Infecção natural do Holochilus brasiliensis nanus Thomas, 1897 (Rodentia, cricetidae) por Litomosoides carinii

É registrada a infecção natural do Holochilus brasiliensis nanus, um pequeno roedor semi-aquático da Baixada Ocidental do Estado do Maranhão, Brasil, por Litomosoides carinii.

Sobre Ischnoplax pectinatus (Sowerby, 1840) e sua ocorrência no litoral sul do Brasil (Mollusca, Polyplacophora)

São indicadas novas localizações geográficas para Ischnoplax pectinatus (sowerby, 1840) no litoral sul do Brasil. Além disso são estudados sua morfologia e alguns aspectos biogeográficos.

Anàlisi dels contaminants orgànics persistents en Citharus linguatula en el litoral català

S’ha estudiat la bioacumulació de contaminants orgànics persistents en el múscul d’una espècie de peix en dos punts del litoral català: al Port de Barcelona i a la costa de Blanes. Citharus linguatula ha estat escollida per les seves característiques d’hàbitats (està més exposada a la contaminació al ser una espècie bentònica). La metodologia emprada consisteix en la homogeneïtzació amb sulfat de sodi i una extracció assistida amb microones amb n-hexà-acetona(1:1 v/v) durant 20 minuts. Els extractes es netegen i es fraccionen amb una columna cromatogràfica d’alúmina que permet la separació dels extractes en dos fraccions: un amb la majoria dels compostos organoclorats (hexaclorbenzè, DDTs, ciclodiens clorats i policlorbifenils) i l’altre amb els isòmers hexaclorciclohexans i els PAHs. Aquestes dos fraccions són posteriorment analitzades en el GC-MS. S’ha pogut corroborar l’elevada presència de PCBs a Barcelona, així com que en aquest punt de mostreig les espècies estan més exposades a la contaminació per organoclorats. S’ha identificat la presència de DDTs en els dos llocs estudiats. Pel que fa als PAHs s’ha pogut observar que a Barcelona també hi ha més presència d’aquests. Cal destacar que la concentració obtinguda dels compostos no es pot donar com a vàlida per l’existència d’indicis d’errors experimentals o d’injecció.

Schistosomiasis mansoni in three localities of western lowland of the state of Maranhão before and after mass treatments

A cross-sectional study for schistosomiasis was carried out in the localities of Aliança, Alegre and Coroatá (districts of Cururupu, São Bento and São João Batista, respectively) in the lowland of the state of Maranhão, after respectively 13, 11 and 4 mass treatments with oxamniquine in the period of ten years (1977-1987). The study included clinical and quantitative fecal examination, skin test for Shistosoma mansoni infection, evaluation of man-water contact of the total population (829 persons) in the three localities and other epidemiological investigations such as infection rate and dynamics of the snail population. After 13 mass treatments in Aliança, the prevalence of S. mansoni infection was reduced from 57.9% to 7.4%. In Coroatá with 11 mass treatments the prevalence fell from 69.2% to 12.8% and in Alegre, with only 4 mass treatments there was pratically no reduction in prevalence: 22.9% to 21%. After mass treatments the type II hepatointestinal clinical form was 10.8% in Aliança, 17.9% in Alegre and 18% in Coroatá. The hepatosplenic (type III) form was not seen in Aliança and Coroatá but unexplanably it was 7.6% in Alegre. There was no correlation between the egg load elimination and the clinical forms.

Diagnosi socioambiental del litoral de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà

El litoral comprés entre els municipis de Torredembarra, Creixell i Roda de Berà és una platja sorrenca situada al nord de la comarca del Tarragonès. Aquest espai allotja la platja natural protegida més ben conservada entre el Delta del Llobregat i el Delta de l'Ebre, sent caracteritzada per les seves dunes de sorra i les llacunes salabroses. Al ser una zona costanera el principal problema són els impactes generats per la freqüentació turística que s'han avaluat en el present treball. La freqüentació ha generat nombrosos petits camins entre les dunes, afavorint la fragmentació, el sorgiment de la vegetació al·lòctona i la molèstia i canvi de comportament a espècies de fauna importants com el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus).

