1000 resultados para 183-1135
Resumo:
Magdeburg, Univ., Fak. für Verfahrens- und Systemtechnik, Diss., 2012
Resumo:
Magdeburg, Univ., Fak. für Informatik, Diss., 2009
Resumo:
Este trabalho foi feito afim de determinar uma hipotética correlação existente entre a forma do ôvo e o sexo do pinto. Dois métodos foram utilizados. No primeiro considerou-se apenas a "ponta" do ôvo, dividindo-se um lote de 1100 ovos em dois grupos, um considerado ponteagudo e outro arredondado. Os resultados totais mostraram a nenhuma influência da forma da ponta na determinação do sexo, isto é, a falta de correlação era completa. No segundo método, determinou-se a média da relação entre a largura e o comprimento do ôvo, e adotou-se essa medida como linha divisória de dois grupos : um de ovos grossos com 223 ovos e outro de ovos finos, com 183 ovos. A relação sexual foi respectivamente de 38.60 e 37.07 o que mostra a falta de correlação. Os dez ovos mais compridos e os dez mais redondos, incubados separadamente, confirmaram os resultados anteriores. A determinação do sexo dos pintos foi feita pelo método de JAAP, aperfeiçoado nesta Seção. O Autor conclui, que na população estudada, da raça Rhode I. Red, não existe absolutamente a menor correlação entre a forma do ôvo e o sexo do pinto que êle possa determinar. Acredita que essas conclusões possam se aplicar a todas as variedades industriais, mas acha possível, que em raças muito antigas não provenientes de cruzamentos, talvez nalguma raça de briga, tal correlação possa existir.
Resumo:
Magdeburg, Univ., Fak. für Naturwiss., Diss., 2014
Resumo:
Magdeburg, Univ., Fak. für Informatik, Diss., 2015
Resumo:
Otto-von-Guericke-Universität Magdeburg, Fakultät für Mathematik, Dissertation, 2016
Resumo:
The stages of gonadal development for the female of "barba-ruça" shrimp (Artemesia longinaris Bate, 1888) were characterized based on histological analysis. Four stages (immature, almost mature, ripe and spawned) were determined according to the structure and arrangement of cells in the ovary. Each stage corresponds macroscopically to a characteristic color, except stages I (immature) and IV (spawned), in which colors are very similar and can be distinguished only microscopically. The chromatic scale varies from white/translucent (stage I), neutral green (almost mature) to dark green (ripe). The mean size of cells was 56.9 µm (±3.5) (stage I), 127 µm (±2.6) (stage II) and 183 µm (±1.91) (stage III). The size frequency of cells was polimodal, and different cell stages were observed in ripe ovary, suggesting the occurrence of multiple spawning. The chromatic scale developed is an important tool for laboratory analysis, and can be easily used to identify the gonadal stages.
Resumo:
A região costeira de Itaipu, Rio de Janeiro é guarnecida por três ilhas, formando uma enseada semi-abrigada porém com ampla comunicação com o mar. Esta enseada recebe o aporte de águas do complexo lagunar Itaipu-Piratininga, além da influência de massas d'água oceânicas, constituindo uma área de intensa atividade pesqueira artesanal. Utilizando-se dados provenientes do monitoramento mensal da pesca artesanal (arrastos-de-praia, redes de emalhe e linha de mão), de arrastos experimentais em zona de arrebentação, censos visuais sub-aquáticos (ilhas da Menina, Mãe e Pai) e um experimento multiamostral na lagoa de Itaipu, elaborou-se uma lista de espécies de peixes que ocorrem na região, observando-se as suas conectividades e afinidades aos diversos habitats locais, incluindo a enseada, os recifes rochosos, a zona de arrebentação e a lagoa de Itaipu. Foram identificadas 183 espécies, sendo 26 Elasmobranchii, agrupados em 13 famílias e 157 espécies de Actinopterygii (63 famílias). A pesca de arrasto-de-praia capturou o maior número de espécies (112), seguida das redes de emalhe (94) e da linha de mão (35). Os arrastos na zona de arrebentação (picaré), capturaram apenas 49 espécies (oito exclusivas), principalmente juvenis e sem importância comercial. Os censos visuais identificaram um total de 41 espécies, sendo 21 exclusivas e de caráter críptico. No interior da lagoa de Itaipu foram registradas 46 espécies, 18 exclusivas de caráter ocasional. A análise de agrupamento, incluindo 106 espécies de ocorrência não exclusiva, resultou na formação de oito grupos. Os grupos A e B foram constituídos por espécies associadas exclusivamente às atividades de pesca na enseada, incluindo algumas espécies de interesse comercial. O grupo C reuniu as espécies comuns às pescarias cujos juvenis ocorrem na zona de arrebentação. O grupo D classificou espécies de ocorrência comum à pesca e às ilhas. O grupo E foi representado por espécies associadas à pesca e ocorrentes na lagoa (mugilídeos, gerreídeos e clupeídeos); o grupo F, por espécies ausentes apenas nas ilhas; o grupo G, por espécies ausentes apenas na lagoa e o grupo H, por espécies comuns a todas as áreas amostradas. Comparativamente a outras áreas do sudeste brasileiro, a região costeira de Itaipu representa uma importante área de agregação de diversidade e biomassa da ictiofauna, possibilitando a formação de associações de espécies e a conectividade entre os diferentes habitats locais.
