un gran impacte econòmic. La sobreinfecció respiratoria en els pacients MPOC avançats, es bàsicament, per Pseudomonas. L´antibioticoteràpia domiciliaria endovenosa en aquest tipus de sobreinfecció es de gran importància. La forma d´administració de l´antibiòtic es mitjançant bombes d´infusió continues i bombes d´infusió intermitents. Es tracta d´un estudi comparatiu dels dos tipus de bombes d´infusió per l´erradicació de Pseudomonas aeruginosa en el pacient MPOC.

Stream Radio Community : comunitat web per la difusió de radio via streaming

Desenvolupament d'una aplicació web amb projecció a comunitat virtual d’usuaris, que també integra un sistema de transmissió de streaming. Mitjançant aquest sistema els usuaris són capaços d’emetre o d’escoltar un programa radiofònic en temps real o offline.

Morphometric Vertebral Assessments via the Use of Dual X-ray Absorptiometry for the Evaluation of Radiographic Damage in Ankylosing Spondylitis: A Pilot Study.

We performed a pilot study to compare vertebral fracture assessments (VFA) and lateral X-rays in terms of inter- and intraobserver reliability and degree of correlation for the detection of syndesmophytes in ankylosing spondylitis (AS). We recruited 19 patients with AS and recent lumbar or cervical lateral X-rays with at least one syndesmophyte. Each patient underwent dual-energy X-ray absorptiometry with measurement of bone mineral density and dorso-lumbar VFA. Intra- and interreader reliability for VFA and X-rays were measured using 2 independent, blinded observers and Cohen's kappa values. An adapted modified Stoke Ankylosing Spondylitis Spinal Score (amSASSS) was generated with each method, and these 2 values correlated. For X-rays, intraobserver and interobserver agreement were 94.3% (κ = 0.83) and 98.6% (κ = 0.96), respectively; for VFA, corresponding values were 92.8% (κ = 0.79) and 93.8% (κ = 0.82). Overall agreement between the 2 techniques was 88.6% (κ = 0.72). The Pearson correlation coefficient for the 2 methods was 0.95 for the modified Stoke Ankylosing Spondylitis Spinal Score . Per dual-energy X-ray absorptiometry-generated bone mineral density, >50% of patients were osteopenic and 10% osteoporotic. In terms of reproducibility and correlation with X-rays, performing a VFA appears to be a candidate for assessing radiographic damage in AS, thought further research is necessary to justify this indication.

E2F activation of S phase promoters via association with HCF-1 and the MLL family of histone H3K4 methyltransferases.

E2F transcriptional regulators control human-cell proliferation by repressing and activating the transcription of genes required for cell-cycle progression, particularly the S phase. E2F proteins repress transcription in association with retinoblastoma pocket proteins, but less is known about how they activate transcription. Here, we show that the human G1 phase regulator HCF-1 associates with both activator (E2F1 and E2F3a) and repressor (E2F4) E2F proteins, properties that are conserved in insect cells. Human HCF-1-E2F interactions are versatile: their associations and binding to E2F-responsive promoters are cell-cycle selective, and HCF-1 displays coactivator properties when bound to the E2F1 activator and corepressor properties when bound to the E2F4 repressor. During the G1-to-S phase transition, HCF-1 recruits the mixed-lineage leukemia (MLL) and Set-1 histone H3 lysine 4 methyltransferases to E2F-responsive promoters and induces histone methylation and transcriptional activation. These results suggest that HCF-1 induces cell-cycle-specific transcriptional activation by E2F proteins to promote cell proliferation.

Anàlisi del riu Llobregat com a via de transport del Baix Llobregat a l'època romana, amb eines SIG

Desenvolupament d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG), que permeti analitzar les funcions dels jaciments romans de la zona del riu Llobregat i consultar els jaciments, emmagatzemats en una base de dades de forma espacial.

Drainage of fluorescent liposomes from the vitreous to cervical lymph nodes via conjunctival lymphatics.

The use of liposomes as carriers for the delivery of biologically active molecules into the eye is of major interest. Indeed, encapsulation of biologically active molecules in liposomes may increase their bioavailability and may induce a sustained release, thus avoiding repeated intraocular injections and reducing side effects. We describe here the fate of rhodamine-conjugated liposomes (Rh-Lip) injected into the vitreous of normal Lewis rats. Twenty-four hours after intravitreal injection fluorescent liposomes were detected in the vitreous, the inner layer of the retina and to a lesser extent in the anterior segment of the eye. In addition, numerous Rh-Lip were also observed in the episclera and conjunctival stroma, in conjunctival lymphatic vessels and cervical lymph nodes (LN) draining the conjunctiva and the eye. In the LN, Rh-Lip were taken up by resident macrophages adjacent to CD4+ and CD8+ T cells. Thus, intravitreal injection of anti-inflammatory drugs loaded in liposomes could modulate the ocular immune microenvironment. In addition the passage of drugs into the cervical LN could alter the immune status of these LN and contribute to the regulation of intraocular inflammation. Our results suggest that this phenomenon should be taken into account to design new therapies based on intraocular drug administration.