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges: evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L’explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l’estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d’usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d’espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l’aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Vulnerabilidad costera a múltiples agentes : aplicación al litoral catalán

El proyecto “Vulnerabilidad costera a múltiples agentes. Aplicación al litoral Catalán” tiene como objetivo general desarrollar y validar una metodología para evaluar cuantitativamente la vulnerabilidad de las costas sedimentarias a los principales procesos que rigen su comportamiento. Dentro de este contexto y durante un periodo de 6 meses se ha estado trabajando en el principal objetivo parcial del proyecto: el desarrollo de una serie de indicadores de vulnerabilidad costera a procesos físicos, más específicamente en la obtención de un índice de vulnerabilidad costera a temporales. Para ello se ha analizado la variabilidad espacial y temporal de la intensidad de los procesos costeros inducidos por temporales a lo largo de la costa Catalana, teniendo en cuenta únicamente la contribución de las características del oleaje. Se han integrado datos reales y simulados de oleaje de tres sitios distribuidos a lo largo del litoral Catalán para obtener las series temporales de intensidad de los tres procesos costeros derivados de la acción de temporales más relevantes (transporte de sedimentos, erosión e inundación). Los resultados muestran que no existen tendencias significativas en las series temporales de los procesos estudiados. Por otro lado, el análisis de las series de la media móvil de 5 años de las anomalías de dichos procesos refleja tendencias positivas significativas en el transporte de sedimentos y la erosión para las zonas norte y sur de la costa, y en la inundación para la zona sur. En relación a la variabilidad espacial, los resultados muestran que la zona sur es la más vulnerable a los procesos de erosión costera y transporte de sedimentos, mientras que la parte norte es la más vulnerable al proceso de inundación.

Les ciutats turístiques, les noves ciutats. Anàlisi de l'evolució del model turístic en destinacions de litoral madures a partir de l'anàlisi de paràmetres urbanístics

La beca concedida ha anat destinada a desenvolupar la tesi doctoral que duu per nom "Les ciutats turístiques, les noves ciutats. Anàlisi de l'evolució del model turístic en destinacions de litoral madures a partir de l'anàlisi de paràmetres urbanístics". L’àrea d’estudi comprèn els municipis de Cambrils, Salou i La Pineda (Vila-seca) que conformen la Costa Daurada central, destinació madura de litoral mediterrani, que basa el seu desenvolupament d’acord el model turístic de sol i platja. Arribats en aquest punt de finalització de la beca, cal destacar que s’ha complert amb l'objectiu d'analitzar el procés de transformació de les ciutats turístiques, tot establint com el turisme litoral mediterrani s'ha convertit en un factor de creació de ciutat. Així mateix també s'han complert els objectius específics tals com: analitzar l'evolució de les destinacions turístiques consolidades del litoral mediterrani, recopilar informació per a la creació d'índexs i eines que serveixin per l'anàlisi del procés de tranformació de les ciutats turístiques a ciutats tradicionals a partir del tractament dels plans parcials, recopilar i analitzar les polítiques de planificació que han condicionat l'area d'estudi, modelitzar el procés de construcció de l'espai turístic a partir de l'establiment d'unes unitats bàsiques en la descripció i anàlisi territorial i paisatgístic, i crear un SIG per culminar el procés d'anàlisi tot creant una base de dades i la representació dels resultats en cartogradia temàtica. Pel que fa al disseny i l’execució de la metodologia, es poden considerar dos vessants, una vessant més qualitativa i una altra més quantitativa per al tractament de la informació recopilada. Igualment la generació de cartografia específica completa el procés amb la producció de cartografia específica, tal i com es desenvolupa en la present memòria. La tesi parteix del guió que contempla: un prier capítol d'introducció, un segon dedicat al marc teòric, un tercer apartat on s'exposaran les hipòtesis de les quals es parteix, i un quart dedicat a la metodologia. Pren especial importància l'apartat dedicat a l’ànalisi, així com el dedicat a la discussió dels resultats obtinguts, que es desenvoluparà en el sisè apartat. Per últim resta destacar el setè apartat dedicat a les conclusions a les que s'ha arribat.