Resumo:
En el perímetre del parc es troben gran nombre d’edificacions amb mancances de subministrament elèctric per la gran dispersió de la població de la comarca. L’objectiu d’aquest estudi és desenvolupar un protocol per determinar la viabilitat de l’energia fotovoltaica en edificis aïllats i aplicar-la de forma pilot a dos edificis gestionats pels responsables del Parc Natural de l’Alt Pirineu: el Centre de Logística i Manteniment (CLM) i el Refugi del Fornet. Aquests han estat escollits per la seva representativitat com a edificis aïllats de la xarxa elèctrica convencional. S’ha elaborat una metodologia pròpia, el Protocol d’instal·lació d’energia fotovoltaica en edificis aïllats de la xarxa elèctrica. S’ha realitzat una anàlisi de sensibilitats del dimensionat fotovoltaic davant la modificació de diversos paràmetres rellevants. Això ha permès determinar les característiques òptimes de viabilitat per als dos edificis en estudi i el cost de la instal·lació fotovoltaica (17.183€ el CLM i 164.815 € el Refugi del Fornet). Els resultats obtinguts en els dos edificis pilot han mostrat el gran cost relatiu entre l’energia fotovoltaica i l’energia elèctrica produïda a partir de combustibles fòssils.
Resumo:
OBJECTIVES: : To evaluate the outcome after Hartmann's procedure (HP) versus primary anastomosis (PA) with diverting ileostomy for perforated left-sided diverticulitis. BACKGROUND: : The surgical management of left-sided colonic perforation with purulent or fecal peritonitis remains controversial. PA with ileostomy seems to be superior to HP; however, results in the literature are affected by a significant selection bias. No randomized clinical trial has yet compared the 2 procedures. METHODS: : Sixty-two patients with acute left-sided colonic perforation (Hinchey III and IV) from 4 centers were randomized to HP (n = 30) and to PA (with diverting ileostomy, n = 32), with a planned stoma reversal operation after 3 months in both groups. Data were analyzed on an intention-to-treat basis. The primary end point was the overall complication rate. The study was discontinued following an interim analysis that found significant differences of relevant secondary end points as well as a decreasing accrual rate (NCT01233713). RESULTS: : Patient demographics were equally distributed in both groups (Hinchey III: 76% vs 75% and Hinchey IV: 24% vs 25%, for HP vs PA, respectively). The overall complication rate for both resection and stoma reversal operations was comparable (80% vs 84%, P = 0.813). Although the outcome after the initial colon resection did not show any significant differences (mortality 13% vs 9% and morbidity 67% vs 75% in HP vs PA), the stoma reversal rate after PA with diverting ileostomy was higher (90% vs 57%, P = 0.005) and serious complications (Grades IIIb-IV: 0% vs 20%, P = 0.046), operating time (73 minutes vs 183 minutes, P < 0.001), hospital stay (6 days vs 9 days, P = 0.016), and lower in-hospital costs (US $16,717 vs US $24,014) were significantly reduced in the PA group. CONCLUSIONS: : This is the first randomized clinical trial favoring PA with diverting ileostomy over HP in patients with perforated diverticulitis.
Resumo:
Splenic marginal zone lymphoma (SMZL) is a low grade B-cell non-Hodgkin's lymphoma. The molecular pathology of this entity remains poorly understood. To characterise this lymphoma at the molecular level, we performed an integrated analysis of 1) genome wide genetic copy number alterations 2) gene expression profiles and 3) epigenetic DNA methylation profiles.We have previously shown that SMZL is characterised by recurrent alterations of chromosomes 7q, 6q, 3q, 9q and 18; however, gene resolution oligonucleotide array comparative genomic hybridisation did not reveal evidence of cryptic amplification or deletion in these regions. The most frequently lost 7q32 region contains a cluster of miRNAs. qRT-PCR revealed that three of these (miR-182/96/183) show underexpression in SMZL, and miR-182 is somatically mutated in >20% of cases of SMZL, as well as in >20% of cases of follicular lymphoma, and between 5-15% of cases of chronic lymphocytic leukaemia, MALT-lymphoma and hairy cell leukaemia. We conclude that miR-182 is a strong candidate novel tumour suppressor miRNA in lymphoma.The overall gene expression signature of SMZL was found to be strongly distinct fromthose of other lymphomas. Functional analysis of gene expression data revealed SMZL to be characterised by abnormalities in B-cell receptor signalling (especially through the CD19/21-PI3K/AKT pathway) and apoptotic pathways. In addition, genes involved in the response to viral infection appeared upregulated. SMZL shows a unique epigenetic profile, but analysis of differentially methylated genes showed few with methylation related transcriptional deregulation, suggesting that DNA methylation abnormalities are not a critical component of the SMZL malignant phenotype.
Resumo:
The mechanisms regulating systemic and mucosal IgA responses in the respiratory tract are incompletely understood. Using virus-like particles loaded with single-stranded RNA as a ligand for TLR7, we found that systemic vs mucosal IgA responses in mice were differently regulated. Systemic IgA responses following s.c. immunization were T cell independent and did not require TACI or TGFbeta, whereas mucosal IgA production was dependent on Th cells, TACI, and TGFbeta. Strikingly, both responses required TLR7 signaling, but systemic IgA depended upon TLR7 signaling directly to B cells whereas mucosal IgA required TLR7 signaling to lung dendritic cells and alveolar macrophages. Our data show that IgA switching is controlled differently according to the cell type receiving TLR signals. This knowledge should facilitate the development of IgA-inducing vaccines.