HIV-induced immunodeficiency and mortality from AIDS-defining and non-AIDS-defining malignancies.

OBJECTIVE: To evaluate deaths from AIDS-defining malignancies (ADM) and non-AIDS-defining malignancies (nADM) in the D:A:D Study and to investigate the relationship between these deaths and immunodeficiency. DESIGN: Observational cohort study. METHODS: Patients (23 437) were followed prospectively for 104 921 person-years. We used Poisson regression models to identify factors independently associated with deaths from ADM and nADM. Analyses of factors associated with mortality due to nADM were repeated after excluding nADM known to be associated with a specific risk factor. RESULTS: Three hundred five patients died due to a malignancy, 298 prior to the cutoff for this analysis (ADM: n = 110; nADM: n = 188). The mortality rate due to ADM decreased from 20.1/1000 person-years of follow-up [95% confidence interval (CI) 14.4, 25.9] when the most recent CD4 cell count was <50 cells/microl to 0.1 (0.03, 0.3)/1000 person-years of follow-up when the CD4 cell count was more than 500 cells/microl; the mortality rate from nADM decreased from 6.0 (95% CI 3.3, 10.1) to 0.6 (0.4, 0.8) per 1000 person-years of follow-up between these two CD4 cell count strata. In multivariable regression analyses, a two-fold higher latest CD4 cell count was associated with a halving of the risk of ADM mortality. Other predictors of an increased risk of ADM mortality were homosexual risk group, older age, a previous (non-malignancy) AIDS diagnosis and earlier calendar years. Predictors of an increased risk of nADM mortality included lower CD4 cell count, older age, current/ex-smoking status, longer cumulative exposure to combination antiretroviral therapy, active hepatitis B infection and earlier calendar year. CONCLUSION: The severity of immunosuppression is predictive of death from both ADM and nADM in HIV-infected populations.

Description of a pure seed fraction of oat through usual evaluations and radiographic images

The objective of this work was to evaluate the width and length incidence in a single seed fraction of oat [Avena sativa (L.)] cv. Cristal. The seeds were selected by a mechanical divider and by hand, and their correspondence to radiographic images in seeds with glumes and their caryopses. The width and length of the seeds with glumes and their caryopses were measured with electronic calliper, and their weight, with precision balance. Radiographic images of seeds with glumes were taken with an X-ray experimental equipment. The analyst selected seeds with glumes by the width and by the length previously determined and so with more weight, than that obtained by hand selection was slightly narrower, larger and lighter. The presence of the glumes masked the caryopses real dimensions (width and length), and conduced the analyst to select seeds that differed more by the width than by the length. The radiographic images showed the presence, or not, of caryopses inside the seed and its real dimensions. The mechanical partition method for seeds showed to be more efficient because the analyst subjectivity was not considered when the selection upon its dimensions was done. The X-ray analysis was a useful tool that complements the pure seed fraction selection as another factor of seed quality.

Intentional risk reduction practices of men in Switzerland who have anal intercourse with casual male partners.

OBJECTIVE: To identify prevalence of and factors associated with intentional use of HIV risk reduction practices by men who have sex with men during anal intercourse with casual partners. METHODS: Cross-sectional survey pertaining to the Swiss HIV behavioral surveillance system, using an anonymous self-administered questionnaire in a self-selected sample of men who have sex with men (n = 2953). Multinomial regression was used to estimate factors associated with reporting either "no or inconsistent condom use" or "one or more risk reduction practices" over "consistent condom use." RESULTS: 57.2% reported anal intercourse with casual partner(s) over the last 12 months. Of these, 24.0% declared having used a risk reduction practice (73.8% of those who did not use condoms consistently). HIV-positive people were more likely to have done so. Most predictors were similarly associated to both regression categories. Four significant predictors were common to both regression categories: Internet partner seeking, age, age squared, and the interaction between HIV status positive and number of partners. The only association that differed markedly between the 2 regression categories was having a number of partners above median, significantly associated with the risk reduction category. CONCLUSIONS: Although condom use is the most frequent protection strategy in anal intercourse with casual partners, risk reduction practices are highly prevalent. However, there are no clear differences regarding predictors between risk reduction practices and inconsistent or no condom use. This suggests that risk reduction is an opportunistic response rather than a strategy per se.