Prevalence and genetic diversity of astroviruses in children with and without diarrhea in São Luís, Maranhão, Brazil

Human astroviruses (HAstV) have been increasingly identified as important etiological agents of acute gastroenteritis in children up to five years old. The aim of this study was to determine the prevalence and genotype diversity of HAstV in children with symptomatic and asymptomatic infections in São Luís, Maranhão, Brazil. From June 1997 to July 1999 a total of 183 fecal samples 84 from symptomatic and 99 from asymptomatic children were tested by enzyme immunoassay for HAstV. Prevalence rates were found to be 11 and 3% for symptomatic and asymptomatic children, respectively. Reverse transcription-polymerase chain reaction (RT-PCR) was carried out in 46 specimens (26 symptomatic and 20 asymptomatic) including the 12 samples that were positive by enzyme immunoassay (EIA). The overall positivity yielded by both methods was 8% (15/184); of these, 11% (9/84) for symptomatic and 5% (5/99) for those without symptoms or signs. Sequence analysis of amplicons revealed that HAstV-1 genotype was the most prevalent, accounting for 60% of isolates. Genotypes 2, 3, 4, and 5 were also detected, as one single isolate (10%) for each type. Variations in the sequences were observed when Brazilian isolates were compared to prototype strains identified in the United Kingdom. No seasonal pattern of occurrence was observed during these two years of study, and peak detection rate was observed in children aged between 3 and 6 months in the symptomatic group, and between 18 and 24 months in the controls.

Histopathological study of Schistosoma mansoni infection in the murine model using the PC (Pará) and LILA (Maranhão) strains

Experimental models of Schistosoma mansoni infections in mammals have contributed greatly in understanding the pathology and pathogenesis of human infection. The absence of earlier reviews regarding specific strains of the Amazon region prompted research, which the main objective was to describe histopathological lesions in different phases of schistosomiasis in a murine model using PC (Pará) and LILA (Maranhão) S. mansoni strains. One hundred and eighty young female albino swiss mice (Mus musculus) were used and were randomly divided into five groups (PC-01, PC-02, LILA-01, LILA-02, and controls), according to the number of cercariae injected and the strain adopted. Animals were sacrificed in predetermined periods (35, 56, 112, 156, and 180 days) in an attempt to follow the evolution of the disease in the histological sections of their tissues at different phases of infection. Our findings were compatible with the data already described by others authors using different strains of S. mansoni, making it possible to identify some peculiarities, which are discussed in this work. In conclusion, the strains of parasite used did not modify the histopathological findings in the tissues of infected mice in any significant way when compared with the results of other studies using different strains.

Localització de les zones òptimes del litoral català per la instal•lació d’un parc eòlic marí

Anàlisi territorial del litoral català mitjançant una sèrie de variables tractades amb sistemes d’informació geogràfica (recurs eòlic, perfil batimètric, zones incloses en Xarxa Natura 2000, subestacions elèctriques vora la costa) per tal de localitzar les zones òptimes d’implantació d’un parc eòlic marí

Leishmania infection in humans, dogs and sandflies in a visceral leishmaniasis endemic area in Maranhão, Brazil

Leishmania infection in humans, dogs and sandflies was examined in the endemic visceral leishmaniasis (VL) municipality of Raposa, state of Maranhão, Brazil. In this study, we examined Leishmania chagasi infection in the blood serum of both humans and Canis familiaris and the natural Leishmania sp. infection rate in the sandfly vector, Lutzomyia longipalpis. Enzyme-linked immunosorbent assay, indirect immunofluorescence reaction and polymerase chain reaction were performed to detect Leishmania infections in humans, dogs and sandflies, respectively. Overall, 186 out of 986 studied human beings were infected with L. chagasi parasites, representing an infection prevalence of 18.9%. An even higher infection rate was detected in dogs, where 66 (47.8%) out of 138 were infected. Among all Lu. longipalpis captured (n = 1,881), only 26.7% were females. The Leishmania infection frequency for the vector Lu. longipalpis was 1.56%. Remarkably, all infected sandflies were found in the peridomiciliary area. Furthermore, a high incidence of asymptomatic forms of VL in the human and canine populations was observed. The results of this study suggest autochthonous transmission of L. chagasi in this endemic area for visceral leishmaniasis because infection by Leishmania sp. was identified in all important elements of the transmission chain.

Las aguas que bañan el litoral andaluz, en adecuadas condiciones sanitarias según el informe de inicio de temporada de baño de 2008

Boletín semanal para profesionales sanitarios de la Secretaría General de Salud Pública y Participación Social de la Consejería de Salud