Distribución y concentración de la merluza peruana y su fauna acompañante en otoño 2003: Crucero BIC Olaya 0305-06

El crucero demersal BIC Olaya 0305-06 se realizó entre el 20 de mayo y 18 de junio 2003, para determinar la distribución y abundancia de la merluza (Merluccius gayi peruanus) y su fauna acompañante mediante el uso simultáneo del método de área barrida y el método acústico. El equipo utilizado en la evaluación acústica fue el ecosonda científico EK500 de 38 y 120 kHz de frecuencia. Las principales observaciones fueron: (1) La merluza se detectó desde 3°29’S hasta aproximadamente 7°45’S (Chicama) con predominio de áreas continuas y densas. (2) La abundancia estimada fue 120.000 t. (3) Latitudinalmente la mayor biomasa se encontró en la subárea D (6-7°S), con 67.000 t. (4) La mayor abundancia se registró a 20 mn de la costa con 54.000 t. (5) Además de la merluza, otra especie que se presentó en concentraciones interesantes fue el bereche con barbo (Larimus pacificus), cuya distribución casi continua fue desde el extremo norte del litoral hasta Paita compartiendo en muchos casos el hábitat con la merluza.

Cardiovascular effects of neuropeptide Y.

Neuropeptide Y (NPY) is present in the brain, the adrenal medulla, and peripheral sympathetic nerves. This peptide is released together with catecholamines during sympathoadrenal activation. It possesses direct vasoconstrictor properties that are not dependent on simultaneous adrenergic activation. Moreover, it potentiates the vascular effect of several stimulatory substances and may contribute to the modulation of blood pressure responsiveness under a number of circumstances. NPY may also be indirectly involved in the control of blood pressure through regulating the release of hormones with well-established actions on the cardiovascular system.

Recueil de chansons, etc.

Contient : Recueil de 301 chansons, jeux-partis, etc., anonymes dans ce manuscrit, mais qui se trouvent, néanmoins, groupés par auteur ; « Traitié des quatre neccessaires », commencé et achevé « en l'an de la grace de N. S. M II cenz et LXVI. » Premiers et derniers mots : « Mesdisans, ja soit ce qu'il aient plusors foiz... — ... la compagnie de precieuse vertu de permanance. Explicit » ; « Le Bestiare d'amours mestre Richart de Furnival. » Publié par C. Hippeau (Paris, 1860, in-8°) ; cf. Histoire littéraire, t. XXIII (1856), p. 724 (art. de P. Paris) ; Recueil de 30 chansons anonymes, en l'honneur de la Vierge ; signalées comme les précédentes par M. G. Raynaud ; Note relative au mariage de « Raoulet Berthelot » et de « Perrine de Fougerays » (1427). — Ms. C de J. Brakelmann (Les plus anciens chansonniers français, Paris, 1870-1896, 2 vol. in-8° ) et J de A. Scheler (Trouvères belges, Paris, 1876, in-8° )

« Ordonnance du hancquot, que fist en la ville de Lisie très haut et très poissant prince Phelippe, par la grace de Dieu, duc de Bourgoigne et de Brabant, etc., l'an mil quatre cens chinquante trois, le XVIIe jour de febvrier. » (Voeux du Faisan).

Contient : « Registre des veux qui furent fais en intencion d'aler sur les Turs, l'an mil quatre cens. chinquante trois, en la presence de très noble et tres redouté prince Phelippe, par la grace de Dieu, duc de Bourgoigne... » ; « Coppie de la bulle donnée l'an lXIII (1463) par le pape Pius [II], et translatée, ce dit an, par solennel orateur l'evesque de Tournay, » G. Filastre ; « Epistre faitte en la contemplacion du saint voyage de Turquie, adreissant à la très crestienne et très heureuse maison de Bourgogne »

Caracterização de padrões de chuvas ocorrentes em Santa Maria (RS)