Violencia doméstica: sexo y género en las teorías psicosociales sobre la violencia. Hacia otras propuestas de comprensión e intervención = Domestic violence: sex and gender in psychosocial theories about violence. New approach to it comprehension and intervention

En el artículo se presenta la violencia doméstica como violencia política de género masculino. Se señalan el individualismo, la naturalización y el sexismo en el tratamiento de la violencia y la agresión así como de la identidad, por parte de la psicología tradicional, como factores que dificultan las intervenciones en la violencia doméstica. Los prejuicios, valores y estrategias de la sociedad patriarcal continúan influyendo en ellas. Desde la psicología crítica feminista se propone: a) una comprensión de la subjetividad, la diferencia sexo-género y la violencia como construcciones sociales; b) intervenciones menos autoritarias y que no participen en la reproducción del orden social; c) la incorporación de las resistencias desarrolladas; d) un análisis basado en las relaciones de poder y las prácticas discursivas

How the West "invented" fertility restriction

We analyze the rise of the first socio-economic institution in history that limited fertility ? long before theDemographic Transition. The "European Marriage Pattern" (EMP) raised the marriage age of women andensured that many remained celibate, thereby reducing childbirths by up to one third between the 14thand 18th century. To explain the rise of EMP we build a two-sector model of agricultural production ?grain and livestock. Women have a comparative advantage in the latter because plow agriculture requiresphysical strength. After the Black Death in 1348-50, land abundance triggered a shift towards the landintensivepastoral sector, improving female employment prospects. Because women working in animalhusbandry had to remain unmarried, more farm service spelled later marriages. The resulting reductionin fertility led to a new Malthusian steady state with lower population pressure and higher wages. Themodel can thus help to explain the divergence in income per capita between Europe and Asia long beforethe Industrial Revolution. Using detailed data from England after 1290, we provide strong evidence forour mechanism. Where pastoral agriculture dominated, more women worked as servants, and marriageoccurred markedly later. Overall, we estimate that pastoral farming raised female ages at first marriage bymore than 4 years.

First anal intercourse and condom use among men who have sex with men in Switzerland.

The aim of this study was to analyze the circumstances of first anal intercourse (FAI) among men who have sex with men (MSM) and to identify factors associated with condom use at this event. We conducted a cross-sectional survey among a convenience sample of MSM living in Switzerland (N = 2,200). Anonymous questionnaires were distributed using Swiss gay communication channels (newspapers, associations, websites) and gay bathhouses. We gathered data on age at FAI, age of the partner, degree of familiarity with him, place of first meeting, and sociodemographic indicators. We did not ask whether FAI was insertive, receptive, or both. Data were stratified by birth year classes (birth cohorts). The median age at FAI fell from 24.5 years among men born before 1965 to 20.0 years among those born between 1975 and 1984 (p < .001). In each birth cohort, between 20 and 30% reported a partner 10 years older or more. Of eight variables examined in multivariate analysis, two were positively associated with condom use: age of participants at FAI and low degree of familiarity between partners. Conversely, large age discrepancy between partners was negatively associated with condom use. In conclusion, our data showed that early initiation of anal intercourse and large age discrepancy were associated with risk taking: a pattern of initiation that may facilitate HIV transmission from older to younger cohorts of MSM. Since age at FAI is on the decrease, there is an urgent need to heighten awareness of prevention actions regarding sexual debut of MSM.

Dots i llegats dels Baldrich de Valls (1768-1863)

Aquest article presenta les dificultats que van haver d’afrontar entre 1768 i 1863 els hereus de la casa Baldrich de Valls per liquidar els dots i les deixes testamentàries. Anton Baldrich Janer va nomenar hereu el fill gran del primer matrimoni amb l’obligació de pagar als seus germans i especialment als seus germanastres unes quantitats molt elevades de diners atorgats en un moment de grans expectatives econòmiques, gràcies al comerç amb Amèrica i el nord d’Europa. Durant la primera meitat del segle XIX, alguns anys de males collites, les contínues guerres i la independència de les colònies americanes feren minvar els recursos i van afeblir la hisenda familiar. Els successius hereus maldaven per pagar les contínues reclamacions dels cabalers i les cabaleres de les diferents generacions, fet que els impedia invertir en noves empreses per tal d’ampliar i modernitzar els seus negocis. L’any 1863, el darrer hereu Baldrich va morir sense descendència, havent pagat els darrers deutes familiars però sense haver creat nous horitzons per als seus successors.