As características da chuva de uma região podem determinar a maior parte dos efeitos danosos da erosão. A variação da intensidade durante a chuva é uma dessas importantes características. Entretanto, pouco se sabe sobre os padrões de chuva ocorrentes no Brasil. Este trabalho teve como objetivos determinar os padrões das chuvas erosivas naturais verificadas em Santa Maria (RS), e estimar o período de retorno das chuvas em três padrões propostos. Pluviogramas diários foram cedidos pela Estação Central Experimental de Silvicultura e Conservação do Solo de Santa Maria, pertencente à Fepagro, compreendendo o período de 1963 a 1989 e 1991 a 1992. As chuvas foram classificadas em padrão avançado, intermediário e atrasado, de acordo com a posição do pico de máxima intensidade e, posteriormente, foi estimado o período de retorno das chuvas para cada padrão. Algumas características de interesse foram calculadas, como a intensidade média dos picos, duração das chuvas e dos picos com intensidade superior a 100 mm h-1. Das 1.193 chuvas erosivas individuais analisadas, os padrões, avançado, interme-diário e atrasado, corresponderam a 551, 295 e 347 chuvas, perfazendo 46,2; 24,7 e 29,1% do total de chuvas, respectivamente. Isso caracteriza o padrão avançado como o padrão de chuvas mais freqüente em Santa Maria. Das 79 chuvas com picos de intensidade superiores a 100 mm h-1, os padrões analisados (avançado, intermediário e atrasado) corresponderam a 45, 18 e 16 chuvas, perfazendo 8,2; 6,1 e 4,6% do total de chuvas, respectivamente. A duração média das chuvas com picos de intensidade superiores a 100 mm h-1 foi de 8 h, e a duração dos picos foi de seis min. e 50 seg. Foram calculados os períodos de retorno de 2, 5, 10, 20, 50 e 100 anos para as durações estudadas e construídas curvas de intensidade, duração e freqüência para os padrões de chuva supracitados.

Role of the circadian clock gene Per2 in adaptation to cold temperature.

Adaptive thermogenesis allows mammals to resist to cold. For instance, in brown adipose tissue (BAT) the facultative uncoupling of the proton gradient from ATP synthesis in mitochondria is used to generate systemic heat. However, this system necessitates an increase of the Uncoupling protein 1 (Ucp1) and its activation by free fatty acids. Here we show that mice without functional Period2 (Per2) were cold sensitive because their adaptive thermogenesis system was less efficient. Upon cold-exposure, Heat shock factor 1 (HSF1) induced Per2 in the BAT. Subsequently, PER2 as a co-activator of PPARα increased expression of Ucp1. PER2 also increased Fatty acid binding protein 3 (Fabp3), a protein important to transport free fatty acids from the plasma to mitochondria to activate UCP1. Hence, in BAT PER2 is important for the coordination of the molecular response of mice exposed to cold by synchronizing UCP1 expression and its activation.

Prevalence of vascular disease in systemic lupus erythematosus compared with type-1 diabetes mellitus: A cross-sectional study of two cohorts.

OBJECTIVES: Systemic lupus erythematosus (SLE) is associated with considerable cardiovascular morbidity that has not yet been directly compared with other diseases with known cardiovascular risk. METHODS: Two hundred and forty-one patients of the multicentre Swiss SLE cohort study (SSCS) were cross-sectionally assessed for coronary heart disease (CHD), cerebrovascular disease (CVD) and peripheral artery disease (PAD). SLE patients were compared with a cohort of 193 patients with type-1 diabetes mellitus being followed at the University Hospital Basel. A subgroup analysis of 50 age- and sex-matched patients from the University Hospital Basel was performed. RESULTS: Of patients within the SSCS 13.3% had one or more vascular events: 8.3% CHD, 5% CVD and 1.2% PAD. In type-1 diabetes mellitus patients, 15% had vascular events: 9.3% CHD, 3.1% CVD and 5.6% PAD. In the matched subgroup, 26% of SLE patients had vascular events (14% CHD) compared with 12% in type-1 DM patients (2% CHD). Cardiovascular risk factors were similar in both groups. Vascular events in SLE patients were associated with age, longer disease duration, dyslipidaemia, and hypertension. CONCLUSION: Cardiovascular morbidity in SLE is at least as frequent as in age- and sex-matched type-1 diabetes mellitus patients. Therefore, aggressive screening and management of cardiovascular risk factors should be performed.