Familial occurrence of an association of multiple intestinal atresia and choanal atresia: a new syndrome?

We report on two familial cases from a non-consanguineous marriage, presenting multiple intestinal and choanal atresia. Massive hydramnios and dilatation of the bowel were observed at 29 weeks of gestation during routine ultrasound scan of a healthy mother. The fetal karyotype was normal and cystic fibrosis screening was negative. Regular scans were performed throughout the pregnancy. The child was born at 34 weeks gestation. Choanal atresia was diagnosed at birth and abdominal investigations showed multiple atresia interesting both the small bowel and the colon. Further interventions were necessary because of recurrent obstructions. During the following pregnancy, a dilatation of the fetal intestinal tract was detected by ultrasonography at 27 weeks of gestation. Pregnancy was interrupted. Post-mortem examination of the fetus confirmed the stenosis of long segments of the small intestine associated with areas of colonic atresia. In both cases, histology and distribution were consistent with those reported in hereditary multiple intestinal atresia (HMIA). An association between multiple intestinal and choanal atresia has never been reported. We suggest it could correspond to a new autosomal recessive entity for which cytogenetic investigations and high-resolution array CGH revealed no visible anomalies.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

Le xeroderma pigmentosum et ses manifestations oculaires. A propos du premier cas camerounais [Xeroderma pigmentosum and its ocular manifestations. The first case in Cameroon].

We report a case of xeroderma pigmentosum in a 9-year-old back Cameroonian boy. The diagnosis was based on typical clinical presentation of the disease: cutaneous atrophy, hypepigmented macules, and areas of depigmentation on sun exposed regions of the skin. Multiple tumoral lesions were localized on the head. Ocular findings were also present: conjunctival hyperemia, peripheral corneal opacification. Excision of the tumors and potoprotection was proposed for this patient. The role of tribal black African marriage traditions in disease transmission is discussed.

Priorities and hierarchical accounts of translation

This paper is a study of the concept of priority and its use together with the notion of hierarchy in academic writing and theoretical models of translation. Hierarchies and priorities can be implicit or explicit, prescribed, suggested or described. The paper starts, chronologically, wtih Nida and Levý’s hierarchical accounts of translation and follows their legacy in scholars as different as Newmark and Gutt. The concept of priorities is hinted at also in didactic models (Nord) as well as in norm-theoretical and accounts of translation (Toury and Chesterman) within Descriptive Translation Studies. All of these authors are analyzed and commented. The paper calls for a more systematic and straightforward account of translational priorities, and proposes a few conceptual tools that stem from this research model, including the concepts of ambition and richness of a translation. Finally, the paper concludes with an adaptation of Lakoff and Johnson’s view of prototypicality and its potential usefulness in research into and the understanding of translation.

Gender and Security Sector Reform: Gendering Differently?

Recent efforts to implement gender mainstreaming in the field of security sector reform have resulted in an international policy discourse on gender and security sector reform (GSSR). Critics have challenged GSSR for its focus on 'adding women' and its failure to be transformative. This article contests this assessment, demonstrating that GSSR is not only about 'adding women', but also, importantly, about 'gendering men differently' and has important albeit problematic transformative implications. Drawing on poststructuralist and postcolonial feminist theory, I propose a critical reading of GSSR policy discourse in order to analyse its built-in logics, tensions and implications. I argue that this discourse establishes a powerful 'grid of intelligibility' that draws on gendered and racialized dualisms to normalize certain forms of subjectivity while rendering invisible and marginalizing others, and contributing to reproduce certain forms of normativity and hierarchy. Revealing such processes of discursive in/exclusion and marginalized subjectivities can serve as a starting point to challenge and transform GSSR practice and identify sites of contestation.