Veus ignorades: representacions socials, subjectivitat i resiliència en persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional

Els processos per a l’aprovació i la implementació de la Llei per a l’Autonomia personal i l’Atenció a les Persones en situació de Dependència (LAPAD) han donat lloc a un intens debat polític i social que, coincidint també amb les millores en la provisió de serveis i els avenços mèdics, ha contribuït a un procés de classificació i d’etiquetatge basats en els dèficits de les persones que es troben en aquestes circumstàncies. Aquesta visió anul·la el subjecte i la seva experiència singular i condiciona l’abordatge dels models d’atenció i de cura. L’estudi pretén fer una aproximació a les persones grans amb pèrdua d’autonomia funcional, fent emergir les seves veus, que expressen com perceben, interpreten, afronten i es reajusten a la nova situació. Partint d’un enfocament constructivista, basat en la subjectivitat, es fa un recorregut sobre els models de la discapacitat que han reeixit en l’activitat científica dels darrers anys, els mecanismes de regulació de les pèrdues que defensen les teories del cicle vital i les aportacions que s’han fet sobre el model de la resiliència aplicat a les persones que envelleixen. El resultats de l’estudi mostren com les representacions i els significats que les persones grans atribueixen a la seva experiència s’inscriuen en les seves trajectòries vitals, donant un sentit únic i singular a la forma de viure i de respondre a la pèrdua d’autonomia funcional i les seves conseqüències. Aquelles que expressen una vivència d’integritat respecte de la vida viscuda, amb predomini d’afectes positius envers un mateix i els altres, que conserven l’esperança i el desig de continuar vivint, s’ajusten a les pèrdues de manera més satisfactòria que aquelles que expressen desconfiança i una certa amargor respecte de la pròpia vida. D’això se’n deriva que els espais d’escolta i d’acompanyament poden ser un recurs vàlid i necessari en el qual, a través de la paraula i el testimoni narrat, el subjecte pugui repensar i resignificar les seves experiències.

Prenatal management of monoamniotic twin pregnancies.

OBJECTIVE: To evaluate antenatal surveillance strategies and the optimal timing of delivery for monoamniotic twin pregnancies. METHODS: Obstetric and perinatal outcomes were retrospectively retrieved for 193 monoamniotic twin pregnancies. Fetal and neonatal outcomes were compared between fetuses followed in an inpatient setting and those undergoing intensive outpatient follow-up from 26 to 28 weeks of gestation until planned cesarean delivery between 32 and 35 weeks of gestation. The risk of fetal death was compared with the risk of neonatal complications. RESULTS: Fetal deaths occurred in 18.1% of fetuses (70/386). Two hundred ninety-five neonates from 153 pregnancies were born alive after 23 weeks of gestation. There were 17 neonatal deaths (5.8%), five of whom had major congenital anomalies. The prospective risk of a nonrespiratory neonatal complication was lower than the prospective risk of fetal death after 32 4/7 weeks of gestation (95% confidence interval 32 0/7-33 4/7). The incidence of death or a nonrespiratory neonatal complication was not significantly different between fetuses managed as outpatients (14/106 [13.2%]) or inpatients (15/142 [10.5%]; P=.55). Our statistical power to detect a difference in outcomes between these groups was low. CONCLUSIONS: The in utero risk of a monoamniotic twin fetus exceeds the risk of a postnatal nonrespiratory complication at 32 4/7 weeks of gestation. If close fetal surveillance is instituted after 26-28 weeks of gestation and delivery takes place at approximately 33 weeks of gestation, the risk of fetal or neonatal death is low, no matter the surveillance setting. LEVEL OF EVIDENCE: : II.

[Lettre autographe signée de Giuseppe Verdi à Escudier, Gênes, 7 mars 1874]

Comprend aussi une enveloppe